Aquest matí he arribat a l’escola i hi havia na Francesca amb nou infants berenant, en el moment que he arribat ha vingut un infant amb el seu pare. Aquest és molt rialler i obert, però avui no es volia separar del pare, això ha succeït per un fet aïllat i és que aquest infant és adoptat, però amb uns pares molt implicats, però aquesta setmana la mare està fora per un viatge de feina i l’infant la troba a faltar i el seu comportament ha canviat una mica. Quan ha passat això na Francesca ha abraçat a l’infant i l’ha convidat a berenar, als pocs minuts l’infant ja estava més content.
Després de que cada infant berenés segons si teia gana o no, els menuts demanaven per cantar. Na Francesca els hi ha dit que una cançó i prou, que cantarien després quan mengessin la fruita i després del dinar. Al final els infants s’han engrescat i han cantat varies.
Avui era un dia un tant especial perquè mancava una mestra a un altre grup i na Ciara a primera hora ha hagut d’anar ajudar i posteriorment na Donatella, l’altre mestra que ve per alumne NEE, tampoc ha estat amb nosaltres.
Així doncs que na Francesca m’ha dit si volia fer com ahir i anar amb uns quants infants a la sala de cuina i biblioteca. Al final han vingut quatre amb jo, quatre amb na Ciara que se’ls ha emportat a l’aula del grup mitjà i na Francesca que s’ha quedat amb la resta. Poc a poc han vingut més infants i hem arribat a ser vint avui, un nombre molt superior als dies passats.
A l’estudi els infants, han començat jugant amb les coses de la cuina, però han durat poc temps, ja que els infants que estaven amb jo són molt tranquils, prest han agafat contes i volien llegir, mirar... Després d’una estona de llegir contes amb italià m’he atrevit a cantar una cançó en castellà perquè coneguin altres. Segurament que a causa de la novetat tots s’han quedat callats i expectants.
Poc després ha vingut na Ilaria i ens ha avisat que la fruita ja havia arribat. Hem començat a endreçar totes les joguines i llibres, però na Ilaria ens ha tornat a cridar i els infants han marxat amb ella a preparar-se i jo he acabat d’endreçar l’estudi per poder emprar la pròxima vegada. En acabar he anat a la primera sala on estaven els meus infants asseguts i els he començat a pelar els plàtans, tallar-los a trossets i posar-los en un plat. Aquest pla va passant per tots els infants després d’agafar-ne i així van repetint si cels ve de gust.
Quan ja s’han acabat tots els plàtans, na Ilaria ha començat a cantar cançons, sembla mentida com els agrada als infants cantar, s’emocionen molt. Després na Ilaria s’ha atracat als armaris i ha anat cridant a infants perquè es posessin els abrics per sortir al jardí. Quan n’hi havia uns quants amb els abrics na Francesca ha vingut i ha dit que feia molta calor i que no feia falta posar-los. Els hem posat els jerseis, ja que dins l’aula van amb camiseta prima o interior ja que fa molta calor, i a continuació hem sortit tots al pati.
Els infants han començat a córrer cap als objectes que hi ha per interaccionar, s’han donat conflictes com ha passat cada dia, i poc després ja han iniciat els seus jocs i projectes. Alguns en petit grup, d’altres sols, d’altres amb les mestres.
Sembla mentida que els infants tan petits ja es posin a jugar més fiets amb fiets i fietes amb fietes. Molts d’ells comencen a fer el “cavall”, els infants mascles juguen amb rames d’arbre com a pistoles... No hi ha material estructurat però la imaginació dels infants els fa ser molt creatius i originals. També m’adon que hi ha infants que només juguen amb certs objectes i no interaccionen amb el medi, ni elements ni companys.
Al jardí, que estan esperant que s’iniciïn a la seva rehabilitació, hi ha un trosset amb arena de platja però no els deixaven jugar perquè el darrer dia es van embrutar moltíssim. En aquest jardí trobem diferents espais naturals amb troncs grans d’arbre, alguns forats... i això dóna molt de joc als infants.
Quan eren quasi be les 11,30h, na Ilaria ha dit que era hora d’entrar i preparar-nos per dinar. Hem fet el camí a l’aula picant els peus al terra, per així fer-nos net, i ells gaudeixen molt perquè és un joc.
Un cop a dins, els infants han vingut amb jo al lavabo a rentar-se les mans, a continuació s’han assegut a les cadires i taules. Les mestres hem començat a posar el mantell i els pitets als infants. Na Ilaria ha fet una cançoneta per escollir a l’encarregat. Avui ha tocat al menut del grup, i ha estat espectacular veure com ha col•locat tots els plats als infants. Ell es sentia molt orgullós i content de sentir-se gran.
Avui hem dinat puré de verdures de primer i de segon carn amb coliflor bullida. Ha estat bo.
Quan han acabat de menjar els dos plats s’ha escollit un altre encarregat i ha repartit una galeta a cada amic i amiga. Després hem cantant diferents cançons.
A continuació, na Ilaria ha cridat als infants que van al llit i han marxat amb na Ilaria i na Ciara per fer el canvi de bolquers. Jo m ‘he quedat amb na Francesca, ella canviava bolquers i jo entrava dins l’espai de la cuina i biblioteca amb els infants que estaven enllestits.
Avui pel fet de no tenir na Donatella, anàvem un poc justes de persones adultes, i m’han demanat si podia agafar i estar amb una fieta que té NEE. Aquest és un cas especial que m’han anat explicant des de la meva entrada a l’asilo. Són 3 bessons. Dues fietes i un fiet. Van néixer prematurament amb 6 mesos i va ser tot molt complicat. Tots presenten necessitats especials. La fieta que m’han demanat que agafés, va estar 4 mesos sola a un hospital just néixer perquè els seus germans els van traslladar a un altre hospital. Per tant aquesta fieta, té una manca d’afectivitat, del vincle afectiu segur que s’estableix des de que naixem. Aquesta necessita estar aferrada a un adult, al pit, a prop del cor. Apart que es pega cops amb les mans al cap. Me van proposar d’agafar-la i veure si m’acceptava i va anar genial, va estar molt tranquil•la.
El temps d’espera mentre recollien els infants vaig estar amb aquesta fieta, quan la van venir a recollir a ella i seva germana, vaig jugar i estar amb els altres infants. Un cop els van recollir tots, na Ilaria me va demanar que entrés a l’habitació dormitori per fer companyia als infants mentre ella me feia la consulta per la inscripció del congrés de Montecatini.
M’ha encantat l’ambientació de l’espai, tot fosc però que ens podem veure les cares, els infants tenen uns matalassos petitons, amb llençols i mantes, però tot amb una cura i estètica especial, vertadera, quotidiana, s’ofereix un espai de qualitat. He estat pocs minuts perquè després ha vingut na Ilaria i m’ha dit que marxés a casa perquè al capvespre tornava per la reunió de pares.
He gaudit molt aquests pocs minuts que he estat dins la sala dormitori, pel fet que me suposava una incògnita ja que no havia tingut encara l’oportunitat de viure un moment com aquest. Just després he marxat cap a casa.
A les 16,30h he tornat a l’escola perquè avui hi havia una trobada amb els pares per explicar els diferents projectes i esdeveniments programats pel mes de març. Venia bastant nerviosa, perquè na Ilaria m’havia comentat que aprofitaria l’ocasió per presentar-me a les famílies.
La veritat ha anat genial, el primer que ha fet ha estat presentar-me, com m’esperava aquest moment a casa m’havia preparat unes paraules, però a l’hora de la veritat els nervis doncs no et deixen expressar tal i com vols. Però ha sortit be, he dit el meu nom i edat(això ha estat pels nervis, perquè no era molt important), d’on venia i després els hi he dit que per a jo era una experiència molt important fer les pràctiques aquí, amb els seus infants i que els hi volia agrair aquesta oportunitat.
La reunió s’ha fet de manera informal, entre na Ilaria i na Ciara anaven presentant els punts a parlar, també ha intervingut una mare que està ficada dins l’organització. Poc a poc els pares han anat intervenint, després han començat a demanar personalment pels seus fills, inquietuds, dubtes. Ha estat molt polit perquè ha estat un feed-back entre família i educadores. He de dir que els pares en hi ha de tot tipus, alguns se els veia més implicats i atents en les converses, altres pendents dels telèfons, altres dels infants que havien portat. Però ha estat una bona experiència viure aquest moment.
En acabar he marxat a casa.
Reflexió personal:
Avui m ‘he sentit molt contenta poder participar en el moment del descans amb els infants i estar present la reunió amb les famílies. Crec que he donat una passa més. Valor l’experiència molt positivament i me sent afortunada de poder viure tot això.
També estic molt contenta de poder haver conegut aquesta fieta ANEE, amb la qual he pogut estar una estona i sobretot veure que m’acceptava com a persona adulta, que es sentia còmoda als meus braços. Això me fa sentir molt be i m’ajuda a superar les meves pors i inseguretats.
Avui na Ilaria m’ha volgut portar a casa en cotxe, crec que és una passa per part seva per integrar-me i conèixer-me personalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada