Divendres, 2 de Març de 2.012

Avui ha estat un dia un tant peculiar i especial.
He arribat a les 8,20h a l’Asilo, m’he canviat les sabates i ja he entrat amb el grup. M’he assegut amb ells mentre esmorzaven i poc a poc han anat arribant altres. Era estrany perquè avui han vingut quasi tots més tard del habitual. Aquest matí només hi havia na Ilaria, les altres començaven més tard.
Quan ja estava la taula quasi be plena, ha vingut na Francesca i han arribat els 3 bessons, dels quals he parlat en diferents ocasions. Na Francesca s’ha quedat amb l’infant, i les altres dues amb na Ilaria perquè encara no havia arribat na Ciara. Estaven una mica apurades perquè hi havia molts d’infants i la fieta, necessitava tenir una persona adulta per ella perquè es tranquil•litzes ja que l’arribada al centre sol ser una mica caòtic. He demanat a na Ilaria si volia que l’ajudes, m’ha fet entrat a l’habitacle de dormir i m’ha dit que agafés la fieta d’ahir, per estar amb ella. L’he agafat i poc a poc s’ha anat tranquil•litzant, després ja hem entrat a l’habitació de la cuineta i biblioteca on hi havia la resta del grup amb na Ilaria. Ens hem assegut a una cadira i hem estat presents. La fieta ha arribat a dormir una estona, d’altres es posava nerviosa, quan hi havia molta renou i així hem passat l’estona fins que ha arribat l’hora de menjar la fruita. En aquest moment ha arribat na Ciara i ha vingut per agafar la fieta, aquesta s’ha posat de cop molt nerviosa, a plorar i pegar-se al cap. Na Ciara ha dit que si no m’importava me la quedés amb jo.
Així ha transcorregut el dia d’avui. He tingut aquesta fieta en braços des de les 9h fins les 13h, quasi bé, només l’ha agafat 10 minuts na Ciara per donar-li el puré.
Durant el moment de menjar la fruita, m’he quedat dins l’ambient de cuina i biblioteca perquè la fieta s’havia quedat dormida als meus braços, després quan s’ha despertat hem anat amb la resta del grup que menjaven la fruita i feien el bon dia, estàvem al manco presents i plegats. En acabar el moment del dinar, he anat amb el subgrup de na Ciara de nou dins l’espai de cuina i biblioteca. Ella ha hagut de marxar a fer una cridada per telèfon i aquest moment ha estat un poc caòtic, perquè els infants han començat a esgavellar-se, me venien per jugar, jo no els podia atendre com tocava perquè la fieta es posava molt nerviosa. Algun infant no me feia cas del que li deia, una fieta plorava perquè volia a na Ciara i ho he passat un poc malament, els infants han obert la porta de l’espai i han vist al grup de na Ilaria que estaven pintant sobre un paper continu i volien anar, na Ilaria ha vist la situació i ha cridat aquests infants que anessin amb ella. Jo he tornat a l’espai i s’han quedat dues fietes. Quan ha tornat na Ciara, ha fet venir als infants de nou i han llegit contes. Després ja ha estat hora de dinar i hem marxat a la sala del fons per començar a canviar bolquers. Avui havia de provar jo de canviar bolquers però les circumstàncies no m’han permès fer-ho.
Quan na Beatrice la col•laboradora que ha dinat a la taula amb els infants, na Ciara i jo ho ha tingut tot llest. Na Ciara ha agafat la fieta dels meus braços per donar-li el puré, ja que no tolera sòlids. AL principi ha remugat però quan ha vist el menjar ha anat be, jo he aprofitat aquell moment per menjar un poc del primer plat, però just ha acabat de dinar la fieta s’ha posat de nou molt nerviosa, na Ciara l’ha posat al terra i ha vingut corrents cap a jo. Així doncs la he tornat agafar fins que han vingut els pares a recollir-la a les 13h.
Després de dinar ha tocat fer-li el canvi de bolquer, ho passa realment malament, perquè li suposa separar-se del cos de l’adult. Na Ciara ho ha fet molt ràpidament, tot i així s’ha posat nerviosa. Tot d’una la he agafat en braços i hem anat a l’habitació de la cuina i biblioteca amb la resta d’infants que venen a recollir. Allà m’he torbat amb el seu germà que encara no coneixia, na Donatella estava pendent d’ell en tot moment ja que no camina, he vist que era un infant molt rialler.
Cada vegada que venia un familiar a recollir a un infant es posava nerviosa i sortia a fora perquè es tranquil•litzés. En aquesta estona he estat una mica angoixada perquè altres infants amb els quals acostum a jugar venien a demanar la meva atenció en reiterades ocasions, m’ha sabut molt de greu.
Quan els pares dels tres bessons, han vingut a cercar-los, la fieta ha plorat un poc tot d’una però prest ja s’ha conformat. Així he pogut anar a jugar amb els altres infants, que s’han posat molt contents.
Ales dues han vingut a recollir el darrer infant, després he endreçat l’espai i he aprofitat per llegir algunes coses sobre l’escola.
Després he marxat cap a casa.
Reflexió personal:
Sincerament avui estic agotada, tenc l’espatlla i els braços molt cansats, han estat motles hores amb aquesta fieta. Tenc un sentiment contrari. Per una banda estic molt contenta que aquesta fieta estigués tan a gust amb jo i poder col•laborar amb les mestres perquè poguessin estar més amb la resta d’infants, que avui eren 21 en total. Per una altra banda he sentit pena per no poder atendre i estar amb la resta d’infants quan ells ho necessitaven o volien.
Dilluns és el meu darrer dia amb aquests infants i me sent molt trista, mai pensava poder aferrar-me tant a ells en dues setmanes que duc amb aquest grup.