Avui he arribat una mica més aviat a l’escola, perquè venia carregada. Avui havia cuinat uns panets de sobrassada i pastissets perquè provessin els infants i les mestres junt amb algunes imatges dels animals i la casa de Menorca.
Quan he arribat hi havia na Ilaria amb diversos infants esmorzant, poc a poc han arribat més, també na Francesca. Na Donatella no ha estat amb nosaltres perquè havia d’anar amb un altre grup ja que mancava una mestra d’un altre grup. És curiós veure un altre sistema de treball. Les mestres aquí tenen dies lliures apart de les vacances, però les absències les han de resoldre entre elles mateixes.
En aquest moment un infant ha portat una joguina com és de costum al matí .Na Ilaria ha demanat a l’infant que li portés per mostrar-la a la resta. Aquest fet succeeix cada dia, ja sigui que porten una joguina, un xumet, galetes per l’esmorzar, sempre porten alguna cosa. Les mestres amb aquest fet, els deixen tenir una estona amb ells, els mostren als companys i després és el mateix infant que ho porta a la seva panera fins que el vengui na recollir. Això no ho havia vist mai, pens que es fa perquè són infants més menuts, tenc curiositat per saber que succeeix al segon cicle, perquè a Espanya no deixen que els infants portin res a l’escola al manco l’experiència que jo tenc. Crec que deixar-los-hi uns minuts als infants i que siguin ells mateixos que ho guardin té un gran valor i no és tan violent que llevar-los-hi de les mans just arriben a l’escola.
Quan hi havia un grup massa gran d’infants en la mateixa taula, na Ilaria ha proposat fer dos subgrups. Alguns infants han anat amb na Francesca a l’espai de cuina i biblioteca, jo he quedat amb l’altre grup i na Ilaria a la segona sala, a una estora que hi ha dues taules i construccions de fusta, animals de plàstic. Però abans els infants han recollit les tasses i mantells de l’ esmorzar i han anat a jugar.
M’agrada molt el fet que els infants hagin de recollir la taula de l’esmorzar o posar-la al migdia pel dinar. Crec que si es fa amb calma, s’expliquen be les coses que han de fer i com, els infants són capaços de fer-ho autònomament sense dificultats, en realitat ho estic observant dins l’aula quasi cada dia. Aquesta pràctica m’agradaria molt portar-la a terme el dia de demà quan sigui mestra, potser no dinaré amb els infants perquè no es fa, però organitzar els esmorzars com un fet molt important si, perquè d’aquest poden esdevenir molts aprenentatges.
Na Ilaria i jo ens hem posat a jugar amb ells, després na Ilaria ha marxat per a donar la benvinguda a altres infants que arribaven i arreglar algunes coses. Entenc que això ho ha fet perquè hi era jo present, perquè sinó no crec que pugui deixar sols als infants.
Els infants en aquest espai realitzen diferents accions: jugar amb els animals, fer construccions( com torres), fer casetes pels animals, interaccionar amb els dos materials alhora, jugar amb unes titelles de tela tamany dels dits que hi ha... Durant aquesta estona s’han donat diversos conflictes per la possessió del material, altres infants jugaven sols, altres que venien a jugar amb mi, i d’altres que ho feien per parelles o petit grup.
A les 9,30h na Ilaria ha demanat als infants que anessin a seure a la taula perquè n’Ana(jo) havia portat una sorpresa. Hem esperat que arribés na Ciara i els he portat els pastissets, han preferit això perquè troben que els panets de sobrassada són massa forts pels infants. Els infants es mostraven molts expectants i contents per la sorpresa. Quan n’hem repartit als infants, he portat a la primera sala al grup que estava amb na Francesca. Alguns infants els hi agradat i d’altres no.
Després he tornat amb el meu grup inicial i els he mostrat totes les fotos que havia imprès per l’ocasió. Eren imatges de la meva casa de Menorca, dels animals que tenim, curses de cavalls... Als infants els hi han agradat molt els animals que tinc, i han volgut veure i agafar les fotos. Les mestres estaven preocupades perquè els infants embrutaven i doblegaven les fotos, però els hi he dit que no es preocupessin que les havia imprès a propòsit per a ells perquè les poguessin tocar i agafar.
Un cop els dos grups han vist les fotos, les mestres els hi ha donat la fruita, avui tocava poma. Jo quan he arribat els infants quasi be havien acabat. En aquest moment ha arribat la fieta dels tres bessons amb el seu pare, avui només venia ella perquè els seus germans estan malalts. Ha vingut corrents cap a jo, i m’he posat molt contenta, veure que se sent tan còmode amb jo. L’ha he tingut uns minuts als meus braços i després ha vingut na Ciara per agafar-la, entenc que ho fan perquè demà ja canviï de grup i no es pot acostumar amb jo, pel fet que la meva presència és transitòria, però me sap greu canviar de grup i no passar més estones amb ella, perquè me carga les piles.
Quan tothom ha acabat de menjar la fruita, les mestres han tornat a fer reagrupaments. Aquesta vegada na Francesca m’ha proposat que me quedés jo sola amb quatre infants. He estat una hora amb ells. Ens hem quedat a l’estora que hi ha a la primera sala de l’aula. Ens ha tret unes construccions de goma i colors diversos.
Els infants al principi han començat a jugar amb aquest material, jo interaccionava amb ells. Intent no iniciar projectes, però hi ha infants que no ho fan sols i si no els propos fer alguna cosa no participen ni juguen. Sé que no està del tot be, però vull que tothom s’ho passi be. Als pocs minuts els infants han deixat de jugar amb aquest material, i han començat a jugar per la sala i fer altres coses. Un infant ha portat dos contes que guardava al seu cistell i els hem llegit, després els hi he cantat diferents cançons en català. Això els agrada molt, tots s’aturen i es queden en silenci, entenc que el fet de ser cançons noves, paraules que no entenen els crida molt l’atenció. Després de cantar diferents i ja començaven a dispersar-se els he proposat un joc (inventat la moment). Deia en veu alta:1, 2, 3.... seguit d’una acció i la fèiem tots, com per exemple :fem que dormim, què fan els cavalls, ens posem un peu al cap, ballem, diem hola als amics... Amb aquest joc tant senzill s’han entretingut fins hora de preparar-nos per dinar.
D’aquesta estona que he estat sola amb els infants he pens i reflexionat sobre diferents aspectes. Les construccions de goma, no són prou estimulants? O jo no he sabut engrescar prou als infants amb aquest joc? Hauré tingut una conducta i actitud correcta amb els infants? Com puc fer a vegades perquè me facin més cas? Perquè hi ha infants que no me respecten com la resta de mestres? Com pot ser que per una “tonteria” de joc senzill els infants s’hagin engrescat tant i tot el temps me demanessin jugar aquest joc nou?
En general he quedat contenta de l’estona que he passat amb aquests quatre infants. Pens que ho podria haver fet millor, i haver passat tot el temps jugant només amb les construccions, que era el material que m’ha donat na Francesca a priori.
Quan ja eren quasi be les 11,20h ha vingut na Ilaria i m’ha demanat si volia canviar bolquers, ja que divendres no ho vaig poder fer. Mentre s’ha donat aquesta situació tenia una fieta que feia caca al vàter i he aprofitat per posar-li el bolquer nou. He canviat tres infants en total. Li he demanat a na Ilaria que es quedés al meu costat per dir-me is ho feia be o com podia millorar. M’he adonat que abans de pujar l’infant al canviador he de deixar totes les coses apunt, a fi de no deixar sol a l’infant. Això ho havia vist a la teoria durant aquest any en la carrera ,però fins que no s’arriba a la pràctica no veus realment la importància d’aquest fet. A partir d’ara crec que ho tindré més en compte, sobretot a partir de demà que aniré amb els nadons.
Quan hem acabat d’enllestir als infants, aquests han anat a seure a les cadires i taules per preparar per dinar. En aquest moment he anat a la segona part de la sala, he ajudat a na Ciara que estava sola a posar el mantell. Ha cridat a una fieta i aquesta ha estat l’encarregada de posar els plats i gots a la taula per a tots. Na Ciara no es podia moure massa perquè tenia en braços la fieta de la que constantment vos estic parlant.
Quan ha arribat el carret amb el menjar he anat a recollir l’aigua, els coberts, i el menjar. Avui ha tocat sopa amb pasta i de segon ous amb tomàtics i pèsols. Na Ciara i jo ens hem anat combinant per dinar i tenir la fieta als braços. Me sent tant bé quant tenc aquesta fieta amb jo, i sobretot quan me regala un somriure.
Quan hem acabat de dinar, he endreçat la taula. Hi havia diferents infants que han anat al lavabo i els he netejat jo sola, estic molt contenta de l’evolució que estic fent i del rol més participatiu que he adaptat. A continuació m’ha donat als braços aquesta fieta i he anat a l’espai de biblioteca i cuina, i esperar a que vingués a recollir-la els infants.
Aquesta estona ha estat molt tranquil•la, ha arribat a estar dreta, agafant diferents objectes del voltant. Una cosa que m’ha sorprès molt, es que avui els altres infants, li han fet molt de cas, li venien a dir coses, fer abraçades i donar-li petons. Sembla mentida amb el petits que ens creim que són els infants i lo grans que són i s’adonen de totes les coses que passen. Infants que no són gens carinyosos, s’atraquen aquesta fieta per fer-li alguna coseta, un gest del qual sobren les paraules.
Avui m’ha tornat a passar com divendres, els infants s’atracaven a jo, demanant la meva atenció per llegir un conte, per jugar amb la cuineta, i no els podia atendre perquè tenia aquesta fieta en braços i si s’atraquen molts es posa nerviosa. Me tornat a sentir malament per aquest fet, però no puc evitar aquesta situació.
Més tard ha vingut el pare a recollir-la i al principi no volia marxar dels meus braços, després ha anat sense cap problema. El pare ha fet el comentari que semblava mentida com li agradava anar a jo, quan normalment li passa tot el contrari.
A continuació m’he posat a jugar amb els altres infants. El infant més menut ha vingut a jugar, m’ha portat unes olles perquè mengés el menjar que m’havia preparat. Després he estat més pendent de na Francesca que havia fet seure els infants al seu costat per cantar cançons. Avui una fieta ha agafat el protagonisme i ha començat a cantar les cançons de tots els contes populars i comercials.
A les 14h ja s’han emportat a tots els infants, he acabat d’endreçar l’ambient. He portat el menjar que havia fet al cuiner i a la sala dels mestres perquè ho poguessin tastar. A continuació m’he canviat i he marxat a casa perquè a les 16,30h, havia de tornar al centre.
A les 16,30h del capvespre he anat de nou al centre i m’ha acompanyat na Catalina. Avui hi havia un encontre especial. A les 17h havien quedat que vindrien tots els germans i germanes dels infants per a fer una activitat. En aquesta no participaven ni els infants que venen a classe, ni les famílies.
Quan hem arribat hem ajudat a preparar el material, després hem esperat amb les mestres a que portessin als infants. Han vingut onze del nostre grup .Infants des de cinc anys fins catorze.
Aquesta activitat consta
va, d’anar tots a un espai que havien preparat per visionar un conte sobre un griu. Aquest l’ha contat una dona que no és mestra del centre, acompanyat d’unes projeccions de les planes del conte. En acabar aquesta visió, hem tornat a la nostra aula amb els germans dels nostres infants. Els hem donat un paper perquè dibuixessin un griu, després d’haver fet la prova ho han fet al paper bo.
L’objectiu d’aquesta trobada era per dissenyar un griu, cada infant. Aquest es recolliran en un planell que penjaran per l’escola. En acabar els infants han començat a jugar, i poc a poc les famílies els han vingut a recollir, com a forma d’agraïment, l’escola els ha donat una bosseta amb galetes que havia fet n’Emilio el cuiner.
Aquesta experiència m’ha semblat genial, crec que està molt be apropar la família i l’escola, no només amb els après sinó amb els germans i germanes. No acab d’entendre perquè no han pogut participar les famílies i els infants, perquè alguns d’ells tenien ganes de quedar-se .Supòs que era per donar més protagonisme als germans, o perquè els infants nostres són massa petits, perquè les famílies deixin la seva petjada al centre...
Poc després hem fet unes preguntes a les mestres, d’una assignatura que ens ha encomanat la mestra de Reflexió i Innovació educativa. Després na Ilaria ens ha portat al centre de la ciutat per poder arreglar un assumpte del congrés de Montecatini.
Tenc curiositat i nervis per veure demà com me va amb el canvi de grup d’infants i educadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada