Quan he entrar a l’aula de mitjans hi havia na Franca llegint un conte amb els petits, d’altres estaven a la mateixa taula jugant amb les construccions de plàstic magnètiques. M’he assegut amb ells i he començat a jugar, alguns infants ja me cridaven pel meu nom. Sembla mentida les poques estones que he passat amb ells i del que se’n recorden.
He estat jugant amb alguns infants amb les construccions, mentre na Franca llegia contes. Després ella ha marxat a fer unes coses i m’he quedat amb el grup jo sola. Una fieta no aturat de plorar, volia a na Franca. M’he quedat sense estratègies perquè es calmés. Intentava canviar de tema cercant altres joguines, mirant si passava el tren... La consolava en els meus braços, però ella només volia a na Franca. Fins i tot un infant li ha donat un petó perquè es calmés, però no ha tingut cap efecte.
No sé si això m’ha passat per inexperiència, si no he tingut prou paciència, sinó sé com fer-ho o si simplement aquesta fieta no volia a ningú més que a na Franca. Esper poder consolar més als infants. El tema de la llengua encara me trava alhora de parlar i entendrem amb els infants i adults.
Després ha tornat na Franca i també ha arribat na Daniella, han portat el carret amb la fruita, avui tocava pera. En aquest moment he marxat amb el grup de na Ciara, Ilaria i Francesca perquè ahir me van dir que estaria amb elles, per poder estar amb la bessona. Quan he arribat na Francesca me l’ha donat, estava una mica nerviosa però s’ha relaxat. Després, als pocs minuts ha arribat na Ciara, i m’ha dit que al final havien enviat una substituta per a na Donatella i que no feia falta que me quedés amb elles.
Sincerament m’havia fet la idea d’estar avui amb aquests infants i especialment amb la bessona, i quan m’han dit que no feia falta, m’ha sabut una mica de greu haver de tornar amb l’altre grup, però m’he de fer a la idea de que no tornaré amb aquests ja que passaré per altres i després canviaré de centre, no puc aferrar-me tant a aquests.
Quan he tornat amb l’altre grup, les mestres i infants s’han posat molt contents. M’he assegut amb ells perquè estaven apunt de començar a menjar la fruita. Aquest grup menja la fruita i dina més tard que l’altre, no amb molta diferència però si uns minuts, aquestes sempre intenten esperar i sent comentaris dient que és massa prest per fer els àpats.
M’he assegut a la taula de na Daniella com he fet els altres dies i he tallat pera als infants, els agrada molt la fruita. Pens que la fruita i igual que la verdura si acostumem als infants a menjar-ne de petits, no hi haurà cap problema, perquè a escola ho mengen quasi be tot, tots. En canvi quan els hi dius als pares a casa no mengen res d’aquests aliments. Hi ha que veure el que canvien els infants quan estan a casa a quan estan a escola. D’aquest tema m’agradaria reflexionar, perquè des dels primers dies vaig pensant coses. No entenc que els infants a l’escola siguin tan autònoms, vaguin al lavabo sols, mengin sols, mengin de tot, facin de cambrers... i és just arribar els pares els posen el xumet i els pugen al carret. Trob que és una gran contradicció, perquè a l’escola els infants demostren que són persones molt autònomes i de repent ho perden tot, retrocedeixen al temps quan marxen a casa. Pens que s’hauria de mostrar tot el que fan els infants a escola i adonar-se que ja no necessiten segons quines coses.
Després de menjar la fruita, les mestres trien a un infant per a fer de cambrer i portar les plats al carret. Un cop hem acabat els infants han començat a jugar amb diferents joguines i espais. En aquest moment he canviat el bolquer a dues fietes.
A continuació hem començat a posar les jaquetes o jerseis, per a sortir al jardí. No hem pogut anar a la zona que dóna la nostra aula perquè hi havia els lactants. Així que hem marxat al jardí que dóna a la cuina. Els infants ho passen genial jugant al jardí, a més avui feia sol i s’estava genial fora. Hem estat jugant amb els infants, altres ho feien més sols o en petit grup. Als pocs minuts han arribat els infants grans d’un altre grup amb les seves mestres. M’he adonat que quasi be no interaccionen els infants dels dos grups, encara que comparteixin l’espai ho fan amb els del seu grup bàsicament. Però si que ha m’han vingut dues fietes de l’altre grup a demanar-me com me deia, i a interaccionar amb jo, entenc que soc una novetat per a ells. També me va be, relacionar-me amb els altres infants i mestres perquè d’aquí unes setmanes estaré amb ells.
Un fet que identifica la localització d’aquest centre, és que passa el tren per al costat de l’escola, i cada pocs minuts el sentim i el veim. És un gran atractiu pels infants, quan el senten sempre ho diuen, corren tots cap a la finestra per veure’l i dir-li adéu amb la ma.
Quan han estat les 11,30h hem començat a cridar als infants per entrar dins l’aula. Els altres grups d’infants han marxat abans. Quan hem entrat dins l’aula, hem anat al lavabo a fer net les sabates dels infants, les mans i les boques. Si que trob una gran diferència amb l’altre grup que estava el fet d’embrutar-se, aquests infants sempre tenen els nassos bruts, tot i que estem a sobre amb els mocadors i igualment s’embruten molt.
Quan han estat nets, han anat a seure a les cadires. Hem posat els mantells i un pitet a cada infant. Poc a poc els infants, han estat asseguts. Ha vingut na Ombretta com és de costum a dinar amb nosaltres i ha ajudat a posat taula, i servir el dinar. Aquesta és una col•laboradora, que dina amb els infants. M’he adonat que és més amorosa i simpàtica que la impressió que m’havia donat fins ara, però amb el moment del dinar no dóna peu a treballar l’autonomia, no deixa que els infants portin plats al carret. El dinar d’avui ha estat un puré de siurons amb pasta i de segon verdures al forn. De postres pels infants ha tocat una galeta, en canvi per a nosaltres ens han portat un pastís preciós que havia fet una mare, crec que l’ha portat per a celebrar que era el dia de la dona treballadora. Ha estat boníssim, me sembla tan be que es facin aquestes coses de portar coses i tenir aquests detalls, crea un bon ambient, igual que el dia que vaig portar les panets i pastissets, tothom es va alegrar.
En acabar de dinar, els infants han començat anar a jugar amb les joguines que tenen per l’aula. He demanat com podia ajudar i na Daniella m’ha demanat per favor que me quedés amb els infants mentre elles dues canviaven els bolquers a tots els infants. Entenc que me fan fer això, perquè així poden canviar els bolquers les dues a la vegada amb el mateix canviador, i si ho faig jo necessit el canviador sencer.
He anat amb els infants a jugar sobre una tarima que hi ha a l’aula, fent sorolls i rient molt. M’he adonat que aquest grup els infants no tenen un rutina de cantar en el moment de la fruita i menjar com l’altre, les mestres canten alguna cançó però no ho fan molt sovint.
Quan han estat tots els infants, aclarits, na Daniella s’ha emportat els infants a dins l’habitació de dormir i na Franca i jo ens hem quedat amb els tres infants que venen a recollir les famílies. Hem sortit al passadís perquè poguessin netejar l’aula. El passadís d’aquest centre té diferents jocs perquè puguin interaccionar els infants. Na Franca ha marxat a fer unes gestions i m’he quedat jo sola amb els infants. M’he adonat que aquestes mestres me deixen en més ocasions sola amb els infants, i m’apur una mica pel fet que no fan massa cops subgrups, sinó que estan els dues amb tots els infants junts.
Els infants han jugat molt bé en aquests espais, tranquil•lament, se nota que és hora de dormir i estan més calmats. Han vingut a recollir a dons infants i n’ha quedat un. Na Franca ha marxat perquè havia acabat la seva jornada, na Daniella havia d’estar pendent d’aquest infants i dels que dormien i li he dit que no es preocupés que jo me quedava amb aquest infants esperant que arribés la família a recollir-lo així ella es podia dedicar als infants del dormitori. L’infant estava molt cansat i s’ha quedat dormit als meus braços, en aquest moment ha succeït una cosa estranya que m’ha preocupat. Ha vingut el pare dels tres bessons a recollir un infant que hi havia amb el grup de na Ilaria, i de sobte ha sortit corrents caps al cotxe i sense l’infant. M’he quedat preocupada per si havia passat res a cap dels infants.
Quan ha vingut el pare de l’infant que dormia als meus braços, li he explicat el que havia menjat i m’he acomiadat.
A continuació , he anat a l’aula del grup de na Ilaria per demanar que havia passat. M’ha dit que una de les germanes estava a casa amb febre i quan el pare ha vingut a recollir l’infant l’han trucat que aquesta estava amb convulsions i s’havia desmaiat per tant el pare ha marxat corrents a casa per cridar a l’ambulància i anar al hospital. He demanat si podia ajudar d’alguna manera, i m’han dit si me podia quedar, així na Ilaria ha marxat. M’he quedat en l’habitació dormitori amb na Ciara i els infants.. M’ha agradat poder estar allà dins perquè tenia força curiositat perquè l’altra vegada que vaig estar, només ho vaig fer durant cinc minuts. Hi havia dues fietes despertes i ha estat impossible que es dormissin, m’agradaria molt saber com fer dormir als infants.
Sobre les tres els infants s’han començat a despertar, i anaven a recollir la seva roba i vestir-se. Alguns infants es vesteixen sols, sembla mentida el grau d’autonomia que tenen. A continuació han anat venint les famílies a recollir als infants. A les 16 hores he marxat a casa.
Ha estat una jornada un tan especial, estic molt contenta de poder ajudar i aportar el meu granet d’arena al centre, ja que m’aporten molt a jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada