Divendres, 23 de Març 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia amb el grup mitjà. El proper dilluns aniré amb els lactants, però serà una setmana curta ja que assistiré al conveni de Montecatini que és un fet molt important en el qual participaran persones importants de l’entorn de l’educació.
Al matí na Franca estava jugant amb tres infants tranquil•lament, poc a poc han començat arribar d’altres. En hi ha un que sempre que arriba ha d’esmorzar. En un principi només es dóna esmorzar fins una certa hora, però amb aquesta família es té parlat, perquè sempre arriba quan els altres ja han esmorzat. És curiós veure com els infants li preparen la taula perquè esmorzi, tota una mostra d’autonomia, col•laboració i afecte entre amics.
Hem estat mirant contes, jugant amb els animals, asseguts tranquil•lament. Aquest temps s’ha jugat sobretot amb unes construccions de fusta, que no es solen emprar massa. M’agraden més pel material, encara que els colors no siguin tan vistosos. Pens que potser no s’empren tant perquè estan ficats dins una caixa de fusta amb rodes davall una taula d’experimentació. Estan una mica amagades i no convida als infants agafar-les tan fàcilment com les de plàstic.
En aquest moment ha vingut na Ilaria amb la fieta que tan be me porto, la dels 3 bessons, per si podia estar amb ella perquè estava sola i estava bastant nerviosa. Crec que de bon matí se m’ha il•luminat la cara. He estat tan feliç de poder-la tenir als meus braços durant uns minuts, veure aquell somriure que tan m’omple d’energia, tendresa, afecte, delicadesa... Què complicat explicar el que he arribat a sentir!
Ha estat molt polit veure com els infants del grup mitjà s’han atracat a la fieta, a tocar-li la cara, a mirar-la, donar-li un petó.. SENSE PARAULES.
Després ha vingut na Donatella que s’encarrega de donar suport als infants NEE, sobretot al seu germà, però com avui no ha vingut ha estat amb ella. M’ha fet pena que marxés, però entenc que és el que toca, que per molt unides que estem jo d’aquí unes setmanes marxaré i potser no ens veurem més i s’ha d’acostumar a altres persones, infants, socialitzar-se que és el seu gran repte. Però me fa mal, no puc dir altra cosa.
Cada vegada que veig que me queden manco dies en aquest centre sent molta pena, ja començ a plorar i me queden dies! No vull saber el que faré dia 13 d’abril. M’encantaria poder fer els tres mesos i mig de les pràctiques en aquest centre perquè no m’he pogut sentir millor i més mestra enlloc.
A les 9,30h ha vingut na Daniela, i ens hem començat a preparar per menjar la fruita. Avui ha tocat poma i kiwi. Als infants els costa menjar la fruita a trossos. El que m’ha sorprès més, ha estat que s’han menjat millor el kiwi que la poma i trob una mica estrany.
Després de menjar la fruita, s’ha continuat amb el ritual del cambrer, al qual cada dia fan més cas els infants. Després hem netejat mans i boques i els infants han tornat a jugar per l’aula.
Poc després hem sortit al jardí, perquè seguim amb molt bon temps. En primer lloc hem anat a tirar les pells de les fruites a un mini container que tenen per fer compost. Aquesta acció els agrada que ho facin els infants, perquè així se els deixa participar i poden veure i comprendre el que es fa.
Al jardí hem jugat molt, amb una pilota, amb l’herba, les flors, també hem estat amb els infants del grup de na Ilaria, hem passat una estona molt agradable. La veritat que el temps al jardí passa molt ràpidament i no et dones compte i ja és hora de marxar. Quan tenim elements al jardí sempre hi ha conflictes, tots els infants el volen tenir en possessió i no compartir. M’he adonat que en aquesta edat sobretot són més egoistes, que tot es seu i que no entenen perquè ho han de compartir. Pens que és una gran feina explicar als infants que les coses són de tots, que si dos ho volem doncs podem jugar junts...
Quan ha estat hora de dinar, hem entrat dins l’aula i avui he anat jo al lavabo a rentar les mans i cara als infants. D’aquesta manera he pogut veure que jo ho faig diferent a na Daniela i he après com col•locar la tovallola perquè no es banyin la roba.
Després hem col•locat els mantells i pitets i els infants s’han assegut a la taula. Hem portat els estris necessaris per a dinar i na Daniela ha servit als infants. Avui hem menjat pasta amb tomàtic i de segon conill amb pèsols.
Entre plat i plat el cambrer és l’encarregat de portar els plats de la taula al carret i avui l’infant que li ha tocat és bastant nerviós i toca estar bastant a sobre. Quan portava els plats mirava cap a darrera i na Daniela l’ha advertit un parell de vegades que mirés endavant perquè sinó podria caure. L’infant no ha fet cas i se li ha caigut un plat que s’ha trencat. La mestra no l’ha renyat perquè s’ha trencat sinó perquè no ho feia correctament, no estava atent. Després ha anat més alerta i ho ha fet perfectament. Un cop quan ha portat els coberts els volia posar a la part superior del carret que és alta i se li han caigut, ell sol ha anat replegant cada forquilla i cullera, ha estat genial després jo l’he ajudat a posar-ho on volia perquè no arribava.
Després del dinar s’ha començat a canviar bolquer i netejar les mans i cares dels infants. Jo m’he quedat amb la resta mentre na Daniela i Franca anaven fent.
Un cop enllestits he entrat a l’habitació de dormir amb els infants perquè les mestres estaven aclarint diferents coses. En aquest moment he començat a treure les sabates als infants i acomodar-los per anar a dormir. M’he adonat que no els imposo massa perquè me contestaven que no, i es posaven a jugar, crec que per aquest moment necessiten el referent amb el qual estan acostumats a dormir, perquè crec que és una acció molt personal que a cada infant li deu agradar fer una cosa per dormir-se i jo no la conec.
Quan ha tornat na Daniela a l’habitació, jo he marxat amb na Franca i els infants que venen a recollir els familiars. Hem fet una acció que a vegades feim , però que avui hem documentat amb fotos. Ha estat esclafar bòtils de plàstic per emportar-se a reciclar. Això es fa perquè els infants ho portin amb els familiars quan surtin del centre. Hem estat esclafant ampolles posant-les a la bossa de tela vermella, tot apunt per quan els infants i familiars ho volguessin portar.
Poc a poc han anat marxant els infants, fins que m’he quedat amb el darrer.
En un principi com he anunciat al inici ha estat el darrer dia amb aquest grup. M’he sentit molt a gust amb aquestes mestres, sempre m’estan valorant molt i positivament a vegades me fa vergonya, però per una altra part m’agrada que me diguin que faig les coses be, perquè per això m’esforç cada dia amb el que faig. Trobaré molt a faltar a na Daniela i na Franca perquè han estat genials, molt carinyoses i afectuoses amb jo, me donaven besos, abraçades.. potser m’oferien el que me manca de la meva mare i avia que les tenc enfora. He après molt de la seva vida, de la seva manera d’educar, de veure i estimar als infants. Gràcies!
I que puc dir dels infants!! Han estat els primers culets que he netejat més en serio!!! Un infants moníssims dels quals tenc un bell record!