Avui ha estat el darrer dia que passaré amb els lactants, he hagut de marxar més aviat perquè venien arreglar uns assumptes a la casa i havia d’obrir-la.
Al matí he estat junt amb na Nila i na Stephanià jugant amb els infants sobre l’estora i els diferents estris. Quan he arribat avui ja hi havia molt infants en total han estat 13 avui el nombres més gran des de que estic amb ells. D’aquests 13 en hi ha cinc entre 7 mesos i un any que no caminen, la resta més o manco tots caminen manco una fieta de 17 mesos que li falta agafar confiança i amollar-se. Pens que és una cas una mica especial pel que me conten les mestres, ja que els pares només la porten amb el carret, mai la fan caminar, li donen pit varies vegades al dia.
Hem estat jugant amb els infants, fent jocs de falda, llegint contes, interaccionant amb el material no estructurat, amb uns peluixos que tenen forma de bolos. Sembla mentida però molt ràpidament es passa el temps entre àpats, més que res pens que succeeix perquè aquests infants tenen unes característiques diferents, necessiten més canvis de bolquers, més cura de la higiene, més hores de son, els jocs són més tranquils... crec que es donen diferents variables perquè el temps se me passi tan ràpidament.
Prest ha estat el temps de menjar la fruita. Hem avisat als infants que havíem d’anar a seure tots plegats a la taula per iniciar el ritual. Alguns infants van sols a la taula caminant, d’altres gatejant, alguns els hem d’agafar en braços i altres fugen perquè no els ve de gust, o perquè prefereixen jugar, o no entenen el missatge que els donem.
Un cop asseguts tots junts a la taula he posat els pitets petits que s’empren pel moment de la fruita. Na Stephanià ha començat a preparar el gots amb la fruita triturada pels més petits, els altres ja la mengen a trossets. Alguns dels infants grans reclamen la fruita triturada perquè fins fa poc també la menjaven així, la mestra els ha explicat que ells han de menjar-la a trossets perquè són més grans i que aquesta és per els infants més menuts.
Pens que donant la fruita triturada a tots els infants s’asseguren que mengen certa quantitat de fruita, perquè després quan la mengen a trossets molta va al terra, la trituren amb les mans per experimentar... Però també entenc que han de menjar més sòlids. Durant el moment de la fruita he hagut de canviar a dos infants el bolquer i quasi be no he estat present.
Abans de menjar la fruita s’ha fet el ritual del peix, en el qual se li dóna menjar i se li canta una cançó. Després del dinar com és de costum, s’ha encès l’espelma per cantar la cançó de la gallina i el gall que es fa sempre. Aquesta cançó la he sentit en altres grups però amb una melodia més alegre, aquesta me sona un poc fúnebre i trista, apart que es fa amb l’espelma encesa, però segur que té la seva explicació i sentit.
En acabar de cantar, hem anat a rentar les mans a tots els infants, si ha fet falta fer canvi d’algun bolquer també s’ha fet. Quan hem tingut tots els infants enllestits hem sortit fora al jardí perquè encara no feia molta calor. Ahir es va posar un para-sol al jardí per fer una mica d’ombra pels nadons i avui també s’ha aprofitat aquesta. L’activitat principal del moment del jardí d’avui, ha estat la jardineria. Na Nila ha preparat tres testos amb margarites per posar al pati, els ha hagut de trasplantar, posar terra i regar. Jo l’he ajudat i algun infant també ha volgut col•laborar, molts d’altres observaven o tocaven els estris que els cridava molt l’atenció. Na Armanda l’altra mestra, ha entrat a les 9,30h però fins hora de dinar no ha estat amb nosaltres.
Aquesta mestra està molt compromesa amb tota la documentació del centre, observacions dels infants... però m’adon compte cada dia més, que observant i fent documentació et perds moltes coses dels infants; el estar amb ells, conèixer-los, veure els seus progressos... Això no és una crítica sinó una observació que faig perquè ha estat dos dies sense estar amb el grup i ha trobat una fieta que ja comença a caminar sola, i pens que són coses que es perden.
Encara que la observació és necessària per reflexionar, millorar, veure el que succeeix, els progressos dels infants i molts altres aspectes com he pogut veure durant la carrera però crec que si es fes una vegada a la setmana o al mes en hi hauria suficient. Aquí tenen molta sort que són tres mestres per grup, perquè crec que això a Espanya és impensable. A vegades no puc fer fotos perquè estic amb diversos infants, no vull imaginar com ho podré fer en un futur laboral per documentar.
A l’hora del pati, he dormit a dos infants de menor edat, després he tornat a sortir a jugar amb els infants i he anat a visitar a na Ciara que estava amb na Aurora, la fieta dels tres bessons. Tot d’una ha vingut als meus braços i ens hem posat molt contentes plegades. He estat parlant un poc amb la mestra i m’ha dit que la fieta va a teràpia a “psicomotricitat”, això m’ha sorprès una mica i li he demanat un dubte que me rodava pel cap des de que vaig començar. A l’asilo no es fa psicomotricitat? Per què? M’ha respòs que no es fa, que és una cosa més mèdica no lligada a la pedagogia, que es fa a infants que tenen necessitats. Jo li he explicat la importància que es dóna a Espanya amb aquest aspecte, que nosaltres hem cursat una matèria a universitat que ofereix molts beneficis als infants... però també m’adon que aquí els infants passen moltes hores al jardí jugant , corrent... fent moltes coses i potser no tenen tanta necessitat de moure’s, encara que entenc que la psicomotricitat va més enllà. M’agradaria poder transmetre els coneixements de la psicomotricitat els beneficis que poden oferir als infants, a veure si més endavant tenc temps de preparar-me alguna cosa i traduir-la, me sembla mentida que no tenguin coneixement d’això.
Poc després he marxat amb el meu grup, hem entrat dins l’aula i hem començat a rentar mans. He portat els infants a na Nila que estava al lavabo i jo he aprofitat per posar el mantell a les taules, fer seure als infants que ja estaven nets, posar-los-hi el pitet gran...
Hem dinat avui arròs i carn estofada. Des de que he tornat amb aquest grup els infants es seuen diferent a l’altra vegada. Tots els nadons estan a una taula amb na Armanda i la resta a una taula més gran amb na Nila i na Stephanià. Na Ombreta i jo ens seiem amb els nadons per ajudar-los a menjar. No entenc massa be perquè es fa així, perquè pens que si mesclem els infants d’edats diferents, poden imitar-se, ajudar-se entre si. La resposta de les docents ha estat que na Armanda es queda amb els més petits perquè any que ve continuarà amb ells.
Després de dinar he ajudat a portar els infants a rentar les mans i canviar el bolquer i he marxat a casa. La meva etapa amb els lactants ha acabat. Crec que he après molt amb aquesta edat, encara que sigui la que manco m’agradi, he après a tenir paciència, a cercar recursos per dormir i entretenir a un nadó, a estar tranquil•la...
Tenc curiositat per saber com va el Congrés a Montecatini que comença demà esper poder entendre tot el que es parla i aprendre molt! la setmana que ve torn amb el primer grup, el de na Ciara i na Ilaria, la meva tutora i perquè no dir-ho amb la meva petitona!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada