Dimecres, 28 de Març 2.012

Avui ha estat el darrer dia que passaré amb els lactants, he hagut de marxar més aviat perquè venien arreglar uns assumptes a la casa i havia d’obrir-la.
Al matí he estat junt amb na Nila i na Stephanià jugant amb els infants sobre l’estora i els diferents estris. Quan he arribat avui ja hi havia molt infants en total han estat 13 avui el nombres més gran des de que estic amb ells. D’aquests 13 en hi ha cinc entre 7 mesos i un any que no caminen, la resta més o manco tots caminen manco una fieta de 17 mesos que li falta agafar confiança i amollar-se. Pens que és una cas una mica especial pel que me conten les mestres, ja que els pares només la porten amb el carret, mai la fan caminar, li donen pit varies vegades al dia.
Hem estat jugant amb els infants, fent jocs de falda, llegint contes, interaccionant amb el material no estructurat, amb uns peluixos que tenen forma de bolos. Sembla mentida però molt ràpidament es passa el temps entre àpats, més que res pens que succeeix perquè aquests infants tenen unes característiques diferents, necessiten més canvis de bolquers, més cura de la higiene, més hores de son, els jocs són més tranquils... crec que es donen diferents variables perquè el temps se me passi tan ràpidament.
Prest ha estat el temps de menjar la fruita. Hem avisat als infants que havíem d’anar a seure tots plegats a la taula per iniciar el ritual. Alguns infants van sols a la taula caminant, d’altres gatejant, alguns els hem d’agafar en braços i altres fugen perquè no els ve de gust, o perquè prefereixen jugar, o no entenen el missatge que els donem.
Un cop asseguts tots junts a la taula he posat els pitets petits que s’empren pel moment de la fruita. Na Stephanià ha començat a preparar el gots amb la fruita triturada pels més petits, els altres ja la mengen a trossets. Alguns dels infants grans reclamen la fruita triturada perquè fins fa poc també la menjaven així, la mestra els ha explicat que ells han de menjar-la a trossets perquè són més grans i que aquesta és per els infants més menuts.
Pens que donant la fruita triturada a tots els infants s’asseguren que mengen certa quantitat de fruita, perquè després quan la mengen a trossets molta va al terra, la trituren amb les mans per experimentar... Però també entenc que han de menjar més sòlids. Durant el moment de la fruita he hagut de canviar a dos infants el bolquer i quasi be no he estat present.
Abans de menjar la fruita s’ha fet el ritual del peix, en el qual se li dóna menjar i se li canta una cançó. Després del dinar com és de costum, s’ha encès l’espelma per cantar la cançó de la gallina i el gall que es fa sempre. Aquesta cançó la he sentit en altres grups però amb una melodia més alegre, aquesta me sona un poc fúnebre i trista, apart que es fa amb l’espelma encesa, però segur que té la seva explicació i sentit.
En acabar de cantar, hem anat a rentar les mans a tots els infants, si ha fet falta fer canvi d’algun bolquer també s’ha fet. Quan hem tingut tots els infants enllestits hem sortit fora al jardí perquè encara no feia molta calor. Ahir es va posar un para-sol al jardí per fer una mica d’ombra pels nadons i avui també s’ha aprofitat aquesta. L’activitat principal del moment del jardí d’avui, ha estat la jardineria. Na Nila ha preparat tres testos amb margarites per posar al pati, els ha hagut de trasplantar, posar terra i regar. Jo l’he ajudat i algun infant també ha volgut col•laborar, molts d’altres observaven o tocaven els estris que els cridava molt l’atenció. Na Armanda l’altra mestra, ha entrat a les 9,30h però fins hora de dinar no ha estat amb nosaltres.
Aquesta mestra està molt compromesa amb tota la documentació del centre, observacions dels infants... però m’adon compte cada dia més, que observant i fent documentació et perds moltes coses dels infants; el estar amb ells, conèixer-los, veure els seus progressos... Això no és una crítica sinó una observació que faig perquè ha estat dos dies sense estar amb el grup i ha trobat una fieta que ja comença a caminar sola, i pens que són coses que es perden.
Encara que la observació és necessària per reflexionar, millorar, veure el que succeeix, els progressos dels infants i molts altres aspectes com he pogut veure durant la carrera però crec que si es fes una vegada a la setmana o al mes en hi hauria suficient. Aquí tenen molta sort que són tres mestres per grup, perquè crec que això a Espanya és impensable. A vegades no puc fer fotos perquè estic amb diversos infants, no vull imaginar com ho podré fer en un futur laboral per documentar.
A l’hora del pati, he dormit a dos infants de menor edat, després he tornat a sortir a jugar amb els infants i he anat a visitar a na Ciara que estava amb na Aurora, la fieta dels tres bessons. Tot d’una ha vingut als meus braços i ens hem posat molt contentes plegades. He estat parlant un poc amb la mestra i m’ha dit que la fieta va a teràpia a “psicomotricitat”, això m’ha sorprès una mica i li he demanat un dubte que me rodava pel cap des de que vaig començar. A l’asilo no es fa psicomotricitat? Per què? M’ha respòs que no es fa, que és una cosa més mèdica no lligada a la pedagogia, que es fa a infants que tenen necessitats. Jo li he explicat la importància que es dóna a Espanya amb aquest aspecte, que nosaltres hem cursat una matèria a universitat que ofereix molts beneficis als infants... però també m’adon que aquí els infants passen moltes hores al jardí jugant , corrent... fent moltes coses i potser no tenen tanta necessitat de moure’s, encara que entenc que la psicomotricitat va més enllà. M’agradaria poder transmetre els coneixements de la psicomotricitat els beneficis que poden oferir als infants, a veure si més endavant tenc temps de preparar-me alguna cosa i traduir-la, me sembla mentida que no tenguin coneixement d’això.
Poc després he marxat amb el meu grup, hem entrat dins l’aula i hem començat a rentar mans. He portat els infants a na Nila que estava al lavabo i jo he aprofitat per posar el mantell a les taules, fer seure als infants que ja estaven nets, posar-los-hi el pitet gran...
Hem dinat avui arròs i carn estofada. Des de que he tornat amb aquest grup els infants es seuen diferent a l’altra vegada. Tots els nadons estan a una taula amb na Armanda i la resta a una taula més gran amb na Nila i na Stephanià. Na Ombreta i jo ens seiem amb els nadons per ajudar-los a menjar. No entenc massa be perquè es fa així, perquè pens que si mesclem els infants d’edats diferents, poden imitar-se, ajudar-se entre si. La resposta de les docents ha estat que na Armanda es queda amb els més petits perquè any que ve continuarà amb ells.
Després de dinar he ajudat a portar els infants a rentar les mans i canviar el bolquer i he marxat a casa. La meva etapa amb els lactants ha acabat. Crec que he après molt amb aquesta edat, encara que sigui la que manco m’agradi, he après a tenir paciència, a cercar recursos per dormir i entretenir a un nadó, a estar tranquil•la...
Tenc curiositat per saber com va el Congrés a Montecatini que comença demà esper poder entendre tot el que es parla i aprendre molt! la setmana que ve torn amb el primer grup, el de na Ciara i na Ilaria, la meva tutora i perquè no dir-ho amb la meva petitona!!!

Dimarts, 27 de Març 2.012

Avui ha estat un dia una mica diferent, perquè no he estat tot el temps amb infants, he pogut viure de primera ma altres tasques que tenen les mestres aquí: la documentació.
A primera hora he estat amb les dues mestres, jugant amb els infants i esperant a que arribessin la resta. Hem sortit una jardí perquè ja feia sol i perquè després de la fruita pega massa fort per a ells. Els infants en aquesta edat, per petits que siguin ja coneixen la renou del tren i es fixen quan passa per davant del centre, el saluden, li fan “ciao”, és molt graciós, crec que és un element característic d’aquest centre. Podrien haver anomenat aquest centre “Il treno”, perquè tots van darrera el tren.
Hi ha infants que els costa molt estar fora al jardí , no es senten segurs i prefereixen jugar a dintre, sobre la moqueta que tenen destinada al joc amb tots els estris. Alguna vegada me deman fins a quin punt hem d’obligar als infants que surtin fora sinó volen anar-hi? Per què si els deixem escollir, hi haurà infants que no sortiran mai, altres que només voldran estar fora,... arriba un moment que no saps si l’infant vertaderament ho passa malament, si necessita una petita empenta per gaudir d’aquest espai, si a casa el tenen molt cohibit i no el deixen jugar fora ni interaccionar amb la natura, si viuen en un pis i no coneix l’exterior quasi be, perquè sempre va amb carret... hi ha tantes possibilitats i motius que a vegades no sé si faig be en treure’ls fora, si és millor deixar-lo a dins i que surti sol...
Després ja ens hem preparat per iniciar el ritual del peix i de la fruita. Aquest ha succeït sense cap fet destacable, els infants han menjat plàtans, pomes i peres segons les fruites que els van introduint a la seva dieta. Perquè en aquesta edat no mengen de tot, també tenim un infant al•lèrgic a la llet i derivats... hem d’anar una mica alerta.
Després de menjar la fruita hem rentat les mans, ha arribat na Armanda la tercera tutora d’aquest grup i m’ha demanat si podia ajudar-la.
Na Armanda és la persona encarregada de la documentació. No és que tengui aquest càrrec ja que no existeix dins el centre, igual que no hi ha la figura de la directora ni res, totes tenen el mateixos drets i deures dins el centre. Però com que ella va està treballant pel Comune com a persona encarregada de la documentació del centres donada la seva facilitat, creativitat i disseny doncs és la que sempre està pensant coses per fer i canviar.
La feina d’avui era aferrar uns pòsters grans que ha portat a imprimir aquesta matí a una empresa de disseny gràfic, per a penjar a la paret blanca que hi ha davant l’aula de na Ilaria i Ciara.
En primer lloc hem preparat tot el material que necessitàvem i després hem iniciat la tasca. Havíem d’aferrar un pòster enorme en estava dividit en tres parts. En primer lloc hem aferrat aquest pòster amb cinta adhesiva de manera provisional per saber com i on col•locar-lo. Un cop decidit on havia d’anar , hem anat a cercar cola i un pinzell enorme. La cola que s’empra és més natural, pel que m’ha explicat, són uns polvos i amb un poc d’aigua marxa.
Aferrar els pòsters ha estat el més complicat, ja de per sí les grans dimensions dels documents, també la paret que no era llisa, sinó rugosa i es quedava aire dintre i quedaven arrugues. Quan hem penjat el primer ha estat hora d’anar a dinar.
Hem deixat les coses llestes per tornar-hi després i hem anat a rentar-nos les mans i dinar amb els nadons. Avui m’he assegut a la taula dels més menuts per a dinar. A diferència de fa quinze dies quan vaig estar amb aquest grup, ara pel dinar es divideixen per edats. Dels més menuts en hi ha algun que ja comença a menjar sol i és al•lucinant i molt graciós veure com ho fan.
En acabar de dinar les mestres han iniciat l’estona de neteja i canvi de bolquer, jo he estat amb la resta d’infants, hem tornat a sortir al jardí perquè el sol no pegava massa fort. Quan han estat tots enllestits, na Armanda i jo hem tornat al passadís per continuar amb la tasca.
Els dos pòsters més petits han quedat millor, sense tantes arrugues i han quedat tots ben quadrats com un puzle. En acabar he tornat amb els infants m’han portat els dos darrers que faltaven per recollir les famílies, més un altre del grup mitjà que cada dia me deixen.
M’ha agradat poder veure la continuïtat de les coses, ja que el dia que van venir els germans dels infants a dissenyar els grius jo hi era present i ara veig el resultat final.
Quan els han recollit he marxat a casa.

DISCULPES...

Hola a tothom!!!
Estic tenint problemes amb la connexió a la xarxa, esper aquesta setmana poder-ho arreglar de manera definitva i així poder adjuntar imatges a cada dia en el diari, perquè sé que és molt interessant veure com és el centre, per entendre millor les accions que descric...
Volia donar-vos les gràcies per la quantitat de visites que ha rebut aquest blog!
Dóna gust fer la feina així, pensant que a la gent li interessa llegir el que faig cada dia.
Esper que amb aquests diaris vos transmeti tot el que sent realitzant les pràctiques al Assilo Nido "IL GRILLO", perquè està sent un sommi fet realitat!

GRÀCIES!!

Dilluns, 26 de Març 2.012

Aquesta setmana he començat amb els lactants de nou, aquesta serà molt curta ja que dijous assistiré al Congres de Montecatini.
En aquest grup avui mancava na Armanda, en arribar he estat amb na Stephanià i quatre infants. Poc a poc han anat arribant més infants. Ens hem situat a la zona d’estora, que és la de joc, on es troben tots els elements perquè interactuïn els infants.
La majoria d’aquests elements són reciclats, no estructurats i de la vida quotidiana com a la majoria del centre. Es tracten de: mocadors, embuts, ampolles de plàstic, cadenes, pals de fusta, plàstics de rodets, elements de jardineria, capses de bolígrafs, papers continus de diferents colors ...
Sembla mentida que aquests elements que mai hauria pensat abans d’estudiar oferir-los als infants i el gran atractiu que tenen per a ells. Que els puguin donar tants d’usos, el gran ventall d’oportunitats que ofereix la seva experimentació, exploració i coneixement.
Durant el temps que va de l’arribada dels infants a l’hora de menjar la fruita, hem estat molt entretinguts. Resulta que na Stephanià aquest cap de setmana ha trobat un niu d’ocells abandonat i l’ha portat a l’escola. L’ha posat sobre una taula de fusta que hi ha perquè els infants el poguessin observar, alguns d’ells d’amagat el tocaven. Hi ha que veure la curiositat que tenen i sobretot la necessitat de tocar, sentir les coses per poder conèixer-les millor.
Avui han vingut molt més infants a l’escola, molts han tornat després d’estar malalts amb el virus i d’altres que estaven be han caigut. No sé quan s’acabarà aquest virus perquè contínuament cau més gent, esper no ser una d’elles, atès que molts han estat ingressats per deshidratació.
Aquest grup d’infants ja el coneixia ja que fa dues setmanes vaig estar tres dies amb ells. Això m’ha ajudat en una part anar a un lloc que ja conec, en el qual els infants han tingut un primer contacte i no me tenien por, però per l’altre anava un poc amb la mentalitat que és el grup amb el qual pas més pena, estic més rígida i condicionada. Tot això m’he succeeix perquè m’agobii una mica quan ploren perquè no sé el motiu, me fa por fer-los-hi mal, per no saber fer be les coses, per no saber donar el millor que puc, perquè me fa por patir de l’esquena per agafar constantment pes...
Però la veritat que he estat millor del que hem pensava. Molts dels infants se’n recordaven de jo, i m’han fet un somriure en entrar a l’aula, han vingut amb jo, hem jugat plegats i n’he pogut consolar i dormir, però sempre en hi ha alguns que prefereixen les altres mestres com és normal.
Després ja ha arribat na Nila, la resta d’infants que esperaven, ja com vaig comentar en una altra ocasió aquí les mestres i famílies es telefonen i s’avisen si han de faltar, si han estat malament, si van a escola, si arriben més tard, un fet que me sembla clau per una bona relació i cooperació.
Hem assegut a tots els infants a la taula, els hem posat els pitets petits que s’empren per menjar la fruita. Han portat la peixera i han iniciat el ritual que fan cada dia. En primer lloc es mira i es dóna de menjar al peix, se li canta una cançó i es passa a menjar la fruita.
M’he adonat que avui més infants seguien les fases, el procés d’aquest ritual i participaven més en la cançó; picant les mans, fent gestos, balbucejant... Pens que gràcies a la repetició de les rutines els infants interioritzen i comprenen el significat de les coses que es realitzen.
Després hem començat a menjar la fruita, una passa més que he observat, diferent a fa dues setmanes; els infants més grans d’edat ja mengen la fruita sols. Els donen els gots amb la cullera i el triturat de fruita i se la mengen. Crec que és una gran passa cap a l’adquisició de l’autonomia. Pens que no hem de tenir por a que els infants s’embrutin amb el menjar, que la roba es neteja, que no s’ha de permetre tot, però deixar anar aquesta fòbia a les taques, perquè per aprendre a fer ens hem d’equivocar i tacar moltes vegades.
Després de menjar la fruita, com és de costum hem cantant la cançó amb l’espelma encesa, un parell de vegades, en aquest moment ha arribat una fieta amb la seva manera i el moment crec que no ha estat prou clar. En acabar hem anat a rentar-nos les mans.
M’agrada molt veure la cura que tenen les mestres, en aquest moment de rentar mans de la cura i higiene personal, l’entenen com un moment educatiu, el qual han d’adquirir els infants per al seu desenvolupament integral. Na Nila es seu a una cadira per estat més a l’alçada dels infants; en primer lloc es pugen les mànigues de les camisetes, es posen sabó i es banyen les mans, després se les eixuguen amb les tovalloles.
Després un parell d’infants han anat a dormir perquè estaven amb molta son, plorant, que no hi havia forma de consolar-los. Jo n’he dormit un a una hamaca que hi ha dins l’aula, un dels espais que més m’agraden. Del qual ja he penjat una imatge.
La resta hem sortit al jardí, ja que la primavera ens segueix oferint dies extraordinaris. Un aspecte a destacar sobre el sortir al jardí, és la inestabilitat i por que els suposa a alguns infants. Alguns es neguen a sortir i ploren, si els trèiem volen entrar tot d’una, d’altres han de sortir poc a poc perquè sembla que es desorienten, d’altres frisen per sortir... Sembla mentida la diversitat de fases amb les quals es troben els infants, sobretot quan han de sortit de l’espai on estan acostumats i es senten més segurs.
Els infants al pati es seuen, d’altres van a veure els infants dels altres grups, d’altres intenten menjar-se les flors, jugar amb la pilota... Hem passat una estona molt agradable però hem entrat una mica abans perquè feia massa calor i els infants estaven amb els caps bastant calents.
Un cop dins de casa, hem rentat les mans i ens hem assegut a la taula. Avui era un dia molt especial. Una fieta feia un any! Ha estat el primer aniversari al qual he assistit i me feia molta il•lusió poder-ne viure un. Ha estat molt polit que fessin venir a la germana major d’aquesta fieta que ve al centre perquè celebrés amb ella l’aniversari, ha vingut a fer bufar la tartà i a dinar. M’agrada veure la flexibilitat, la facilitat d’interaccionar entre grups perquè es puguin viure moments com aquest.
Aquí els aniversaris es celebren bufant la vela d’una coca que prepara el cuiner del centre i que han de pagar les famílies, no poden portar res de fora per normes d’higiene i seguretat. Això me sembla una mica rígid la veritat, també pel fet que és una mica car i no sé si a totes les famílies els hi va be fer aquest pagament quan a casa surt més a compte fer un pastís. Però per altra banda entenc que fan fer el mateix a tots els infants, perquè mengin sa i res industrial.
En acabar de dinar, hem menjat la coca i hem iniciat el ritual de rentar mans, boques i canvi de bolquers. Jo m’he tornat a quedar amb els infants, avui he tingut la meravellosa sorpresa de que me portessin a la fieta dels tres bessons, perquè la tingués uns minuts amb jo, he estat feliç.
Després he tingut la oportunitat d’entrar a l’habitació de dormir amb na Nila des d’un inici i ajudar-la a dormir als infants. M’he adonat que no es feina fàcil, que alguns d’ells si es dormen prest, però d’altres tenen ganes de marxa, o tenen tanta son que no es poden dormir i no és tan fàcil aconseguir-ho.
Després he estat esperant amb els infants que venen a recollir les famílies i he acabat la jornada. Demà més i millor!

Divendres, 23 de Març 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia amb el grup mitjà. El proper dilluns aniré amb els lactants, però serà una setmana curta ja que assistiré al conveni de Montecatini que és un fet molt important en el qual participaran persones importants de l’entorn de l’educació.
Al matí na Franca estava jugant amb tres infants tranquil•lament, poc a poc han començat arribar d’altres. En hi ha un que sempre que arriba ha d’esmorzar. En un principi només es dóna esmorzar fins una certa hora, però amb aquesta família es té parlat, perquè sempre arriba quan els altres ja han esmorzat. És curiós veure com els infants li preparen la taula perquè esmorzi, tota una mostra d’autonomia, col•laboració i afecte entre amics.
Hem estat mirant contes, jugant amb els animals, asseguts tranquil•lament. Aquest temps s’ha jugat sobretot amb unes construccions de fusta, que no es solen emprar massa. M’agraden més pel material, encara que els colors no siguin tan vistosos. Pens que potser no s’empren tant perquè estan ficats dins una caixa de fusta amb rodes davall una taula d’experimentació. Estan una mica amagades i no convida als infants agafar-les tan fàcilment com les de plàstic.
En aquest moment ha vingut na Ilaria amb la fieta que tan be me porto, la dels 3 bessons, per si podia estar amb ella perquè estava sola i estava bastant nerviosa. Crec que de bon matí se m’ha il•luminat la cara. He estat tan feliç de poder-la tenir als meus braços durant uns minuts, veure aquell somriure que tan m’omple d’energia, tendresa, afecte, delicadesa... Què complicat explicar el que he arribat a sentir!
Ha estat molt polit veure com els infants del grup mitjà s’han atracat a la fieta, a tocar-li la cara, a mirar-la, donar-li un petó.. SENSE PARAULES.
Després ha vingut na Donatella que s’encarrega de donar suport als infants NEE, sobretot al seu germà, però com avui no ha vingut ha estat amb ella. M’ha fet pena que marxés, però entenc que és el que toca, que per molt unides que estem jo d’aquí unes setmanes marxaré i potser no ens veurem més i s’ha d’acostumar a altres persones, infants, socialitzar-se que és el seu gran repte. Però me fa mal, no puc dir altra cosa.
Cada vegada que veig que me queden manco dies en aquest centre sent molta pena, ja començ a plorar i me queden dies! No vull saber el que faré dia 13 d’abril. M’encantaria poder fer els tres mesos i mig de les pràctiques en aquest centre perquè no m’he pogut sentir millor i més mestra enlloc.
A les 9,30h ha vingut na Daniela, i ens hem començat a preparar per menjar la fruita. Avui ha tocat poma i kiwi. Als infants els costa menjar la fruita a trossos. El que m’ha sorprès més, ha estat que s’han menjat millor el kiwi que la poma i trob una mica estrany.
Després de menjar la fruita, s’ha continuat amb el ritual del cambrer, al qual cada dia fan més cas els infants. Després hem netejat mans i boques i els infants han tornat a jugar per l’aula.
Poc després hem sortit al jardí, perquè seguim amb molt bon temps. En primer lloc hem anat a tirar les pells de les fruites a un mini container que tenen per fer compost. Aquesta acció els agrada que ho facin els infants, perquè així se els deixa participar i poden veure i comprendre el que es fa.
Al jardí hem jugat molt, amb una pilota, amb l’herba, les flors, també hem estat amb els infants del grup de na Ilaria, hem passat una estona molt agradable. La veritat que el temps al jardí passa molt ràpidament i no et dones compte i ja és hora de marxar. Quan tenim elements al jardí sempre hi ha conflictes, tots els infants el volen tenir en possessió i no compartir. M’he adonat que en aquesta edat sobretot són més egoistes, que tot es seu i que no entenen perquè ho han de compartir. Pens que és una gran feina explicar als infants que les coses són de tots, que si dos ho volem doncs podem jugar junts...
Quan ha estat hora de dinar, hem entrat dins l’aula i avui he anat jo al lavabo a rentar les mans i cara als infants. D’aquesta manera he pogut veure que jo ho faig diferent a na Daniela i he après com col•locar la tovallola perquè no es banyin la roba.
Després hem col•locat els mantells i pitets i els infants s’han assegut a la taula. Hem portat els estris necessaris per a dinar i na Daniela ha servit als infants. Avui hem menjat pasta amb tomàtic i de segon conill amb pèsols.
Entre plat i plat el cambrer és l’encarregat de portar els plats de la taula al carret i avui l’infant que li ha tocat és bastant nerviós i toca estar bastant a sobre. Quan portava els plats mirava cap a darrera i na Daniela l’ha advertit un parell de vegades que mirés endavant perquè sinó podria caure. L’infant no ha fet cas i se li ha caigut un plat que s’ha trencat. La mestra no l’ha renyat perquè s’ha trencat sinó perquè no ho feia correctament, no estava atent. Després ha anat més alerta i ho ha fet perfectament. Un cop quan ha portat els coberts els volia posar a la part superior del carret que és alta i se li han caigut, ell sol ha anat replegant cada forquilla i cullera, ha estat genial després jo l’he ajudat a posar-ho on volia perquè no arribava.
Després del dinar s’ha començat a canviar bolquer i netejar les mans i cares dels infants. Jo m’he quedat amb la resta mentre na Daniela i Franca anaven fent.
Un cop enllestits he entrat a l’habitació de dormir amb els infants perquè les mestres estaven aclarint diferents coses. En aquest moment he començat a treure les sabates als infants i acomodar-los per anar a dormir. M’he adonat que no els imposo massa perquè me contestaven que no, i es posaven a jugar, crec que per aquest moment necessiten el referent amb el qual estan acostumats a dormir, perquè crec que és una acció molt personal que a cada infant li deu agradar fer una cosa per dormir-se i jo no la conec.
Quan ha tornat na Daniela a l’habitació, jo he marxat amb na Franca i els infants que venen a recollir els familiars. Hem fet una acció que a vegades feim , però que avui hem documentat amb fotos. Ha estat esclafar bòtils de plàstic per emportar-se a reciclar. Això es fa perquè els infants ho portin amb els familiars quan surtin del centre. Hem estat esclafant ampolles posant-les a la bossa de tela vermella, tot apunt per quan els infants i familiars ho volguessin portar.
Poc a poc han anat marxant els infants, fins que m’he quedat amb el darrer.
En un principi com he anunciat al inici ha estat el darrer dia amb aquest grup. M’he sentit molt a gust amb aquestes mestres, sempre m’estan valorant molt i positivament a vegades me fa vergonya, però per una altra part m’agrada que me diguin que faig les coses be, perquè per això m’esforç cada dia amb el que faig. Trobaré molt a faltar a na Daniela i na Franca perquè han estat genials, molt carinyoses i afectuoses amb jo, me donaven besos, abraçades.. potser m’oferien el que me manca de la meva mare i avia que les tenc enfora. He après molt de la seva vida, de la seva manera d’educar, de veure i estimar als infants. Gràcies!
I que puc dir dels infants!! Han estat els primers culets que he netejat més en serio!!! Un infants moníssims dels quals tenc un bell record!

Dijous, 22 de Març 2.012

Aquest matí en arribar he trobat na Daniela amb els infants que miraven la documentació que hi ha a les parets de l’aula. Casualitats que l’altre dia ja vaig reflexionar sobre el tema. En aquesta ocasió na Daniela demanava als infants on estaven, què feien, amb qui sortien a la foto... Sembla mentida però aquesta acció entretén moltíssim als infants, es poden passar minuts mirant la documentació, i això ho repeteixen molts dies, tot i que sempre és la mateixa, però mai es cansen, els agrada molt veure’s. I jo pens a qui no li agrada sentir-se valorat i important?
Després poc a poc han arribat més infants, na Franca i s’han anat fent coses diferents. Com es de costum s’ha jugat amb les construccions de plàstic, s’han mirat àlbums de fotos, llegit contes... Jo he arreglat amb cinta adhesiva un conte que s’ha trencat i he canviat un parell de bolquers.
Just després ja ha estat hora de menjar la fruita. Avui han tocat taronges, però aquestes les mengen amb suc. Als infants els agrada molt el suc de taronja, quan s’ha acabat na Daniela els ha donat les pells amb una cullera perquè mengessin la polpa que quedava. Dóna gust veure que deixen als infants experimentar i menjar d’aquesta manera, poc a poc, van netejant les formes fins arribar a menjar com una persona adulta, però no naixem amb els coneixements i els hem d’adquirir poc a poc, hem d’embrutar-nos molt i caure molt abans de fer-ho be! I aquesta filosofia m’agrada molt!
A continuació hem fet el ritual del cambrer que vam iniciar ahir. Trob que ha tingut èxit i me reitero que els infants en pocs dies ho assimilaran perfectament . Després hem rentat les mans i boques als infants.
Les mestres trobaven que era una mica prest per sortir al jardí, i han tret unes pintures perquè els infants dibuixessin sobre un tauler amb paper que tenen a la seva mida molt gran. També s’ha tret paper Pinotxo i cola perquè aferressin en aquest mateix paper.
Amb aquest grup és la primera experiència que veig que pintin. Els ha agradat bastant la idea i al principi han començat a pintar tots, poc a poc anaven marxant i tornant.
Na Franca ha sortit un moment al jardí i ha trobat un caragol, l’ha portat dins l’aula i un parell d’infants han tingut curiositat per aquest, s’han atracat i l’han observat, han portat un conte en el qual apareix un cargol i l’anaven cercant a cada pàgina, el posaven sobre el conte... ha estat un moment molt polit que ha sorgit de l’espontaneïtat i del qual crec que poden sorgir diferents aprenentatges.
Després d’uns minuts han trobat que era hora d’anar al jardí a jugar lliurement. Ha tornat a fer un dia esplèndid, immillorable i donava tant de plaer estar a fora, que et donés el sol que tothom ho ha agraït. Avui hem coincidit tots els grups de Asilo fora, però això no és cap impediment. Alguns infants interaccionen, d’altres no, alguns que són molt valents amb els de la seva edat, amb els més grans només observen i no diuen res... Són interaccions molt enriquidores per a ells i per a nosaltres com a observadores.
El moment del jardí dóna per molts jocs diferents: passejar pel laberint, recollir fulles, recollir flors per les mares, regar plantes, recollir pinyes, estirar-se al terra, córrer... Hem passat una estona molt agradable.
A les 11,40h aproximadament, hem entrat dins l’aula, hem rentat les mans dels infants i hem començat a preparar les coses per al dinar. El menú d’avui ha estat puré de mongetes amb pasta i verdura.
Després de dinar na Daniela i na Franca han iniciat el ritual de canvi de bolquer i neteja. Jo he estat amb la resta d’infants mentre jugant o llegint un conte.
Després na Franca ha marxat al dormitori i na Daniela i jo amb la resta al passadís, cinc minuts abans que es donés aquesta situació, se m’ha quedat dormit als braços un infant. He demanat permís si es podia quedar dormint, perquè a vegades els pares no ho volen perquè porten l’horari girat després. No tenc massa coneixement d’aquest fet, però a vegades me fan pena els infants que es queden dormits mentre mengen, si el cos els demana descansar crec que s’hauria de respectar i més amb infants tan menuts que no tenen els dos anys.
Quan han vingut a recollir tots els infants he marxat a casa, però a les 16,30h tornava a ser a l’asilo perquè avui he participat a una trobada de famílies i el cuiner. Hem estat tota la tarda cuinant plats que mengen els infants cada dia, a fi de fer un apropament, explicar el que mengen, com s’elabora, sobretot perquè sigui més saludable, conèixer com es treballa a la cuina... ha estat una experiència meravellosa, veure conversar mares que no es coneixien, també amb el cuiner, amb nosaltres, amb la representant del Ajuntament... hem xalat molt!

Dimecres, 21 de Març 2.012

Avui ha estat el primer dia de primavera, i no ha pogut donar-nos la benvinguda de millor manera! Ha fet un dia esplèndid, molt de sol i calor!
La jornada ha estat molt tranquil•la sense fets importants a destacar.
Quan he arribat na Franca estava amb els infants mirant un conte. Poc a poc han anat arribant més infants i també na Daniela. Durant aquest temps els infants han fet el que tenen de costum mirar contes, àlbums de fotos, jugar amb les construccions de plàstic, amb la pepa i diferent material reciclat. Jo he ajudat a na Franca a enllestir uns cartells amb els noms dels infants que serviran per escollir qui fa de cambrer cada dia.
Quan han estat un poc més de les 9,30h ens han portat la fruita i ens hem assegut per menjar-la. Jo com és de costum ho faig a la taula de na Daniela. Avui ha tocat pera. Els infants no se l’han menjada massa be, no sé el per què, atès que és una fruita molt dolça i gustosa. Na Daniela me comenta que molts d’ells no els agrada menjar la fruita així sinó el suc. Però això només es fa amb la taronja. No sé si a casa no els acostumen a menjar fruita o que succeeix.
Un cop acabat aquest moment de la fruita. Les mestres han aprofitat per explicar als infants el ritual d’escollir al cambrer que volen dur a terme cada dia amb els infants. Cada una ha agafat el sac que ha fet na Franca i els ha explicat que era, que es faria amb allò i ho han portat a la pràctica.
Les mestres tenen el dubte que els infants siguin massa petits per entendre aquest ritual. Perquè no tenen ni els dos anys. Jo sincerament els veig molt espavilats i crec que en una setmana ja ho tindran interioritzat. Pens que si algun dia les mestres se n’obliden ells els hi recordaran.
M’agrada molt aquest ritual, és una manera de donar importància al paper aquest del cambrer, del qual els infants es senten tan orgullosos i és un dels moments que veus vertaderament el que poden arribar a fer els infants, que són molt més autònoms i capaços del que pensem. Crec que si es fa d’aquesta manera els infants ho entenen millor, es fa d’una manera justa i no perquè una mestra ho diu, tocarà a tots els infants per igual. Ara veurem com va l’experiència si engresca als infants i la entenen.
Un cop hem acabat aquest ritual, hem rentat les mans i boques dels infants amb la tovallola, hem canviat algun bolquer si era necessari i hem sortit fora!
És el primer dia que anem fora després de la reforma que han fet. Han sembrat molts d’arbres i també han dissenyat un laberint amb plantes, que perquè es vegi millor haurem d’esperar a que creixin. Durant aquest temps han jugat pel laberint, amb les fulles, recollint pinyes, han regat els arbres amb regadores, hem estat amb l’altre grup d’infants grans...
Als infants els encanta sortir a fora, canvien tant de comportament i actitud una vegada han sortit, sembla mentida. El que he observat d’aquestes mestres –és que valoren la natura, i els agrada que els infants aprenguin a estimar-la i sentir-la. No s’aturen a estirar-se sobre l’herba, ni sentir el perfum de les flors, conviden als infants a participar-hi i entrar en contacte directe. Ha estat una estona meravellosa.
Més tard, ha estat la hora d’anar a preparar-nos per dinar. Hem entrat tots dins l’aula, hem rentat les mans i cares als infants. Alguns també els hem canviat el bolquer, sembla mentida la diarrea que tenen els infants, el virus aquest està durant molt de temps i es van rotant tots els infants de l’aula.
He posat el pitet als infants, el mantell a la taula i poc a poc he portat les coses que necessitem per dinar: plats, gots, coberts, i el menjar. Hem repartit el dinar avui ha tocat com una sopa amb pasta i verdures i de segon carn al forn amb patates.
Cada vegada que hem acabat un plat, el cambrer és l’encarregat de portar els plats bruts al carret. Ho fan divinament i no s’ha trencat res. En el mes i mig que porto ens aquest centre només he vist trencar-se dos plats, extraordinari.
En acabar de dinar, quan els cambrers han acabat de portar els estris al carret, s’ha portat la “gallina Cesarina”. Aquesta és una ceràmica amb forma de gallina que dins hi tenen dolços. Mitjançant el joc de “mano rota”, cada infant ha d’endevinar en quina ma està el dolç.
Poc després ja hem començat a canviar als infants i preparar-los, o per anar a dormir, o bé per esperar a les famílies. Jo m’he quedat amb els infants que venen a recollir com és costum mentre na Daniela i na Franca canviaven a la resta.
Entenc que ho vulguin fer així perquè elles són més rapides, fan les dues el canvi en el mateix lloc, jo en canvi utilitzo tot el canviador per canviar-ne un i vaig més a poc a poc. Però estic contenta que durant el dia me deixen canviar a tots els infants i així agafo pràctica.
Quan han estat tots enllestits na Daniela ha portat als infants a dormir i jo i na Franca hem sortit fora al passadís amb els altres a esperar que els vinguessin a recollir. Quan ens hem quedat sense infants, he marxat a casa perquè en dues hores havia de tornar per anar a la formació a l’Area Blu amb na Franca i na Fulbia.

Dimarts, 20 de Març 2.012

Avui ha estat un dia bastant tranquil en quan a mobilitat dins el centre. He passat tot el dia amb el grup mitjà.
Quan he arribat al matí, en primer lloc he anat a na Ilaria a demanar on havia d’estar i m’ha dit que aquesta setmana estaré amb el grup mitjà, després una altra setmana amb el lactant i finalment retornaré amb el primer grup que vaig estar, el seu.
M’ha fet molta il•lusió que me digués que retornaria amb elles perquè ha estat un grup amb el qual m’he sentit molt a gust, el primer amb el qual ha estat, he tingut feeling amb les mestres i els infants i tot això crec que m’ha marcat. No deix de parlar d’aquests infants a les meves companyes i a la meva família. Tenc moltes ganes que arribi setmana santa perquè me venguin a visitar els meus pares i puguin visitar l’asilo i veure in situ de què els parlo, sobretot amb la meva mare que és mestra d’educació infantil.
Quan he arribat hem començat a preparar per esmorzar amb els infants. N’hi havia quatre només, una fieta ha tingut diarrea ja de bon matí, l’acció s’ha repetit tres vegades més, fins que s’ha telefonat a la mare per avisar-la i perquè la vinguessin a recollir.
No acab d’entendre aquesta situació, ja ho he comentat en altres ocasions. Els infants venen i vomiten o tenen diarrea. Quan s’avisa a les famílies de que no estan be, et responen dient que ja ho sabien que ahir estaven igual. Pens que si l’infant no està ben o haurien d’anar a l’escola, perquè quan una persona no es sent be, vol estar amb els pares a casa, o amb algun familiar. Diferent són els casos que no es tenguin familiars, ni hi hagi possibilitats per tenir l’infant a casa. Però els hi fan passar una mala estona per res, perquè no estan a gust, no aturen de plorar, disgustats amb el que succeeix...
Després d’esmorzar, hem recollit la taula i els infants han començat a jugar. M’estic adonant compte que els infants en aquest grup sempre repeteixen els mateixos jocs. construccions de plàstic, animals i contes. Sobre aquest tema pens i me deman si això succeeix perquè no els motivem a que facin altres jocs, si hauríem de participar més les mestres, els hauríem d’oferir més materials...
Aquest matí m’he fixat amb un infant i m’ha fet reflexionar. Aquest s’ha quedat bastants minuts aturat davant una paret, observant la documentació. Ha estat en aquest moment quan he reflexionat. Quina importància arriba a tenir la documentació? No només per les famílies, sinó pels infants. La documentació que ha estat observant aquest infant, té molts d’èxit, i crec que la clau està amb la seva cura i les imatges. Als infants els encanta veure’s a la paret, sempre t’expliquin qui són, que fan, els seus amics... Trob que és molt important que es vegin i sentin identificats. Hem de pensar la documentació pels infants que estiguin al seu abast, que la puguin gaudir.
Al poc temps en han portat la fruita, i els infants s’han assegut a la taula. Na Daniela i na Franca han fet seure als infants amb els dos grups que acostumen fer i han tallat i repartit els plàtans. Els he demanat si les agrupacions que fan tenen una explicació, perquè m’he adonat que sempre són els mateixos infants. M’han dit que ho fan així perquè els anys anteriors havien estat amb aquests infants i per tant quan eren més menuts ja tenien tracte i es coneixien i és una manera que l’infant tenguin el mateix referent.
En acabar de menjar la fruita els hem rentat les mans i cara amb una tovallola i han tornat anar a jugar. S’han tornat a donar els mateixos jocs, també el racó així més de joc de rols amb la pepa, la cuna i els biberons. Aquests infants van canviant molt sovint de joc, poden estar dos minuts amb les construccions i de repent portar-te un conte, quan te’l porten ja marxen a un altra banda, arriba a ser una mica caòtic.
Avui s’han entretingut molt mirant per la finestra, ja que el centre té de veïnat un viver. La ciutat de Pistoia es lucra en gran mesura d’aquesta activitat dels vivers de plantes. Doncs just al costat hi havia un tractor, amb un home i una dona, un ca que corria de banda a banda i als infants els fa molta il•lusió, igual que quan passa el tren.
Després na Daniela ha portat un tub per fer pompes de sabó, amb aquest joc els infants s‘emocionen molt, els encanta i prenen molt de gust. També hem cantat, avui m’ha demanat si sabia alguna cançó espanyola i els he cantat la del “Elefant” que a l’altre grup els va agradar tant. Amb aquest no ha tingut tan d’èxit, crec que això succeeix també perquè no tenen la mateixa capacitat de concentració ni paciència. Sobre les 11h na Daniela ha anat a cercar un parell de trossos de pa, ho tenen com a costum i els fan el joc de “mano rota mano rota”. Aquest consisteix en que s’amaguen un tros de pa a la ma, les mouen i cada infant que criden ha d’endevinar on està el pa amagat. És una forma de donar-los-hi el pa lúdicament.
Poc després na Ombreta ha portat el carret amb el dinar. Els infants s’han assegut a la taula, hem posat els mantells, hem posat un pitet a cada infant i hem començat a portar els estris per a dinar: els plats fondos, les culleres, gots. Això ho feim les mestres. Un cop haver menjat el primer plat, un infant que és nombrat cambrer porta cada plat al carret. Aquest moment els encanta, l’infant que fa de cambrer es sent molt orgullós, va molt alerta amb el plat que no es caigui i si succeeix les mestres no els renyen, sinó que els treuen preocupacions, perquè per fer-ho be, ens hem d’equivocar i aprenem a partir dels errors.
En acabar de dinar, na Franca i na Daniela han començat a canviar els bolquers als infants, jo estava amb la resta jugant.
Un altra acció que els agrada molt als infants és mirar els àlbums que tenen personalitzats amb fotos que han aportat les famílies i d’altres a l’escola. Els encanta veure’s a ells mateixos, als familiars, als amics...
Poc a poc han vingut a recollir als infants. En acabar he estat mirant coses pel centre, i he caigut que ahir m’havia oblidat d’explicar un detall, una tradició que es duu a terme a Itàlia.
Quan neix un infant, es posa a la porta de la casa, del hospital, dels avis un detall per anunciar aquest fet tan important. Divendres passat va néixer la germana d’un infant del centre, ahir, dilluns el familiar quan va portar l’infant va portar aquest detall i el van penjar a la porta de l’aula perquè tothom ho veies. Me sembla un gest molt polit, de donar-li importància a aquest fet meravellós, perquè és una cosa única, una alegria. Jo no tenc cap tipus de coneixement que es faci això a Espanya, al manco a Menorca.
A les 14,30h he tingut la oportunitat de participar a un ”col•lectiu” . Això són les reunions que es fan al centre entre les mestres. El que primer m’ha cridat l’atenció ha estat que en aquesta hi participen les col•laboradores i el cuiner. Aquest fet me sembla genial perquè tots treballen pels infants i tenim el mateix objectiu.
Durant aquesta s’han tractat diversos temes, com han estat: la fixació de dates per diverses festes i trobades que es faran amb les famílies, el conveni de Montecatini, les reformes del jardí, la propera visita d’una comissió espanyola al centre, arreglar algun material i objectes del centre que estan espanyats o romputs, renovar la documentació ... tot això és fa dins un ambient tranquil, informal, mentre menjàvem un dolç típic de setmana santa. M’he sentit molt be i m’ha agradat molt viure aquesta experiència en primera persona.

Dilluns, 19 de Març de 2.012

Avui ha estat un matí una mica caòtic. He estat amb el grup mig perquè mancava na Franca i na Daniela necessitava una mà d’ajuda. La primera hora del matí hi havia na CIara amb es infants perquè na Daniela no entrava fins les 9h. Com que hi havia els infants de dos grups diferents, m ‘he fet càrrec del grup mitjà i els he donat l’esmorzar que algun d’ell ja reclamava.
Poc després ha arribat na Francesca i ha marxat na Ciara amb els infants del grup gran a la seva aula. Na Francesca s’ha assegut amb nosaltres i una practicant italiana mentre esmorzàvem. Me he sentit a gust portant la iniciativa, fent que els infants agafessin el tovalló i comencessin a esmorzar, però a vegades si els havia de cridar l’atenció me responien que no, no me feien cas, d’altres si. Entenc que no me coneixen prou, i també que volem provar-me al ser nova.
Quan ha arribat na Daniela, na Francesca i l’al•lota en pràctiques han marxat amb un altre grup. Ens hem quedat les dues soles en un principi amb deu infants.
Avui els infants estaven molt nerviosos, ploraven molt, es barallaven, cridaven... era una mica caòtic i estressant. He demanat a na Daniela si trobava que era pel mal temps, si perquè faltava na Franca, si era per la meva presència...M’ha respòs que els infants els dilluns venen més nerviosos després d’estar a casa el cap de setmana i que l’absència de na Franca també els trasbalsa.
Jo no m’he sentit massa be perquè pensava que als infants els agradaria la meva companyia, que els podria consolar i que avui era una oportunitat per treballar com a parella educativa amb na Daniela. He posat tot de la meva part, però en ocasions els infants volien anar amb ella i és normal, que amb això no hi puc fer res, ja que amb elles tenen un vincle establert des de fa temps.
Tot i així el dia ha passat molt ràpidament, hem menjat la fruita jo m’he assegut a la taula on ho sol fer na Franca i he tallat la poma als infants, una fieta m’ha intentat provar i no li he permès perquè pens que si els deix fer el que vulguin després no me faran cas. No és per autoritat sinó perquè m’agradaria que me fessin cas, i me tinguessin com una mestra més. En canvi quan es donen aquestes situacions me sent com una estudiant més. De totes formes pens que és normal perquè amb les 4 setmanes que porto al centre és complicat establir cap tipus de vincle amb tots els infants.
Un cop hem menjat la fruita ha vingut na Donatella, la persona que s’encarrega en el grup gran d’un dels tres bessons i que avui no ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres per ajudar-nos. Na Daniela ha trobat que era millor fer dos grups dels infants perquè estiguessin més tranquils. Ella ha entrat dins l’habitació de dormir amb uns quants, sobretot els que més reclamen la seva atenció, i na Donatella i jo fora amb la resta.
En aquesta estona hem estat jugant amb els infants amb les construccions de plàstic i imant, amb els contes, animals de plàstic, i amb diferent material no estructurat. M’he adonat que en aquesta edat els costa estar concentrats amb una mateixa activitat durant un cert temps. També he observat que els infants en aquest període són una mica egoistes perquè volen totes les joguines per a ells, els objectes són els que provoquen més discussions i conflictes entre els infants, entenc que és una etapa més be egocentrista per la qual hem de passar tots. Personalment intent explicar als infants que els objectes són de tots i que hem de jugar junts. Amb els infants més grans me servia però a ells els costa entendre i en molts casos no ho accepten.
Durant aquesta estona de joc, s’han donat estones molt diverses, els infants s’entretenien més, d’altres eren conflictes continus, diferents infants han tingut diarrea, plors ... Aquests moments m’angoixen una mica, però per sorpresa meva, jo que me consider una persona nerviosa, estic molt tranquil•la i estic serena. Crec que això és un dels aprenentatges que estic realitzant gràcies a les pràctiques, igual que el canvi de bolquers, jo que era molt aprensiva amb les olors i avui me era igual el que me trobes. Fins i tot ja sé quan una defecació està be o no.
Un altra aspecte amb el qual he avançat avui és amb l’anotació en un full de les defecacions, del menú del dinar... La majoria de coses ho he anotat jo i estic molt contenta, aquests petits gestos me fan sentir més integrada i més mestra.
Quan han estat les 11,30h passades, han portat el carret de dinar. Jo estava consolant un infant que estava molt trist i malfet, i m’he quedat asseguda amb ell als meus braços, na Donatella ha organitzat la taula on anàvem a dinar nosaltres, na Daniela una altra, na Rosalva una col•laboradora que dina amb aquest grup normalment ha començat a repartir plats i coberts, també hem rebut la visita d’una mestra jubilada que sol venir pel centre sovint. Aquesta ha quedat a dinar amb nosaltres i s’ha assegut a una altra taula amb tres infants.
Un cop vist totes les persones adultes que estàvem un total de 5 per 12 infants. M’ atur i pens... com ho fan als centre del nostre país on les ratis són tan altes? Perquè aquí estan acostumades d’aquesta manera i no es plantegen una mestra amb 15 o 20 infants. Me sembla genial que es treballi d’aquesta manera, però com es fa a Espanya? Com ho porten les mestres? Com poden atendre als infants? Si en algun moment et satures amb tan poquets, no vull imaginar com ho passes amb un grup més gran.
Després de dinar de pasta amb coliflor i una espècie de truita acompanyada de mongeta verda. Na Daniela ha dit als infants que tenia un “kiko” per a ells. Això vol dir un dolç, un caramel. Els infants estan encantats per menjar-ne i estan expectants en aquest moment.
Després na Daniela i na Donatella han començat a canviar els bolquers als infants, mentre jo estava amb la resta d’infants per l’aula, jugant amb alguns, consolant d’altres. Quan tots han estat aclarits na Daniela ha anat a l’habitació de dormir amb els infants, na Donatella i jo ens hem quedat amb la resta jugant, en aquest moment he canviat el bolquer a dos infants que estaven amb diarrea. Aquest virus és impressionant la durada que està tenint perquè des de’l dia que vaig arribar al centre, demà farà un mes, no aturen de “caure com a mosques” infants i mestres.
Una cosa que no acab d’entendre, és que molts infants venen a l’escola i vomiten o fan diarrea. Després quan telefones a les famílies o les venen a recollir, et diuen: Ah clar! Ahir ja ho feia!. No entenc perquè no t’avisen abans o perquè els porten a l’escola si els infants no estan be, ja que molts estan de mal humor i ho passen realment malament.
Poc a poc han vingut a recollir als infants. Cada dia me sent més còmode i puc tenir converses més llargues amb els familiars dels infants. Estic molt contenta en aquest sentit. Al final m’he quedat amb un infant que venen a recollir més tard i un altre menut que m’ha portat na Armanda dels lactants.
Demà seré present a la primera reunió entre les mestres del centre, tenc moltes ganes i curiositat de saber com es realitzen, de que es parla, si me faran algun tipus de valoració i tenc intriga de saber si ho entendré tot.

DAFO

Bones tardes a tothom!
Aquí vos adjunt els meus Dafo del centre on realitzo les pràctiques i de la primera aula on vaig estar durant quinze dies.

BONES PRÀCTIQUES 0-3

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Després d’haver vist les diferents experiències i propostes que ens ha facilitat na Carme, les que més m’han agradat han estat les següents:
Materials d’experimentació
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm
Poder anar a beure aigua
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
Espais i materials
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
 Argumentaré la seva selecció de manera conjunta perquè la raó per escollir aquestes tres experiències està relacionada. En primer lloc dir que aquestes tres experiències les estic vivint “in situ” durant les meves pràctiques a Pistoia. Mentre mirava totes les opcions que ens havien ofert, m’han cridat més l’atenció aquestes perquè ara me són familiars, però sé que si estigués a Menorca m’haurien agradat molt per la seva senzillesa i importància.
 M’he adonat que als centres de 0 – 3, anomenats “Asilo Nido” tots els que he observat coincideixen que no tenen dins els seus espais una gran quantitat de joguines en sí, és a dir, a diferència a molts centres que he observat a Menorca que s’intenta tenir molts objectes més definits i estructurats. Els centres aquí estan replets d’objectes reciclats, reals i de la vida quotidiana com per exemple: taps de diferents ampolles, envasos de diferents objectes, estris de jardineria, de ferreteria, cordes...
 El que més m’ha impressionat és que aquests objectes donen molt de joc als infants, aquests els agrada molt jugar amb ells, els ofereix l’oportunitat de crear, imaginar ... en canvi amb altres objectes només s’empren per la seva utilitat final.
 Una de les experiències que he viscut en el centre més relacionada amb la experiència relatada és la safata amb l’arena de la platja. He comprovat amb els cursos dels grans i els lactants. S’ofereixen als infants unes safates o taula amb sorra i estris quotidians, no definits per interaccionar amb ella. Un altre aspecte que m’ha sorprès ha estat que aquesta activitat es realitza de manera continuada sense que sigui un fet especial.
 En referència al ús dels infants dels gots de vidre, crec que és possible. Al centre que faig les pràctiques els infants van emprant estris reals i quotidians. En un principi comencen amb estris de plàstics (edat de lactants) i posteriorment van incorporant estris reals de ceràmica i vidre. M’he adonat que és possible i que es fa, els infants van molt alerta que no es els caiguin les coses, són autònoms... No he arribat a veure que emprin gots de vidre, però pens que sí els podrien emprar. És una passa més endavant, pens que si el grup més gran, empressin els gots de vidre potser no caurien tant sobre la taula. Però en definitiva veig que es poden oferir als infants materials reals, quotidians i que ells són capaços, responsables i autònoms per fer-ho, és una manera de créixer i viure la vida real amb objectes reals.
 En quan els espais i ambients. Pens que són elements molts importants, que hauríem d’intentar recrear a les nostres aules i que va unit amb el que he explicat fins ara, és una manera d’integrar als infants que visquin la realitat tal qual és, a la qual tenen dret i es mereixen. Perquè hem de recrear espais fantàstics i no reals? Perquè imaginin coses que no són? Per tenir-los dins una bombolla no real? Un món de princesetes? Entenc que això és molt complicat, perquè hi ha una tendència i costum a infantilitzar les coses quan es tracta d’infants. Però pens que poden valorar, els poden agradar les coses igualment reals si es té cura, creativitat i gust.
 He pogut observar a les aules d’aquí que s’intenten recrear espais i ambients reals, amb molta cura. Amb això no vull dir que no hi hagi cap joguina, però si que la majoria d’elements són reals. Les mestres abans d’acabar la jornada dediquen molts de temps a deixar tots els espais endreçats, que estiguin perfectes per al pròxim dia, són perfeccionistes i entenen la cura i estètica de manera diferent a la qual li atorguen molta importància.
 Aquests han estat els arguments i explicacions pels quals he decidit escollir aquestes tres experiències, perquè pens que puc aportat informació de les meves pràctiques a Pistoia i veure altres vivències reals de que és possible treballar així amb els infants. També adjunt amb aquesta activitat imatges perquè vegeu una mica del que estic parlant i vivint a Pistoia.

Divendres, 16 de Març 2.012

Avui estic molt contenta igual que els altres dies, però més especialment perquè m’he sentit una mestra més i he viscut una nova experiència. He passat el dia amb el darrer grup d’infants que me mancava, l’altre gran. Les mestres d’aquest són na Camilla, Rosella i Fulbia. Na Camilla té el virus que ha afectat a gran part de tots els infants i mestres i no ha pogut venir al centre.
Per aquest motiu, m’han demanat per favor si podia anar a passar el dia amb aquest grup i així ajudar a les altres companyes. M’ha vingut un poc de sorpresa, perquè no coneixia l’espai , les mestres ni els infants. Quan he entrat a l’aula hi havia una mestra na Fulbia berenant amb els infants. M’he assegut a la taula amb ells, un infant ha demanat qui era i com me deia, m’he presentat i després els hi demanat el nom a ells. Aquests infants realitzen l’esmorzar amb escudelles precioses de ceràmica, amb un mantell individual, tot molt real.
Poc a poc han anat arribant més infants, en aquest moment s’han fet diferents agrupacions i els infants s’han distribuït en tres espais diferents: un de contes, un amb llibres enciclopèdics i específics de dinosaures i animals, i una taula amb construccions de fusta. Jo m ‘he assegut a la taula amb els contes, ho he fet així sens un motiu clar, sinó perquè m’ha cridat més l’atenció i els contes són el que he vist i he contat més fins ara.
He estat asseguda amb els infants, alguns han volgut que els contés algun conte, alguns marxaven, venien altres infants. No he forçat gens aquesta situació perquè entenc que els infants han d’atracar-se a jo de forma natural, si tenen curiositat, respectant als que no vulguin atracar-se... Al poc temps ha arribat na Rosella i ens hem preparat per menjar la fruita.
Na Fulbia m’ha dit quins infants eren dels quals m’havia de fer càrrec, substituint a na Camilla. He demanat com realitzaven aquest moment perquè cada grup és diferent i m’he adonat que les mestres fan les maneres d’una forma o altra, i com que vull fer les coses sempre be, prefereixo demanar abans d’actuar i més si totes les mestres treballen de la mateixa manera dins aquesta aula.
Crec que ha anat força be aquest moment, hem elegit primer a una cambrera que tindrà aquesta responsabilitat durant la jornada. Aquesta ha repartit els plats i jo he anat pelant la fruita i repartint-la. M’ he sentit molt a gust, com una mestra més realitzant aquest moment. Quan hem acabat de menjar els kiwis i pomes, la cambrera a recollit tots els plats i els ha portat al carret. Un cop acabat aquest moment, les mestres han cantat diverses cançons, algunes les coneixia, d’altres no.
A continuació hem anat a rentar-nos les mans. El moment de la neteja en aquest grup funciona diferents, com que són tres subgrups segons l’edat van per torns, avui han estat primer els de na Fulbia, després nosaltres i en tercer lloc na Rosella. Com que tenia pocs infants al meu càrrec, sis en total, i són grans no ha estat complicat, els infants s’ajuden bastant igual que a la hora de fer pipi i caca. Encara que uns quants encara porten bolquer.
Quan hem estat enllestits, na Rosella m’ha dit si volia marxar amb el grup al passadís on hi ha diferents jocs pels infants. El grup seu jugarien a la caseta i el de na Fulbia amb el fang. Entenc que cada dia van fent diferents activitats, però sempre en petit grup. M’ha sorgit el dubte de si sempre treballen amb aquests grups, si no els mesclen en algunes ocasions. Això m’ha vingut pel fet que en la recollida dels infants m’he quedat jo amb ells i quan venien les famílies a recollir-los no sabia molt be que dir, de com havia anat el dia, si havien menjat... perquè quasi be hem estat en el mateix espai no ho veia, ni participava en les seves accions, es a dir, dels altres dos grups. Les mestres arriben a conèixer be a tots els infants, o es centren només amb els pocs que tenen al seu càrrec?
Al passadís els infants han anat realitzant diferents agrupacions, per parelles, sols, trios fins arribar a un quartet... un infant sempre ha quedat jugant sol, en un parell d’ocasions li he demanat per jugar amb la resta però s’ha negat, tenia el dubte si això succeïa per la meva presència o era perquè ho fa normalment. Les mestres m’han confirmat que passa sempre amb ell. M’ha fet llàstima, però he vist que estava satisfet sol, que no mirava el que feien els altres amb ganes d’anar.
Quan han portat el carret del dinar, hem endreçat una mica l’espai de joc i hem entrat dins l’aula. Abans de començar a preparar la taula, els infants han anat a fer pipi i a fer net les mans. He adoptat la mateixa actitud de demanar i imitar al que fan les altres mestres. He posat jo els pitets i el mantell a la taula, també he portat els plats a la taula i els diferents estris que necessitàvem pel dinar. Després la cambrera anava posant el plat un per un a cada servei i també els gots. Aquests infants empren plats de ceràmica, coberts de metall i els gots de plàstic. M’encanta veure que be fan de cambrers els infants, el que els agrada, es senten tan be i importants. El menú d’avui ha estat pasta amb verdures i carn de vedella amb espinacs.
En acabar el dinar, la cambrera ha tornat a recollir tots els estris de la taula i posats al carret. Aquest moment ha anat molt be, m’ha agradat molt ser la responsable de la taula, i realitzar aquesta acció com una mestra més. En acabar i després de que na Fulbia acabés el moment de la neteja i cura personal, ens ha tocat a nosaltres. M’he liat una mica perquè alguns infants els havia de preparar per dormir, d’altres per a casa però canviant el bolquer, d’altres posar el bolquer... però he demanat les vegades que ha fet falta a na Rosella i ho he superat!
Després les dues mestres han marxat amb els infants a dormir, jo m’he quedat amb quatre infants que han de recollir les famílies. Han vingut a netejar l’aula i he sortit amb els infants a jugar al passadís, després hem sortit al jardí amb els infants dels altres grups que també esperen. He pogut aprofitar per xerrar amb la meva tutora i altres mestres. M’han demanat com havia passat la setmana, que volia fer els propers dies, amb quin grup preferia anar...me fan sentir molt be i com una mestra més.
He aprofitat per parlar amb na Ilaria més en concret sobre el projecte que hem de realitzar per la universitat. Ja li havia comentat el tema i m’havia explicat algunes coses, però avui li he demanat fonamentació teòrica, bibliografia, on puc trobar informació. Ha començat a cercar-ne al moment, i també m’ha dit que pel dilluns me prepararia un full i fotocòpies.
Cada vegada que venien a recollir als infants, me presentava als familiars i els explicava com havia anat el dia, si havien menjat... Després m’he quedat amb un infant com és de costum del grup mitjà, quan l’han vingut a recollir he anat a l’aula a recollir les meves coses, he fet fotografies de l’aula en la qual he estat avui i he marxat amb na Stephanià, la mestra de lactants que m’ha volgut portar en cotxe a casa i mostrar-me on es troba l’escola on aniré a realitzar les pràctiques el proper mes.

Dijous, 15 de Març de 2.012

Aquesta matí m’han tornat a demanar que vagi amb el grup de lactants fins que arribi la segona mestra, ja que na Stephanià estava sola amb sis infants. Hem estat jugant tots plegats. Han portat a un infant menut de vuit mesos, al principi no es volia separar del pare, aquest me l’ha posat a sobre i ha començat a plorar, la mestra que el coneix li ha portat tot d’una un balanci amb forma de cavall que li agrada molt, l’hem posat a sobre i ja se li ha passat el disgust.
La veritat que veig que als infants més menuts els costa molt separar-se dels pares, crec que és molt dur, perquè els infants en aquesta etapa ho entenen com un abandonament definitiu, que no els tornaran a veure i clar per a ells els suposa una catàstrofe. És com si nosaltres visquéssim un dol per una pèrdua cada dia. Pens que els infants ho arriben ha assumir molt be, perquè no és gens fàcil separar-te de la persona amb la qual tens el vincle afectiu establert i podria ser molt més crític i dolorós.
Als pocs minuts ja ha estat hora d’anar a preparar-se per menjar la fruita. Hem anat cridant als infants perquè anessin a seure a la taula. Poc a poc quants els infants s’han anat seient i d’altres els hem hagut d’acompanyar nosaltres hem portat el peix, li han donat de menjar i li hem cantant la cançó, com és de costum. En aquest moment ha arribat na Armanda, la mestra que havia estat malalta.
M’he adonat que aquesta porta més la iniciativa i és la conductora de les activitats i accions que es duen a terme durant la jornada. Això ho he observat durant tot el dia, perquè modificava coses que feia l’altra mestra, me dirigia més a jo, quan endreçava l’aula, ha passat per cada un dels racons modificant coses que nosaltres ja havíem col•locat.
A continuació hem començat a servir la fruita, i ja s’ha fet d’una manera diferent, per la seva presencia he intentat esperar i no avançar-me als esdeveniments, per no fer-ho equivocar-me, sempre existeix aquesta por cap a l’error.
Després de donar la fruita als infants, hem cantant la cançó amb l’espelma i després per ordre els infants anaven a rentar-se les mans, jo avui m’he quedat asseguda amb ells perquè ho feien les altres dues mestres. En acabar aquesta acció, hem anat sobre l’estora a jugar amb les joguines i poc després na Armanda ha tret dues cubetes amb la sorra d’arena perquè juguessin els infants. Aquesta ha disposat els dos recipients de manera diferent, sobre dues cadires, perquè na Stephanià li havia comentat que ahir estaven baixes pels infants. En aquest joc no hi han participat tots les infants, n’han cridat a uns quants, d’altres han vingut poc a poc, d’altres han marxat a jugar una altra cosa. Me sembla molt be aquesta flexibilitat perquè no hem d’obligar als infants a fer una acció que ens ve més de gust a les mestres, ja que els infants poden no estar d’humor i els pot venir més de gust fer una altra activitat.
Més tard els infants han perdut l’interès amb aquest joc i l’hem recollit, han aprofitat per sortir fora al jardí per veure com uns usuaris del ajuntament plantaven diferents arbres. Després han entrat dins de l’aula i hem començat a preparar el moment del dinar. He disposat els mantells mentre les mestres rentaven les mans dels infants.
Des de’l primer dia que vaig arribar a aquest grup, m’he adonat que tenen molta cura pel moment de rentar les mans. He observat que els hi mostren com ho han de fer i li dediquen bastant de temps diferents vegades durant la jornada. Crec que és un moment molt oportú perquè els infants entenguin la importància de la cura personal, i també experimentin amb l’aigua. Perquè una vegada interioritzat aquest hàbit, el faran sempre.
Després el dinar s’ha fet més o manco com ho havia fet amb elles els dies anteriors, primer es dóna el dinar als infants i si la cosa està tranquil•la i es dina be, nosaltres hem començat a dinar durant el seu segon plat. Això és diferent que amb els altres dos grups que he estat perquè amb aquests dinàvem a la vegada que els infants. Però entenc que amb els infants més menuts és complicat fer-ho , ja que els costa això d’esperar torn, si tenen gana ploren perquè volen cobrir una necessitat bàsica, i perquè tenen manco paciència.
Als infants se els deixa menjar sols, com ja he comentat en anteriors diaris infants de manco un any ja agafen la forquilla i la cullera de metall. Però avui el que vull destacar és que una fieta que encara no ha complit l’any ha fet de cambrera i ha volgut retirar tots els plasts de la taula, ja siguin de plàstic com de ceràmica.
En acabar de dinar s’ha tornat a repetir l’acció de rentar mans i cara amb na Armanda, mentre na Stephanià anava canviant els bolquers a tots els infants. Jo estava amb la resta d’infants a l’estora jugant.
Alguns infants els costa venir amb mi, no troben el consol que tenen amb la mestra de referència, trob que és el més natural i normal així que intent no forçar-los per res i que siguin ells els que venguin cap a jo perquè sigui una relació natural. Per altra banda m’he sorprès amb diferents infants menuts que volen venir a mi, juguen i que no els importa que sigui una estrangera.
Després na Armanda ha entrar a l’estança dormitori amb els infants, mentre na Stephanià i jo hem quedat amb els que venen a recollir els pares. Hem estat jugant amb els infants, també hem conversat i intimat una mica entre nosaltres. Quan han vingut a recollir a tots els infants na Stephanià ha marxat perquè acabava el seu torn i jo he anat amb na Franca per quedar-me amb els infants que esperaven ser recollits per les seves famílies i ella poder anar al dormitori amb els altres.

Dimecres, 14 de Març 2.012

Aquest matí m’han informat que havia d’anar amb el grup de lactants perquè na Stephanià estava sola, atès que na Armanda està de baixa fins dijous i na Nila té totalment bloquejada l’esquena i no pot moure’s. M’he despedit dels infants del grup mitjà i de na Franca.
He trobat a na Stephanià rodejada d’infants asseguda a l’estora a la zona de jocs. Hem estat jugant una estona sobre l’estora mentre esperàvem que arribessin la resta d’infants que havien d’arribar.
M’agrada molt veure la gran comunicació que tenen les famílies i l’escola. La mestra cada dia sap si ha de venir un infant o no, si pel dinar tenen dubtes si els infants poden menjar o no alguna cosa es truquen igual que si manquen bolquers i és urgent es telefonen. Això no ho havia vist mai i me sembla molt important, que hi hagi aquesta comunicació perquè és una manera de treballar conjuntament i anar a la una perquè ambdós volen el millor per l’infant.
Sa mestra m’ha explicat els infants que vindrien i els que no. També ha trucat al ajuntament per saber que havia de fer amb la seva situació perquè era ella sola quan normalment són 3 mestres, i havien de veure si enviaven algú o ella feia hores extraordinàries i jo l’ajudava. Ha preferit fer-ho així, més hores i que jo l’ajudés perquè ja havia estat amb els infants aquests dies i me coneixien.
Quan han arribat quasi tots els infants, hem anat a la taula per iniciar el ritual del peix i la fruita. Li he demanat si aquests infants no fan esmorzar del té, llet i galetes i m’ha dit que no, que ells ja ho han fet, perquè molts prenen biberons i fins i tot pit de la mare.
Ens hem assegut tot al voltant de la taula i na Stephanià ha portat la peixera, la hem fet net i després donat de menjar, als infants els agrada molt aquest fet. Encara que és fa de diferent manera que amb el grup de na Ilaria que els donava més joc en quan a esquitxar amb l’aigua quan canviava el peix de lloc, ella ho fa quan ompl de nou la peixera amb ampolles d’aigua.
En acabar hem cantat la cançó del peix i hem començat a servir la fruita. Avui hem fet com és de costum i ja he comentat anteriorment, les mestres donem als infants el puré de fruita amb una cullera de manera passiva, a continuació es tallen diferents peces de fruita i es donen a trossos als infants perquè les mengin.
Hi ha infants que mengen la fruita molt be, d’altres que hi juguen i d’altres que la fan bocins i no la mengen. Crec que això depèn més de cada infant i no de l’edat perquè en hi ha que quasi be no tenen dents i se la mengen molt be. D’altres fan “porqueries” amb tot el tipus de menjar que se li doni, entenc que és una manera de conèixer la textura, gust, d’experimentar... però fins a quin punt és pot deixar fer o no ? Per què no crec que s’hagi d’aplaudir ni fer reforços positius aquestes conductes sempre, perquè sinó els infants no aprendran a menjar com s’aprova socialment.
En acabar de menjar la fruita, hem cantant la cançó amb l’espelma. A continuació un infant ha vomitat tota la fruita. Donat aquest fet, jo m ‘he encarregat de portar a cada infant al lavabo per rentar les mans i cara i deixar-los a l’estora de la zona de jugar. Na Stephanià ha estat pendent de l’infant, de fer-lo net... He intentat que el moment de netejar mans fos especial, que els infants poguessin jugar una mica amb l’aigua però tampoc podia massa perquè tenia a la resta sols. Què complicat quant ets una mestra sola i vols atendre a tothom be!
Quan han estat nets i jugant. Na Stephanià m’ha demanat si podia portar a dormir a l’estança alguns infants. M’he emportat a tres. Un de més menut que dorm a una hamaca i després dues fietes més grans que ho fan al llit directament. La veritat que una estona he al•lucinat perquè amb els braços balancejava dos llits i amb el peu l’hamaca de l’infant, en uns quants minuts he aconseguit que es dormissin.
Quan han estat dormits he sortit de l’estança per donar una mà a la mestra amb la resta d’infants. Han vingut els pares de l’infant que ha vomitat, han estat un poquet amb ell, la mestra els ha explicat que havia passat, i han marxat sense l’infant perquè trobaven que estava be. Aquest després ha tingut molta diarrea i no es trobava massa be, però era decisió dels pares.
Na Stephanià havia tret una cubeta de plàstic plena d’arena de platja, en la qual els infants jugaven. Hem d’anar alerta perquè hi ha dues fietes més petites que se la menjaven. Quan han estat les 11,30h quasi be, la mestra ha anat a recollir una garnera i pala per netejar una mica la sala. M’ha demanat si podia repetir l’acció de rentar les mans als infants per portar-los a la taula per a dinar. Així ho he tornat a fer, un cop han estat asseguts na Ombretta ha començat a posar els pitets i parar taula jo anava endreçant als infants.
Durant el dinar, demanava com podia ajudar, si havia de donar el dinar algun infant. Li he donat a un dels menuts, d’altres menjaven sols amb les mans, la mestra a segons qui si els hi deixa menjar, d’altres no. M’he anat combinant per ajudar als infants que tenia asseguts a cada costat i dinar jo. En acabar hem tornat a repetir l’acció de netejar a tots els infants i portar-los a la zona de joc. Un cop enllestits na Stephanià m’ha demanat per portar a dormir diferents infants que es queden al centre fins les 15,30h, he entrat alguns d’ells s’han dormit, però hi havia una fieta que feia molta estona que plorava de son i l’han volgut aguantar fins que dines. Estava tan cansada que no hi havia manera de que dormís. Ha estat quan sa mestra ha vingut a l’estança i m’ha canviat. M’ha dit que ella es quedava al dormitori i jo anés amb la resta d’infants fora a jugar. Quan tots els infants s’han dormit ha sortit la mestra, hem estat jugant i endreçant l’espai, després poc a poc han anat venint les famílies a recollir els infants, mentre na Stephanià anava redactant un full de com havia succeït la jornada. M’ha semblat impressionant haver de fer aquesta tasca cada dia, és una feina molt polida però que sembla que ha de mancar temps. La mestra no semblava molt contenta d’haver de fer aquest informe cada dia, entenc que avui està molt cansada per portar la carga del grup sola.
Quan s’han emportat el darrer infant he marxat a casa.

Dimarts, 13 de Març 2.012

Avui he passat la majoria de la jornada amb el grup d’infants mitjà, però a les 9,30h he anat amb el grup de lactants perquè segueixen igual que ahir de personal, però quan ha arribat na Francesca del grup de na Ilaria ho he regressat amb el grup mitjà. No sé si aquests canvis són positius pels infants, perquè de repent soc una mestra més, de sobte marxo i torn després d’una estona o al dia següent.... Entenc que són circumstàncies que s’han donat aquests dies i que pels infants és millor que s’arregli entre les mestres que hi ha al centre que no venguin de fora que coneixen ni tenen contacte, d’aquesta manera als infants els sonen les cares de les mestres. No sé aquí com s’organitzen si falla alguna mestra, per a quants dies comencen a enviar una substituta...
Aquest matí els infants esmorzaven amb na Daniella. Aquesta mestra sempre ho fa més tard que na Franca, porten diferents horaris i segons quina mestra entra primer a treballar berenen més o manco aviat.
He estat asseguda amb els infants, mentre miraven els àlbums de fotos que tenen personalitzats. A continuació he sortit a recollir les meves fotos que estaven a l’aula de na Ilaria i he aprofitat per saludar als infants i demanar com estaven els tres bessons, que avui estava programada una intervenció a un d’ells.
Quan he tornat he mostrat les fotos de la meva casa, animals i alguns familiars a na Daniella i alguns infants. Perquè coneguin on visc, d’on venc, quines coses tenc a Menorca. Els ha agradat molt. Quan miraven les fotos ha arribat na Franca i jo he marxat amb el grup de lactants.
El grup d’infants lactants estaven asseguts a la taula amb la peixera, començaven el ritual de donar menjar al peix i cantar, aquest es segueix al moment de menjar la fruita i posteriorment cantar una cançó amb una espelma encesa. He demanat a na Nila si això es fa sempre d’aquesta manera i m’ha respòs que si. Ho fan per donar un sentit, importància, distinció a els moments quotidians del dia a dia, com és l’esmorzar. Tot això es fa per donar un sentit i un fil conductor a la jornada escolar.
Al moment de la fruita, la he donat als infants igual que vaig fer ahir. Aquesta situació no m’acaba d’agradar, perquè als infants se els dóna la fruita de dos en dos, una cullerada a cadascun, com si fossin ocellets, amb aquesta acció els infants no potencien per res l’autonomia. Després de donar el puré de fruita a tots els infants indiferentment si fossin més petits o grans, hem començat a tallar fruita i donar bocins als infants. Aquesta acció sí que dóna més peu als infants experimentar amb la fruita i menjar-la sols. En acabar de menjar i cantar la cançó amb l’espelma encesa, ha vingut na Francesca i he tornat amb el grup mitjà.
La rebuda d’aquests infants ha estat meravellosa, perquè quan he marxat la primera vegada n’hi havia poquets i quan he entrat n’hi havia molt que encara no havia vist, i per sort meva, s’han posat molt contents, han vingut a saludar-me. Ells també havien acabat de menjar la fruita i els estaven netejant les mans i boca. Han estat jugant un poc per tot l’espai de l’aula que tenen a la seva disposició : alguns infants juguen amb els animals de plàstic, d’altres amb les construccions, contes o pepes.
Als pocs minuts, les mestres han decidit anar al pati perquè feia sol. De moment ens hem de conformar anar al pati petit que hi ha per la zona de la cuina, atès que l’altre s’està reformant i avui hi havia maquinaria.
Hem sortit i hi havia un altre grup d’infants i per a la meva sorpresa un petit grup amb na Ciara, dels infants amb els quals vaig estar les dues primeres setmanes. Els he saludat a tots, m’he posat molt contenta. He de dir que els enyor molt, m’agradaria molt poder tornar i estar amb ells més dies.
Durant l’estona al jardí, els infants en contades ocasions es relacionen amb els infants dels altres grups. La majoria de vegades van en petit grup(parelles i trios) o sols. Pens que això succeeix perquè hi ha diferència d’edat, no es coneixen massa i els costa relacionar-se encara amb infants desconeguts. Però segurament que si segueixen trobant-se al jardí els infants de diferents grups arribaran a relacionar-se, interactuar, ajudar-se uns als altres. Els moments que hi ha més infants junts es donen perquè hi ha algun objecte que els atreu a tots, com una pastanaga amb forma de tobogan, perquè es dona un trosset de pa o perquè hi ha alguna mestra que proposar alguna activitat o acció.
Quan les mestres han torbat que era l’hora d’anar a dinar, hem cridat als infants i poc a poc hem entrat dins l’aula. Na Franca i na Daniela s’han posat al lavabo i anaven ajudant als infants a rentar-se les mans i canviar bolquers si era necessari, jo junt amb la col•laboradora anaven seient als infants a la taula, posant els pitets i parant taula.
Quan tothom ha estat enllestit he servit el dinar. Avui hem menjat una sopa de pa típica de la regió de la Toscana i de segon coliflor gratinada al forn. Els infants avui no han menjat gens be, no els ha agradat massa.
Després de dinar na Daniella ha fet cambrer a un infant i aquest ha anat treient els plats de la taula. Això no ho fan sempre ni amb tots els plats, depèn del dia de com van de temps i si les col•laboradores no tenen presa perquè a vegades ho treuen tot elles corrents.
Les dues mestres han tornat a repetir l’acció de rentar les mans i cares dels infants i canviar els bolquers si és necessari. Poc a poc els han dient que vinguessin a jugar amb mi i els altres infants. Hem estat llegint contes, seient-se als coixins, fietes que han d’anar a dormir entraven a l’estança de dormir.... També ha vingut na Ilaria a demanar si me podia portar tres infants que esperaven que vinguessin a recollir les famílies perquè na Francesca estava amb els lactants i els hi mancava una persona. Han vingut tres dels fiets que ja he tingut i s’han unit a nosaltres amb el joc.
Poc després na Daniella ha cridat als infants que els correspon anar al llit i han marxat. Els altres hem sortit al passadís perquè entraven les col•laboradores a netejar l’aula. Això succeeix cada dia, no sé fins a quin punt és positiu. M’agrada molt que tenguin tanta cura per l’espai i tot estigui tant net, però després els infants han de canviar d’espai perquè es pugui fer. No es podria netejar quan els infants hagin marxat a casa? Perquè d’aquesta manera si duen a terme algun projecte o joc, l’han de tallar per aquesta raó.
Poc a poc han vingut a recollir els infants, he endreçat el passadís on hem jugat una estona i he marxat cap a la oficina de na Donatella que teníem una trobada per parlar de com anaven les pràctiques.
En arribar al seu centre m’esperava na Catalina, la meva companya. Poc a poc han arribat les altres persones. Na Donatella havia cregut oportú fer una trobada de totes les persones espanyoles que esteim a Pistoia perquè ens coneguessin, per intercanviar noves impressions, com ens va, satisfaccions, coses a millorar... Ha estat molt polit veure totes les persones que esteim aquí, veure que totes coincidim amb la opinió sobre la vivència a Pistoia, l’acollida de les mestres, escoles... Després de parlar de diferents assumptes hem marxat a casa a fer diari i treballs de la universitat.

Dilluns, 12 de Març 2.012

Avui al arribar a l’aula d’infants mitjans he trobat infants que encara no havia vist, m’he assegut amb ells mentre jugaven a les construccions. Na Franca m’ha posat al dia de qui eren, perquè no han vingut fins ara, i després també m’ha dit que un infant no es trobava be, que havia vomitat.
Als pocs segons he anat a veure a l’infant que no es trobava be per fer-li una carícia i demanar-li com es trobava, als segons el pobre ha vomitat per sobre meu. Na Franca ha agafat a l’infant per netejar-lo i canviar-li la roba i jo he netejat el terra. A continuació na Franca m’ha portat roba per canviar-me.
Aquesta era una situació a la que tenia una mica de por perquè soc una mica sensible a les olors. La veritat que he reaccionat molt be, millor al que hem pensava, i he mirat per jo en darrer lloc.
Després de canviar-me estat de nou amb els infants, fins que ha arribat na Daniella i ha comentat amb na Franca que avui al grup de lactants faltava una mestra que està malalta i que na Nila està asseguda perquè té molt de mal d’esquena i no es pot moure. Així que m’han demanat per favor si no me feia res anar avui amb aquest grup, ja que feia falta.
M’he acomiadat dels infants, de nou. Pocs dies he acabat una jornada sencera amb ells. He agafat la càmera de fotos i he entrat a l’altra aula. Els infants estaven asseguts a la taula, manco un que estava en un cavall de fusta que el balancejaven. M’han donat la benvinguda les dues mestres: na Nila i na Stephanià. Els infants tenien una peixera sobre la taula i han començat a cantar una cançó. Na Nila m’ha explicat que aquest peix el va ser un regal d’una mare i cada dia fan el ritual de cantar amb el peix, donar-li el menjar i canviar l’aigua.
M’he assegut amb ells, i he intentat participar, conèixer els noms dels infants. Aquest canvi de grup me provoca de nou sentiments contraposats. En primer com en altres ocasions he esmentat que estic molt contenta de poder ajudar a les mestres i veure que me tenen prou confiança de canviar-me de grup i fer qualsevol cosa així com així, segons les seves necessitats. Però per altra banda, sent pena per no poder estar amb el meu grup inicial de na Ciara i na Ilaria, ni veure a la fieta dels tres bessons. Però ara que ja començava assumir que m’havia de fer amb el grup d’infants mitjà doncs un altre canvi. Els infants pobrets han demanat per mi, un parell de vegades que els he vist cridaven el meu nom. Me fa pena sobretot no poder arribar a establir un vincle amb ell perquè si ja de per sí són pocs dies, si anem alternant, ara venc, ara no, no crec que sigui bo per a ells, ni per a mi. Però entenc que jo soc una practicant més que passarà per l’escola, encara que per a jo s’estigui en una experiència i vivència única. Si fos pel meu gust no me mouria els tres mesos del costat dels infants del primer grup al que he estat. Entenc que sent els primers et marquen, però ha estat una relació molt especial i irrepetible.
A continuació han portat el carret amb la fruita. A aquests infants primer els hi donen un puré de fruita, aquesta és donada per les mestres a la boca. Amb aquesta acció els infants no són gens autònoms, però un cop s’ha menjat aquesta mescla, les mestres tallen diferents peces de fruita i la reparteixen als infants, igual que es fa amb els més grans. D’aquesta manera poden experimentar, menjar per compte pròpia...
Quan s’ha acabat de menjar la fruita, els infants s’han anat a rentar les mans i boques al lavabo. A continuació una mestra m’ha demanat si podia anar a dormir dos infants. He entrat dins la “camerina(habitació per a dormir). Aquesta m’ha agradat molt, perquè els llits són molt originals, són com a cunes grans i altres, que no havia vist mai. A veure si demà puc fer fotos perquè les vegeu. He estat amb una fieta que ha dormit dins aquesta cuna i un infant més petit que l’han posat a una hamaca per poder-lo balancejar millor. M’he assegut a una butaca de mimbre i he estat pendents dels dos. Mai havia fet una cosa així, i no tenc estratègies ni sabia com fer-ho , però s’han dormit i ha anat tot be. Al principi m’he sentit de cop un poc massa responsable fer aquesta acció, però com ha sortit be estic contenta.
Quan han estat dormits la mestra ha vingut avisar-me que podia sortir i anar per l’aula amb els altres infants. He sortit i he començat a jugar amb ells. Me sorprèn veure tanta diferència entre els infants, alguns que corren, d’altres no caminen, alguns diuen paraules, d’altres balbucegen... Veig que me costa més estar amb aquests infants, crec que pel fet de no poder-me comunicar, de no saber perquè ploren, què volen m’angoixa moltíssim, ja venia amb la idea que m’agradaven més els infants de segon cicle, però crec que específicament són els lactants, perquè les infants d’un any i mig i dos m’agraden molt.
Després he estat amb els infants i na Stephanià al jardí, amb els infants que no saben caminar se els hi treu una manta per posar al terra, però prest aquest ja surten a interaccionar amb l’entorn i baixen a l’herba, per estar en contacte amb la natura. M’ha agradat molt veure aquesta acció i sobretot la permissivitat de les mestres, m’ha recordat a una conferència que vam anar l’altre dia què parlava de la importància de la interacció dels infants amb la natura.
A les 11,30h hem començat a entrar dins l’aula i a netejar les mans dels infants, alguns els han canviat el bolquer. Cada vegada que hi havia un infant net, el seuen a la taula en una cadira, això els costa molt fer-ho als infants sols i la iniciativa la porten les mestres. A mida que seien els anava posant el pitet i posant el mantell a la taula. Ha vingut na Ombretta una col•laboradora del centre que dina sempre amb aquest grup. Hem començat a servir el dinar als infants primer, verdures bullides amb una espècie de puré de pollastre. Alguns infants hi havia que esclafar la verdura i d’altres ho mengen en bocins, alguns infants amb manco d’un any mengen sols amb una forquilla o cullera petita, és impressionant, perquè encara no caminen però si mengen sols. En hi ha alguns que els hi hem de donar, però les mestres intenten que els infants provin de fer-ho sols. Perquè això succeeixi les mestres han de tenir molt clar les seves prioritats, entendre el dinar com un moment educatiu, en el qual no passa res si s0’embruten, cau menjar pel terra.
En acabar de dinar, s’ha tornar a fer net als infants i canviar els bolquers. De nou com és costum en tot els grups que he estat. Es preparen els infants per anar al llit i d’altres es posen a jugar fins que venen les famílies a recollir-los. Les mestres m’han dit que me quedés amb els infants mentre elles els netejaven, entenc que ho fan així perquè són més rapides.
En acabar hem anar amb els quatre infants que teníem al jardí, perquè avui ha fet molt bon dia i la mestra el volia aprofitar. Poc a poc han vingut a cercar als infants, un tenia molta son i no atura de plorar, m’he ofert per portar-lo a dormir a una cuna- hamaca que tenen a classe, m’ha costat bastant que es dormís, pens que era perquè hi havia molts sorolls pel voltant. H estat al seu costat fins que es dormís, després he aprofitat per fer fotos a l’aula. Passades les 2,30h he marxat cap a casa.
Avui ha estat un dia una mica dur, primera perquè estic refredada i no me sent massa be i l’altre perquè no m’he torbat tant còmoda amb infants tan petits, esper millorar aquests dies perquè crec que vindré tota la setmana.