Dimarts, 13 de Març 2.012

Avui he passat la majoria de la jornada amb el grup d’infants mitjà, però a les 9,30h he anat amb el grup de lactants perquè segueixen igual que ahir de personal, però quan ha arribat na Francesca del grup de na Ilaria ho he regressat amb el grup mitjà. No sé si aquests canvis són positius pels infants, perquè de repent soc una mestra més, de sobte marxo i torn després d’una estona o al dia següent.... Entenc que són circumstàncies que s’han donat aquests dies i que pels infants és millor que s’arregli entre les mestres que hi ha al centre que no venguin de fora que coneixen ni tenen contacte, d’aquesta manera als infants els sonen les cares de les mestres. No sé aquí com s’organitzen si falla alguna mestra, per a quants dies comencen a enviar una substituta...
Aquest matí els infants esmorzaven amb na Daniella. Aquesta mestra sempre ho fa més tard que na Franca, porten diferents horaris i segons quina mestra entra primer a treballar berenen més o manco aviat.
He estat asseguda amb els infants, mentre miraven els àlbums de fotos que tenen personalitzats. A continuació he sortit a recollir les meves fotos que estaven a l’aula de na Ilaria i he aprofitat per saludar als infants i demanar com estaven els tres bessons, que avui estava programada una intervenció a un d’ells.
Quan he tornat he mostrat les fotos de la meva casa, animals i alguns familiars a na Daniella i alguns infants. Perquè coneguin on visc, d’on venc, quines coses tenc a Menorca. Els ha agradat molt. Quan miraven les fotos ha arribat na Franca i jo he marxat amb el grup de lactants.
El grup d’infants lactants estaven asseguts a la taula amb la peixera, començaven el ritual de donar menjar al peix i cantar, aquest es segueix al moment de menjar la fruita i posteriorment cantar una cançó amb una espelma encesa. He demanat a na Nila si això es fa sempre d’aquesta manera i m’ha respòs que si. Ho fan per donar un sentit, importància, distinció a els moments quotidians del dia a dia, com és l’esmorzar. Tot això es fa per donar un sentit i un fil conductor a la jornada escolar.
Al moment de la fruita, la he donat als infants igual que vaig fer ahir. Aquesta situació no m’acaba d’agradar, perquè als infants se els dóna la fruita de dos en dos, una cullerada a cadascun, com si fossin ocellets, amb aquesta acció els infants no potencien per res l’autonomia. Després de donar el puré de fruita a tots els infants indiferentment si fossin més petits o grans, hem començat a tallar fruita i donar bocins als infants. Aquesta acció sí que dóna més peu als infants experimentar amb la fruita i menjar-la sols. En acabar de menjar i cantar la cançó amb l’espelma encesa, ha vingut na Francesca i he tornat amb el grup mitjà.
La rebuda d’aquests infants ha estat meravellosa, perquè quan he marxat la primera vegada n’hi havia poquets i quan he entrat n’hi havia molt que encara no havia vist, i per sort meva, s’han posat molt contents, han vingut a saludar-me. Ells també havien acabat de menjar la fruita i els estaven netejant les mans i boca. Han estat jugant un poc per tot l’espai de l’aula que tenen a la seva disposició : alguns infants juguen amb els animals de plàstic, d’altres amb les construccions, contes o pepes.
Als pocs minuts, les mestres han decidit anar al pati perquè feia sol. De moment ens hem de conformar anar al pati petit que hi ha per la zona de la cuina, atès que l’altre s’està reformant i avui hi havia maquinaria.
Hem sortit i hi havia un altre grup d’infants i per a la meva sorpresa un petit grup amb na Ciara, dels infants amb els quals vaig estar les dues primeres setmanes. Els he saludat a tots, m’he posat molt contenta. He de dir que els enyor molt, m’agradaria molt poder tornar i estar amb ells més dies.
Durant l’estona al jardí, els infants en contades ocasions es relacionen amb els infants dels altres grups. La majoria de vegades van en petit grup(parelles i trios) o sols. Pens que això succeeix perquè hi ha diferència d’edat, no es coneixen massa i els costa relacionar-se encara amb infants desconeguts. Però segurament que si segueixen trobant-se al jardí els infants de diferents grups arribaran a relacionar-se, interactuar, ajudar-se uns als altres. Els moments que hi ha més infants junts es donen perquè hi ha algun objecte que els atreu a tots, com una pastanaga amb forma de tobogan, perquè es dona un trosset de pa o perquè hi ha alguna mestra que proposar alguna activitat o acció.
Quan les mestres han torbat que era l’hora d’anar a dinar, hem cridat als infants i poc a poc hem entrat dins l’aula. Na Franca i na Daniela s’han posat al lavabo i anaven ajudant als infants a rentar-se les mans i canviar bolquers si era necessari, jo junt amb la col•laboradora anaven seient als infants a la taula, posant els pitets i parant taula.
Quan tothom ha estat enllestit he servit el dinar. Avui hem menjat una sopa de pa típica de la regió de la Toscana i de segon coliflor gratinada al forn. Els infants avui no han menjat gens be, no els ha agradat massa.
Després de dinar na Daniella ha fet cambrer a un infant i aquest ha anat treient els plats de la taula. Això no ho fan sempre ni amb tots els plats, depèn del dia de com van de temps i si les col•laboradores no tenen presa perquè a vegades ho treuen tot elles corrents.
Les dues mestres han tornat a repetir l’acció de rentar les mans i cares dels infants i canviar els bolquers si és necessari. Poc a poc els han dient que vinguessin a jugar amb mi i els altres infants. Hem estat llegint contes, seient-se als coixins, fietes que han d’anar a dormir entraven a l’estança de dormir.... També ha vingut na Ilaria a demanar si me podia portar tres infants que esperaven que vinguessin a recollir les famílies perquè na Francesca estava amb els lactants i els hi mancava una persona. Han vingut tres dels fiets que ja he tingut i s’han unit a nosaltres amb el joc.
Poc després na Daniella ha cridat als infants que els correspon anar al llit i han marxat. Els altres hem sortit al passadís perquè entraven les col•laboradores a netejar l’aula. Això succeeix cada dia, no sé fins a quin punt és positiu. M’agrada molt que tenguin tanta cura per l’espai i tot estigui tant net, però després els infants han de canviar d’espai perquè es pugui fer. No es podria netejar quan els infants hagin marxat a casa? Perquè d’aquesta manera si duen a terme algun projecte o joc, l’han de tallar per aquesta raó.
Poc a poc han vingut a recollir els infants, he endreçat el passadís on hem jugat una estona i he marxat cap a la oficina de na Donatella que teníem una trobada per parlar de com anaven les pràctiques.
En arribar al seu centre m’esperava na Catalina, la meva companya. Poc a poc han arribat les altres persones. Na Donatella havia cregut oportú fer una trobada de totes les persones espanyoles que esteim a Pistoia perquè ens coneguessin, per intercanviar noves impressions, com ens va, satisfaccions, coses a millorar... Ha estat molt polit veure totes les persones que esteim aquí, veure que totes coincidim amb la opinió sobre la vivència a Pistoia, l’acollida de les mestres, escoles... Després de parlar de diferents assumptes hem marxat a casa a fer diari i treballs de la universitat.