Avui ha estat un matí una mica caòtic. He estat amb el grup mig perquè mancava na Franca i na Daniela necessitava una mà d’ajuda. La primera hora del matí hi havia na CIara amb es infants perquè na Daniela no entrava fins les 9h. Com que hi havia els infants de dos grups diferents, m ‘he fet càrrec del grup mitjà i els he donat l’esmorzar que algun d’ell ja reclamava.
Poc després ha arribat na Francesca i ha marxat na Ciara amb els infants del grup gran a la seva aula. Na Francesca s’ha assegut amb nosaltres i una practicant italiana mentre esmorzàvem. Me he sentit a gust portant la iniciativa, fent que els infants agafessin el tovalló i comencessin a esmorzar, però a vegades si els havia de cridar l’atenció me responien que no, no me feien cas, d’altres si. Entenc que no me coneixen prou, i també que volem provar-me al ser nova.
Quan ha arribat na Daniela, na Francesca i l’al•lota en pràctiques han marxat amb un altre grup. Ens hem quedat les dues soles en un principi amb deu infants.
Avui els infants estaven molt nerviosos, ploraven molt, es barallaven, cridaven... era una mica caòtic i estressant. He demanat a na Daniela si trobava que era pel mal temps, si perquè faltava na Franca, si era per la meva presència...M’ha respòs que els infants els dilluns venen més nerviosos després d’estar a casa el cap de setmana i que l’absència de na Franca també els trasbalsa.
Jo no m’he sentit massa be perquè pensava que als infants els agradaria la meva companyia, que els podria consolar i que avui era una oportunitat per treballar com a parella educativa amb na Daniela. He posat tot de la meva part, però en ocasions els infants volien anar amb ella i és normal, que amb això no hi puc fer res, ja que amb elles tenen un vincle establert des de fa temps.
Tot i així el dia ha passat molt ràpidament, hem menjat la fruita jo m’he assegut a la taula on ho sol fer na Franca i he tallat la poma als infants, una fieta m’ha intentat provar i no li he permès perquè pens que si els deix fer el que vulguin després no me faran cas. No és per autoritat sinó perquè m’agradaria que me fessin cas, i me tinguessin com una mestra més. En canvi quan es donen aquestes situacions me sent com una estudiant més. De totes formes pens que és normal perquè amb les 4 setmanes que porto al centre és complicat establir cap tipus de vincle amb tots els infants.
Un cop hem menjat la fruita ha vingut na Donatella, la persona que s’encarrega en el grup gran d’un dels tres bessons i que avui no ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres per ajudar-nos. Na Daniela ha trobat que era millor fer dos grups dels infants perquè estiguessin més tranquils. Ella ha entrat dins l’habitació de dormir amb uns quants, sobretot els que més reclamen la seva atenció, i na Donatella i jo fora amb la resta.
En aquesta estona hem estat jugant amb els infants amb les construccions de plàstic i imant, amb els contes, animals de plàstic, i amb diferent material no estructurat. M’he adonat que en aquesta edat els costa estar concentrats amb una mateixa activitat durant un cert temps. També he observat que els infants en aquest període són una mica egoistes perquè volen totes les joguines per a ells, els objectes són els que provoquen més discussions i conflictes entre els infants, entenc que és una etapa més be egocentrista per la qual hem de passar tots. Personalment intent explicar als infants que els objectes són de tots i que hem de jugar junts. Amb els infants més grans me servia però a ells els costa entendre i en molts casos no ho accepten.
Durant aquesta estona de joc, s’han donat estones molt diverses, els infants s’entretenien més, d’altres eren conflictes continus, diferents infants han tingut diarrea, plors ... Aquests moments m’angoixen una mica, però per sorpresa meva, jo que me consider una persona nerviosa, estic molt tranquil•la i estic serena. Crec que això és un dels aprenentatges que estic realitzant gràcies a les pràctiques, igual que el canvi de bolquers, jo que era molt aprensiva amb les olors i avui me era igual el que me trobes. Fins i tot ja sé quan una defecació està be o no.
Un altra aspecte amb el qual he avançat avui és amb l’anotació en un full de les defecacions, del menú del dinar... La majoria de coses ho he anotat jo i estic molt contenta, aquests petits gestos me fan sentir més integrada i més mestra.
Quan han estat les 11,30h passades, han portat el carret de dinar. Jo estava consolant un infant que estava molt trist i malfet, i m’he quedat asseguda amb ell als meus braços, na Donatella ha organitzat la taula on anàvem a dinar nosaltres, na Daniela una altra, na Rosalva una col•laboradora que dina amb aquest grup normalment ha començat a repartir plats i coberts, també hem rebut la visita d’una mestra jubilada que sol venir pel centre sovint. Aquesta ha quedat a dinar amb nosaltres i s’ha assegut a una altra taula amb tres infants.
Un cop vist totes les persones adultes que estàvem un total de 5 per 12 infants. M’ atur i pens... com ho fan als centre del nostre país on les ratis són tan altes? Perquè aquí estan acostumades d’aquesta manera i no es plantegen una mestra amb 15 o 20 infants. Me sembla genial que es treballi d’aquesta manera, però com es fa a Espanya? Com ho porten les mestres? Com poden atendre als infants? Si en algun moment et satures amb tan poquets, no vull imaginar com ho passes amb un grup més gran.
Després de dinar de pasta amb coliflor i una espècie de truita acompanyada de mongeta verda. Na Daniela ha dit als infants que tenia un “kiko” per a ells. Això vol dir un dolç, un caramel. Els infants estan encantats per menjar-ne i estan expectants en aquest moment.
Després na Daniela i na Donatella han començat a canviar els bolquers als infants, mentre jo estava amb la resta d’infants per l’aula, jugant amb alguns, consolant d’altres. Quan tots han estat aclarits na Daniela ha anat a l’habitació de dormir amb els infants, na Donatella i jo ens hem quedat amb la resta jugant, en aquest moment he canviat el bolquer a dos infants que estaven amb diarrea. Aquest virus és impressionant la durada que està tenint perquè des de’l dia que vaig arribar al centre, demà farà un mes, no aturen de “caure com a mosques” infants i mestres.
Una cosa que no acab d’entendre, és que molts infants venen a l’escola i vomiten o fan diarrea. Després quan telefones a les famílies o les venen a recollir, et diuen: Ah clar! Ahir ja ho feia!. No entenc perquè no t’avisen abans o perquè els porten a l’escola si els infants no estan be, ja que molts estan de mal humor i ho passen realment malament.
Poc a poc han vingut a recollir als infants. Cada dia me sent més còmode i puc tenir converses més llargues amb els familiars dels infants. Estic molt contenta en aquest sentit. Al final m’he quedat amb un infant que venen a recollir més tard i un altre menut que m’ha portat na Armanda dels lactants.
Demà seré present a la primera reunió entre les mestres del centre, tenc moltes ganes i curiositat de saber com es realitzen, de que es parla, si me faran algun tipus de valoració i tenc intriga de saber si ho entendré tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada