Dimarts, 6 de Març de 2.012

Avui he anat a l’escola abans perquè era un dia especial. He arribat i he anat a canviar-me la roba, després he entrat a l’aula de lactants que és on me toca continuar amb les meves pràctiques. En aquesta aula hi havia una mestra amb un infant i na Francesca amb dues fietes del meu grup. M’han dit que els lactants aquesta setmana tenen molts pocs fiets i que era millor que comencés amb el grup dels mitjans.
Així que m ‘he dirigit amb el nou grup, aquest el porta na Franca i na Daniela. Quan he entrat hi havia na Franca amb quatre infants, estaven acabant d’esmorzar. Aquests infants més petits també mengen sols i m’ha impressionat. Ja trobava que els meus primers infants eren menuts però aquests encara ho són més. Un motiu més pel qual pensar que si es treballa l’autonomia des de ben petits poden fer-ho tot.
Després d’esmorzar na Franca s’ha posat a llegir un parell de contes als infants. Jo m’he assegut a la taula amb ells, intentant observar, i no fer massa cosa, ni mourem a fi que els infants es sentissin còmodes i s’apropessin ells pels seu propi peu a jo.
M’ha sorprès molt la facilitat amb la qual s’han atracat aquests infants i han interaccionat amb jo. No els ha costat gens, poc a poc han anat venint i al final del dia quasi be he jugat, abraçat, netejat nas a tots.
Després de contar els contes han començat arribar més infants. Na Franca s’ha alçat per donar la benvinguda i jo m’he quedat amb els infants, han portat unes construccions de plàstic amb imants de diferents colors. He estat jugant amb els infants, però m’he tornat a plantejar si és correcte fer construccions jo, si he d’espera a que les facin els infants, perquè si no els priv de que creïn ells sols.
Durant aquest temps, he vist i sentit arribar als infants del meu grup, on he estat fins ara. Sincerament ho he passat molt malament, tot el temps mirava, per veure’ls, els pares me saludaven i me sabia molt de greu no estar amb ells. El pitjor de tot ha estat quan han portat als tres bessons i la nena amb la que tinc tant de feeling plorava molt, el cor se me rompia! Es pot pensar que soc una mica exagerada, però realment és el que sent amb aquesta fieta. Crec que tothom ha quedat sorprès amb aquesta connexió.
Quan han arribat més o manco tots els infants que esperava la mestra, ha vingut l’altra mestra, na Daniella. A partir d’ara seran les meves companyes i referents.
Aquestes són molt agradables, tenen una certa edat, i segurament moltíssima experiència de la qual intentaré captar el màxim.
He continuat a una taula jugant a les construccions, mentre na Franca s’ha assegut a una altra amb diferents infants que miraven un llibre gran per adults sobre els animals. Els infants estaven molt atents i els agradava molt tot el que els hi explicava na Franca. Cada vegada que apareixia un animal, un infant anava a cercar el que tenien ells igual dins un cistell de mimbre.
Avui ha estat un poc difícil fer fotos perquè els infants se sentien bastant intimitats, ja de per sí per la meva presencia quan i més amb la meva càmera. Esper a partir d’uns dies poder fer fotos més significatives i de qualitat. Però també pens que si realment vull viure i fer de mestra, si estic pels infants no puc fer fotos.
A continuació ha estat hora de menjar la fruita. Avui han portat taronges aquestes les beuen exprimides, els infants s’han assegut a les taules i han vist i provat d’exprimir les taronges. Després de beure el suc una fieta ha estat la encarregada de portar tots els estris sobre la taula sense què caigués res.
Poc després els infants han reiniciat els seus jocs i s’han anat esvalotant i ha estat el moment que les mestres han decidit fer dos grups. D’aquestes mestres ressaltar que són molt amoroses amb els infants, però a diferència de les altres criden molt. Ja sé que no està be fer comparacions, però la veritat que trob molta diferència, potser aquesta edat ho requereixen, no sé, a veure si aquests dies ho entenc.
He marxat amb el grup de na Daniella dins l’espai de dormir. Empren aquest espia com a altre per interaccionar, no nomé amb la funció de dormir. En aquest apart de llits, hi havia una calaixera amb diferents instruments reals. Els infants els han agafat i començat a jugar. D’aquest moment volia reflexionar, si aquest habitacle té el símbol de lloc per anar a dormir? Els infants no es confonen podent anar allà a fer soroll, música i xalar molt? No és una mica contradictori? O ho fan perquè no tenen altre espai per separar-se.
També he observat amb aquest i l’altre grup que les mestres intenten separar els infants i si poden fer-ho físicament del tot millor. Es a dir, tancar be les portes. Entenc que això pot ser un senyal per a no desconcentrar-se.
Durant aquesta estona s’han donat molts conflictes, o be conflicte perquè els infants no volien compartir els instruments, perquè es pegaven, perquè es feien mal sols...
A les 11,30h ja hem sortit de l’habitacle i els infants menjaven pa amb na Franca, ens hem unit al joc que feia per donar-los-hi pa. Trob una gran diferència en donar el pa abans de dinar o be després com fèiem amb l’altre grup.
El moment del dinar més o manco succeeix igual que amb l’altre grup. Amb nosaltres ha dinat na Ombretta una col•laboradora. Aquest fet, m ‘agrada molt, perquè és una manera d’unir tot el personal que envolta l’escola, veure que no només existeixen mestres i infants, sinó altre persones que ajuden al funcionament del centre. Aquestes persones també va als cursos de formació, vertaderament estan implicades.
En acabar de dinar, una fieta ha estat la encarregada i ha portat al carret tots els plats. Ha estat genial amb la cura i precisió que ho feia. La fieta estava tan orgullosa de la seva fita, que val la pena esperar els minuts que calguin per dur-ho a la pràctica.
A continuació, hem acabat de recollir la taula, i na Franca i Daniella han començat a cridar als infants per canviar-los-hi els bolquers. Jo he demanat com podia ajudar i m’han dit que me quedés amb els infants que estaven jugant. Esper que en aquesta ocasió pugui participar més en aquest moment.
Als pocs segons he rebut una sorpresa molt gran. Ha vingut a la nostra classe na Francesca amb la fieta que tan be me duc. Ha demanat per favor si me podia quedar amb la fieta ja que ens portem tan be. En aquest moment no puc explicar amb paraules el que he sentit, crec que ha estat recíproc. Se ens han il•luminat les cares i no podia aturar d’abraçar-la i besar-la, ella no aturava de somriure.
Durant aquest temps ha estat molt tranquil•la s’ha atrevit a baixar dels meus braços, agafar objectes que hi havia pel terra i on estaven jugant altres infants. Després han vingut els pares a recollir als tres i he sortit de l’aula per anar a l’altre amb ells.
Avui m’he presentat a la mare perquè m’estava parlant de presa en italià i no l’entenia, són molt agradosos i estan agraïts pel que me transmeten, per la relació que tenc amb la seva filla, inclòs podria dir que una mica sorpresos. Quan han marxat i m’he acomiadat d’ells, he tornat al meu nou grup. M’ha sabut greu deixar-los, però havia de portar aquesta fieta.
He estat uns minuts asseguda amb els infants que esperaven que vinguessin els pares a recollir-los , estaven amb na Franca arreglant i aferrant amb cinta adhesiva diferents contes trencats. Na Daniella es trobava dins la sala de dormir amb la resta. A les 13,30h he marxat perquè havíem d’anar a la Universitat de Florència per arreglar papers del Erasmus.