Dimecres, 21 de Març 2.012

Avui ha estat el primer dia de primavera, i no ha pogut donar-nos la benvinguda de millor manera! Ha fet un dia esplèndid, molt de sol i calor!
La jornada ha estat molt tranquil•la sense fets importants a destacar.
Quan he arribat na Franca estava amb els infants mirant un conte. Poc a poc han anat arribant més infants i també na Daniela. Durant aquest temps els infants han fet el que tenen de costum mirar contes, àlbums de fotos, jugar amb les construccions de plàstic, amb la pepa i diferent material reciclat. Jo he ajudat a na Franca a enllestir uns cartells amb els noms dels infants que serviran per escollir qui fa de cambrer cada dia.
Quan han estat un poc més de les 9,30h ens han portat la fruita i ens hem assegut per menjar-la. Jo com és de costum ho faig a la taula de na Daniela. Avui ha tocat pera. Els infants no se l’han menjada massa be, no sé el per què, atès que és una fruita molt dolça i gustosa. Na Daniela me comenta que molts d’ells no els agrada menjar la fruita així sinó el suc. Però això només es fa amb la taronja. No sé si a casa no els acostumen a menjar fruita o que succeeix.
Un cop acabat aquest moment de la fruita. Les mestres han aprofitat per explicar als infants el ritual d’escollir al cambrer que volen dur a terme cada dia amb els infants. Cada una ha agafat el sac que ha fet na Franca i els ha explicat que era, que es faria amb allò i ho han portat a la pràctica.
Les mestres tenen el dubte que els infants siguin massa petits per entendre aquest ritual. Perquè no tenen ni els dos anys. Jo sincerament els veig molt espavilats i crec que en una setmana ja ho tindran interioritzat. Pens que si algun dia les mestres se n’obliden ells els hi recordaran.
M’agrada molt aquest ritual, és una manera de donar importància al paper aquest del cambrer, del qual els infants es senten tan orgullosos i és un dels moments que veus vertaderament el que poden arribar a fer els infants, que són molt més autònoms i capaços del que pensem. Crec que si es fa d’aquesta manera els infants ho entenen millor, es fa d’una manera justa i no perquè una mestra ho diu, tocarà a tots els infants per igual. Ara veurem com va l’experiència si engresca als infants i la entenen.
Un cop hem acabat aquest ritual, hem rentat les mans i boques dels infants amb la tovallola, hem canviat algun bolquer si era necessari i hem sortit fora!
És el primer dia que anem fora després de la reforma que han fet. Han sembrat molts d’arbres i també han dissenyat un laberint amb plantes, que perquè es vegi millor haurem d’esperar a que creixin. Durant aquest temps han jugat pel laberint, amb les fulles, recollint pinyes, han regat els arbres amb regadores, hem estat amb l’altre grup d’infants grans...
Als infants els encanta sortir a fora, canvien tant de comportament i actitud una vegada han sortit, sembla mentida. El que he observat d’aquestes mestres –és que valoren la natura, i els agrada que els infants aprenguin a estimar-la i sentir-la. No s’aturen a estirar-se sobre l’herba, ni sentir el perfum de les flors, conviden als infants a participar-hi i entrar en contacte directe. Ha estat una estona meravellosa.
Més tard, ha estat la hora d’anar a preparar-nos per dinar. Hem entrat tots dins l’aula, hem rentat les mans i cares als infants. Alguns també els hem canviat el bolquer, sembla mentida la diarrea que tenen els infants, el virus aquest està durant molt de temps i es van rotant tots els infants de l’aula.
He posat el pitet als infants, el mantell a la taula i poc a poc he portat les coses que necessitem per dinar: plats, gots, coberts, i el menjar. Hem repartit el dinar avui ha tocat com una sopa amb pasta i verdures i de segon carn al forn amb patates.
Cada vegada que hem acabat un plat, el cambrer és l’encarregat de portar els plats bruts al carret. Ho fan divinament i no s’ha trencat res. En el mes i mig que porto ens aquest centre només he vist trencar-se dos plats, extraordinari.
En acabar de dinar, quan els cambrers han acabat de portar els estris al carret, s’ha portat la “gallina Cesarina”. Aquesta és una ceràmica amb forma de gallina que dins hi tenen dolços. Mitjançant el joc de “mano rota”, cada infant ha d’endevinar en quina ma està el dolç.
Poc després ja hem començat a canviar als infants i preparar-los, o per anar a dormir, o bé per esperar a les famílies. Jo m’he quedat amb els infants que venen a recollir com és costum mentre na Daniela i na Franca canviaven a la resta.
Entenc que ho vulguin fer així perquè elles són més rapides, fan les dues el canvi en el mateix lloc, jo en canvi utilitzo tot el canviador per canviar-ne un i vaig més a poc a poc. Però estic contenta que durant el dia me deixen canviar a tots els infants i així agafo pràctica.
Quan han estat tots enllestits na Daniela ha portat als infants a dormir i jo i na Franca hem sortit fora al passadís amb els altres a esperar que els vinguessin a recollir. Quan ens hem quedat sense infants, he marxat a casa perquè en dues hores havia de tornar per anar a la formació a l’Area Blu amb na Franca i na Fulbia.