Avui al arribar a l’aula d’infants mitjans he trobat infants que encara no havia vist, m’he assegut amb ells mentre jugaven a les construccions. Na Franca m’ha posat al dia de qui eren, perquè no han vingut fins ara, i després també m’ha dit que un infant no es trobava be, que havia vomitat.
Als pocs segons he anat a veure a l’infant que no es trobava be per fer-li una carícia i demanar-li com es trobava, als segons el pobre ha vomitat per sobre meu. Na Franca ha agafat a l’infant per netejar-lo i canviar-li la roba i jo he netejat el terra. A continuació na Franca m’ha portat roba per canviar-me.
Aquesta era una situació a la que tenia una mica de por perquè soc una mica sensible a les olors. La veritat que he reaccionat molt be, millor al que hem pensava, i he mirat per jo en darrer lloc.
Després de canviar-me estat de nou amb els infants, fins que ha arribat na Daniella i ha comentat amb na Franca que avui al grup de lactants faltava una mestra que està malalta i que na Nila està asseguda perquè té molt de mal d’esquena i no es pot moure. Així que m’han demanat per favor si no me feia res anar avui amb aquest grup, ja que feia falta.
M’he acomiadat dels infants, de nou. Pocs dies he acabat una jornada sencera amb ells. He agafat la càmera de fotos i he entrat a l’altra aula. Els infants estaven asseguts a la taula, manco un que estava en un cavall de fusta que el balancejaven. M’han donat la benvinguda les dues mestres: na Nila i na Stephanià. Els infants tenien una peixera sobre la taula i han començat a cantar una cançó. Na Nila m’ha explicat que aquest peix el va ser un regal d’una mare i cada dia fan el ritual de cantar amb el peix, donar-li el menjar i canviar l’aigua.
M’he assegut amb ells, i he intentat participar, conèixer els noms dels infants. Aquest canvi de grup me provoca de nou sentiments contraposats. En primer com en altres ocasions he esmentat que estic molt contenta de poder ajudar a les mestres i veure que me tenen prou confiança de canviar-me de grup i fer qualsevol cosa així com així, segons les seves necessitats. Però per altra banda, sent pena per no poder estar amb el meu grup inicial de na Ciara i na Ilaria, ni veure a la fieta dels tres bessons. Però ara que ja començava assumir que m’havia de fer amb el grup d’infants mitjà doncs un altre canvi. Els infants pobrets han demanat per mi, un parell de vegades que els he vist cridaven el meu nom. Me fa pena sobretot no poder arribar a establir un vincle amb ell perquè si ja de per sí són pocs dies, si anem alternant, ara venc, ara no, no crec que sigui bo per a ells, ni per a mi. Però entenc que jo soc una practicant més que passarà per l’escola, encara que per a jo s’estigui en una experiència i vivència única. Si fos pel meu gust no me mouria els tres mesos del costat dels infants del primer grup al que he estat. Entenc que sent els primers et marquen, però ha estat una relació molt especial i irrepetible.
A continuació han portat el carret amb la fruita. A aquests infants primer els hi donen un puré de fruita, aquesta és donada per les mestres a la boca. Amb aquesta acció els infants no són gens autònoms, però un cop s’ha menjat aquesta mescla, les mestres tallen diferents peces de fruita i la reparteixen als infants, igual que es fa amb els més grans. D’aquesta manera poden experimentar, menjar per compte pròpia...
Quan s’ha acabat de menjar la fruita, els infants s’han anat a rentar les mans i boques al lavabo. A continuació una mestra m’ha demanat si podia anar a dormir dos infants. He entrat dins la “camerina(habitació per a dormir). Aquesta m’ha agradat molt, perquè els llits són molt originals, són com a cunes grans i altres, que no havia vist mai. A veure si demà puc fer fotos perquè les vegeu. He estat amb una fieta que ha dormit dins aquesta cuna i un infant més petit que l’han posat a una hamaca per poder-lo balancejar millor. M’he assegut a una butaca de mimbre i he estat pendents dels dos. Mai havia fet una cosa així, i no tenc estratègies ni sabia com fer-ho , però s’han dormit i ha anat tot be. Al principi m’he sentit de cop un poc massa responsable fer aquesta acció, però com ha sortit be estic contenta.
Quan han estat dormits la mestra ha vingut avisar-me que podia sortir i anar per l’aula amb els altres infants. He sortit i he començat a jugar amb ells. Me sorprèn veure tanta diferència entre els infants, alguns que corren, d’altres no caminen, alguns diuen paraules, d’altres balbucegen... Veig que me costa més estar amb aquests infants, crec que pel fet de no poder-me comunicar, de no saber perquè ploren, què volen m’angoixa moltíssim, ja venia amb la idea que m’agradaven més els infants de segon cicle, però crec que específicament són els lactants, perquè les infants d’un any i mig i dos m’agraden molt.
Després he estat amb els infants i na Stephanià al jardí, amb els infants que no saben caminar se els hi treu una manta per posar al terra, però prest aquest ja surten a interaccionar amb l’entorn i baixen a l’herba, per estar en contacte amb la natura. M’ha agradat molt veure aquesta acció i sobretot la permissivitat de les mestres, m’ha recordat a una conferència que vam anar l’altre dia què parlava de la importància de la interacció dels infants amb la natura.
A les 11,30h hem començat a entrar dins l’aula i a netejar les mans dels infants, alguns els han canviat el bolquer. Cada vegada que hi havia un infant net, el seuen a la taula en una cadira, això els costa molt fer-ho als infants sols i la iniciativa la porten les mestres. A mida que seien els anava posant el pitet i posant el mantell a la taula. Ha vingut na Ombretta una col•laboradora del centre que dina sempre amb aquest grup. Hem començat a servir el dinar als infants primer, verdures bullides amb una espècie de puré de pollastre. Alguns infants hi havia que esclafar la verdura i d’altres ho mengen en bocins, alguns infants amb manco d’un any mengen sols amb una forquilla o cullera petita, és impressionant, perquè encara no caminen però si mengen sols. En hi ha alguns que els hi hem de donar, però les mestres intenten que els infants provin de fer-ho sols. Perquè això succeeixi les mestres han de tenir molt clar les seves prioritats, entendre el dinar com un moment educatiu, en el qual no passa res si s0’embruten, cau menjar pel terra.
En acabar de dinar, s’ha tornar a fer net als infants i canviar els bolquers. De nou com és costum en tot els grups que he estat. Es preparen els infants per anar al llit i d’altres es posen a jugar fins que venen les famílies a recollir-los. Les mestres m’han dit que me quedés amb els infants mentre elles els netejaven, entenc que ho fan així perquè són més rapides.
En acabar hem anar amb els quatre infants que teníem al jardí, perquè avui ha fet molt bon dia i la mestra el volia aprofitar. Poc a poc han vingut a cercar als infants, un tenia molta son i no atura de plorar, m’he ofert per portar-lo a dormir a una cuna- hamaca que tenen a classe, m’ha costat bastant que es dormís, pens que era perquè hi havia molts sorolls pel voltant. H estat al seu costat fins que es dormís, després he aprofitat per fer fotos a l’aula. Passades les 2,30h he marxat cap a casa.
Avui ha estat un dia una mica dur, primera perquè estic refredada i no me sent massa be i l’altre perquè no m’he torbat tant còmoda amb infants tan petits, esper millorar aquests dies perquè crec que vindré tota la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada