RESSENYA: Escenarios Para El Análisis Y La Construcción De Un Modelo De Educación Infantil

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. L’escola; un espai en el qual hi queb tothom i dóna importància a les petites coses del dia a dia. Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Aquest article ens parla de la necessitat i importància de crear un model educatiu a partir dels diferents escenaris on es desenvolupa l’acció educativa. Són responsables d’aquesta acció: les famílies, infants, escoles, mestres, institucions. El més important és la imatge que hem de promoure de l’infant, com a persona capaç, ric, amb un gran potencial, fort, poderós i competent. Això vol dir que aporten coses a l’escola i d’aquesta extreuen experiències i destreses. Els infants tenen una ment activa i són capaços d’entendre i investigar sols o acompanyats. Els hem d’entendre com persones que construeixen i reconstrueixen els seus aprenentatges i coneixements. Els adults hem de donar sentit i resposta a les seves demandes, necessitats i interessos. Hem de donar importància a les situacions de relació - interacció amb els altres, perquè aquestes s’entenen com a processos d’ensenyament i aprenentatge, són moments de construcció de coneixement i cultura. L’escola s’ha d’entendre com a espai idoni d’interacció, exploració, creativitat, expressió i ús de diversos llenguatges. La vida quotidiana és molt important dins aquest model educatiu. Implica que estiguin organitzats: el temps i espais, oferir un marc segur per actuar els infants, valorar els moments privilegiats per a la comunicació, atorguen seguretat i autonomia. Hem d’entendre els projectes de treball com la manera integradora al joc, experimentació i relació a l’escola. Que han d’estar planificats, organitzats, oberts, flexibles i responen als interessos. Per dur a terme tot això són necessàries unes eines metodològiques bàsiques per entendre l’escola d’aquesta manera i aquestes s’han de gestionar a partir de la observació i reflexió. Aquestes són: -L’espai: ha de propiciar les relacions i situacions d’aprenentatge. Ha de ser estable, però obert a flexibilitat, que fomentin l’autonomia i permetin ser als infants segurs i sans. - Els materials: han d’oferir les possibilitats d’acció, relació, exploració, diferents accions i usos, que siguin atractius, motivin, interessin, i sobretot connectin amb la quotinitat. - El temps: es viuen diversos, uns marcats pels adults i d’altres pels infants. Aquest ha de ser flexible, tranquil i que respecte el ritme de cada infant. Una escola sense presa i tranquil•la. - Escola: com a lloc d’interacció entre els infants, famílies i educadors. Hem d’entendre l’educació com un fet compartit entre les famílies i l’escola. L’escola està construïda per part de totes les persones que la conformen i participen d’ella. Tot el fins ara esmentat ha d’estar inclòs dins un projecte educatiu col•lectiu, el qual el defineix l’equip educatiu, aquest alhora ha de ser fort, competent, curiós i actiu. Finalment, atorgar a la documentació la importància que li correspon, tal i com diu Malaguzzi “ lo que no se ve no existe”. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. Des de’l meu punt de vista l’objectiu d’aquests dos autors ha estat donar importància i explicar un model educatiu significatiu i rellevant. Crec que el fil conductor d’aquest article ha estat molt clar i complet. En primer lloc ha fet referència a diferents teories i autors, es a dir, té una fonamentació. A continuació ha anat desvetllant tots els elements, concepcions, eines importants dels quals ha de partir aquest model educatiu. Finalment la figura del equip docent i la documentació. Crec que ha seguit un ordre amb el qual s’ha pogut entendre i captar exactament el que pretenien comunicar els autors.

Resenya: La vida diaria.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. “El gran valor educatiu dels petits fets del dia a dia.” Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Mari Carmen Diez amb aquest article afirma que les coses quotidianes són un privilegi per l’aprenentatge i el desenvolupament integral dels infants. En primer lloc ofereixen aconseguir autonomia, són situacions que motiven molt als infants, aquestes es donen en qualsevol moment del dia, els adults hem de “canviar el chip” , valorar-les com cal i sobretot estar oberts a canviar la planificació que tenim feta. Tot això, integrant-les en l’escola, atès que no podem ignorar-les per la seva gran riquesa i font d’aprenentatges significatius. D’aquests moments l’autora remarca: el menjars (s’aprenen olors, sabors, forma, color, mesures), joc (temps i espai) i situacions fortuïtes. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. L’objectiu de l’autora en aquest article és valoritzar la importància dels moments quotidians com fets de gran rellevància educativa. Crec que durant tot l’article aquesta autora dóna prou arguments per creure realment amb el protagonisme d’aquests petits- grans moments. Sobretot pel fet que fa una contextualització general, explicant a tot el que poden contribuir i beneficiar, posteriorment explica situacions concretes i exemples en els quals es donen aquestes situacions, això fa que sigui molt fàcil la seva comprensió, que doni idees a les persones que fins ara no ho entenien d’aquesta manera i sobretot el fet més important des de’l meu punt de vista, ha donat al punt clau de les pors que tenim molts docents encara avui en dia, la inseguretat a haver d’improvisar. Perquè estem massa tancats, estem acostumats a portar les coses massa planificades, sistematitzades i un petit canvi ens trasbalsa i se ens cau el món a terra. Però hem de fer un canvi de mentalitat en referencia això a fi d’aprofitar les petites coses que ocorren en el dia a dia dins l’aula i fora, perquè d’aquestes, esdevenen grans aprenentatges. De tot això m’estic donant compte a les aules de Pistoia, cada dia esdevé d’una manera diferent i segons els infants, circumstàncies que es donin, el dia transcorreix d’una manera o altre. Crec que aquest és una de les grans fites d’aquesta manera d’entendre i viure l’educació, atorgar valor a les petites coses.

Reflexió final sobre la matèria de Reflexió i Innovació educativa

Quasi cinc mesos han passat des de que vam iniciar les pràctiques i la matèria de Reflexió i innovació educativa. Realitzar aquesta matèria a distància ha estat tot un handicap i crec que també m’ ha estat perjudicial, perquè la comunicació amb les mestres és complicada a través de la xarxa. És difícil que per mitjà d’una email me pugui explicar tot el que s’ha parlat durant les sessions. Les indicacions de les tasques que ens arribaven per fer, ens venien de nou, no enteníem moltes coses i sempre havíem de demanar i demanar... potser aquests petits detalls ja havien quedat aclarits a classe però nosaltres no rebíem aquesta informació. I m’he sentit que per fer cada tasca havíem d’enviar dos o tres emails a la mestra per acabar d’entendre el que hi havia que fer, això és una mica incòmode la veritat i no m’he sentit molt a gust fent-ho. Crec que la paraula justa és descontextualitzada i desorientada. Així m’he sentit. M’ha faltat tenir clar des d’un inici en que consistia la matèria, si hi havia examen, com seria el seu funcionament, si tindríem diferències amb les notes finals per no assistir a classe i seminaris, quines condicions, treballs que s’haurien de fer... una sèrie d’aspectes que potser hagués tingut en un inici m’hauria plantejat cursar o no aquesta matèria estant d’Erasmus. Això ho dic perquè soc una persona molt exigent i responsable i no m’he sentit be, fent coses a “cegues” , no estant segura mai del tot de que fer, ni assistir a classe, ni poder conèixer a les mestres personalment... La assignatura crec que m’ha ajudat a reflexionar sobre les pràctiques, pensar més en el que estava vivint, però que reflectia també al diari que ens fa fer la tutora. Una cosa si que trob interessant és la apertura del blog, això si que m’ha fet treballar, espavilar-me i implicar-me amb les TIC, que potser me costaven una mica. Obrir el blog m’ha fet obrir-me, poder compartir la meva experiència a la gent. Que tothom estigués informat de les passes, vivències, experiències, emocions... tot el que me passava dia a dia a Pistoia. Ha estat una oportunitat de compartir la meva experiència amb tots vosaltres. Me sap greu potser haver estat tan pessimista o negativa amb aquesta matèria però si no escrivís això no seria sincera i no serviria per res. Pens que aquestes reflexions poden ajudar al plantejament de la matèria pel proper curs i per millorar tots. També he d'afegir que estic segura que haver d'impartir una matèria a distància amb alumnes que no es coneixen, haver d'adaptar les tasques no ha de ser fàcil. Tot i que he criticat constructivament, o al manco ha estat la meva intenció, també intent valorar les dues parts i la feina feta per part de les docents.

REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA ESTADA A PISTOIA

bONES TARDES A TOTHOM! Duc tres dies fora de Pistoia, i no sabeu el que anyora aquesta ciutat, amistats, infants, mestres... Voldria compartir amb vosaltres una reflexió final que he fet sobre les meves pràctiques. Està en castellà perquè la he entregat a Itàlia i entenen millor aquesta llengua. Para hablar de la experiencia que he vivido durante mi estancia en Pistoia, sólo puedo tener y decir palabras dulces, de gratitud, positivas, de aprendizaje, amistad, transmisión del buen hacer y miles de sentimientos. Todo esto entremezclado me hace tener ahora que se ha acabado este sueño un sentimiento contrapuesto. En primer lugar el hecho que me da mucha lástima marchar de Pistoia, la cual la llevaré siempre en el corazón ya sea la ciudad, escuelas, maestras, niños, espacios, estética, cura, el aire que se respira en la cuidad… Pero la parte positiva son las ganas, ideas y energía que me llevo para mi isla de Menorca para compartir con mis compañeras, profesores y sobretodo para cuando sea maestra porque me encantaría poder llevar a la práctica todo lo vivido y aprendido. Siempre digo que es complicado cambiarlo todo de golpe, radicalmente, pero pienso que desde las cosas pequeñas, los pequeños detalles se lleva a lo más alto. Esta experiencia me ha marcado de una manera brusca, tanto a nivel personal como profesional. En primer lugar integrarse en una nueva cultura, lengua, compartir casa con personas ha provocado un nuevo conocimiento en mi persona. A nivel profesional, ha sido una oportunidad única, un regalo, poder conocer la manera de entender la educación infantil en Pistoia. Ha sido como un curso intensivo y muy significativo sobre que debe ser la educación infantil, la visión del niño y la calidad que debemos ofrecer en la educación, el cual nunca olvidaré. Espero que este hecho me marque en mi vida profesional, y que influya en mi manera de actuar y entender esta profesión, para llegar a ser verdaderamente una “Brava tata”. Si tengo que elegir que aspectos me han marcado y sorprendido más en cuanto a la educación son: en primer lugar la imagen del niño que tienen. Éste es considerado una persona capaz, competente, autónomo, con capacidad de entender las cosas, de argumentar, dialogar, sentir, captar. Posteriormente la estética, la cura que tienen en cualquier detalle y cosa que se llevan a cabo, ya sea un espacio, una foto, una documentación, un material, un gesto, un detalle, todo esta muy pensado, argumentado, compartido y consensuado con otras profesionales. Los diferentes espacios son de una exquisitez extraordinaria y ejemplo del buen gusto. Se intenta aprovechar al máximo los recursos disponibles, todo está colocado y dispuesto de una manera argumentada, pensada, estética y estratégica. Los diferentes ambientes que componen los centros están diseñados en base a la realidad, muchos de ellos me encantaría poderlos tener en mi propia casa porque son preciosos y reales. Un aspecto que es importante e imprescindible destacar ha sido el papel de las maestras, el empeño y amor que tienen por su trabajo, verdaderamente es vocación y pasión. Todo esto me lo han transmitido este tiempo que he convivido con ellas. Siempre tienen ganas de avanzar, de mirar hacia adelante, de mejorar las cosas, de formarse, de leer, seguir aprendiendo. Todas las semanas acuden a encuentros diversos de formación. Me gustaría hacer una mención especial a la formación de las maestras, todas tienen que acudir a diferentes cursos que organiza el ayuntamiento, porque creen que es fundamental y muy importante el seguir aprendiendo, formarse durante toda la vida:”Long life education”. Por suerte he podido participar en diferentes encuentros, la formación aquí es diferente, se hace en un ambiente muy acogedor, como si estuviéramos entre amigas, tomando un trozo de bizcocho y un te. Se respira un ambiente relajado, en el cual todas las opiniones, ideas, impresiones, conocimientos, experiencias tienen importancia y son escuchadas. La formación no consiste siempre en que venga una persona experta externa a dar una conferencia, sino que se encuentran las maestras para hablar, diseñar y crear proyectos entre diferentes centros, darse ideas, aspectos que se deben cambiar o mejorar… Todo se cuece en estos encuentros entre maestras. Se valoran mucho las cualidades de cada uno, lo que uno sabe hacer bien se aprovecha y lo comparte con el resto para que todos se puedan beneficiar. Otro aspecto que me gustaría destacar es la organización en las escuelas. Me ha gustado mucho ver la manera en que trabajan, porque no existe la figura de directora, secretaria, jefe de estudios…. Todas las maestras tienen el mismo rol y poder dentro la escuela, se reúnen todos en las reuniones para decidir aspectos, creo que es una manera genial de trabajar entre compañeras porque así no hay intereses, ni envidias. Sólo hay dos personas responsables para la educación infantil una se encarga de los asilos (0 a 3 años) y la otra (3 a 6). Estas dos mujeres llamadas Donatella i Tonina son pilares fundamentales para el funcionamiento de la educación, están presentes siempre en todos los encuentros de formación, eventos, supervisando los centros, diseñando mejoras, relacionándose con las instituciones para obtener más recursos… Todo esto sucede en Pistoia gracias a personas que llevan trabajando y soñando durante muchos años por una educación de cualidad. Tienen la suerte de contar con el apoyo e implicación de las instituciones en dotación de recursos. Sinceramente creo que es básico que las instituciones administrativas y el gobierno crean en la educación porque es el futuro. Estos cuatro meses que he vivido en Pistoia he aprendido muchísimas cosas y he podido conocer muchos aspectos sobre la educación, pero es imposible conocer todo a fondo. Me hubiera gustado poder participar en más encuentros entre maestras, familias, poder ver algún proyecto desde que nace hasta que se termina, conocer más las bases pedagógicas en las que se basan… ¡Pero esto será motivo de volver a Pistoia en otra ocasión para poder responder a estas cuestiones! Alle volte le parole non servono ... Pistoia sempre sarà en il mio cuore! Grazie per tutto!

Reflexió sobre bones pràctiques i comeptència 5.a.

Activitat per al blog: Per tal de continuar treballant les competències establertes a l’assignatura i en relació a la feina realitzada sobre el pla de millora, us demanam que per dia 31 de maig faceu una entrada al blog on mostreu els aprenentatges i les reflexions (vegeu la 5a competència) que heu realitzat sobre el propi pla de millora i sobre la informació exposada per les vostres companyes de classe. La competència que ens recomana recordar i reflexionar na Carme diu: “5.A. Identifica bones pràctiques, les compara”. Però està situat dines la reflexió sobre el projecte de millora. El meu grup que esteim realitzant la matèria a distància, hem realitzat un projecte sobre les bones pràctiques, ja que gaudim d’aquest privilegi i veim tantes bones pràctiques ens semblava molt interessant poder fer un recull a fi de poder-ho recollir i narrar i compartir-ho amb tots vosaltres. Crec que des d’un principi hem sabut identificar les bones pràctiques als centres per on hem estat, per sort abunden, per sort les mestres durant els tres anys de carrera universitària que porten ens havien parlat d’aquestes pràctiques i les coneixíem sobre el paper. El fet de comparar les bones pràctiques nosaltres tres, ho hem realitzat contínuament a casa, quan arribàvem de l’escola i ens comentaven el que havíem fet, accions i activitats que ens sorprenien tant i ja de repent la identificàvem com una bona pràctica, una activitat que ens agradaria molt poder dur a terme quan tornem a les nostres illes i seguem mestres. Dels projectes de millora exposats per les nostres companyes, puc dir que alguns els trob més senzills i sense molta rellevància, però entenc que aquí la situació educativa és molt diferent i s’ha de començar a fer canvis poc a poc. En canvi d’altres m’han sorprès gratament perquè es semblen molt a la manera com es viu l’educació a Pistoia, això me fa mantenir una llumeta d’esperança encesa per pensar que hi ha més gent que vol caminar cap aquella direcció. De totes formes he de dir que alguns tot i que m’agraden molt i els comparteixo, pens que són una mica arriscats i difícils de dur a terme al moment, necessita un gran procés i canvis des del govern perquè sinó és complicat dur-los a terme. M’agradaria molt poder veure com han anat tots aquests projectes presentats a fi de veure que ha funcionat, que no per poder aprendre de les experiències de tots, plegats.

RESSENYA: “¿Cómo hacer que la formación impulse cambios en un centro?” Neus Sanmartí i Maria Masip.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. “La formació que provoca canvis”. Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Les autores d’aquest article ens parlen de les condicions i factors que s’han de donar i ha de tenir la formació del professorat perquè no quedi en l’oblit i perquè provoqui un canvi. Entre diversos aspectes ens diuen que són imprescindibles la voluntat i el compromís per part del centre, pel fet que vulguin fer-ho i creguin amb aquesta possibilitat. És molt important també la implicació de les persones formadores per possibilitar el canvi, aquestes han der fer ús d’una metodologia que deixi una “petjada” i també establir un clima de respecte i confiança amb els mestres. Perquè es doni aquesta formació és necessari que hi hagi percussors com un equip directiu i un grup impulsor, amb esperit crític. D’aquesta manera esdevindran idees de qualitat que són les que realment interessen i amb les quals s’avança. Ens deixen clar que l’objectiu de la formació és promoure una mirada externa, capaç de propiciar una reflexió diferent i una nova visió interpretativa de la tasca docent i tot el que comporta. Finalment ens parla de diferents elements també importants a considerar i tenir en compte, com són la documentació en el procés de formació, aquesta possibilita al mestra que reb la formació, observar el seu propi procés d’aprenentatge. També estar oberts a les famílies i mantenir-les informades en tot moment això ens farà estar més segurs amb ells i establir un clima de gran confiança, tot i que comparteixen els mateixos objectius i per això és molt important treballar coordinadament. Com a cloenda ens parla de la importància d’avaluar els canvis a fi de reflexionar sobre aquests, ja que seran els que han deixat una petjada i els que ens han aportat un canvi, en definitiva la formació que ens interessa. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. Crec que l’article ha complert a la perfecció l’expectativa que es proposava sobre quina i com ha de ser la formació a fi que provoqui un canvi, atès que és el seu objectiu principal i intenció. Ha estat molt comprensible i de fàcil lectura perquè feia ús de paraules planes i justes. També assenyalar que explicant cada agent i element claus per aconseguir aquesta fita, ajuda molt a captar el missatge. Personalment crec que he tingut facilitat per entendre’l ja que a Pistoia estic vivint un formació al professorat d’aquest tipus, que provoca canvi, en la qual hi ha tot un centre implicat, que s’interessa i motiva per millorar i mirar cap a l’horitzó i això pens que és clau. A mesura que llegia l’article tenia curiositat i ganes de llegir els exemples de que parla, però quan he acabat clarament he comprovat que estic vivint el millor exemple possible sobre aquest article i sobretot saber que és possible una formació diferent que provoqui canvi, perquè en definitiva si no provoca res no serveix.

Dimarts, 29 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia de pràctiques a l’area i en general. Ha estat un dia molt emotiu com era d’esperar. En arribar a l’àrea aquest matí he ajudat a na Marzia a endreçar una mica tot, perquè avui rebiem la visita d’una delegació americana. Com he comentat diferents vegades aquestes visites suposen un trasbals per la rutina dels centres ja que ho volen tenir tot a la perfecció, per donar la millor imatge. Com he dit en altres ocasions aquest nerviosisme per tenir-ho tot a la perfecció no l’acab d’entendre perquè pens que treballen i tenen les coses d’una manera fantastica com per haver de dedicar-hi més temps i canviar més coses per aquestes visites. Més tard ha vingut na Marisa que avui entrava més tard perquè li tocava venir a treballar a la tarda, així que es combinen les hores de la millor manera per no fer-ne tantes. He aproffitat aquest moment per donar uns detalls que els portava com era una bosseta plena de pastissets amb una tarjeta i una planta per l’àrea. Ha estat un moment un tant emotiu perquè ens hem entés molt be i la veritat que ens apreciem mútuament i ens trobarem a faltar. En aquest moment ens han telefonat per demaanr si haviem notat el terratrèmol que s’havia notat i sentit en diferents punt de Pistoia i que havia afectat de manera brusca a la regió de Emilia. Per sort nosaltres no hem notat res, però ja han començat les agitacions, trucades... Tot d’una ha arribat l’autobus amb un grup d’infants de le’scola primària, que han arribat més tard perquè havien d’esperar ha tenir l’autorització de la directora del centre per poder venir a fer l’activitat, perquè amb el terratrèmol, han evacuat diferents centres... Hem començat la darrera sessió del curs que ofereix na Marisa del laboratori de “Boca en boca” sobre la por. El dia d’avui consistia en que els infants representaven amb el seu cos les diferents històries de por que havien escrit i inventat. Avui hem tingut un contratemps i es que la mestra no ha trobat els fulls amb les històries escrites, això ha fet que canviessim la dinàmica de la representació. En primer lloc hem pujat al primer pis i els infants s’han tret les sabates i han començat a preparar-se i disfressar-se. Havíem disposat damunt la taula diferents contenidors amb teles, capells i bosses, diferents infants també han portat objectes de casa. La veritat que portaven les coses molt ben preparades, havien fet alguna espasa, vestit, disfressa... Durant aquests minuts, les mestres intentaven pensar com superar aquest imprevist de no tenir les històries escrites, ja que s’acostuma que na Marisa narri les històries mentre els infants representen i actuen. Al final s’ha decidit que els infants s’enrecordaven perfectament de la història i que un representant de cada grup, faria de narrador encara que tingués un altra paper, ha suposat un repte i una manera innovadora de representar. Na Marisa li ha agradat aquesta idea d’improvisar i veure com resulta aquesta experiència. Hem pujat al segon pis, on es troba el vertader teatrí on es duu a terme aquesta activitat. L’altre dia no vam poder fer-ho aquí per una alumna NEE, i a fi d’integrar vam realitzar aquesta activitat a pis de baix. Na Marisa al matí m’havia mostrat el teatrí i també l’haviem disposat a fi de tenir-ho tot apunt per quan el necessitessim amb els infants. He de dir que a l’area he après a tenir totes les coses preparades amb temps, són molt previsores, pensen molt les coses, tenen clar el que necessiten i saben com ho han de fer, entenc que això s’adquireix amb l’experiència i els anys. En primer lloc na Marisa, ha explicat diferents estratègies per realitzar la escenografia. A continuació hem fet el primer pase, com assaig general i a continuació la representació final. Aquest grup ho ha fet molt be, apart que s’han portat d’una manera excel•lent, crec que hem gaudit molt d’aquesta estona plegats. Després com ha sobrat temps na Marisa ha convidat a contar una història popular de Pistoia. Sempre és un plaer poder escoltar com ho fa, perquè me transmet la seva passió, entusiasme i sobretot estratègies per poder omplir aquesta meravellosa motxilla que estic construint de la meva experiència a Pistoia. En acabar na Marisa ha acompanyat als infants a l’autobus, i jo he comneçat a endreçar tot el material i esntances on hem estat amb els infants perquè en aquell moment ha arribat la delegació americana. Quan ho he tingut tot endreçat he anat a trobar-me amb aquesta, ens hem presentat i acomodat a la sala on na Marzia havia preparat esmorzar per a tots. A partir d’aquest na Marisa ha començat a explicar tot el funcionament i història de l’àrea gialla, hi havia una intèrpret que anava fent les traduccions. La veritat que aquesta exposició m’ha servit per acabar d’entendre a la perfecció el si de l’àrea. Després hem passat a fer un tour per els diferents espais. També ha vingut na Donatella Giovaninni i he pogut saludar-la i parlar una mica amb ella. La delegació en poc temps ha hagut de marxar perquè havien d’anar a visitar un altre centre. Nosaltres hem acabat d’endreçar un parell de coses que ens faltaven i hem marxat perquè a la tarda hi havia que tornar. Resulta que l’àrea gialla els dimarts a la tarda serveix com espai per anar infants entre 5 a 10 anys per anar simplement a jugar i a fer el que els agradi més, compartir diferents moments amb infants de diferents edats, jugar al jardí, contar històries, crear objectes amb materials reciclats.... Per sort he pogut anar avui capvespre a conéixer aquest servei, i m’ha agradat molt, he estat berenant amb els infants i després jugant. M’he adonat que és un servei totalment informal, en el qual els infants gaudeixen molt de l’estona que passen allà junt amb les mestres. La relació amb les families també és molt propera i càlida. Després ja ha arribat el moment de despedir-me de na Marzia i na Marisa, ha estat un moment molt emotiu, però he d’apendre que aquestes situacions les viuré moltes vegades durant la meva vida i les he d’aprendre a regular. Aqui acaba el meu període de pràctiques a Pistoia, demà vaig a ensenyar l’escola materna Filastrocca a les meves companyes de la Universitat i divendres arreglar diferents documents a la universitat de Florència.