Aquest matí m’han informat que havia d’anar amb el grup de lactants perquè na Stephanià estava sola, atès que na Armanda està de baixa fins dijous i na Nila té totalment bloquejada l’esquena i no pot moure’s. M’he despedit dels infants del grup mitjà i de na Franca.
He trobat a na Stephanià rodejada d’infants asseguda a l’estora a la zona de jocs. Hem estat jugant una estona sobre l’estora mentre esperàvem que arribessin la resta d’infants que havien d’arribar.
M’agrada molt veure la gran comunicació que tenen les famílies i l’escola. La mestra cada dia sap si ha de venir un infant o no, si pel dinar tenen dubtes si els infants poden menjar o no alguna cosa es truquen igual que si manquen bolquers i és urgent es telefonen. Això no ho havia vist mai i me sembla molt important, que hi hagi aquesta comunicació perquè és una manera de treballar conjuntament i anar a la una perquè ambdós volen el millor per l’infant.
Sa mestra m’ha explicat els infants que vindrien i els que no. També ha trucat al ajuntament per saber que havia de fer amb la seva situació perquè era ella sola quan normalment són 3 mestres, i havien de veure si enviaven algú o ella feia hores extraordinàries i jo l’ajudava. Ha preferit fer-ho així, més hores i que jo l’ajudés perquè ja havia estat amb els infants aquests dies i me coneixien.
Quan han arribat quasi tots els infants, hem anat a la taula per iniciar el ritual del peix i la fruita. Li he demanat si aquests infants no fan esmorzar del té, llet i galetes i m’ha dit que no, que ells ja ho han fet, perquè molts prenen biberons i fins i tot pit de la mare.
Ens hem assegut tot al voltant de la taula i na Stephanià ha portat la peixera, la hem fet net i després donat de menjar, als infants els agrada molt aquest fet. Encara que és fa de diferent manera que amb el grup de na Ilaria que els donava més joc en quan a esquitxar amb l’aigua quan canviava el peix de lloc, ella ho fa quan ompl de nou la peixera amb ampolles d’aigua.
En acabar hem cantat la cançó del peix i hem començat a servir la fruita. Avui hem fet com és de costum i ja he comentat anteriorment, les mestres donem als infants el puré de fruita amb una cullera de manera passiva, a continuació es tallen diferents peces de fruita i es donen a trossos als infants perquè les mengin.
Hi ha infants que mengen la fruita molt be, d’altres que hi juguen i d’altres que la fan bocins i no la mengen. Crec que això depèn més de cada infant i no de l’edat perquè en hi ha que quasi be no tenen dents i se la mengen molt be. D’altres fan “porqueries” amb tot el tipus de menjar que se li doni, entenc que és una manera de conèixer la textura, gust, d’experimentar... però fins a quin punt és pot deixar fer o no ? Per què no crec que s’hagi d’aplaudir ni fer reforços positius aquestes conductes sempre, perquè sinó els infants no aprendran a menjar com s’aprova socialment.
En acabar de menjar la fruita, hem cantant la cançó amb l’espelma. A continuació un infant ha vomitat tota la fruita. Donat aquest fet, jo m ‘he encarregat de portar a cada infant al lavabo per rentar les mans i cara i deixar-los a l’estora de la zona de jugar. Na Stephanià ha estat pendent de l’infant, de fer-lo net... He intentat que el moment de netejar mans fos especial, que els infants poguessin jugar una mica amb l’aigua però tampoc podia massa perquè tenia a la resta sols. Què complicat quant ets una mestra sola i vols atendre a tothom be!
Quan han estat nets i jugant. Na Stephanià m’ha demanat si podia portar a dormir a l’estança alguns infants. M’he emportat a tres. Un de més menut que dorm a una hamaca i després dues fietes més grans que ho fan al llit directament. La veritat que una estona he al•lucinat perquè amb els braços balancejava dos llits i amb el peu l’hamaca de l’infant, en uns quants minuts he aconseguit que es dormissin.
Quan han estat dormits he sortit de l’estança per donar una mà a la mestra amb la resta d’infants. Han vingut els pares de l’infant que ha vomitat, han estat un poquet amb ell, la mestra els ha explicat que havia passat, i han marxat sense l’infant perquè trobaven que estava be. Aquest després ha tingut molta diarrea i no es trobava massa be, però era decisió dels pares.
Na Stephanià havia tret una cubeta de plàstic plena d’arena de platja, en la qual els infants jugaven. Hem d’anar alerta perquè hi ha dues fietes més petites que se la menjaven. Quan han estat les 11,30h quasi be, la mestra ha anat a recollir una garnera i pala per netejar una mica la sala. M’ha demanat si podia repetir l’acció de rentar les mans als infants per portar-los a la taula per a dinar. Així ho he tornat a fer, un cop han estat asseguts na Ombretta ha començat a posar els pitets i parar taula jo anava endreçant als infants.
Durant el dinar, demanava com podia ajudar, si havia de donar el dinar algun infant. Li he donat a un dels menuts, d’altres menjaven sols amb les mans, la mestra a segons qui si els hi deixa menjar, d’altres no. M’he anat combinant per ajudar als infants que tenia asseguts a cada costat i dinar jo. En acabar hem tornat a repetir l’acció de netejar a tots els infants i portar-los a la zona de joc. Un cop enllestits na Stephanià m’ha demanat per portar a dormir diferents infants que es queden al centre fins les 15,30h, he entrat alguns d’ells s’han dormit, però hi havia una fieta que feia molta estona que plorava de son i l’han volgut aguantar fins que dines. Estava tan cansada que no hi havia manera de que dormís. Ha estat quan sa mestra ha vingut a l’estança i m’ha canviat. M’ha dit que ella es quedava al dormitori i jo anés amb la resta d’infants fora a jugar. Quan tots els infants s’han dormit ha sortit la mestra, hem estat jugant i endreçant l’espai, després poc a poc han anat venint les famílies a recollir els infants, mentre na Stephanià anava redactant un full de com havia succeït la jornada. M’ha semblat impressionant haver de fer aquesta tasca cada dia, és una feina molt polida però que sembla que ha de mancar temps. La mestra no semblava molt contenta d’haver de fer aquest informe cada dia, entenc que avui està molt cansada per portar la carga del grup sola.
Quan s’han emportat el darrer infant he marxat a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada