Dimarts, 27 de Març 2.012

Avui ha estat un dia una mica diferent, perquè no he estat tot el temps amb infants, he pogut viure de primera ma altres tasques que tenen les mestres aquí: la documentació.
A primera hora he estat amb les dues mestres, jugant amb els infants i esperant a que arribessin la resta. Hem sortit una jardí perquè ja feia sol i perquè després de la fruita pega massa fort per a ells. Els infants en aquesta edat, per petits que siguin ja coneixen la renou del tren i es fixen quan passa per davant del centre, el saluden, li fan “ciao”, és molt graciós, crec que és un element característic d’aquest centre. Podrien haver anomenat aquest centre “Il treno”, perquè tots van darrera el tren.
Hi ha infants que els costa molt estar fora al jardí , no es senten segurs i prefereixen jugar a dintre, sobre la moqueta que tenen destinada al joc amb tots els estris. Alguna vegada me deman fins a quin punt hem d’obligar als infants que surtin fora sinó volen anar-hi? Per què si els deixem escollir, hi haurà infants que no sortiran mai, altres que només voldran estar fora,... arriba un moment que no saps si l’infant vertaderament ho passa malament, si necessita una petita empenta per gaudir d’aquest espai, si a casa el tenen molt cohibit i no el deixen jugar fora ni interaccionar amb la natura, si viuen en un pis i no coneix l’exterior quasi be, perquè sempre va amb carret... hi ha tantes possibilitats i motius que a vegades no sé si faig be en treure’ls fora, si és millor deixar-lo a dins i que surti sol...
Després ja ens hem preparat per iniciar el ritual del peix i de la fruita. Aquest ha succeït sense cap fet destacable, els infants han menjat plàtans, pomes i peres segons les fruites que els van introduint a la seva dieta. Perquè en aquesta edat no mengen de tot, també tenim un infant al•lèrgic a la llet i derivats... hem d’anar una mica alerta.
Després de menjar la fruita hem rentat les mans, ha arribat na Armanda la tercera tutora d’aquest grup i m’ha demanat si podia ajudar-la.
Na Armanda és la persona encarregada de la documentació. No és que tengui aquest càrrec ja que no existeix dins el centre, igual que no hi ha la figura de la directora ni res, totes tenen el mateixos drets i deures dins el centre. Però com que ella va està treballant pel Comune com a persona encarregada de la documentació del centres donada la seva facilitat, creativitat i disseny doncs és la que sempre està pensant coses per fer i canviar.
La feina d’avui era aferrar uns pòsters grans que ha portat a imprimir aquesta matí a una empresa de disseny gràfic, per a penjar a la paret blanca que hi ha davant l’aula de na Ilaria i Ciara.
En primer lloc hem preparat tot el material que necessitàvem i després hem iniciat la tasca. Havíem d’aferrar un pòster enorme en estava dividit en tres parts. En primer lloc hem aferrat aquest pòster amb cinta adhesiva de manera provisional per saber com i on col•locar-lo. Un cop decidit on havia d’anar , hem anat a cercar cola i un pinzell enorme. La cola que s’empra és més natural, pel que m’ha explicat, són uns polvos i amb un poc d’aigua marxa.
Aferrar els pòsters ha estat el més complicat, ja de per sí les grans dimensions dels documents, també la paret que no era llisa, sinó rugosa i es quedava aire dintre i quedaven arrugues. Quan hem penjat el primer ha estat hora d’anar a dinar.
Hem deixat les coses llestes per tornar-hi després i hem anat a rentar-nos les mans i dinar amb els nadons. Avui m’he assegut a la taula dels més menuts per a dinar. A diferència de fa quinze dies quan vaig estar amb aquest grup, ara pel dinar es divideixen per edats. Dels més menuts en hi ha algun que ja comença a menjar sol i és al•lucinant i molt graciós veure com ho fan.
En acabar de dinar les mestres han iniciat l’estona de neteja i canvi de bolquer, jo he estat amb la resta d’infants, hem tornat a sortir al jardí perquè el sol no pegava massa fort. Quan han estat tots enllestits, na Armanda i jo hem tornat al passadís per continuar amb la tasca.
Els dos pòsters més petits han quedat millor, sense tantes arrugues i han quedat tots ben quadrats com un puzle. En acabar he tornat amb els infants m’han portat els dos darrers que faltaven per recollir les famílies, més un altre del grup mitjà que cada dia me deixen.
M’ha agradat poder veure la continuïtat de les coses, ja que el dia que van venir els germans dels infants a dissenyar els grius jo hi era present i ara veig el resultat final.
Quan els han recollit he marxat a casa.