Aquest matí he entrat al meu grup nou d’infants mitjans, he saludat a cada infant individualment i a na Daniella. Crec que és important saludar a casa infant personalment perquè es sentin importants, amb una identitat, si els hi dius el seu nom es posen contents i crec que és important i favorable per a ells que ho faci així.
He demanat a na Daniella si podia anar un moment a la classe de na Ilaria i Ciara per demanar com estava una dels tres bessons que ahir va estar malament i la van portar al hospital.
Hi havia na Francesca amb el grup d’infants i encara no sabien res del que havia succeït . Quan sortia de l’aula, ha arribat el pare i l’avia dels tres bessons amb dos d’ells. Na Francesca m’ha demanat per quedar-me amb la fieta que tenc tanta connexió. Ha vingut amb jo amb el grup d’infants mitjans, m’he assegut amb ells mentre jugaven amb uns contes i les construccions de plàstic.
Els infants del grup mitja, tot d’una la miren i observen diferents moviments que repeteix en moltes ocasions, però no es returen atracar-se per conèixer-la.
Als pocs minuts ha arribat na Ciara, i després de parlar uns minuts amb na Daniella s’ha emportat a la fieta. Aquesta sembla que poc a poc accepta més marxar amb altres persones, sobretot amb altres tutores, ja que fa uns dies aquest fet era molt complicat. Estic molt contenta que avanci i torni a l’estadi que estava fa uns mesos, ja que ara es troba més en un estadi fetal i en clar retrocés.
M’agrada molt veure com les mestres entren d’una classe a l’altra, saludant, comentant diversos temes, explicant-se successos... Es respira un ambient diferent en aquesta escola, no hi ha estrès, la gent passeja, fa les coses amb molta calma i per sort això es contagia.
Ens hem posat a mirar diferents àlbums de fotos que hi ha de cada infant en les prestatgeries, als infants els encanta veure’ls, sobretot els seus i identificar als pares, amics i ells mateixos.
El que si me sorprèn una mica d’aquest grup d’infants d’aquesta edat, és el fet que per qualsevol motiu, per petit que sigui ja es posen a plorar desconsoladament, si els prenen alguna joguina, si la mestra surt, si la mestra abraça a un altre infant, si canvies el bolquer a un altre infant i aquest volia estar als teus braços... i per molts altres motius, que per a nosaltres ens poden semblar insignificants per a ells són una muntanya, no sé si això succeeix perquè els infants ho viuen com un abandó si no els agafes i consoles. Ens passem gran part de l’estona consolant als infants. No ho crític ni molt manco perquè l’educació emocional i expressió de sentiments és fonamental pel desenvolupament integral de l’infant, però he de reconèixer que m’ha sorprès molt.
Durant aquesta estona de mirar els àlbums han arribat més infants. La mare d’una fieta ha demanat si li podíem donar esmorzar, que sabia que era tard però que per favor li donéssim. En aquest moment la mestra ha proposat a una altra fieta a posar-li la taula. Ha estat un moment preciós. La cambrera estava tan satisfeta de fer-ho. Quina importància tenen les petites accions del dia a dia! I sobretot el fet de que un infant ajudi a un altre.
Uns minuts més tard he canviat el bolquers a dos infants que havien fet caca. Avui he intentat fer-ho amb més calma, tenir tot el que necessitava al meu abast, fer-los-hi carícies sempre respectant-los, fer algun joc. Els infants reien i crec que ho he fet amb èxit. Cada dia esper agafar més maneres i pràctica per millorar.
A continuació ha vingut na Francesca i ha demanat a na Daniella, per si podia anar a fer el dia amb l’altre grup, ja que a ella l’havien cridat de l’ajuntament que havia d’anar a fer una suplència a una altra escola avui matí. Na Francesca no és fixa sinó que de moment fa substitucions, a l’escola està fent la substitució d’una dona que està embarassada. M’ha semblat molt estrany que la cridessin el mateix matí per anar a un altre lloc, jo pensava que per fer substitucions agafaven gent d’ una llista, però no a les que ja estan treballant.
Així doncs que m’he acomiadat de na Daniella i els infants i he marxat cap a l’altre grup. Na Daniella m’ha dit que li sap greu que hagi de marxar amb les altres, estan contentes de tenir una altra persona amb elles pel que veig. A jo també me disgusta però si puc ajudar a algú que ho necessiti més estic encantada i més si és amb el meu primer grup d’infants i sa meva fieta.
Quan he entrat a l’aula, hi havia na Ciara amb alguns infants i na Ilaria amb altres. Resulta que na Ilaria està molt refredada la pobre i no s’aguantava. Na Ciara m’ha dit que n’agafes uns pocs, han estat cinc i he marxat amb ells a l’habitació de la cuina i biblioteca. Als pocs minuts ha vingut na Ciara i m’ha demanat per favor que agafés a sa fieta, perquè no podia amb tots perquè tenia al seu germà (amb paràlisi) i altres infants. Jo m’he posat molt contenta per tenir aquesta fieta als meus braços.
Avui ha estat un dia d’alegries en quan aquesta fieta, atès que he intentat seure a l’estora perquè fos més fàcil que ella es pogués moure i sortir dels meus braços. I així ha estat, poc a poc, primer amb la mirada, després una mà, després posar-se dreta... ha començat a interaccionar amb l’espai i els objectes. Al principi sempre tenia una ma agafada, entenc que per seguretat, però ha arribat a estar sola a 30 centímetres, però es sentia segura i còmode. Aquesta gran fita ha fet que pogués llegir contes, jugar, i abraçar als altres infants. M’he sentit molt be veient que sa fieta es tornava més independent i podia atendre a tots els infants.
Al cap d’una estona na Ilaria ha vingut a avisar als infants per anar a menjar la fruita i han marxat, jo he quedat amb la fieta a l’estança perquè estava interaccionant i molt tranquil•la i havíem d’aprofitar aquest moment, tot i que ella no menja sòlids. Aquesta estona ha estat més aferrada a jo, no ho entenc perquè podia estar més tranquil•la.
Un poc més tard na Ciara ha vingut avisar-nos que anéssim per participar en el bon dia. La fieta ha estat molt riallera durant aquests minuts. Quan hem acabat han tornat a fer divisió en subgrups, he tornat a l’estança amb quatre infants i sa fieta. Hem tornat a jugar i ella ha estat igual de be que abans del moment de la fruita, quina gran passa ha donat avui. Durant aquesta estona he anat a canviar-li el bolquer, aquest sempre és una moment molt crític per la fieta, es posa molt nerviosa, es pega... però avui ha estat tot perfecte. S’ha queixat un moment però després no ha fet res! Meravellós! I que puc dir si després et regala un somriure dels seus!
Hem estat jugant, llegint contes, fent “gimnàstica” dins aquest habitacle fins hora de preparar-nos per dinar. En aquest moment na Ciara m’ha demanat sa fieta, perquè ella és l’encarregada de donar-li el menjar, jo m’he quedat a la primera sala de l’aula per portar una taula amb na Donatella que estava pendent de l’altre bessó.
Durant aquesta estona he posat els pitets als infants, la taula ja estava parada i he servit el dinar. Hem dinat pasta amb tomàtic i de segon carn de pollastre amb ensalada. Durant el dinar has de cridar l’atenció alguns infants perquè juguen amb els coberts i no es permet, perquè pot ser perillós i no és la funció dels utensilis.
Quan hem acabat de dinar na Ilaria ha començat a rentar i canviar als infants, na Ciara m’ha portat la fieta i he entrat a l’estança amb tots els infants que venen a recollir les famílies. La fieta ha tornat a estar molt be de nou, s’ha mogut en un petit rati, agafant contes i estris de la cuina. Estic tan contenta de poder haver interaccionat amb tots els infants alhora! Poc a poc han vingut a recollir als infants, fins les 13.30h ha estat amb jo na Donatella que s’encarrega del bessó i després ha vingut na Ciara. Quan s’han emportat tots els infants, hem acabat d’endreçar l’estança les dues. Ella ha marxat, jo he anat a veure a les mestres amb les quals me toca estar; una havia de marxar i l’altra estava amb els infants del dormitori, m’he ofert per quedar-me igual que vaig fer ahir amb l’infant que faltava per recollir. He estat amb ell jugant als espais del passadís. Quan l’han recollit he marxat cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada