Visita al Museu "Marino Marini"

He tingut la oportunitat d’anar amb un grup d’infants de 4 anys, els cavalls, a fer una activitat al Museu Marino Marini. D’aquest autor hem anat treballant durant aquesta setmana, al diari ja he fet menció de diferents activitats relacionades que han realitzat aquest grup. Quan he arribat les infants es trobaven dins el museu, esperant a la resta d’amics. Les famílies només els havien de deixar i recollir-los després d’una hora. S’ha donat una situació una mica desagradable i es que un infant no volia que els pares el deixessin sol amb la resta d’infants, després d’una estona d’intentar convèncer-lo han marxat. Les mestres no entenen massa aquesta situació, a l’escola venen a portar-lo i recollir-lo sempre el pare i la mare, una mica exagerat perquè l’infant cada dia li costa quedar al centre. Avui ha estat impossible que es quedés així que han marxat i s’ha perdut la oportunitat d’aquesta experiència. Un cop han arribat tots els infants que esperaven, ja que han hagut de fer diferents grups perquè no poden anar més de 12 infants, han posat als infants un cartell amb la imatge d’una estàtua de Marino Marini que coneixen molt be i també a la mà el cuny del museu, aquests detalls els agraden molt i els fan sentir més partícips de l’experiència. Hem pujat a una sala, molt adequada pels infants. Sembla mentida quina imatge i importància tenen els infants per aquesta ciutat, m’ha impactat que hi hagi espais destinats als infants, i sobretot veure la frase escrita per aquest autor en la qual parla d’ells. En aquesta sala, més acollidora, na Stephania que és la que porta la iniciativa ha fet una contextualització als infants del que anaven a fer, recordant tot el que s’havia treballat i parlat a l’escola, perquè connectessin i es posessin en situació. Ha emprat aquest espai que és més acollidor a fi de que els infants estiguessin més concentrats i prestessin més atenció. Els han presentat uns quadres de l’autor girats al mig de la rotllana on es trobaven asseguts els infants. Un per un han anat “pescant” un quadre, el miraven entre tots, deien quin quadre era, que apareixia. Sembla mentida el que arribaven a saber els infants, es nota que han treballat a classe amb el tema. Un cop els han vist tots, han iniciat “la caça del cavall”, que era com es titulava la jornada d’avui. A continuació hem anat recorrent tot el museu, que és l’antic “laboratori”, taller on treballava en Marino Marini. Durant aquest recorregut, s’anava fent la “caça”. Aquesta consistia en trobar els quadres que portaven els infants en les mans i que havien escollit abans. M’ha impressionat molt veure com els infants reconeixien diferents obres, dient que les havien vist, o se’n recordaven d’una altra visita que havien fet al museu. M’encanta veure com es culturitza als infants, els més menuts poden entendre l’art. Quan hem acabat de localitzar els quadres de tots els infants, hem anat a una sala on hi havia dues figures de dos cavalls, les quals han reconegut els infants al instant. Les mestres els han proposat que després d’haver fet la caça, podien dibuixar una de les dues estàtues, la que els agradés més, i així ho han fet. Després, en acabar, hem tornat al punt de referència per explicar als infants que anàvem a veure un vídeo sobre l’autor, després ja han vingut les famílies a recollir als infants. Ha estat una experiència preciosa, de la qual he après que amb els infants també es pot treballar l’art i que poden gaudir d’aquesta experiència.

Divendres, 27 d'Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb el grup mitjà dels cavalls. La veritat que he estat a gust aquesta setmana amb aquest grup, però de moment el grup que m’ha agradat més i amb el que he estat més a gust ha estat el dels grans, els lleons. Potser sent això perquè les mestres són més obertes i xerradores. Però amb aquest grup també m’han deixat fer més de “mestra”, tenint un grup d’infants baix la meva resp

onsabilitat. Crec que de cada grup podré extreure aspectes que m’enriqueixen més professionalment parlant. He arribat abans de les vuit a l’escola perquè anava una mica carregada i he anat en bus. He deixat uns panets de sobrassada que he fet pel personal del centre, perquè tastessin la gastronomia menorquina i també he portat unes galetes pels infants. M’hauria agradat més cuinar jo alguna cosa pels infants però està prohibit, tot ha d’estar comprat per garantir unes normes de sanitat. Durant la primera mitja hora hem estat a l’estança de les construccions amb els infants dels tres grups, també hi havia na Rebecca i na Emmanuela, la mestra del grup de 3 anys ha arribat més tard i per això ens hem quedat més estona en aquest espai, esperant que arribés per atendre als infants. Quan hem anat a la nostra estança els infants sense dir res han agafat paper reciclat i unes pintures de purpurina per començar a dibuixar, sembla mentida el que els agrada, i avui el que més m’ha sorprès es que també han participat fiets quan normalment només ho fan fietes. Pens que els ha cridat l’atenció de realitzar aquesta activitat, el fet que una fieta portés una espècies de retoladors de purpurina, un material nou quan normalment empren retoladors, pintures de fusta o ceres. Durant aquest temps de dibuix la fieta que havia portat els retoladors estava pendent de què feien els companys amb seu material, es preocupava molt si l’acabaven i en moltes ocasions abans de deixar-los-hi preferia ella fer el disseny que tenien pensat fer els companys. El temps de joc abans d’esmorzar ha estat relativament curt pel fet que hem arribat més tard a la nostra estança. Prest na Rebecca ha demanat als infants que repleguessin les joguines i que els cambrers es preparessin per parar taula. Avui han esmorzat unes galetes que els he portat perquè era el meu darrer dia, com agraïment, s’han posat molt contents i m’han aplaudit, he passat vergonya i tot, perquè l’aplaudiment ha de ser per a ells per deixar-me participar en el dia a dia dins l’aula. Després ha arribat el moment d’iniciar el ritual del bon dia i fer el joc de Qui hi ha?. Aquest s’ha fet de manera normal, llevat que hi ha un nombre d’infants que els costa atendre, són molt nerviosos, això ajuda el fet de ser tants a l’aula i algun moment hi havia una mica de confusió com diuen aquí al “bordell”. En acabar el joc, na Stephania, que pel que he observat és la que porta la iniciativa de les mestres d’aquest grup, ha proposat llegir la història del mag que han creat els infants d’aquest centre. Totes les mestres que he pogut observar llegint aquest història fan diferents veus als personatges, sobretot a la bruixa “Nerina”, trob que està genial que interpretin un poc, als infants els “enganxa” més i té més qualitat i cura. En acabar de contar aquesta història, les mestres han parlat de fer subgrups. Aprofitant que demà la majoria d’ells tenen la visita al Museu Marino Marini, na Rebecca i na Stephania s’han quedat amb els infants que aniran al museu dins l’aula per fer una activitat relacionada amb aquest fet. Na Marzia i jo hem marxat a l’estança de la pintura amb la resta d’infants que només eren 7 per sembrar llavors de tomàtic, carabassó i altres flors a uns testos. Pel que veig aquest grup està molt implicat amb l’hort i les plantes. Així com vaig observar que el grup dels lleons ho estava amb obra de teatre i el conte del Mag, aquest ho estan amb aquest altre tema. Trob molt interessant que cada grup tengui els seus propis projectes, tot i que el fil conductor de l’escola és molt clar i del qual hi participen tots com és el mag, del qual tenen un conte, decoració, joguines, diversos elements i cançons fetes. Quan hem tingut els testos enllestits hem anat a jugar al jardí amb la resta d’infants. Durant aquest temps he aprofitat per observar als infants com es relacionaven i especialment al petit grup. D’aquesta estona puc dir que els infants es relacionen per sexes, normalment no es mesclen. Les fietes jugaven a recollir flors, a mama i filla... en canvi els infants feien batalles pels diferents elements que tenen, curses... Sembla mentida que per molt que a l’escola no els diguin que facin coses de fiets o de fietes, ells sols ja es decanten a fer segons quines accions. Aquest fet ja el vaig començar a observar al asilo, i els infants eren més petits dos i tres anys. No sé si serà la naturalesa, l’instint que els porta a realitzar certs jocs i no altres. També he intentat apropar-me a les mestres, per obrir-me i intentar participar en les seves converses a fi d’integrar-me i veure un poc com viuen, de què parlen les estones que passen plegades. La veritat que amb elles no és gens fàcil integrar-me, fins que no he intervingut jo, no s’han dirigit a mi i no he estat molt còmoda. Però entenc que estiguin una mica cansades de tenir practicants, que s’oblidin que no entenc l’italià del tot. A l’estona les mestres han fet reunir als infants davall una porxada que hi ha al jardí, aquest l’empren de punt de referència amb els infants. Per grups hem anat entrant al lavabo a fer pipi i rentar-nos les mans, per anar a l’estança a dinar. EL dinar d’avui ha consistit en lasanya de carn i de segon lletuga. El dinar pens que ha estat una mica pobre, sobretot pels infants que han volgut repetir i no hi havia més lasanya i perquè el segon no els ha agradat i no n’han menjat quasi be cap. Tal i com he fet aquests dies m’he assegut a una taula per fer-me càrrec, avui ha estat la groga la que té més infants i ha anat molt be. En acabar de dinar, les mestres han proposat el joc del silenci com és de costum, el qual consisteix que un infant es posa dret i observa a la resta, quan veu algun que realment està callat es dirigeix cap a ell, el toca i es canvia, i així successivament. Avui tenia el premi de menjar un caramel. En tots els centre que he estat he observat que cada dia donen als infants un dolç, ja sigui un caramel o una galeta. No sé massa be perquè ho fan, pens que un dia especial està molt be, però així com es miren amb l’alimentació que cada dia donin un caramel no sé fins a quin punt està be, si no es contradiu. Avui ha acabat la meva etapa amb els cavalls. Ja no tornem a l’escola fins dimecres perquè hi ha pont per el dia 1 de maig. La setmana que ve només aniré al centre un dia per motius de treballs i visites i estaré amb els moixos, el grup de 3 anys. Feliç pont!

Dijous, 26 d'Abril 2.012

Per fi ha arribat el bon temps a Pistoia! Des de setmana Santa que estàvem amb pluja cada dia, ja pensava que no sortiria mai a jugar al jardí d’aquesta nova escola. El matí ha succeït sense fets destacables, manco diferents experiències i accions que s’han dut a terme durant la jornada que han estat noves i interessants des de’ l meu punt de vista. A primera hora quan han arribat uns quants infants hem marxat de l’estança de les construccions on estem amb infants i mestres dels altres grups, per marxar al nostre espai, la mestra que hi havia a primera hora és na Rebecca, aquí també intenten mantenir el mateix torn de feina durant la setmana, i després es van tornant, a fi de que totes facin tots els horaris. A l’estança quasi be tots els infants s’han posat a dibuixar, ells sols agafen el paper i retoladors i comencen a dissenyar com li diuen aquí. Avui m’ha sorprès que tres infants que hi havia s’hagin posat a dibuixar, ja que aquesta acció normalment només la realitzen fietes. Poc a poc han arribat més infants, ja han iniciat altres jocs, com jugar amb materials reciclats, animals, joguines que porten de casa... Quasi be han estat jugant per parelles o de forma individual, no he pogut observar el petit grup que tant m’interessa pel projecte. Quan ha estat hora d’esmorzar les infants han començat a recollir les joguines, sobretot els infants que tenen aquest càrrec. En aquest moment na Rebecca ha aprofitat per parlar amb els infants ja que estaven tots asseguts a les taules. Resulta que algun infant ha trepitjat una panera de mimbre, que són els recipients que empren als centres educatius de Pistoia per excel•lència. Ha explicat el que ha passat, i les conseqüències que ha tingut aquesta acció. La veritat que m’agrada molt la manera de fer entendre als infants les coses que no han de fer, envers de renyar-los, fer-ho d’aquesta manera, fent raonar als infants, que argumentessin el perquè, els expliquessin tot el que succeeix sense amagar res, com persones adultes. Després hem esmorzat i posteriorment hem replegat i endreçat l’aula i hem anat al lavabo. Després ha arribat el moment de realitzar el ritual del bon dia, de gran grup i gran rotllana. Com ja he comentat en diverses ocasions, és molt complicat realitzar aquest moment amb calma i silenci perquè avui per exemple eren 32 infants plegats. Infants diferents, personalitat i maneres de ser i estar diverses, i això fa que sigui molt complicat mantenir la seva atenció i estiguin concentrats. Hem jugat al joc “Qui hi ha?”. Després m’han donat pas. Avui he aprofitat per portar als infants fotos dels animals que tenia a casa, especialment dels cavalls, tal i com vaig dir dilluns. Els ha agradat molt veure les fotografies, posar nom als animals i veure diferents facetes meves. Al final els infants s’han esvalotat una mica i les mestres a fi de reconduir el grup han proposat que cantessin, després de cantar un parell de cançons, m’han demanat que cantés alguna cançó en la meva llengua. De nou, el fet de cantar en una altra llengua ha hipnotitzat als infants i tots s’han quedat callats entenc que és per la desconeixença, curiositat, per la melodia diversa. Avui com que ha fet molt bon dia, les tres mestres han parlat entre elles per decidir que es feien avui amb els infants. Avui he viscut dues novetats de joc i acció durant aquest temps abans d’anar a dinar. M’han donat la oportunitat d’anar amb na Stephania, una de les mestres a l’hort que tenen junt amb un petit grup d’infants. Ha estat molt curiós, és la primera vegada que veig una experiència com aquesta i me fa molta gràcia. Els infants per entrar a l’hort es posen tots botes d’aigua que tenen a una estanteria junt amb els estris, com que feia molts dies que havia plogut, no havien pogut anar a mirar l’hort. Així que avui bàsicament l’activitat ha consistit en treure totes les herbes dolentes. Als infants els agrada molt anar a l’hort, sobretot veure com estan les plantes sembrades. Avui per exemple el que els cridava molt l’atenció era veure les maduixes, algunes que tenen color vermell ja, d’altres no. Després la mestra ha proposat als infants recollir diferents tipus de lletuga per fer la ensalada, això els ha encantat, a més pensar que més tard la menjarien i compartirien amb els amics. Jo m’he quedat netejant la ensalada i deixar-la llesta a les col•laboradores. Després quan tots els infants jugaven al jardí, he ajudat a posar la taula per dinar a na Maria, una de les col•laboradores, perquè ens ha fet pena cridar i fer entrar als infants per fer-ho ,ja que fa molts dies que no surten a jugar la jardí. En acabar d’endreçar, he sortit una mica al pati per veure als infants. Durant el dinar no ha passat res important, ni a destacar, avui hem menjat pasta amb oli, peix i pèsols. Hi ha que veure la quantitat de menjar que mengen els infants, però si que m’adon que o be ho mengen tot, o bé comencen a fer rareses amb els aliments, sobretot amb verdures o peix. Això me sorprèn perquè amb els infants del asilo, no solia passar, ho menjaven tot. En acabar de dinar i endreçar he marxat a la biblioteca amb els infants dels diferents grups, esperant que venguin a recollir-los, m’he quedat una estona més a fi de poder estar amb els infants de cinc anys, amb els quals vaig estar la setmana passada durant una estona. Demà serà el darrer dia amb els infants de quatre anys, la setmana que ve només tindrà un dia de pràctiques ja que hi ha pont i després no aniré a classe per fer treballs i visites de familiars.

REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI

Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert! De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les. Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més. Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més. He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia. A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues! Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!

Dilluns, 23 d'Abril 2.012

Avui he començat amb el grup de 4 anys que s’anomenen “Els Cavalls”. Aquest grup el porten na Rebecca, Marzia i Stephania. Aquesta darrera avui no ha vingut perquè tenia el dia lliure. M’he dirigit a l’estança de les construccions on esperen i reben als infants al matí, quan han arribat uns quants infants hem anat cap a la seva estança. És el primer cop que la veig, aquests només tenen un espai per a ells però més ampli que els infants dels cinc anys. L’aula me recorda més, tot i amb diferències, a les aules de les escoles de Menorca que conec. Els espais estan més recarregats, encara que són més amplis. S’aprofiten tots els racons i parets. La necessitat que hi hagi menys espai del que estic acostumada a veure crec que és el fet que aquest grup està compost per 37 infants, i per molt que no facin moltes activitats dirigides, són necessàries les taules i cadires pel moment del esmorzar i dinar. Això ja limita molt l’espai i el condiciona per molt que es puguin moure les taules i adaptar per als moments de gran rotllana com el bon dia, l’única activitat que he vist fer en gran grup. Perquè quan estan tots junts són molts, la veritat que és complicat que mantinguin l’atenció, estiguin callats i atents. Els infants a primera hora del matí en aquest espai ha estat jugant de manera lliure, mentre he parlat una mica amb na Rebecca la mestra que és la mestra que hi havia des de les vuit del matí. Després ha estat la hora de preparar-nos per al dinar. El primer dia intent estar més a un segon pla, observar i veure com realitzen les coses les mestres a fi de després poder-les imitar i ser una més. He ajudat a servir l’esmorzar. En aquest grup també tenen les figures dels encarregats. Per aquesta activitat tenen molta cura, cada infant té un davantal específic per cada responsabilitat, també es posen els cartells amb l’agulla imperdible per saber que els correspon fer. Després els infants per grups de colors, que és la manera de subdividir aquest gran grup han anat al lavabo a fer pipi, mentre els altres col•locaven les cadires per fer el ritual del bon dia. Quan hem estat tots asseguts, hem començat, sempre s’espera a que arribin tots els infants. Aquest ritual consisteix en primer lloc, la mestra mira a quin infant li toca ser avui “l’Azzurro”, que és un cavall identificador del grup, el protagonista. Aquest igual que amb el grup dels lleons, elegeix a un ajudant i es disposen en unes cadires especials per realitzar el joc de qui hi ha. Van agafant d’un cistell el cartell de cada infant, per una banda hi ha una imatge de l’infant i per l’altre el dibuix d’un cavalls pintat per l’infant. Quan han acabat de fer aquest joc, el azzurro decideix quines cançons vol que es cantin. Després les mestres m’han comentat que avui era un dia especial perquè faltava una mestra i que no podien fer tants de subgrups i m’han demanat si podia quedar-me amb un petit grup i anar a jugar al passadís i per suposat he acceptat encantada. Durant aquest temps he pogut observar als infants com jugaven en petit grup, perquè encara que hagués sortit amb vuit infants, no tots juguen plegats i es fan petits grups. Aquest moment m’ha anat be per observar el que m’interessa per el projecte que he de realitzar sobre el petit grup. Durant aquest temps, dos grups de fietes han fet meravelles de construccions, després d’haver observat diferents dies, puc dir que hi ha una gran diferència entre el que construeixen els fiets i les fietes. Les fietes introdueixen més pedres brillants, colors, fantasiejant amb castells de princeses i contes, en canvi els infants fan belles construccions també però inspirades més en pistes per fer curses de cotxes. Aquesta estona ha passat molt ràpidament, ha estat molt interessant veure com fan les construccions, els diferents conflictes que es donen durant aquestes accions com la falta de material, decidir que es posa, si ve un infant a treure material sense demanar permís, si construeixen d’una manera o altre... Després hem anat al lavabo a rentar-nos les mans i cap a l’estança a preparar-nos per dinar. Sembla mentida que les infants que tenen el càrrec de cambrers, quan senten el carret, ja van a posar-se el davantal i posar la taula amb l’ajuda de la col•laboradora. Les mestres d’aquest grup abans de dinar, com a manera d’anticipar i reconduir al grup llegeixen una història als infants. Després de dinar he anat amb els infants a la biblioteca a esperar que arribessin les famílies per marxar a casa. Ha estat un plaer poder veure com treballen les mestres de diferents maneres, conèixer altres infants, veure diferents rutines... Una cosa que m’ha agradat és que tots els infants del grup dels lleons han vingut a veurem i saludar-me.

Dimarts, 24 d'Abril de 2.012

El dia ha succeït de forma natural, sense imprevistos ni molts de fets a destacar, també he estat una mica absent perquè estic molt refredada i no me trob gens be. Al matí durant la primera mitja hora hem estat a la sala de les construccions junt amb els infants dels altres grups que van arribant, després, com és de costum marxem a la nostra estança i els infants comencen a jugar lliurement. És curiós veure com els infants juguen més o manco sempre al mateix joc, veure les agrupacions que fan de manera natural i com es duen a terme aquests moments. Els infants de segon cicle d’Educació infantil, sobretot s’agrupen per sexe, poques vegades es posen a jugar fiets i fietes plegats. Això ja ho havia observat al asilo, però aquí s’accentua més aquest fet. Els infants juguen més a fer construccions, a jugar amb les joguines que porten de casa, amb animals de plàstic... en canvi les fietes solen jugar quasi sempre a dibuixar. Durant aquesta estona he aprofitat per parlar una mica amb na Rebeca, la primera mestra que arriba amb el primer grup, per intimidar una mica i per conèixer-nos més. A les 9h ja hem recollit les coses i els infants s’han començat a preparar per l’esmorzar. Amb aquest grup també es fa la rutina dels càrrecs dels dia: hi ha que posen i lleven taula, altres porten el menjar, d’altres fan net les taules. Pens que aquesta acció ajuda molt als infants a assumir responsabilitats, a sentir-se integrats dins un grup, ja que si no fan les coses be es veu perjudicat el grup, apart d’adquirir diferents destreses amb l’execució. En aquest moment ha arribat una altra mestra, na Marzia junt amb na Maria la col•laboradora que està amb aquest grup ajudant als moments del berenar i el dinar. Quan hem acabat d’esmorzar, hem anat al lavabo a fer pipi per colors. Crec que realitzar subgrups dins el gran grup és necessari i essencial amb aquests infants perquè són 37 i són massa i és una manera de poder oferir una atenció més individualitzada al haver tres mestres. Després hem realitzat el ritual del mati; primer cantant una cançó per reconduir i contextualitzar el moment, es vesteix al “azzurro” que és el protagonista del moment i es fa el joc de “Qui hi ha?” , després es cantant diferents cançons que ell elegeix. Avui ha tornat na Stephania que és la tercera mestra d’aquest grup que ahir no hi era i la referent de l’escola. Ha introduït als infants un projecte amb el qual estan treballant i és l’autor “Marino Marini” un artista de Pistoia, del qual ja han fet una visita al museu que té dedicat a la ciutat, han fet diferents activitats a l’escola sobretot perquè aquest dissabte hi ha programades dues visites amb els infants i les famílies al museu Marino Marini. Jo si tot va be participaré a la jornada del dissabte, me ve molt de gust veure com es fan aquestes sortides amb les famílies. En aquesta escola m’he adonat que hi ha molta implicació de les famílies, ja sigui per aquesta sortida, com per la representació teatral que estan preparant... Vull intentat veure com es duen a terme aquestes accions a fi d’aprendre com treballar i respectar les famílies, perquè venguin a l’escola , s’impliquin i la visquin. Després de l’exposició de na Stephanià de les activitats que han fet, ha cridat a un grup d’infants que faltava per fer aquesta activitat i jo els he acompanyat a la biblioteca a realitzar-la. En primer lloc la mestra m’ha dit que aquests infants al ser tants no han anat molt a la biblioteca a fer activitats i per tant no estan massa acostumats. Per aquest fet ha volgut començar amb el ritual que es duu a terme quan es va a la biblioteca, per a que el coneguin i interioritzin per a un futur quan hi vaguin més estones. Aquest ritual ha estat la estampació del cor a la mà, com a element distintiu d’haver estat “treballant” a la biblioteca. A continuació la mestra, ha introduït el que havien de fer, però no ha fet massa falta perquè ja n’havia parlat dins l’aula, però en aquesta ocasió els ha donat les instruccions més definides del que havien de fer. M’he adonat que quan han de parlar d’alguna cosa important o donar una explicació, els seuen en la rotllana de cadires que hi ha al centre de la biblioteca, crec que és una manera que estiguin més concentrats, reunits, que ens vegem tots les cares i no es distreguin tant. Els infants han hagut d’observar totes les obres que ha presentat la mestra sobre la taula i elegir-ne una, un cop elegida hem anat a la sala de les mestres a fer una fotocopia del dibuix i hem retornat a la biblioteca, allà la mestra ha proporcionat als infants retoladors fluorescents, ceres, pintures de fusta perquè els infants pintessin les obres, l’única norma que hi havia era: emprar molts de colors i fer el marc. Ha estat molt polit veure com pintaven els infants. Alguns no fa falta dir-los-hi res, d’altres pinten un poc i ja es cansen, per tant la mestra els ha d’animar a seguir, d’altres se els ha d’ajudar o donar alguna explicació o consell més. En acabar els ha tornat a reunir a la rotllana del mig, per felicitar-los, perquè s’havien comportat molt be i havien fet unes obres molt polides. Al moment, els ha proposat un joc relacionat amb l’autor; anar un per un a la mestra que té un llibre de l’autor i amb els ulls tancats obrir una pàgina, després es comenta el que surt en aquella plana, quina obra o persona apareix. És una manera d’aprendre i relacionar-se i a l’hora jugar. Després ja ha estat la hora de preparar-nos per anar a dinar, hem rentat les mans i hem fet pipi i ens hem assegut a la taula. M’agrada el ritual que duen a terme abans de dinar, llegir una història, és una element identificador, per avançar el que precedeix a continuació, marca un temps i unes pautes que els infants tenen interioritzades, també ajuda a que els infants es tranquil•litzin perquè en aquest moment arriben una mica nerviosos de jugar lliurement o fer altres activitats. Durant el dinar he estat asseguda i de responsable amb una taula d’infants, hem dinat, els dos cambrer anaven realitzant en cada moment la tasca que els toca per el càrrec, com llevar plats i l’altre portar el menjar. Després he anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies. Una estratègia o recurs que m’ha sorprès i que fan ús aquestes mestres és que quan els infants estan en gran grup, molt nombrós i estan nerviosos, parlen, fan confusió... després que les mestres de veu els cridi l’atenció i no els facin cas, apaguen els llums de l’estança. La veritat que m’he adonat que funciona, els infants noten un canvi i reaccionen. Me dóna la sensació de més caliu, acollidor quan es produeix aquest moment. Demà no anem a escola perquè és festiu a Itàlia, es celebra l’alliberació del feixisme al país, així doncs que no tornem a l’escola fins dijous.

Divendres, 20 d' Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb aquests infants de cinc anys, la veritat que aquests darrers dies m’he sentit més còmode i acceptada pels infants i mestres. Ha estat interessant veure com treballen amb els infants més grans, sobretot la transició a l’escola primària mitjançant la carpeta, preparar la obra de teatre o el pintor Chagall. Han estat diferents projectes dels quals he pogut participar i observar. Però he trobat a faltar que es realitzin més propostes i activitats, no sé molt be com dir-ho. He observat que els infants tenen moltes estones per al joc lliure. Potser he de canviar el chip i adonar-me que amb aquest joc s’adquireixen molts coneixements, això no ho dubto però m’hauria agradat veure al grup a la sala de moviment i llum, que és el més semblant a una sala de psicomotricitat que he vist, o fer algo amb fang, temperes... Potser estic comparant per una banda amb el que fan els infants al asilo Nido, que en aquest tenen més temps per jugar lliurement. O també que ho compar (mal fet) al que estic acostumada a veure a Menorca, on els infants realitzen activitats més dirigides, i me sorprèn aquesta flexibilitat i llibertat. Al matí hem esmorzat galetes que he portat com a motiu d’acomiadament amb aquest grup, per tenir un detall amb els infants. La veritat que els hi ha agradat molt i se les han menjat totes. Avui també he ajudat a servir la beguda del berenar. En acabar de berenar, he anat al lavabo a observar als infants mentre anaven a rentar-se les mans. El moment del bany és un tant peculiar i graciós. Tres infants que estan a la entrada preparant el paper per eixugar-se les mans i controlant que es faci un bon ús del bany i els altres que entren quasi sempre acompanyats d’amics a rentar-se les mans o a fer les seves necessitats. M’ha sorprès molt la costum que tenen quan van a defecar d’agafar un conte que tenen a una prestatgeria dins el bany amb contes. Pens que és una manera de fer-ho més relaxada, com a casa. A continuació hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia. Han fet totes les activitats i accions que estan acostumats i després en vers de treure algun tema per explicar i demanar als infants, he mostrat i he explicat les fotos de portava de la meva casa de Menorca i dels animals que hi ha en ella. Els hi ha agradat molt als infants veure tants animals. Després les mestres han tret diferents folis amb quadres impresos d’obres de l’artista Chagall. Els infants han anat fa un temps al museu Marino Marini que es troba a la ciutat i l’han estudiat bastant, després van fer uns autoretrats inspirats amb l’estil de Chagall quer era un amic de Marino Marini. Aquestes obres s’han passat per davant els infants perquè les vegin, quan les hem vist totes na Emmanuela ha proposat que els infants fessin un dibuix inspirats amb aquest autor. Jo he estat amb un grup a l’altra estança, i na Emmanuela s’ha animat a dibuixar i m’ha convidat, al principi he sentit com a vergonya però després m’he animat i he fet un dibuix abstracte. Què graciós que tots els infants me venien i me deien: è bellissimo!. Després he anat a fer una volta per els altres dos grups d’infants, els dos feien les activitats que s’han dut a terme aquesta setmana i també el dibuix de Chagall. Durant l’estona del dibuix he intentat posar l’orella i escoltar de que parlen els infants quan estan en petit grup i en aquesta estona més que res comenten els dibuixos que fan, els colors que empren, que si el seu dibuix és més polit que el dels altres, que si es cansa de pintar...No he pogut sentir que es parlés d’altres temes, així com succeeix en el moment del dinar que és més fàcil que es tractin temes més diversos i de manera més informal. Després els infants quan han acabat de dibuixar i han guardat el dibuix a la seva carpeta, ha tornat a jugar lliurement per les estances i passadís. La hora del dinar ha passat de manera tranquil•la, només vull destacar que quan marxa la mestra referent i me qued jo amb els infants, aquests aprofiten un poc la meva inexperiència perquè me posen a prova constantment. Crec que no he de renyar a ningú ni adoptar el rol de dolenta per una setmana que estic amb ells, a més de ser una mestra practicant, no la seva tutora. Però me fa gràcia i ràbia a la vegada veure com ignoren les coses que els dic. Després de menjar el segon plat, hem celebrat l’aniversari d’un infant, aquest feia 6 anys i portava tot el matí molt nerviós esperant aquest moment. La família ha portat un pastís d’aniversari, aquest l’han de comprar no es pot portar res cuinat de casa per normes de sanitat. Li hem cantant la cançó d’aniversari, un amic li ha donat un regal de part de l’escola i tots hem menjat pastís i taronjada. No acab d’entendre això que les infants no puguin portar coses que han cuinat a casa, però també entenc que si hi hagués algun problema, que algun producte estigués en mal estat seria una “mala papereta” per l’escola i família. Quan hem acabat he intentat ajudar a na Cristina, una de les mestres amb l’ordinador, m’he quedat més estona de la que tocava però ha estat inútil perquè no ho he pogut aclarir.

Dijous, 19 d'Abril 2.012

En arribar a l’escola he anat a deixar les coses i eixugar-me una mica perquè ha plogut molt. Fa molts de dies que plou, amb aquest grup no hem pogut sortir al jardí encara. Me sorprèn molt que els infants es comportin de la manera que ho fan, sense sortir al pati durant tants dies i amb mal temps. Moltes vegades he comprovat a les escoles de Menorca que els dies que plou els infants estan més nerviosos. En gran part entenc que passa això perquè els espais són molt reduïts i manquen. En canvi aquí com en hi ha tanta varietat, són amplis i estan acostumats a jugar en tants d’ambients, doncs es diverteixen d’altres maneres que no al jardí, no tenen tanta necessitat.
Hem estat una estona a l’estança on s’acollen els infants, mentre les mestres esperaven a que arribessin més infants. Avui com he arribat a les 8 ja hi havia mestres i no he viscut la situació d’ahir. Després, els lleons hem marxat al nostre espai, i els infants han pogut anar jugant lliurement. Però el que més me sorprèn és que la majoria d’infants en primer lloc van a mirar “la feina” que els toca fer avui, saber de què són encarregats per posar-se l’agulla imperdible amb la imatge. Aquest fet demostra que vertaderament tenen assumit les regles i les rutines de l’escola i que són responsables i compromesos.
A continuació na Emmanuela, la mestra m’ha demanat que anés amb un grup d’infants que estaven jugant al passadís. Aquest grup, el formen cada dia els mateixos infants de sexe masculí i juguen a la mateixa cosa sempre, fan pistes amb les construccions de fusta per jugar amb els cotxes de joguina que porten de de casa. S’entretenen molt de temps amb aquest joc, avui només s’han aturat per mirar per la finestra com plovia.
Més tard unes fietes m’han demanat que continués llegint el conte que vaig iniciar ahir. M’ha sorprès molt que les fietes se’n recordessin que ahir havien llegit un conte i sobretot per on anaven, perquè portaven la pàgina i tot preparada, ha estat impressionant.
Entre unes coses i altres aquests infants de 5 i 6 anys me semblen quasi be persones adultes en molts moments, sembla mentida tots els coneixements que tenen, autonomia... Impressionant, crec que això m’impacta més també pel fet de venir del asilo i estar amb infants més menuts.
Poc després la mestra ja ens ha cridat per anar a esmorzar, els infants s’han assegut, els cambrers s’han posat els davantals i han començat a servir l’esmorzar. Jo he ajudat a na Emmanuela a servir el beure que és l’únic que fa l’adult.
En acabar aquest moment he marxat amb dos grups d’infants i na Emmanuela a la biblioteca, he demanat poder estar present en l’activitat que fa na Algha una mestra que s’ha jubilat aquest any, però com que enyora tant als infants, ve dos dies per setmana a fer activitats amb ells.
D’aquesta manera he pogut comprovar i veure com duen el ritual dins la biblioteca. En primer lloc la mestra escull a dues persones que seran els encarregats de l’espai. A aquests se els elegeix perquè tenen unes fitxes amb uns cercles marcats de les vegades que han adaptat aquest rol, així es va compensant i ho són tots. Aquests com element distintiu se els hi posa una ferratina amb forma de cor, a la resta de participants se els ha posat la estampa del mateix cor a la mà, aquests detalls enganxen molt als infants. Després amb na Algha ja, ha començat el ritual cantant cançons, explicant el conte en el qual està involucrat tot el centre i és un segell de la identitat.
Després ha demanat als infant que havien de pintar la nau del temps que ha dissenyat un pare i que realitzarà amb fustes per una obra de teatre que les famílies representaran al juny als infants. M’ha encantat el fet que m’ha dit na Algha que en aquest centre intenten que: “els adults facin el que els infants diuen”. Els infants van escriure i inventar aquesta història, han dissenyat els personatges, vestimenta, decorat, tots els elements! Avui les famílies van a les 21h a assajar, impressionant, m’he quedat sense paraules. Durant aquest temps na Algha aprofitat per explicar-me la història de la biblioteca, ella és una persona molt implicada, que porta molts d’anys en aquest centre i que està organitzat molt a la seva manera. Aquesta estona amb ella m’ha enriquit molt, esper poder passar més estones amb ella, perquè és una persona molt oberta, xerradora i acollidora.
Poc després ja ha estat hora de rentar-nos les mans, preparar-nos per anar a dinar. Aquest moment cada dia me sorprèn veure l’autonomia i naturalitat amb la qual es fa, sobretot amb na Mila, la mestra major del grup que valora molt la pedagogia de l’educació lenta que cada dia me parla.
Després de dinar ja he anat a fer unes fotocopies d’una documentació que m’ha preparat na Algha sobre el tema de la biblioteca, la lectura i llibres amb els infants. Jo recull tot el que puc per compartir-ho amb les meves companyes.
Demà serà el darrer dia amb aquest grup, la setmana que ve passaré amb els infants de 4 anys.
En sortir de l’escola, he marxat al asilo Il Grillo, per saludar a les meves “companyes” i veure uns quants infants, m’he trobat molt a gust, com si estigués a casa meva!

Dimecres, 18 d'Abril 2.012

Avui he arribat més tard a l’escola perquè na Catalina no es trobava be i m’he quedat un poc amb ella, a primera hora del matí he telefonat per avisar. Quan he arribat els infants estaven jugant per el passadís i les dues estances. He anat a saludar a na Emmanuela i als infants, una fieta m’ha demanat si els hi podia llegir el conte de na “Blancaneus” , ens hem assegut les quatre a un dels sofàs que hi ha al passadís i he anat contant la història, després ha vingut na Emmanuela avisar-nos que era hora d’anar a esmorzar, però ens ha dit que acabéssim de llegir el conte.
Les fietes han perdut l’interès per la narració i hem anat a l’estança a esmorzar. En aquest moment han portat el carret amb tots els estris per el berenar, han anat arribant més infants, la mestra ha hagut de rebre a les famílies, així que he ajudat als cambrers a posar la taula i servir. És molt polit veure com els infants van posant la servilleta a cada amic, després els demanen un per un que els ve de gust prendre: aigua, llet o té. Els infants verament són autònoms, realitzen les tasques d’una forma molt real, a casa o al bar els demanen que volen prendre, els cambrers han de servir el que ens han demanat amb cortesia. En acabar, els infants per colors de taules i els encarregats dels banys han anat a rentar-se les mans.
Quan tots han estat enllestits hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del matí. Avui m’he assegut en segona fila per poder observar més tot el que succeeix, però un infant ha vomitat sobre l’altre i he hagut d’anar a netejar-los. En tornar he pogut observar manco coses del moment, però m’encanta que per fer-ho donin diferents alternatives als infants, que puguin escollir, el protagonisme del “mag”. En acabar tots els rituals que es donen en aquest moment com és cantar cançó, vestir-se el mag, fer el joc de qui hi ha?, mirar quin dia és, contar quants som per dur a la cuina i cantar unes quantes cançons. La mestra ha fet una pregunta a un infant que és expert en animals, després els altres també han volgut participar. En aquest moment ha vingut na Algha, ella és una mestra que s’ha jubilat aquest any, però com que li agraden molt els infants, ve voluntàriament dos matins a la setmana a fer activitats i projectes amb els infants. En aquest moment s’han fet 4 subgrups d’infants. Uns han anat amb ella a la biblioteca per continuar amb la història sobre el mag que estan fent, un altre grup han anat amb na Cristina a la sala de la pintura on estan pintant uns dracs per a una obra de teatre que realitzaran els pares dels infants a l’escola, un altre amb na Mila realitzant uns dibuixos i fotos que se els fa als infants quan fan anys i el darrer grup amb na Emmanuela fent pàgines del arxivador, com estri de transició a l’escola de primària.
Na Emmanuela m’ha fet anar amb ella, i m’he assegut a una taula amb tres infants al meu càrrec, ells estava a una altra amb la resta. Ja el primer dia me va dir que escrivís la resposta, el que els infants me deien, però abans d’escriure li he de fer la consulta, perquè ortogràficament no tenc massa idea de la llengua italiana. Els infants avui han fet tres pàgines i després ja s’han aturat perquè la mestra trobava que era massa. Els infants han marxat a jugar per al passadís, d’altres s’han posat a dibuixar... Jo he aprofitat per anar a fer una volta i veure el que feien els altres grups, m’he quedat ajudant a na Cristina amb el drac.
Després he tornat amb na Emmanuela que la tenc com un referent i és la que me diu que he de fer, m’ha demanat que vigilés als infants que estaven a una sala. He entrat i m’he quedat amb els infants fins hora de dinar. Sembla mentida que el meu cos ja me demana el menjar a les 11,30h tal i com ho fèiem al asilo, ara a l’escola materna dinem una hora més tard, més o manco i arrib a tenir molta gana.
En acabar de dinar i endreçar la taula, que avui ho hem fet les mestres. Amb això m’he adonat que els infants tenen més o manco protagonisme segons amb la mestra que realitzin l’activitat. Després he marxat amb na Emmanuela a la biblioteca a esperar a que les famílies venguin a recollir els infants.
Després he tornat a l’estança amb na Mila que estava amb els infants que es queden fins més tard. Avui volia marxar més tard ja que no havia vingut una hora més tard. En aquesta estança els infants estan asseguts en diferents taules i fent diferents activitats, segons els agradi i vengui de gust. Jo m’he assegut amb la mestra i alguns infants a jugar al bingo, d’aquesta manera he pogut apropar-me a la mestra i conèixer-nos més. Després els infants han recollit els jocs i han marxat al lavabo a rentar-se les dents, a continuació van a una sala per a reposar, ja que molts d’ells no tenen la necessitat de dormir com els més petits.

Dimarts, 17 d'Abril 2.012

Avui ha estat el segon dia a l’escola materna la Filastrocca, la jornada ha succeït sense fets importants ni destacables.
He anat una mica més tranquil•la pel fet de ser el segon dia, ja conec un poc l’espai, sé quines són les mestres i els infants i la seva organització. Puc dir que avui he arribat a l’escola amb unes prioritats diferents, pel fet que ahir vam fer una tutoria amb na Pusy i na Donatella, sobre el projecte que hem de realitzar durant aquestes pràctiques i a partir d’ara ens hem de fixar i recollir documentació sobre el petit grup, concretament microhistòries.
He parlat amb na Emmanuela una de les mestres del grup dels Lleons amb el que estic per explicar-li aquest canvi de rol participatiu durant la meva estada a l’escola. Perquè quedi clar, que quan es donin situacions de petit grup, hauré d’observar, recollir imatges i informació sense participar, però això no vol dir que la resta del dia pugui estar de la mateixa manera, participant i interaccionant amb els infants.
He arribat abans de les vuit, i en aquesta hora hi ha infants a l’escola però en un servei extraordinari, aquests estan dins una sala amb una col•laboradora. Hi havia dins l’escola unes mares esperant amb els infants, he vist que es donava una situació una mica conflictiva. Resulta que hi ha famílies que porten als infants abans de les 8 del matí i els volen deixar, però la col•laboradora els ha de negar aquesta acció perquè ella només té permès quedar-se amb vuit infants dels que gaudeixen d’aquest servei de “guarda”, entrada matinera. Les famílies es posaven una mica nervioses, després just a les vuit, han tornat a venir a deixar els infants, però com que no han arribat les mestres no els poden deixar al centre sols.
Ha estat un moment poc agradable sincerament. Crec que entenc totes les postures; la col•laboradora que no pot tenir més responsabilitats amb els infants, no les pot sobrepassar, també entenc a les famílies que tenen unes necessitats i el fet de no poder deixar als infants a les 8h perquè no han arribat les mestres, però també entenc que les mestres arribin a les 8 i un minut perquè sempre marxen més temps, poden haver tingut algun contratemps. No sé molt be si aquesta situació es dona cada dia o ha estat un fet puntual, esper observar-ho aquests dies. Perquè potser una possible solució seria que una mestra arribés 15 minuts abans i els recuperés a la sortida.
Quan ha arribat na Emmanuela, hem anat amb els infants al nostres espai i aquests han mirat el càrrec que els tocava aquesta setmana, perquè els canvien cada dimarts, s’han posat la seva agulla imperdible amb la imatge de la seva responsabilitat. Després han començat a jugar lliurement per els dos espais aules que tenen i el passadís. Aquests moments són els que els infants tenen per jugar més lliurement, fer les agrupacions que els venen més de gust... Aquesta estona de joc es duu a terme fins que és hora d’esmorzar sobre les 9,45h – 10h.
Després d’endreçar les taules del esmorzar els responsables i anar al lavabo, ens hem reunit a l’estança més de treball i on realitzen el ritual al matí. Han començat fent el joc “Qui hi ha?” una manera de passar llista, més divertida. Després el “mag” ha pintat el color del dia de la setmana, els seus ajudants han contant quants eren, han emplenat el paper per portar a la cuina i abans han anat als dos grups per anotar quants eren. Aquest paper es duu a la cuina i truquen al cuiner per fer la comanda del dinar. Durant aquest moment les mestres han explicat que avui era un dia especial, ja que les mestres de les escoles elementals a les quals aniran l’any que ven vindran a veure-los i conèixer-los. Han aprofitat per establir un diàleg quan un infant ha explicat que té un ratolí a casa, a continuació cada infant que tenia alguna cosa a dir alçava la ma i na Emmanuela els donava el torn de paraula. Si algun infant parla, però és un tema que no té res a veure amb el que es parla se’l fa reflexionar i se li diu que ara no és moment de parlar d’allò. Poc després dues mestres s’han emportat als infants de les escoles que avui venien mestres a la preciosa biblioteca.
Jo he quedat a l’estança amb na Cristina, una altra mestra i sis infants. Amb aquests han aprofitat per llegir-me una història que han creat ells, i que és una mica el fil conductor de l’escola. Mentre la mestra anava llegint, ha estat impressionant veure com els infants l’anaven recitant amb les paraules exactes, però la mestra li ha dit que el llegia ella. Ha estat molt polit sentir aquest relat creat per aquests infants. Després els ha donat paper i retoladors perquè dibuixin els personatges de la història. Aquesta estona he estat amb els infants, demanant que dibuixaven, pendent si necessitaven ajuda, també he ajudat a la mestra a fer una cosa a l’ordinador.
Quan han tornat la resta d’infants, ha estat hora d’acabar de dibuixar i els infants de nou han pogut anar lliurement a jugar al passadís, a dibuixar, a diferents estances.... Aquests són els moments que aprofitaré a partir d’ara per recollir documentació i situacions del petit grup. Al final d’aquesta estona he ajudat a les mestres vigilant als infants que estan al lavabo rentant mans i fent pipi. Avui les taules les ha endreçat el col•laborador perquè en falta una, igual que hem menjat en plats de plàstic, d’un sol ús. Tenen permís de la pública instrucció per fer-ho d’aquesta manera. No m’agrada massa aquesta idea, però entenc que si falta una persona hi ha molta més feina. Els infants s’han assegut a les diferents taules, de les dues estances.

Durant el dinar, la mestra que estava ala meva taula era na Emmanuela i intentava provocar converses entre els infants, que expliquessin coses que els han passat, un conte... El dinar es duu a terme d’una manera molt càlida, entre amics o familiars. En acabar de dinar els encarregats han recollit la taula, els infants han anat al lavabo i hem tornat a les estances. Després hem anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies fins a les 14h. Aquesta estona he aprofitat per anotar la bibliografia de diferents contes que trob molt interessants de Eric Carl i Leo Lionni.
Avui tenc millor sensacions que ahir sobre la meva pràctica a l’escola, com m’he sentit, i sobretot el fet de relacionar-me amb els infants, que ahir parlant amb na Pusy vaig poder expressar-me i reflexionar sobre la meva part sentimental i afectiva de relació amb els menuts, de la qual tenc molta feina a fer.

Dilluns, 16 d'Abril 2.012

Avui ha estat el meu primer dia a l’escola materna La Filastrocca. Aquesta és una escola infantil de segon cicle( 3 a 6), a Pistoia aquests centres, no estan units ni a les escoletes infantils ni a les de primària, són centres diferents i independents.
La veritat que m’ha costat venir i canviar a un centre nou, tornar a començar a conèixer mestres i infants nous. Però aquest cap de setmana he fet treball personal de reflexió sobre aquest tema a fi de canviar el “chip” i començar les pràctiques en aquest centre amb moltes ganes, motivada, entendre que és una oportunitat única de veure i viure en un altre servei i manera de fer i respirar l’educació infantil.
L’arribada no ha estat la més desitjada possible, ja que no sabien que avui començava, les mestres han posat cara de sorpresa i han parlat entre elles. Això com és normal no m’ha agradat massa, no m’he sentit massa be perquè el que manco m’agrada fer és molestar, ser una càrrega o un inconvenient. Per altra banda entenc la seva postura, pel fet que elles no tenien cap tipus d’informació, tenen moltes visites i practicants i han d’estar una mica saturades. Després ja m’han demanat quan de temps he d’estar en centre, que m’interessa observar i si me semblava be fer una setmana per grup.
La mestra que s’ha dirigit més a jo, és na Emmanuela, una de les mestres dels infants més grans de cinc anys. Aquest grup es diuen els lleons. Els altres dos grups són: 3 anys els moixos i els 4 anys els cavalls. Tot d’una ja ens hem dirigit cap a l’espai on està aquest grup d’infants. Poc a poc han arribat els infants, els que hi havia mentre han aprofitat per dibuixar dins una estança o jugar al passadís. He notat que la mestra passava molta pena per poder controlar tot el que feien i on estaven els infants.
Ha vingut a trobar-se amb jo, una mestra que la tenia vista de diferents cursos de formació, na Stefania, m’ha dit que ella era la referent del centre, què m’interessava més observar o fer durant la meva estada al centre...Hem quedat d’acord que estaré una setmana per grup així veig el funcionament amb totes les edats.
Quan han estat les 9,45h aproximadament diferent infants s’han posat un davantal, el col•laborador del centre ha portat un carret i els infants s’han assegut cadascun a un lloc concret. Crec que és important explicar un parell de detalls a nivell organitzatiu. En primer lloc els infants estan agrupats per colors, la mestra m’ha explicat que intenten fer petits grups pels moments de menjar, que siguin heterogenis i equilibrats entre si. Cada matí en arribar els infants, van a mirar un panell que es troba a una estança en la qual es pot veure quina responsabilitat o càrrec es té durant el dia i setmana. Per tenir més control i en recordar-se millor de la tasca, tenen unes agulles imperdibles amb les imatges de l’encàrrec que tenen.
Les tasques a fer són posar i llevar taula al esmorzar i dinar, anar a cercar el dinar, recollir els jocs, encarregats dels banys, entre d’altres. Ha estat molt polit veure la responsabilitat que adopten els infants amb aquesta activitat, només fa falta que sàpiguen el que han de fer i les mestres durant tota la jornada no fa falta que els hi diguin res, ells sols saben quan i que han de fer, espectacular. Aqui observ la diferència d’edat entre els infants amb els que he estat fins ara, el grau d’autonomia que arriben assolir si es treballa de manera significativa i continuada.
Quan ha estat tot enllestit hem marxat a l’altra estança que tenen els infants de cinc anys, s’han assegut tots en una gran rotllana. Dic gran rotllana perquè aquest grup està compost per 33 infants. Un nombre molt gran, però que està compensat gràcies a la presència de tres mestres.
Una fieta s’ha assegut en una trona que tenia forma de lleó i portava una capa posada, aquesta avui té el rol de “maga”, cada dia aquest paper protagonista va canviat. Aquesta és la encarregada de dur a terme el joc “qui hi ha?”, ho fan a partir d’unes fustes que tenen les imatges dels infants i per l’altra un lleó pintat per l’infant, quan la maga mostra aquesta fusta als companys, cada infant ha d’agafar la seva i posar-a a sobre d’un taulell que hi ha a la paret. Després també es mira el dia que és, es pinta el dia per ordre dels colors del arc de Sant Martí, després s’apunta a un full els infants que som per avisar a cuina i encomanar el dinar. Perquè les escoles maternes no tenen cuina pròpia, la porten de fora.
Més o manco he pogut veure que fan la dinàmica que conec com el bon dia, però es fa de manera diferent, crec que els infants són més protagonistes aquí, hi ha més cura en els moments ja sigui en manera de presentar els elements que intervenen, l’estètica. En acabar aquest moment, les mestres han cridat als infants per colors, que és la forma d’organitzar-se que tenen. Jo he anat amb un parell de grups a l’altra estança i hem fet un parell de fulls d’un arxivador que estan treballant per la transició a l’escola elemental (primària).
M’he posat molt contenta en veure aquesta activitat, perquè vaig anar a la primera trobada entre mestres per parlar i dissenyar aquest element. Me va entusiasmar molt la idea, però vaig pensar que era una pena no veure com es treballava amb els infants, i he tingut la sort de trobar-me amb aquest grup que ho estan fent i veure el procés. Quan han acabat de fer dues pàgines: a l’escola soc bo fent..., els meus amics preferits són... Els infants han marxat a jugar al passadís, d’altres han volgut dibuixar...
Després ha estat la hora de preparar les taules per dinar. El ritual amb aquest grup consisteix que el col•laborador porta el carret dins l’aula amb tots els utensilis necessaris i es infants van posant taula tranquil•lament, hi ha un encarregat per taula. Quan tot està enllestit i el dinar està apunt ja es seuen els infants al seu lloc. I és el moment que l’encarregat de portar el dinar que també porta davantal va a cercar els bols i els posava damunt la taula. Aqui cada infant es serveix el menjar que vol, i quan acaba de servir-se ho passa al company del costat, per l’aigua tenen unes gerres petites de vidre i serveixen ells quan tenen gana. Aquests infants mengen molt be sols, són totalment autònoms, tenen cura, mentre dinem s’han tractat diferents temes, ha estat com un dinar “entre amics”.
Quan els encarregats han acabat d’endreçar la taula, els infants que venen a recollir les famílies van a la biblioteca mirar contes, na Emmanuela m’ha demanat que vagi amb ella i he pogut conèixer la biblioteca, de la qual m’han parlat tan be. Ha estat impactant, molt polida, una cura, una estètica, una quantitat de contes molt polits.
Poc a poc han vingut recollint als infants i després ja he marxat a casa. Avui m’ha succeït una cosa un poc especial i m’ha recordat a la situació que he viscut al asilo. En aquest grup amb necessitats educatives especials, i durant la major part del dia ha estat més al meu costat, al final del dia ha anat augmentant. He d’aprendre a saber portar aquestes situacions i relacions per no passar-ho malament igual que m’ha passat amb n’A.
Del primer dia volia destacar que abans de començar les pràctiques tenia molt clar que en un futur volia treballar amb el segon cicle de l’educació infantil, però després d’haver estat fent les pràctiques de 0 a 3 i ara canviar al segon cicle, no ho tenc tan clar, pens que m’atreuen molt els infants petits i que estic molt més còmode, ara veurem durant el transcurs dels dies amb aquests infants si canviï d’opinió.
La filosofia educativa d’aquest centre veig que segueix el mateix fil que l’asilo Nido. Tenen com a eixos claus i prioritats que els infants siguin persones autònomes, aprenguin a ser persones, siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i accions, tot això fer-ho d’una manera acompanyada i compartida amb els altres infants, mestres i tota la comunitat educativa.
El centre aquest es veu que no és una escola nova, com estic acostumada al asilo Nido Il grillo, però la veritat que la cura i estètica són fonamentals i eixos claus. Els espais són amplis però bastant carregats, molts dels espais semblen ambients d’una casa quotidiana.
Aquest centre té tres grups d’infants, cada grup té el seu espai propi i després hi ha espais comuns com una sala de moviment i llum, sala de pintura, la biblioteca, la sala del ratolí, sala de les construccions i el jardí que es troba al centre del centre.
La relació dels infants és bona, es respecten tant uns com els altres, però potser sent que les mestres en moments puntuals són més autoritàries o han d’imposar-se més. Sé que hi ha moltes regles establertes i es clau que els infants les coneguin i respectin, però entenc que és complicat amb un grup de 33 infants.
Els infants d’aquest grup de cinc anys, són molt autònoms a nivell de la realització de tasques, rutines, joc no necessiten gairebé de l’atenció de l’adult, però a vegades he notat que els infants s’acceleren els uns amb els altres i és quan la mestra ha d’intervenir. M’he quedat impressionada la responsabilitat i autonomia que tenen aquests a l’hora de fer els encàrrecs cada dia, de dinar, esmorzar... impressionant.

RESSENYA: “El valor formativo y las ataduras de las creencias en la formación del profesorado.” Carmen Oliver Vera.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

“Una formació per a tothom i per a tota la vida, que provoqui.”

Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

L’article parla sobre la formació. Distingeix entre la formació per a futures mestres i per les que ja són mestres.
L’aspecte clau és que la formació ha de provocar alguna cosa, un canvi, una millora si no és significatiu no serveix per res. Ha de servir per revisar i reconstruir l’ensenyança i manera de fer-ho.
Aquesta formació s’ha de dur a terme a partir dels coneixements i creences que tenen les persones. Un aspecte molt important també és el fet de compartir coneixements, dialogar amb altres persones, ja que ajuda a la reconstrucció dels coneixements.

També parla dels “entrebancs” als quals s’enfronta la formació. En primer lloc parla de la política i la necessitat d’estar canviant constantment lleis, metodologies, organització. Això fa que sigui molt complicat adaptar-se i formar-se amb el que és vigent, perquè en poc temps es canvia de govern i tornen a canviar el sistema. El segon són les creences ja que les vivències personals influeixen i limiten molt segons siguin emprades. També fa menció a la resistència a canviar que tenen certes persones, per inseguretat, por a la desconeixença,
Alhora fa referència a diferents elements claus en procés de formació, com són: creences, motivacions, necessitats, emocions, coneixement ecològic, responsabilitat personal, diàleg, reflexió sobre la pràctica professional, error, innovar, confiança.
La reflexió com a eina clau pel fet de comprovar i perquè es doni el coneixement, i comprovar que la formació ha fet sorgir algun canvi.

Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

L’objectiu de na Carmen Oliver, ha estat explicar en que consisteix la formació, com ha de ser, quins elements són els importants e imprescindibles perquè es doni la formació de qualitat i també els entrebancs que es donen.
Consider que ha estat un article molt clar i s’ajusta, en el qual s’ha pogut veure perfectament tot el que ha volgut transmetre l’autora.
M’ha agradat molt pel fet que m’ha fet pensar en coses que potser mai relacionaria amb la formació.
Els aspectes que més m’han cridat l’atenció i trob tan importants, amb els quals m’he de quedar i per tant els consider clau per aconseguir l’objectiu establert i proposat per l’autora són:
- La formació ha de provocar un canvi, una reacció. Per tant ha de ser significativa.
- Tenir en compte els coneixements i creences que porten les persones, aquesta idea la relacion amb la maleta que parla Malaguzzi que tots porten a sobre.
- Saber el per què fem les coses (argumentació, reflexió)
- Responsabilitat emocional.
- Diàleg.
- Reflexió.
- Ment oberta als canvis, capacitat d’innovació.
- Avaluació continua.

Divendres, 13 d'Abril 2.012

Semblava que mai havia d’arribar aquest dia, però per desgràcia ja ha arribat. Avui era el meu darrer dia al Asilo Il Grillo, ha estat un dia ple d’emocions i sentiments.
He arribat poc més de les vuit igual que ahir, per poder passar més temps amb els meus infants. Però per sorpresa, quan he arribat m’han comunicat que faltava una mestra del grup dels grans i m’han demanat si podia anar a “substituir-la” i estar amb els seus infants. Aquest moment ha estat una mica crític, perquè si soc sincera no m’ha fet molta gracia, pel fet que volia estar el màxim de temps amb el meu grup, però com soc d’aquesta manera i me costa molt dir que no, i m’agrada ajudar a la gent doncs he dit que si sense pensar-ho quasi be.
He agafat les meves coses i he anat a l’aula dels grans, he esperat amb na Rosella a que arribessin, ha estat la primera vegada que arrib al matí i trob un aula sense infants. Poc a poc han anat arribant, ens hem assegut a la taula i han anat esmorzant amb unes tasses de ceràmica precioses.
En aquest moment d’arribada i acollida dels infants i famílies no m’he sentit massa be, perquè no els conec, i no puc interaccionar, ni parlar, molts infants quan entraven es quedaven aturats al veurem i no m’he sentit còmode i manco vull fer sentir incòmode als infants i intentava apartar-me, no ser intrusiva amb ells. No sé massa be com ho fan en aquest centre quan falta una mestra, perquè fins ara i amb molt de gust els he servit com un “comodí” però si no hi ha una practicant més, com ho fan? Perquè no estan acostumades a tenir tants infants al seu càrrec. Sembla a esser que si no és massa urgent o llarg, la pública instrucció no envia una substituta.
Poc a poc han anat arribant més infants i l’altra tutora, na Camila. Com que ja hi havia massa infants, era complicat que estiguessin asseguts, així que els ha proposat jocs amb cantarelles però amb moviments. Jo m’he unit a ells perquè me sembla que és una manera de que me coneixin, interaccionar amb ells mitjançant el joc, és menys intrusiu. També m’he quedat jo una estona amb el gran grup, perquè les mestres estaven arreglant uns assumptes, hem aprofitat per jugar a fer bombolles de sabó amb un pot que havia portat una fieta.
En tornar les mestres han trobat que era hora de dividir als infants, i han posat a diferents taules llibres, i ens hem assegut cada una a una taula. La meva era la que manco infants hi havia, ho entenc perquè no me coneixen i perquè també no els sé engrescar tant com les altres. He mirat amb uns quants d’infants llibres per a persones adultes d’animals i dinosaures que els entusiasma.
Poc després ja ha estat la hora de menjar la fruita. Aquest ha estat el moment que més “protagonisme” junt amb el dinar he tingut. Pel fet que estava a jo a càrrec de sis infants. Faig ús de la paraula “protagonisme” per dir que estava sola, com una mestra més amb sis infants, no en cap mal sentit autoritari. Les altres mestres han agafat algun infant del meu grup, crec que ho fan fet, perquè estigués més tranquil•la i estiguessin els infants més tranquils. Encara que m’agradaria haver provat si podríem haver fet aquesta acció de menjar la fruita amb tots els infants plegats. Abans de menjar-la hem fet l’elecció del cambrer, els agrada tant ser-ho!
Després de la fruita, he marxat a la Plaça de la Resistència a esperar na Pusy i la seva família que venien a visitar el meu asilo. Aquest ha estat un fet molt important, perquè na Pusy és la meva tutora i ha estat professora a la universitat, però el fet de realitzar les classes per videoconferència, fa que ens haguem vist cinc vegades i per tant consider que no me coneix massa. Venir al meu centre suposa parlar, veure com estic en aquest centre, que les mestres li transmetin com ha anat la meva estada al asilo, veure el tracte i relació que tenc amb els infants... en definitiva una informació molt apreciada, perquè me coneixi més. Hem fet un “tour” per tot l’asilo, presentant a totes les mestres, col•laboradores, cuiners... Ha estat molt agradable perquè la seva família ha estat molt propera i afectuosa amb els infants i personal.
En acabar ja ha estat hora de tornar amb el meu grup per preparar-nos per a dinar. En primer lloc na Rossella m’ha dit que s’havien de canviar als infants que porten bolquers i als altres que fessin pipi i es netegessin les mans. M’he ofert per encarregar-me del grupet d’infants amb els quals estava jo avui. He anat cridant als infants de dos en dos, per no agobiar-me, ja que el canvi de bolquers no el sé fer ràpidament, encara no tenc molta pràctica. Quan he tingut a tots els infants aclarits, molts d’ells ja fan el pipi sols i es netegen les mans.
Amb el tema de l’aigua he d’estar una mica pendents a que es puguin les mànigues de les camisetes i vigilar una mica el que fan perquè a vegades fan “trastades”. Els agrada molt jugar amb l’aigua, pens que se els ha de deixar explorar i jugar però fins un cert punt.
Després he posat el mantell i pitets als infants. He portat els plats, gots i coberts a la taula. En aquest grup es fa d’aquesta manera, l’adult ho porta tot a la taula, i va donant cada estri al cambrer i li diu el nom de l’infant al qual l’ha de portar. Avui en M. Ho ha fet genial, el poc de conec aquest infant, és bastant mogut i l’acció del cambrer la fa amb una atenció, delicadesa... extraordinari. Després de menjar el primer plat, el cambrer ha retirat els plats i en acabar el segon també. El menú d’avui ha estat pasta amb tomàtic i carn de vedella estofada amb espinacs. El segon plat avui no ha tingut massa èxit. Hi ha que veure la quantitat de pasta que arriben a menjar!
Després de dinar hem cantat una estona i hem esperat que el grup de na Camila anés a rentar-se les mans. A continuació ha estat el nostre torn, netejar mans i boques, i treure la roba als infants per anar a dormir, a una fieta del meu grup li he posat el bolquer i ens hem dirigit a l’estança. Avui ha estat el primer dia que estic present durant l’inici del procés de dormir als infants. Dins la càmera he ajudat a dormir als infants, segons m’ha recomanat na Camila. D’aquest moment m’angoixa, saber a quins infants he d’anar a dormir primer, com fer-ho, fer-ho be... Però més o manco m’he en sortit be. Quan tots els infants del gran grup han estat dormits les mestres m’han dit que sortís a veure les mestres o si havia de marxar.
M’he dirigit la passadís amb els infants dels dos grups, mixta i mitjans que estaven esperant a les famílies. La meva decepció ha estat veure que no hi havia na A. La meva petita i no poder-me despedir d’ella ni de la seva família, m’ha sabut bastant de greu. He estat amb els infants mentre venien a recollir-los m’he acomiadat dels infants i famílies amb llàgrimes. Sé que plorar me costa molt poc i que m’hauré de controlar, però per una altra banda veure que hi ha sentiments és molt polit i realment avui ha estat un dia de demostració de sentiments. Han vingut dos bessons que hi ha al meu grup i m’han portat un detall, en aquest moment ja m’he vingut a terra! No m’esperava gens una cosa així i manco la nota que he llegit posteriorment a casa, preciós. La veritat que és un reforç tan positiu veure que has fet les coses be, que la gent està tan contenta amb tú, que et diuen que t’enyoraran... Quan s’han emportat a tots els infants, he anat a l’estança de dormir del grup de na Ilaria, dins hi era ella. Tenia ganes, necessitat d’estar més temps amb els infants, observar-los mentre descansen... Després poc a poc s’han despertat, s’han vestit i han vingut les famílies a recollir-los.
En aquest moment han aparegut tres mestres i m’han portat un regal i una targeta molt polida. Ha estat molt dur i polit a la vegada. M’he abraçat a elles i ens hem acomiadat. Després he continuat amb els infants, un cop els han recollit a tots, ha estat hora de recollir les meves pertinències de la taquilla i acomiadar-me de la resta del personal, molt emotiu i sincer.
Crec que no podré agrair mai tot el que m’han ajudat i com m’han fet sentir en aquest centre, sincerament crec que m’ha marcat. Com m’ha dit diferents vegades na Chiara aquests infants són com “el meu primer amor” i aquest mai s’oblida. Pens que és ben cert! Sempre els portaré al meu cor, però esper poder visitar-los i si puc tornar algun dia al centre!
GRÀCIES IL GRILLO!

Dijous, 12 d'Abril 2.012

Avui ha estat un dia bastant tranquil. He arribat més d’hora a l’asilo perquè vull aprofitar al màxim el temps amb les mestres i infants. Al matí he estat amb els infants mentre esmorzaven, m’he assegut amb ells i he anat parlant amb na Ciara i na Ilaria de com havien anat les vacances, la tornada dels meus pares, els infants i les seves vacances... Poc a poc han anat arribant més infants, fins que han portat a n’A. I he estat amb ella, quan ha entrat a l’aula, jo justament estava dreta i ha vingut corrents, ha estat molt polit. Aquesta durant el matí ha estat bastant be, però lo costava moure’s autònomament sempre mirava on estava, manco la hora del dinar que tenia molta gana i son i estava molt nerviosa.
Quan han arribat uns dotze infants, ja han retirat els infants tots els estris que s’empren per l’esmorzar, un per un, cada un portava les coses que havia emprat a sobre del carret. En aquest moment na Ilaria ha tret dos caramels “llargs” que vaig portar ahir. Els he explicat als infants que passava a Menorca, d’on sortien aquests i han estat atents, sobretot en veure els caramels tan grans. Les mestres han trobat que eren massa durs i els han deixat ensumar. Després ja s’han fet els subgrups, perquè ha arribat na Francesca. Alguns infants han anat amb na Chiara, d’altres amb na Francesca i jo m’he quedat amb na Ilaria. Hem estat mirant un conte que ha portat una fieta de casa, na Ilaria l’ha llegit, també hem cantat perquè un parell d’infants ens ha demanat. Aquests infants els agrada molt cantar, els he comentat a les mestres que el seu grup és el que més canta, i que m’agradava molt perquè als infants els agrada i engresca molt. Les mestres m’han volgut dir que no sempre s’ha de cantar, que hi ha un moment per cantar, que moltes vegades s’empra per reconduir al grup quan està molt dispers... Que normalment s’ha d’intentar establir converses amb els infants. Jo no sé si ho entès del tot be, però me sembla que amb aquest grup es fan les dues coses cantar i diàleg. I me sembla genial que cantin tant perquè als infants els agrada molt i crec que és beneficiós per a ells.
Després ja ha estat el moment de menjar la fruita, el grup s’ha quedat al mateix espai i ha arribat na Donatella que ha portat els plàtans a la taula. Ella ha donat la fruita perquè jo tenia a la fieta en braços i era una mica complicat. Na Ilaria ha aprofitat per anar a fer un parell de coses, mentre menjàvem la fruita. En acabar hem tornat a cantar, avui els he cantat “un elefante se balanceaba...” que els agrada tant. Després na Ilaria ha escollit a tres infants i s’han posat les botes d’aigua i han agafat els paraigües i han anat a passejar per fora. Hi havia que veure les cares dels infants, estaven emocionadíssims de posar-se les jaquetes, les botes, paraigües i sortir a fora mentre plovia, això ho han de fer amb pocs infants perquè no hi ha coses per a tots.
Jo m’he quedat amb la fieta, na Donatella i quatre infants més dins l’aula, ens hem assegut a la taula i han pintat amb retoladors diversos i paper reciclat. És la segona vegada que fan aquesta activitat els infants mentre i soc jo en dos mesos. Sembla mentida les poques vegades que dibuixen i pinten, d’aquesta manera, i que a les nostres aules es fa amb tanta abundància. Hi ha tantes activitats amb les quals els infants poden aprendre i que no es faci de manera convencional!
Jo tenc un poc de problema pel fet que la meva experiència i coneixements amb els infants són de segon cicle de 3 a 6 anys i sempre compar les activitats i coses que es duen a terme en l’asilo Il Grillo amb meva experiència, i he de pensar que potser a Espanya es treballa més semblant i no ho conec. Quan els infants s’han cansat hem anat a jugar a les construccions de fusta que tenim davant de la taula.
Per l’edat menuda dels infants pens que estan durant molt de temps concentrats amb la mateixa activitat però com és normal, també es cansen i necessiten canviar. Això a nivell general, després hi ha cada infant que és d’una manera diferent, que necessita estar més temps dret, s’entretenen més o manco...
Al poc temps ja estat hora de començar a preparar-nos per dinar. Les mestres han començat a canviar els bolquers als infants, jo l’he canviat a sa fieta que ja aguanta més be i tranquil•la el canvi perquè fins fa poc es posava molt nerviosa. Després ens hem assegut a sa taula, he ajudat a posar algun pitet, na Chiara ha agafat a n’ A. perquè és la qui li dóna el dinar, en aquest moment ha començat a estar en crisi perquè tenia molta son i gana com he dit abans.
Aquest temps he aprofitat per endreçar diferents espais, he anat a cercar el puré de verdures que menja la fieta perquè es tranquil•litzés. Una fieta que ja no porta bolquer, mentre estava asseguda a la taula s’ha fet pipi a sobre, la pobre s’ha quedat callada de repent i li ha agafat pena, jo crec que tenia susto a sobre, pel que ha succeït i m’he ofert per anar-la a canviar. Hem anat al bany, he agafat el seu cistell amb tota la roba, al principi he hagut de consolar-la i poc a poc mitjançant jocs, hem rigut, la he pogut rentar be i canviar-la.
Després he tornat a la sala on dinàvem tots plegats en tres taules, ja havien posat la taula i estaven dinant, així que m’he assegut on tenia el meu lloc i he començat a dinar amb els infants. Avui hem menjat arròs amb pastanaga i de segon peix amb verdures. De postres hem tingut un “kiko”, na Donatella ha portat un ou de xocolata que els infants han menjat de postres.
Després he agafat a la fieta que estava dormida dels braços de na Chiara, perquè ella havia d’anar a canviar als altres infants i portar-los a dormir. La fieta amb el canvi s’ha despertat, he intentat que es tornés a dormir, ho ha fet durant uns pocs minuts, però després ja s’ha despert i s’ha posat dreta. Hem estat tots els infants que venen a recollir les famílies. Als pocs minuts quan han marxat un parell d’infants, hem anat a l’entrada de l’asilo, i allà ens hem trobat amb els infants del grup mitjà que estaven amb na Franca. Hem estat jugant amb els infants, parlant amb na Franca i amb les diferents famílies que han vingut a recollir als infants. Quan han vingut a recollir a tots els infants, avui he demanat per quedar-me fins les 15,30h i estar amb els infants a l’estança de dormir i veure com es desperten, els vestim i els venen a recollir. He gaudit molt d’aquesta estona.
Demà serà un dia especial perquè en un principi acab les pràctiques en aquest centre, estic molt trista i duc dies intentant fer-me a la idea. Una mestra del centre ha parlat amb na Donatella, la meva tutora de pràctiques a Pistoia i li ha dit que poden fer perquè me quedi al centre, això ja porten dies dient-ho, jo sincerament me quedaria al centre amb elles perquè estic molt contenta, crec que me queda motl per aprendre dels infants d’aquesta edat, he de valorar el tracte que tenen amb mi, l’acollença i sincerament me fa un poc de vesa canviar de centre, ara que els infants me tenen confiança, les famílies i les mestres. Però per altra banda entenc que serà una experiència per al meu futur, poder viure l’educació al 100% de Pistoia, conèixer tots els serveis. Demà vindrà na Pusy a visitar el centre i és important que vegi on estic realitzant les pràctiques i les mestres li puguin transmetre com està sent aquesta experiència.

Avui penj la imatge de la documentació que ha fet na Armanda sobre el capvespre que vam passar les families junt amb el cuiner del asilo cuinant plegats!

Hola a tothom!!
Després d'unes vacances acompanyada de la família, torn a la meva vida de practicant!
Avui ha estat un dia força interessant, perquè he anat a fer una visita al asilo amb els meus pares. Aquest fet per a mi era molt important, perquè sempre estic parlant a uns dels altres i tenir la oportunitat de que es coneguessin ha estat un luxe.
Hem anat de prest i hem anat visitant totes les aules, saludant a les mestres, parlant amb els infants, la meva mare que és mestra doncs s’interessava per veure els espais, estris, jo li anava explicant la documentació i elements.
Les mestres han estat molt agradoses amb els meus pares, els hem portat pastes típiques menorquines i s’han posat molt contentes perquè els agrada molt el dolç.
Al meu grup actual els he portat unes galetes que ha fet la meva àvia perquè esmorzessin, i els he portat un cançoner que he fet especialment pels infants, amb cançons que he cantat amb els infants, tot plastificat perquè puguin emprar-les els infants.
Després de la visita, hem marxat perquè havia d’acompanyar als meus pares al aeroport a Pisa. Només me queden dos dies amb ells, esper aprofitar-los al màxim!

Vacances!!

Hola a tothom!!!
Aquests dies, no veureu diari perquè esteim de vacances per Setmana Santa. Les escoles a Pistoia tanquen de dijous sant fins a dimecres, poquets dies en comparació als que tenim a Balears.
Res dir-vos que estic aprofitant per fer turisme amb la familia que ha vingut a veurem!!!
Una abraçada a tots i totes i que disfruteu dels vostres!!
Aqui vos deix una imatge per recordar d'aquests dies!!!
Una abraçada!!!

Activitats Setmana Santa

2. Documentau la bona pràctica que heu seleccionat, amb el material que considereu adient i pujau-la al blog. Comprovau el lligam existent entre aquesta bona pràctica i els documents de centre.

Exactament no sé si hi ha cap document del centre en el qual es parli d’aquesta pràctica, però el que si sé es que li donen molt valor als moments quotidians, tenen preferència i els entenen com a moment de rellevància educativa, per això els treballen i els tenen present al dia a dia a les aules.

Falten les imatges que les he seleccionat però fins que no tengui accés a internet no les podré penjar. Vos deman disculpes

Reflexió sobre la Bona Pràctica

1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.

Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.

MOTXILLA 4: DOSSIER DE FEINA SETMANA SANTA

Selecciona una de les bones pràctiques del teu centre o de la teva aula:

1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol:
El CAMBRER: aquesta pràctica consisteix en que cada dia s’elegeix a l’atzar un nom d’un infant. Aquest serà el responsable durant tota la jornada de fer les tasques d’un vertader cambrer. Portarà a terme les seves funcions i responsabilitats en els moments de menjar la fruita i el dinar.
Les funcions d’aquest seran portar els plats a cada infant de la taula (pla i el fondo), els gots, en acabar de menjar cada plat portar-los al carret, igual que els gots, cistella del pa i altres estris que s’emprin per a dur a terme aquestes accions.

2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Aquesta pràctica en un inici la vaig relacionar amb un grup d’infants, el més gran. Però ara que he passat per els quatre grups que té aquesta escola infantil, ho puc fer a nivell més general, ja que tots d’una manera més o manco precisa la duen a terme. Crec que si ho faig a nivell de tots els grups serà més ric i puc compartir més informació sobre aquesta bona pràctica.
• Lactants- nadons(infants des de 8 mesos a un any i any i mig): Es fa a la hora del dinar, després d’acabar el primer plat, una de les mestres demana a un infant, sempre dels que saben caminar que porti els plats al carret. Aquests infants mengen en plats de plàstic i no hi ha cap risc de fer-se mal perquè molts encara no tenen equilibri adquirit. Els infants mengen a les taules que tenen dins la seva pròpia aula, just a l’entrada.
• Mitjans (infants d’un any i mig i dos): aquesta acció es duu a terme en el moment de la fruita, sobre les 9:30h i en acabar de dinar les 12:30h. Es duu a terme dins la seva aula, on tenen dues taules i cadires, és un espai que s’empra per fer altres activitats i jocs. Just en acabar de menjar la fruita, com es serveix en un plat de plàstic per a cada infant, el cambrer del dia que ha estat seleccionat d’una bosseta on hi ha els diferents noms dels infants, porta els plats al carret, fins i tot porten el plat de ceràmica amb les pells de la fruita i després els ganivets.
En el moment del dinar, les mestres som les que posem la taula, però en acabar el primer plat, el cambrer és el que porta un per un, o segons quin infants de dos en dos els plats de ceràmica al carret. Després la mestra porta els plats per al segon i el menjar, en acabar es repeteix l’acció, però a més de portar les plats, porta els gots i coberts.
• Grans (de 2 anys a 3): Aquests realitzen l’acció igual que el grup anterior mitjà. La única diferència és que la mestra porta els plats a al taula, i fa posar-los a cada amic al cambrer, fa posar-li la taula a ell. Aquests també porten les safates quan hem acabat de dinar damunt el carret.
• Mixt (infants d’un any i mig fins a tres anys): el cambrer només realitza aquesta acció durant el dinar. El moment de la fruita ho fan les mestres i les col•laboradores quan venen a retirar els estris. El cambrer abans de posar taula és elegit per les mestres, un infant per taula normalment. La mestra els va intentant rotant, o si algun infant són necessàries imatges seves, doncs l’elegeixen. La mestra es col•loca al costat del armari on hi ha els plats i va donant un plat al cambrer i li diu per a qui és, això es va repetint fins que porta el plat pla i el fons a cada comensal. Després es sol repetir l’acció amb els gots, però aquests son de plàstic. Els coberts ja els porta la mestra igual que el menjar. Després de menjar els plats els sol recollir la mestra. Aquesta acció és duu a terme als dos espais on hi ha taules i cadires, si són pocs aprofiten un espai únic, si són molts i han de dividir-se un grup marxa a la sala més endins de l’aula.

3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Tot això depèn del grup. Per exemple amb els lactants aquesta bona pràctica la realitzen els infants que ja caminen, no ho fan a l’atzar sinó que són les mestres que decideixen, moltes vegades hi ha infants que s’anticipen i comencen a portar les coses perquè els agrada molt fer-ho, d’altres les mestres aprofiten l’ocasió per demanar a infants que els costa més interaccionar, més tímids a que ho facin.
Amb el grup dels mitjans i grans, es fa mitjançant un sorteig i per tant fins que no ho han fet tots no tornen a repetir els mateixos infants, així que es fa de manera més igualada.
Amb el grup mixt, la mestra nombra al cambrer, no he notat que un infant ho repetís més sovint, moltes vegades empra alguna cantarella per fer l’elecció, d’altres si troba que no té imatges d’algun infant aprofita perquè faci de cambrer i fer fotos.

4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
Fonamentalment l’AUTONOMIA. Aquest és l’objectiu i aprenentatge principal. El fet de que l’infant sigui CAPAÇ de portar els estris que empra ell i els seus amics al carret sol, sense ajuda els fa sentir protagonistes, persones capaces, autònomes i responsables.
També implica altres coneixements, com per exemple posicions d’on col•locar els estris al carret, anar de presa, implica una calma i tranquil•litat, concentració amb la tasca que es duu a terme, motricitat, apart del vocabulari dels estris que s’empren per al moment del menjar.

5. Quines àrees s’estan treballant?
Les àrees que es treballen en aquesta bona pràctica segons el meu punt de vista, són:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta es treballa perquè l’infant realitzant aquesta activitat adquireix l’autonomia, també la construcció personal d’identitat gràcies a les interaccions que duu a terme amb els demés. També destacar el rol del adult que l’anima i li dóna reforços positius quan realitza aquesta acció.
• Àrea de coneixement de l’entorn. Aquesta es treballa gràcies a la interacció amb els elements del medi, relaciona amb les lògic matemàtiques, amb els altres i pertinença a un grup.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació. He afegit aquesta tercera perquè es fa ús del llenguatge oral entre els infants quan es deixen els plats, entre l’adult i l’infant quan sorgeixen dubtes d’on col•locar les coses. Els infants han d’entendre i desxifrar els missatges que els transmeten els adults.

6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Des d’aquí me resulta difícil poder identificar fonaments, autors i altres que parlin sobre l’autonomia que des del meu punt de vist és el que més es treballa en aquesta pràctica.
En primer lloc nombrar el constructivisme com a fonament i base d’aquesta pràctica, mitjançant l’experimentació, la pràctica els infants arriben a assolir la seva autonomia. Aquest és el camí i la manera de fer en aquest centre. Els infants són els protagonistes de l’acció, adopten un rol participatiu i actiu, i la mestra només ha de guiar i participar si és necessari.
A destacar la teoria de Vigotsky que es basa principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada persona i per tant, en el medi en el qual es desenvolupa. Això també és important perquè aquest aprenentatge el fan conjuntament els infants, uns per imitació, sempre estan acompanyats per mestres o iguals.
Francesco Tonucci para d’educar per a ser persones autònomes. Diu que és més fàcil mostrar als infants com moure’s per la vida real, ensenyar-los a prendre decisions pròpies, a equivocar-se. Això succeeix amb aquesta bona pràctica.
Crec que podria parlar de molts autors més, però dels quals aquí no tenc fonamentació teòrica per desenvolupar o argumentar el perquè de la seva elecció, de totes formes pens que sí els puc nombrar:
Elinor Goldschmied a l’hora de deixar actuar als infants de manera autònoma, sense la participació dels adults.
Loris Malaguzzi pel fet de donar valor a les accions quotidianes, aquestes estan plenes d’aprenentatges i s’han d’entendre com a moments educatius de màxima importància. El moment de fer de “cambrer” és una acció que realitzem a la vida real durant tots els àpats per tant és necessària donar-li el valor que li correspon. D’aquest moment també en parla Isabel Cabanellas.

7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
L’única cosa que no acab d’entendre és que amb algun grup, segons com anem de temps es fa el cambrer o no. Es a dir, hi ha grups que ho fan cada dia com a norma general, d’altres depèn del temps, si és tard, ja ho fan les mestres. Això no ho acab de compartir perquè m’agradaria que hi hagués una continuïtat, ser constants. Si realment es creu en aquests moments, doncs sempre s’ha de destinar el temps que sigui necessari perquè siguin moments de qualitat. També pens que es podria fer sempre al moment de la fruita i del dinar, no només el darrer.
Encara que crec que un cop sigui mestra, hi ha dies que et surten imprevists, les coses no van com et pensaves i has de tallar d’alguna banda i per tant també entenc que hi hagi situacions en les quals es corri més, encara que no hauria de ser així.

8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Directament no he demanat a les mestres si estan satisfetes amb aquesta bona pràctica. Si que puc dir que es posen molt contentes a la hora de realitzar-la, sobretot quan els infants ho fan de manera tranquil•la i be. Sempre animen molt als infants, els ofereixen tants de reforços positius i normalment acaba una besada i abraçada entre l’infant i la mestra.
Com ho fan a nivell de tot el centre pens que és una cosa de la qual es senten molt satisfetes, sinó no la realitzarien, que cada grup de mestres la realitza d’una manera diferent.

9. Quin valor té en el centre?
A nivell de centre aquesta bona pràctica té un gran valor, perquè la duen a terme tots els grups independentment de les mestres, ni edat dels infants. El que m’han transmès durant aquests dos mesos és la importància als moments quotidians, els fets del dia a dia, com les rutines i en aquest cas el posar i llevar taula, el paper del cambrer, troben que té molta rellevància, ofereix la oportunitat als infants ser autònoms, tenir responsabilitats i càrrecs i que ajuda a créixer.

10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
És complicat identificar pràctiques que no es realitzin en aquest centre, que van molt avançats i realitzen moltes més activitats de les que estic acostumada a veure a Menorca.
Puc destacar el fet de no sortir a passejar pel poble, anar d’excursió... moltes vegades he parlat del tema i les mestres tenen molta por a sortir amb els infants, si algun cop ho fan han de venir les famílies. Crec que és una activitat que pot enriquir molt als infants, obrir-se més a la comunitat...
El moment del bon dia no repassem amb els infants qui ha vingut i qui no. Només es canta la cançó als infants que hi són presents. Pens que estaria be tenir una espècie de cartell on es posin els infants que han vingut i els que no, així és una manera de crear un grup, cohesió, tenir en compte tots els infants que formen part del grup, una identitat.

11. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
No crec que hi hagi cap alumne invisible. Sempre en hi ha alumnes que es fan veure més, ja sigui per caràcter, manera de ser i fer. D’altres són més tímids, callats, que les costa més participar, i fer-se notar. Però pens que intenten parlar i fer participar sempre a tots els infants.
Crec que el fet de ser tres mestres i poder treballar en petit grup, fa que sigui més fàcil que no hi hagi alumnes invisibles. Tot i això, les mestres sempre intenten fer parlar i actuar als infants que els costa més a fi que els sigui més fàcil participar, i es vagin amollant.
Jo personalment, pens que hi ha persones de tots els colors, i és normal que infants passin més desapercebuts perquè els costa més parlar, actuar, són tímids, poden estar cohibits per qualsevol motiu...però les mestres crec que som les encarregades d’observar, conèixer als infants, veure com són cada un, quan els coneixem hem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè no passin desapercebuts, donar-li oportunitats i mil moments que hi ha en el dia a dia a l’escola perquè es tornin “visibles”. Sempre respectant-los-hi perquè no els hi hem de fer passar malament tampoc.

12. Confeccion un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.

Fonamentació teòrica → Per què i sentit → Disposició del docent (ganes, creences) →
Recursos necessaris (temps, materials, espai...) → Avaluació → Reflexió.