Dilluns, 26 de Març 2.012

Aquesta setmana he començat amb els lactants de nou, aquesta serà molt curta ja que dijous assistiré al Congres de Montecatini.
En aquest grup avui mancava na Armanda, en arribar he estat amb na Stephanià i quatre infants. Poc a poc han anat arribant més infants. Ens hem situat a la zona d’estora, que és la de joc, on es troben tots els elements perquè interactuïn els infants.
La majoria d’aquests elements són reciclats, no estructurats i de la vida quotidiana com a la majoria del centre. Es tracten de: mocadors, embuts, ampolles de plàstic, cadenes, pals de fusta, plàstics de rodets, elements de jardineria, capses de bolígrafs, papers continus de diferents colors ...
Sembla mentida que aquests elements que mai hauria pensat abans d’estudiar oferir-los als infants i el gran atractiu que tenen per a ells. Que els puguin donar tants d’usos, el gran ventall d’oportunitats que ofereix la seva experimentació, exploració i coneixement.
Durant el temps que va de l’arribada dels infants a l’hora de menjar la fruita, hem estat molt entretinguts. Resulta que na Stephanià aquest cap de setmana ha trobat un niu d’ocells abandonat i l’ha portat a l’escola. L’ha posat sobre una taula de fusta que hi ha perquè els infants el poguessin observar, alguns d’ells d’amagat el tocaven. Hi ha que veure la curiositat que tenen i sobretot la necessitat de tocar, sentir les coses per poder conèixer-les millor.
Avui han vingut molt més infants a l’escola, molts han tornat després d’estar malalts amb el virus i d’altres que estaven be han caigut. No sé quan s’acabarà aquest virus perquè contínuament cau més gent, esper no ser una d’elles, atès que molts han estat ingressats per deshidratació.
Aquest grup d’infants ja el coneixia ja que fa dues setmanes vaig estar tres dies amb ells. Això m’ha ajudat en una part anar a un lloc que ja conec, en el qual els infants han tingut un primer contacte i no me tenien por, però per l’altre anava un poc amb la mentalitat que és el grup amb el qual pas més pena, estic més rígida i condicionada. Tot això m’he succeeix perquè m’agobii una mica quan ploren perquè no sé el motiu, me fa por fer-los-hi mal, per no saber fer be les coses, per no saber donar el millor que puc, perquè me fa por patir de l’esquena per agafar constantment pes...
Però la veritat que he estat millor del que hem pensava. Molts dels infants se’n recordaven de jo, i m’han fet un somriure en entrar a l’aula, han vingut amb jo, hem jugat plegats i n’he pogut consolar i dormir, però sempre en hi ha alguns que prefereixen les altres mestres com és normal.
Després ja ha arribat na Nila, la resta d’infants que esperaven, ja com vaig comentar en una altra ocasió aquí les mestres i famílies es telefonen i s’avisen si han de faltar, si han estat malament, si van a escola, si arriben més tard, un fet que me sembla clau per una bona relació i cooperació.
Hem assegut a tots els infants a la taula, els hem posat els pitets petits que s’empren per menjar la fruita. Han portat la peixera i han iniciat el ritual que fan cada dia. En primer lloc es mira i es dóna de menjar al peix, se li canta una cançó i es passa a menjar la fruita.
M’he adonat que avui més infants seguien les fases, el procés d’aquest ritual i participaven més en la cançó; picant les mans, fent gestos, balbucejant... Pens que gràcies a la repetició de les rutines els infants interioritzen i comprenen el significat de les coses que es realitzen.
Després hem començat a menjar la fruita, una passa més que he observat, diferent a fa dues setmanes; els infants més grans d’edat ja mengen la fruita sols. Els donen els gots amb la cullera i el triturat de fruita i se la mengen. Crec que és una gran passa cap a l’adquisició de l’autonomia. Pens que no hem de tenir por a que els infants s’embrutin amb el menjar, que la roba es neteja, que no s’ha de permetre tot, però deixar anar aquesta fòbia a les taques, perquè per aprendre a fer ens hem d’equivocar i tacar moltes vegades.
Després de menjar la fruita, com és de costum hem cantant la cançó amb l’espelma encesa, un parell de vegades, en aquest moment ha arribat una fieta amb la seva manera i el moment crec que no ha estat prou clar. En acabar hem anat a rentar-nos les mans.
M’agrada molt veure la cura que tenen les mestres, en aquest moment de rentar mans de la cura i higiene personal, l’entenen com un moment educatiu, el qual han d’adquirir els infants per al seu desenvolupament integral. Na Nila es seu a una cadira per estat més a l’alçada dels infants; en primer lloc es pugen les mànigues de les camisetes, es posen sabó i es banyen les mans, després se les eixuguen amb les tovalloles.
Després un parell d’infants han anat a dormir perquè estaven amb molta son, plorant, que no hi havia forma de consolar-los. Jo n’he dormit un a una hamaca que hi ha dins l’aula, un dels espais que més m’agraden. Del qual ja he penjat una imatge.
La resta hem sortit al jardí, ja que la primavera ens segueix oferint dies extraordinaris. Un aspecte a destacar sobre el sortir al jardí, és la inestabilitat i por que els suposa a alguns infants. Alguns es neguen a sortir i ploren, si els trèiem volen entrar tot d’una, d’altres han de sortir poc a poc perquè sembla que es desorienten, d’altres frisen per sortir... Sembla mentida la diversitat de fases amb les quals es troben els infants, sobretot quan han de sortit de l’espai on estan acostumats i es senten més segurs.
Els infants al pati es seuen, d’altres van a veure els infants dels altres grups, d’altres intenten menjar-se les flors, jugar amb la pilota... Hem passat una estona molt agradable però hem entrat una mica abans perquè feia massa calor i els infants estaven amb els caps bastant calents.
Un cop dins de casa, hem rentat les mans i ens hem assegut a la taula. Avui era un dia molt especial. Una fieta feia un any! Ha estat el primer aniversari al qual he assistit i me feia molta il•lusió poder-ne viure un. Ha estat molt polit que fessin venir a la germana major d’aquesta fieta que ve al centre perquè celebrés amb ella l’aniversari, ha vingut a fer bufar la tartà i a dinar. M’agrada veure la flexibilitat, la facilitat d’interaccionar entre grups perquè es puguin viure moments com aquest.
Aquí els aniversaris es celebren bufant la vela d’una coca que prepara el cuiner del centre i que han de pagar les famílies, no poden portar res de fora per normes d’higiene i seguretat. Això me sembla una mica rígid la veritat, també pel fet que és una mica car i no sé si a totes les famílies els hi va be fer aquest pagament quan a casa surt més a compte fer un pastís. Però per altra banda entenc que fan fer el mateix a tots els infants, perquè mengin sa i res industrial.
En acabar de dinar, hem menjat la coca i hem iniciat el ritual de rentar mans, boques i canvi de bolquers. Jo m’he tornat a quedar amb els infants, avui he tingut la meravellosa sorpresa de que me portessin a la fieta dels tres bessons, perquè la tingués uns minuts amb jo, he estat feliç.
Després he tingut la oportunitat d’entrar a l’habitació de dormir amb na Nila des d’un inici i ajudar-la a dormir als infants. M’he adonat que no es feina fàcil, que alguns d’ells si es dormen prest, però d’altres tenen ganes de marxa, o tenen tanta son que no es poden dormir i no és tan fàcil aconseguir-ho.
Després he estat esperant amb els infants que venen a recollir les famílies i he acabat la jornada. Demà més i millor!