Dimarts, 20 de Març 2.012

Avui ha estat un dia bastant tranquil en quan a mobilitat dins el centre. He passat tot el dia amb el grup mitjà.
Quan he arribat al matí, en primer lloc he anat a na Ilaria a demanar on havia d’estar i m’ha dit que aquesta setmana estaré amb el grup mitjà, després una altra setmana amb el lactant i finalment retornaré amb el primer grup que vaig estar, el seu.
M’ha fet molta il•lusió que me digués que retornaria amb elles perquè ha estat un grup amb el qual m’he sentit molt a gust, el primer amb el qual ha estat, he tingut feeling amb les mestres i els infants i tot això crec que m’ha marcat. No deix de parlar d’aquests infants a les meves companyes i a la meva família. Tenc moltes ganes que arribi setmana santa perquè me venguin a visitar els meus pares i puguin visitar l’asilo i veure in situ de què els parlo, sobretot amb la meva mare que és mestra d’educació infantil.
Quan he arribat hem començat a preparar per esmorzar amb els infants. N’hi havia quatre només, una fieta ha tingut diarrea ja de bon matí, l’acció s’ha repetit tres vegades més, fins que s’ha telefonat a la mare per avisar-la i perquè la vinguessin a recollir.
No acab d’entendre aquesta situació, ja ho he comentat en altres ocasions. Els infants venen i vomiten o tenen diarrea. Quan s’avisa a les famílies de que no estan be, et responen dient que ja ho sabien que ahir estaven igual. Pens que si l’infant no està ben o haurien d’anar a l’escola, perquè quan una persona no es sent be, vol estar amb els pares a casa, o amb algun familiar. Diferent són els casos que no es tenguin familiars, ni hi hagi possibilitats per tenir l’infant a casa. Però els hi fan passar una mala estona per res, perquè no estan a gust, no aturen de plorar, disgustats amb el que succeeix...
Després d’esmorzar, hem recollit la taula i els infants han començat a jugar. M’estic adonant compte que els infants en aquest grup sempre repeteixen els mateixos jocs. construccions de plàstic, animals i contes. Sobre aquest tema pens i me deman si això succeeix perquè no els motivem a que facin altres jocs, si hauríem de participar més les mestres, els hauríem d’oferir més materials...
Aquest matí m’he fixat amb un infant i m’ha fet reflexionar. Aquest s’ha quedat bastants minuts aturat davant una paret, observant la documentació. Ha estat en aquest moment quan he reflexionat. Quina importància arriba a tenir la documentació? No només per les famílies, sinó pels infants. La documentació que ha estat observant aquest infant, té molts d’èxit, i crec que la clau està amb la seva cura i les imatges. Als infants els encanta veure’s a la paret, sempre t’expliquin qui són, que fan, els seus amics... Trob que és molt important que es vegin i sentin identificats. Hem de pensar la documentació pels infants que estiguin al seu abast, que la puguin gaudir.
Al poc temps en han portat la fruita, i els infants s’han assegut a la taula. Na Daniela i na Franca han fet seure als infants amb els dos grups que acostumen fer i han tallat i repartit els plàtans. Els he demanat si les agrupacions que fan tenen una explicació, perquè m’he adonat que sempre són els mateixos infants. M’han dit que ho fan així perquè els anys anteriors havien estat amb aquests infants i per tant quan eren més menuts ja tenien tracte i es coneixien i és una manera que l’infant tenguin el mateix referent.
En acabar de menjar la fruita els hem rentat les mans i cara amb una tovallola i han tornat anar a jugar. S’han tornat a donar els mateixos jocs, també el racó així més de joc de rols amb la pepa, la cuna i els biberons. Aquests infants van canviant molt sovint de joc, poden estar dos minuts amb les construccions i de repent portar-te un conte, quan te’l porten ja marxen a un altra banda, arriba a ser una mica caòtic.
Avui s’han entretingut molt mirant per la finestra, ja que el centre té de veïnat un viver. La ciutat de Pistoia es lucra en gran mesura d’aquesta activitat dels vivers de plantes. Doncs just al costat hi havia un tractor, amb un home i una dona, un ca que corria de banda a banda i als infants els fa molta il•lusió, igual que quan passa el tren.
Després na Daniela ha portat un tub per fer pompes de sabó, amb aquest joc els infants s‘emocionen molt, els encanta i prenen molt de gust. També hem cantat, avui m’ha demanat si sabia alguna cançó espanyola i els he cantat la del “Elefant” que a l’altre grup els va agradar tant. Amb aquest no ha tingut tan d’èxit, crec que això succeeix també perquè no tenen la mateixa capacitat de concentració ni paciència. Sobre les 11h na Daniela ha anat a cercar un parell de trossos de pa, ho tenen com a costum i els fan el joc de “mano rota mano rota”. Aquest consisteix en que s’amaguen un tros de pa a la ma, les mouen i cada infant que criden ha d’endevinar on està el pa amagat. És una forma de donar-los-hi el pa lúdicament.
Poc després na Ombreta ha portat el carret amb el dinar. Els infants s’han assegut a la taula, hem posat els mantells, hem posat un pitet a cada infant i hem començat a portar els estris per a dinar: els plats fondos, les culleres, gots. Això ho feim les mestres. Un cop haver menjat el primer plat, un infant que és nombrat cambrer porta cada plat al carret. Aquest moment els encanta, l’infant que fa de cambrer es sent molt orgullós, va molt alerta amb el plat que no es caigui i si succeeix les mestres no els renyen, sinó que els treuen preocupacions, perquè per fer-ho be, ens hem d’equivocar i aprenem a partir dels errors.
En acabar de dinar, na Franca i na Daniela han començat a canviar els bolquers als infants, jo estava amb la resta jugant.
Un altra acció que els agrada molt als infants és mirar els àlbums que tenen personalitzats amb fotos que han aportat les famílies i d’altres a l’escola. Els encanta veure’s a ells mateixos, als familiars, als amics...
Poc a poc han vingut a recollir als infants. En acabar he estat mirant coses pel centre, i he caigut que ahir m’havia oblidat d’explicar un detall, una tradició que es duu a terme a Itàlia.
Quan neix un infant, es posa a la porta de la casa, del hospital, dels avis un detall per anunciar aquest fet tan important. Divendres passat va néixer la germana d’un infant del centre, ahir, dilluns el familiar quan va portar l’infant va portar aquest detall i el van penjar a la porta de l’aula perquè tothom ho veies. Me sembla un gest molt polit, de donar-li importància a aquest fet meravellós, perquè és una cosa única, una alegria. Jo no tenc cap tipus de coneixement que es faci això a Espanya, al manco a Menorca.
A les 14,30h he tingut la oportunitat de participar a un ”col•lectiu” . Això són les reunions que es fan al centre entre les mestres. El que primer m’ha cridat l’atenció ha estat que en aquesta hi participen les col•laboradores i el cuiner. Aquest fet me sembla genial perquè tots treballen pels infants i tenim el mateix objectiu.
Durant aquesta s’han tractat diversos temes, com han estat: la fixació de dates per diverses festes i trobades que es faran amb les famílies, el conveni de Montecatini, les reformes del jardí, la propera visita d’una comissió espanyola al centre, arreglar algun material i objectes del centre que estan espanyats o romputs, renovar la documentació ... tot això és fa dins un ambient tranquil, informal, mentre menjàvem un dolç típic de setmana santa. M’he sentit molt be i m’ha agradat molt viure aquesta experiència en primera persona.