RESSENYA: Escenarios Para El Análisis Y La Construcción De Un Modelo De Educación Infantil

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. L’escola; un espai en el qual hi queb tothom i dóna importància a les petites coses del dia a dia. Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Aquest article ens parla de la necessitat i importància de crear un model educatiu a partir dels diferents escenaris on es desenvolupa l’acció educativa. Són responsables d’aquesta acció: les famílies, infants, escoles, mestres, institucions. El més important és la imatge que hem de promoure de l’infant, com a persona capaç, ric, amb un gran potencial, fort, poderós i competent. Això vol dir que aporten coses a l’escola i d’aquesta extreuen experiències i destreses. Els infants tenen una ment activa i són capaços d’entendre i investigar sols o acompanyats. Els hem d’entendre com persones que construeixen i reconstrueixen els seus aprenentatges i coneixements. Els adults hem de donar sentit i resposta a les seves demandes, necessitats i interessos. Hem de donar importància a les situacions de relació - interacció amb els altres, perquè aquestes s’entenen com a processos d’ensenyament i aprenentatge, són moments de construcció de coneixement i cultura. L’escola s’ha d’entendre com a espai idoni d’interacció, exploració, creativitat, expressió i ús de diversos llenguatges. La vida quotidiana és molt important dins aquest model educatiu. Implica que estiguin organitzats: el temps i espais, oferir un marc segur per actuar els infants, valorar els moments privilegiats per a la comunicació, atorguen seguretat i autonomia. Hem d’entendre els projectes de treball com la manera integradora al joc, experimentació i relació a l’escola. Que han d’estar planificats, organitzats, oberts, flexibles i responen als interessos. Per dur a terme tot això són necessàries unes eines metodològiques bàsiques per entendre l’escola d’aquesta manera i aquestes s’han de gestionar a partir de la observació i reflexió. Aquestes són: -L’espai: ha de propiciar les relacions i situacions d’aprenentatge. Ha de ser estable, però obert a flexibilitat, que fomentin l’autonomia i permetin ser als infants segurs i sans. - Els materials: han d’oferir les possibilitats d’acció, relació, exploració, diferents accions i usos, que siguin atractius, motivin, interessin, i sobretot connectin amb la quotinitat. - El temps: es viuen diversos, uns marcats pels adults i d’altres pels infants. Aquest ha de ser flexible, tranquil i que respecte el ritme de cada infant. Una escola sense presa i tranquil•la. - Escola: com a lloc d’interacció entre els infants, famílies i educadors. Hem d’entendre l’educació com un fet compartit entre les famílies i l’escola. L’escola està construïda per part de totes les persones que la conformen i participen d’ella. Tot el fins ara esmentat ha d’estar inclòs dins un projecte educatiu col•lectiu, el qual el defineix l’equip educatiu, aquest alhora ha de ser fort, competent, curiós i actiu. Finalment, atorgar a la documentació la importància que li correspon, tal i com diu Malaguzzi “ lo que no se ve no existe”. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. Des de’l meu punt de vista l’objectiu d’aquests dos autors ha estat donar importància i explicar un model educatiu significatiu i rellevant. Crec que el fil conductor d’aquest article ha estat molt clar i complet. En primer lloc ha fet referència a diferents teories i autors, es a dir, té una fonamentació. A continuació ha anat desvetllant tots els elements, concepcions, eines importants dels quals ha de partir aquest model educatiu. Finalment la figura del equip docent i la documentació. Crec que ha seguit un ordre amb el qual s’ha pogut entendre i captar exactament el que pretenien comunicar els autors.

Resenya: La vida diaria.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. “El gran valor educatiu dels petits fets del dia a dia.” Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Mari Carmen Diez amb aquest article afirma que les coses quotidianes són un privilegi per l’aprenentatge i el desenvolupament integral dels infants. En primer lloc ofereixen aconseguir autonomia, són situacions que motiven molt als infants, aquestes es donen en qualsevol moment del dia, els adults hem de “canviar el chip” , valorar-les com cal i sobretot estar oberts a canviar la planificació que tenim feta. Tot això, integrant-les en l’escola, atès que no podem ignorar-les per la seva gran riquesa i font d’aprenentatges significatius. D’aquests moments l’autora remarca: el menjars (s’aprenen olors, sabors, forma, color, mesures), joc (temps i espai) i situacions fortuïtes. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. L’objectiu de l’autora en aquest article és valoritzar la importància dels moments quotidians com fets de gran rellevància educativa. Crec que durant tot l’article aquesta autora dóna prou arguments per creure realment amb el protagonisme d’aquests petits- grans moments. Sobretot pel fet que fa una contextualització general, explicant a tot el que poden contribuir i beneficiar, posteriorment explica situacions concretes i exemples en els quals es donen aquestes situacions, això fa que sigui molt fàcil la seva comprensió, que doni idees a les persones que fins ara no ho entenien d’aquesta manera i sobretot el fet més important des de’l meu punt de vista, ha donat al punt clau de les pors que tenim molts docents encara avui en dia, la inseguretat a haver d’improvisar. Perquè estem massa tancats, estem acostumats a portar les coses massa planificades, sistematitzades i un petit canvi ens trasbalsa i se ens cau el món a terra. Però hem de fer un canvi de mentalitat en referencia això a fi d’aprofitar les petites coses que ocorren en el dia a dia dins l’aula i fora, perquè d’aquestes, esdevenen grans aprenentatges. De tot això m’estic donant compte a les aules de Pistoia, cada dia esdevé d’una manera diferent i segons els infants, circumstàncies que es donin, el dia transcorreix d’una manera o altre. Crec que aquest és una de les grans fites d’aquesta manera d’entendre i viure l’educació, atorgar valor a les petites coses.

Reflexió final sobre la matèria de Reflexió i Innovació educativa

Quasi cinc mesos han passat des de que vam iniciar les pràctiques i la matèria de Reflexió i innovació educativa. Realitzar aquesta matèria a distància ha estat tot un handicap i crec que també m’ ha estat perjudicial, perquè la comunicació amb les mestres és complicada a través de la xarxa. És difícil que per mitjà d’una email me pugui explicar tot el que s’ha parlat durant les sessions. Les indicacions de les tasques que ens arribaven per fer, ens venien de nou, no enteníem moltes coses i sempre havíem de demanar i demanar... potser aquests petits detalls ja havien quedat aclarits a classe però nosaltres no rebíem aquesta informació. I m’he sentit que per fer cada tasca havíem d’enviar dos o tres emails a la mestra per acabar d’entendre el que hi havia que fer, això és una mica incòmode la veritat i no m’he sentit molt a gust fent-ho. Crec que la paraula justa és descontextualitzada i desorientada. Així m’he sentit. M’ha faltat tenir clar des d’un inici en que consistia la matèria, si hi havia examen, com seria el seu funcionament, si tindríem diferències amb les notes finals per no assistir a classe i seminaris, quines condicions, treballs que s’haurien de fer... una sèrie d’aspectes que potser hagués tingut en un inici m’hauria plantejat cursar o no aquesta matèria estant d’Erasmus. Això ho dic perquè soc una persona molt exigent i responsable i no m’he sentit be, fent coses a “cegues” , no estant segura mai del tot de que fer, ni assistir a classe, ni poder conèixer a les mestres personalment... La assignatura crec que m’ha ajudat a reflexionar sobre les pràctiques, pensar més en el que estava vivint, però que reflectia també al diari que ens fa fer la tutora. Una cosa si que trob interessant és la apertura del blog, això si que m’ha fet treballar, espavilar-me i implicar-me amb les TIC, que potser me costaven una mica. Obrir el blog m’ha fet obrir-me, poder compartir la meva experiència a la gent. Que tothom estigués informat de les passes, vivències, experiències, emocions... tot el que me passava dia a dia a Pistoia. Ha estat una oportunitat de compartir la meva experiència amb tots vosaltres. Me sap greu potser haver estat tan pessimista o negativa amb aquesta matèria però si no escrivís això no seria sincera i no serviria per res. Pens que aquestes reflexions poden ajudar al plantejament de la matèria pel proper curs i per millorar tots. També he d'afegir que estic segura que haver d'impartir una matèria a distància amb alumnes que no es coneixen, haver d'adaptar les tasques no ha de ser fàcil. Tot i que he criticat constructivament, o al manco ha estat la meva intenció, també intent valorar les dues parts i la feina feta per part de les docents.

REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA ESTADA A PISTOIA

bONES TARDES A TOTHOM! Duc tres dies fora de Pistoia, i no sabeu el que anyora aquesta ciutat, amistats, infants, mestres... Voldria compartir amb vosaltres una reflexió final que he fet sobre les meves pràctiques. Està en castellà perquè la he entregat a Itàlia i entenen millor aquesta llengua. Para hablar de la experiencia que he vivido durante mi estancia en Pistoia, sólo puedo tener y decir palabras dulces, de gratitud, positivas, de aprendizaje, amistad, transmisión del buen hacer y miles de sentimientos. Todo esto entremezclado me hace tener ahora que se ha acabado este sueño un sentimiento contrapuesto. En primer lugar el hecho que me da mucha lástima marchar de Pistoia, la cual la llevaré siempre en el corazón ya sea la ciudad, escuelas, maestras, niños, espacios, estética, cura, el aire que se respira en la cuidad… Pero la parte positiva son las ganas, ideas y energía que me llevo para mi isla de Menorca para compartir con mis compañeras, profesores y sobretodo para cuando sea maestra porque me encantaría poder llevar a la práctica todo lo vivido y aprendido. Siempre digo que es complicado cambiarlo todo de golpe, radicalmente, pero pienso que desde las cosas pequeñas, los pequeños detalles se lleva a lo más alto. Esta experiencia me ha marcado de una manera brusca, tanto a nivel personal como profesional. En primer lugar integrarse en una nueva cultura, lengua, compartir casa con personas ha provocado un nuevo conocimiento en mi persona. A nivel profesional, ha sido una oportunidad única, un regalo, poder conocer la manera de entender la educación infantil en Pistoia. Ha sido como un curso intensivo y muy significativo sobre que debe ser la educación infantil, la visión del niño y la calidad que debemos ofrecer en la educación, el cual nunca olvidaré. Espero que este hecho me marque en mi vida profesional, y que influya en mi manera de actuar y entender esta profesión, para llegar a ser verdaderamente una “Brava tata”. Si tengo que elegir que aspectos me han marcado y sorprendido más en cuanto a la educación son: en primer lugar la imagen del niño que tienen. Éste es considerado una persona capaz, competente, autónomo, con capacidad de entender las cosas, de argumentar, dialogar, sentir, captar. Posteriormente la estética, la cura que tienen en cualquier detalle y cosa que se llevan a cabo, ya sea un espacio, una foto, una documentación, un material, un gesto, un detalle, todo esta muy pensado, argumentado, compartido y consensuado con otras profesionales. Los diferentes espacios son de una exquisitez extraordinaria y ejemplo del buen gusto. Se intenta aprovechar al máximo los recursos disponibles, todo está colocado y dispuesto de una manera argumentada, pensada, estética y estratégica. Los diferentes ambientes que componen los centros están diseñados en base a la realidad, muchos de ellos me encantaría poderlos tener en mi propia casa porque son preciosos y reales. Un aspecto que es importante e imprescindible destacar ha sido el papel de las maestras, el empeño y amor que tienen por su trabajo, verdaderamente es vocación y pasión. Todo esto me lo han transmitido este tiempo que he convivido con ellas. Siempre tienen ganas de avanzar, de mirar hacia adelante, de mejorar las cosas, de formarse, de leer, seguir aprendiendo. Todas las semanas acuden a encuentros diversos de formación. Me gustaría hacer una mención especial a la formación de las maestras, todas tienen que acudir a diferentes cursos que organiza el ayuntamiento, porque creen que es fundamental y muy importante el seguir aprendiendo, formarse durante toda la vida:”Long life education”. Por suerte he podido participar en diferentes encuentros, la formación aquí es diferente, se hace en un ambiente muy acogedor, como si estuviéramos entre amigas, tomando un trozo de bizcocho y un te. Se respira un ambiente relajado, en el cual todas las opiniones, ideas, impresiones, conocimientos, experiencias tienen importancia y son escuchadas. La formación no consiste siempre en que venga una persona experta externa a dar una conferencia, sino que se encuentran las maestras para hablar, diseñar y crear proyectos entre diferentes centros, darse ideas, aspectos que se deben cambiar o mejorar… Todo se cuece en estos encuentros entre maestras. Se valoran mucho las cualidades de cada uno, lo que uno sabe hacer bien se aprovecha y lo comparte con el resto para que todos se puedan beneficiar. Otro aspecto que me gustaría destacar es la organización en las escuelas. Me ha gustado mucho ver la manera en que trabajan, porque no existe la figura de directora, secretaria, jefe de estudios…. Todas las maestras tienen el mismo rol y poder dentro la escuela, se reúnen todos en las reuniones para decidir aspectos, creo que es una manera genial de trabajar entre compañeras porque así no hay intereses, ni envidias. Sólo hay dos personas responsables para la educación infantil una se encarga de los asilos (0 a 3 años) y la otra (3 a 6). Estas dos mujeres llamadas Donatella i Tonina son pilares fundamentales para el funcionamiento de la educación, están presentes siempre en todos los encuentros de formación, eventos, supervisando los centros, diseñando mejoras, relacionándose con las instituciones para obtener más recursos… Todo esto sucede en Pistoia gracias a personas que llevan trabajando y soñando durante muchos años por una educación de cualidad. Tienen la suerte de contar con el apoyo e implicación de las instituciones en dotación de recursos. Sinceramente creo que es básico que las instituciones administrativas y el gobierno crean en la educación porque es el futuro. Estos cuatro meses que he vivido en Pistoia he aprendido muchísimas cosas y he podido conocer muchos aspectos sobre la educación, pero es imposible conocer todo a fondo. Me hubiera gustado poder participar en más encuentros entre maestras, familias, poder ver algún proyecto desde que nace hasta que se termina, conocer más las bases pedagógicas en las que se basan… ¡Pero esto será motivo de volver a Pistoia en otra ocasión para poder responder a estas cuestiones! Alle volte le parole non servono ... Pistoia sempre sarà en il mio cuore! Grazie per tutto!

Reflexió sobre bones pràctiques i comeptència 5.a.

Activitat per al blog: Per tal de continuar treballant les competències establertes a l’assignatura i en relació a la feina realitzada sobre el pla de millora, us demanam que per dia 31 de maig faceu una entrada al blog on mostreu els aprenentatges i les reflexions (vegeu la 5a competència) que heu realitzat sobre el propi pla de millora i sobre la informació exposada per les vostres companyes de classe. La competència que ens recomana recordar i reflexionar na Carme diu: “5.A. Identifica bones pràctiques, les compara”. Però està situat dines la reflexió sobre el projecte de millora. El meu grup que esteim realitzant la matèria a distància, hem realitzat un projecte sobre les bones pràctiques, ja que gaudim d’aquest privilegi i veim tantes bones pràctiques ens semblava molt interessant poder fer un recull a fi de poder-ho recollir i narrar i compartir-ho amb tots vosaltres. Crec que des d’un principi hem sabut identificar les bones pràctiques als centres per on hem estat, per sort abunden, per sort les mestres durant els tres anys de carrera universitària que porten ens havien parlat d’aquestes pràctiques i les coneixíem sobre el paper. El fet de comparar les bones pràctiques nosaltres tres, ho hem realitzat contínuament a casa, quan arribàvem de l’escola i ens comentaven el que havíem fet, accions i activitats que ens sorprenien tant i ja de repent la identificàvem com una bona pràctica, una activitat que ens agradaria molt poder dur a terme quan tornem a les nostres illes i seguem mestres. Dels projectes de millora exposats per les nostres companyes, puc dir que alguns els trob més senzills i sense molta rellevància, però entenc que aquí la situació educativa és molt diferent i s’ha de començar a fer canvis poc a poc. En canvi d’altres m’han sorprès gratament perquè es semblen molt a la manera com es viu l’educació a Pistoia, això me fa mantenir una llumeta d’esperança encesa per pensar que hi ha més gent que vol caminar cap aquella direcció. De totes formes he de dir que alguns tot i que m’agraden molt i els comparteixo, pens que són una mica arriscats i difícils de dur a terme al moment, necessita un gran procés i canvis des del govern perquè sinó és complicat dur-los a terme. M’agradaria molt poder veure com han anat tots aquests projectes presentats a fi de veure que ha funcionat, que no per poder aprendre de les experiències de tots, plegats.

RESSENYA: “¿Cómo hacer que la formación impulse cambios en un centro?” Neus Sanmartí i Maria Masip.

Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió. “La formació que provoca canvis”. Fer un breu resum o exposar les idees essencials. Les autores d’aquest article ens parlen de les condicions i factors que s’han de donar i ha de tenir la formació del professorat perquè no quedi en l’oblit i perquè provoqui un canvi. Entre diversos aspectes ens diuen que són imprescindibles la voluntat i el compromís per part del centre, pel fet que vulguin fer-ho i creguin amb aquesta possibilitat. És molt important també la implicació de les persones formadores per possibilitar el canvi, aquestes han der fer ús d’una metodologia que deixi una “petjada” i també establir un clima de respecte i confiança amb els mestres. Perquè es doni aquesta formació és necessari que hi hagi percussors com un equip directiu i un grup impulsor, amb esperit crític. D’aquesta manera esdevindran idees de qualitat que són les que realment interessen i amb les quals s’avança. Ens deixen clar que l’objectiu de la formació és promoure una mirada externa, capaç de propiciar una reflexió diferent i una nova visió interpretativa de la tasca docent i tot el que comporta. Finalment ens parla de diferents elements també importants a considerar i tenir en compte, com són la documentació en el procés de formació, aquesta possibilita al mestra que reb la formació, observar el seu propi procés d’aprenentatge. També estar oberts a les famílies i mantenir-les informades en tot moment això ens farà estar més segurs amb ells i establir un clima de gran confiança, tot i que comparteixen els mateixos objectius i per això és molt important treballar coordinadament. Com a cloenda ens parla de la importància d’avaluar els canvis a fi de reflexionar sobre aquests, ja que seran els que han deixat una petjada i els que ens han aportat un canvi, en definitiva la formació que ens interessa. Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta. Crec que l’article ha complert a la perfecció l’expectativa que es proposava sobre quina i com ha de ser la formació a fi que provoqui un canvi, atès que és el seu objectiu principal i intenció. Ha estat molt comprensible i de fàcil lectura perquè feia ús de paraules planes i justes. També assenyalar que explicant cada agent i element claus per aconseguir aquesta fita, ajuda molt a captar el missatge. Personalment crec que he tingut facilitat per entendre’l ja que a Pistoia estic vivint un formació al professorat d’aquest tipus, que provoca canvi, en la qual hi ha tot un centre implicat, que s’interessa i motiva per millorar i mirar cap a l’horitzó i això pens que és clau. A mesura que llegia l’article tenia curiositat i ganes de llegir els exemples de que parla, però quan he acabat clarament he comprovat que estic vivint el millor exemple possible sobre aquest article i sobretot saber que és possible una formació diferent que provoqui canvi, perquè en definitiva si no provoca res no serveix.

Dimarts, 29 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia de pràctiques a l’area i en general. Ha estat un dia molt emotiu com era d’esperar. En arribar a l’àrea aquest matí he ajudat a na Marzia a endreçar una mica tot, perquè avui rebiem la visita d’una delegació americana. Com he comentat diferents vegades aquestes visites suposen un trasbals per la rutina dels centres ja que ho volen tenir tot a la perfecció, per donar la millor imatge. Com he dit en altres ocasions aquest nerviosisme per tenir-ho tot a la perfecció no l’acab d’entendre perquè pens que treballen i tenen les coses d’una manera fantastica com per haver de dedicar-hi més temps i canviar més coses per aquestes visites. Més tard ha vingut na Marisa que avui entrava més tard perquè li tocava venir a treballar a la tarda, així que es combinen les hores de la millor manera per no fer-ne tantes. He aproffitat aquest moment per donar uns detalls que els portava com era una bosseta plena de pastissets amb una tarjeta i una planta per l’àrea. Ha estat un moment un tant emotiu perquè ens hem entés molt be i la veritat que ens apreciem mútuament i ens trobarem a faltar. En aquest moment ens han telefonat per demaanr si haviem notat el terratrèmol que s’havia notat i sentit en diferents punt de Pistoia i que havia afectat de manera brusca a la regió de Emilia. Per sort nosaltres no hem notat res, però ja han començat les agitacions, trucades... Tot d’una ha arribat l’autobus amb un grup d’infants de le’scola primària, que han arribat més tard perquè havien d’esperar ha tenir l’autorització de la directora del centre per poder venir a fer l’activitat, perquè amb el terratrèmol, han evacuat diferents centres... Hem començat la darrera sessió del curs que ofereix na Marisa del laboratori de “Boca en boca” sobre la por. El dia d’avui consistia en que els infants representaven amb el seu cos les diferents històries de por que havien escrit i inventat. Avui hem tingut un contratemps i es que la mestra no ha trobat els fulls amb les històries escrites, això ha fet que canviessim la dinàmica de la representació. En primer lloc hem pujat al primer pis i els infants s’han tret les sabates i han començat a preparar-se i disfressar-se. Havíem disposat damunt la taula diferents contenidors amb teles, capells i bosses, diferents infants també han portat objectes de casa. La veritat que portaven les coses molt ben preparades, havien fet alguna espasa, vestit, disfressa... Durant aquests minuts, les mestres intentaven pensar com superar aquest imprevist de no tenir les històries escrites, ja que s’acostuma que na Marisa narri les històries mentre els infants representen i actuen. Al final s’ha decidit que els infants s’enrecordaven perfectament de la història i que un representant de cada grup, faria de narrador encara que tingués un altra paper, ha suposat un repte i una manera innovadora de representar. Na Marisa li ha agradat aquesta idea d’improvisar i veure com resulta aquesta experiència. Hem pujat al segon pis, on es troba el vertader teatrí on es duu a terme aquesta activitat. L’altre dia no vam poder fer-ho aquí per una alumna NEE, i a fi d’integrar vam realitzar aquesta activitat a pis de baix. Na Marisa al matí m’havia mostrat el teatrí i també l’haviem disposat a fi de tenir-ho tot apunt per quan el necessitessim amb els infants. He de dir que a l’area he après a tenir totes les coses preparades amb temps, són molt previsores, pensen molt les coses, tenen clar el que necessiten i saben com ho han de fer, entenc que això s’adquireix amb l’experiència i els anys. En primer lloc na Marisa, ha explicat diferents estratègies per realitzar la escenografia. A continuació hem fet el primer pase, com assaig general i a continuació la representació final. Aquest grup ho ha fet molt be, apart que s’han portat d’una manera excel•lent, crec que hem gaudit molt d’aquesta estona plegats. Després com ha sobrat temps na Marisa ha convidat a contar una història popular de Pistoia. Sempre és un plaer poder escoltar com ho fa, perquè me transmet la seva passió, entusiasme i sobretot estratègies per poder omplir aquesta meravellosa motxilla que estic construint de la meva experiència a Pistoia. En acabar na Marisa ha acompanyat als infants a l’autobus, i jo he comneçat a endreçar tot el material i esntances on hem estat amb els infants perquè en aquell moment ha arribat la delegació americana. Quan ho he tingut tot endreçat he anat a trobar-me amb aquesta, ens hem presentat i acomodat a la sala on na Marzia havia preparat esmorzar per a tots. A partir d’aquest na Marisa ha començat a explicar tot el funcionament i història de l’àrea gialla, hi havia una intèrpret que anava fent les traduccions. La veritat que aquesta exposició m’ha servit per acabar d’entendre a la perfecció el si de l’àrea. Després hem passat a fer un tour per els diferents espais. També ha vingut na Donatella Giovaninni i he pogut saludar-la i parlar una mica amb ella. La delegació en poc temps ha hagut de marxar perquè havien d’anar a visitar un altre centre. Nosaltres hem acabat d’endreçar un parell de coses que ens faltaven i hem marxat perquè a la tarda hi havia que tornar. Resulta que l’àrea gialla els dimarts a la tarda serveix com espai per anar infants entre 5 a 10 anys per anar simplement a jugar i a fer el que els agradi més, compartir diferents moments amb infants de diferents edats, jugar al jardí, contar històries, crear objectes amb materials reciclats.... Per sort he pogut anar avui capvespre a conéixer aquest servei, i m’ha agradat molt, he estat berenant amb els infants i després jugant. M’he adonat que és un servei totalment informal, en el qual els infants gaudeixen molt de l’estona que passen allà junt amb les mestres. La relació amb les families també és molt propera i càlida. Després ja ha arribat el moment de despedir-me de na Marzia i na Marisa, ha estat un moment molt emotiu, però he d’apendre que aquestes situacions les viuré moltes vegades durant la meva vida i les he d’aprendre a regular. Aqui acaba el meu període de pràctiques a Pistoia, demà vaig a ensenyar l’escola materna Filastrocca a les meves companyes de la Universitat i divendres arreglar diferents documents a la universitat de Florència.

Divendres, 25 de Maig 2.012

El dia d’avui ha estat curt però intens, he pogut veure com els infants fan teatre, especificament ombres. Aquesta és la darrera sessió del curs que fan amb na Marisa sobre la por amb ombres. El primer de tot ja vaig assistir, en el qual na Marisa introduia el tema de la por mitjançant la conversa, després va representar mitjançant les ombres xineses la història de “Giovanni senze paura” i finalment convida als infants a escriure una història de por en petit grup. La segona sessió que no vaig poder assistir, va consisitir en que els infants van crear els personatges i ambients de la història que havien inventat.Quan van acabar van representar l’obra en un teatre amb les ombres xineses. Na Marisa me va dir que havia estat tot un èxit que els infants ho havien fet molt be, però me remarcava que eren infants de quart curs d’elemental, que per nosaltres és la primària, i ja són bastant grans.

La sessió d’avui s’ha fet al pis de baix perquè hi ha una fieta NEE, amb cadira de rodes i per tant perquè estigui integrada i no hi hagi barreres ho hem fet aquest espai. Perquè fos possible hem hagut de regirar l’estança perquè fos còmode per a tots, igual que hem hagut de pensar un escenari diferent, però la veritat que na Marisa pensa molt aquestes coses i ho tenia tot controlat. En rebre als infants , hem anat a la sala on serveix de reunió de l’àrea i allà haviem disposat tot el material perquè els infants es poguessin disfressar per caracteritzar els personatges de les seves històries. En estar llestos, hem anat a una sala i ens hem assegut, na Marisa ha col•locat un llençol blanc a una porta i ha posat un llum al darrera, ha explicat als infants diferents trucs perquè les accions s’entenguessin millor i anés be, S’ha fet un primer passe de tots els grups, com un assaig final en la qual representaven però na Marisa els ajudava a moure’s, com parlar, escenificar... Quan tots han fet els passes finals, hem començat les representacions finals. Jo m’he quedat com espectadora , perquè durant els assatjos ja havia estat darrera observant com es feia. M’ha agrdat molt veure, la capacitat d’improvització dels infants, veure l’expressivitat i gran capacitat de gesticulació, d’altres com és normal els costava més, però ha estat tot un èxit. L’única cosa que no m’ha agradat massa es que les mestres tutores dels infants no aturaven de parlar mentre es feia l’activitat, i això distorsionava l’ambient.

L’activitat s’ha fet molt rapidament, i quedava una mica de temps per endavant, així que na Marisa s’ha ofert per contar una novel•la pròpia de Pistoia que tant li agrada, com que la fieta NEE havia marxat a fer terapia, hem pujat a la sala del tercer pis perquè és on na Marisa conta aquestes històries i crec que es troba més còmoda. La història que ha contat ja l’havia sentida i ha tornat a tenir un gran èxit sobretot la cançoneta que canten les bruixes, la veritat que “ enganxa”. Han rigut molt i han marxat cantant: sabato, domenica, sabato, domenica e lunedì! En acabar, hem tingut bastanta feina per col•locar tot el material, estances, llums, disfresses.... Però ha valgut la pena, igual que he pogut aprofitar per xerrar amb na Marisa i que me continués explicant secrets i moltes coses interessants. Durant la realització d’aquesta activitat na Anna Paola tenia infants de l’àrea rossa fent una activitat sobre el conte del gall d’Eric Carl. L’han contat amb diapositives i després els infants han fet galls amb material de reciclatge, han quedat preciosos, però d’aquesta experiència només he pogut veure el resultat final, però les meves companyes si que han estat presents amb els infants. En acabar m’he acomiadat de n’Anna Paola perquè la setmana que ve no hi serà i hem marxat cap a casa. Me fa llàstima no poder anar més dies a l’àrea, m’he trobat molt a gust, sembla mentida però només he fet 5 dies i m’han acollit molt be, han estat molt properes. No tornaré a l’àrea fins el proper dimarts que serà el meu darrer dia.

Dijous, 24 de Maig 2.012

Avui no hem anat a l’àrea gialla perquè hem anat a visitar l’asilo nido Il Moulino i l’escola materna Bruno Ciari que és on n’Eva la nostra companya ha fet les pràctiques i ens ha recomanat visitar, així que hem aprofitat per fer una visita aquests llocs. Aquesta tarda hem tingut la oportunitat de participar a un encontre de pares d’infants que van a l’àrea rossa per conéixer i treballar la tècnica d’Eric Carl, que és un il•lustrador amb molta fama que fa uns dissenys preciosos als contes infantils. Els seus contes aqui són molt coneguts i presents a totes les escoles a les nostres illes per sort ho comencen a ser. Na Anna Paola de l’àrea gialla, ha explicat que fa uns anys un grup de mestres van tenir la oportunitat de participar en un curs que va oferir aquest home. En aquest va compartir els secrets i tènciques del seu dibuix. Per això avui hem fet aquesta trobada per compartir aquests coneixements i portar-los a la pràctica. Ha estat molt polit poder participar d’aquesta experiència, al inici anavem més d’observadores, però al final ens hem engrescat i animat a pintar i hem xalat molt. També poder compartir aquest temps amb pares i professionals, perquè es dóna un intercanvi d0impressions, informació, un apropament entre ells... Voleu que vos conti un secret? La tècnica que fa ús aquest artista és molt senzilla, polida i resultant a l’hora. Fa ús de pintures acril•liques junt amb diferents elements i objectes de reciclatge com poden ser taps, pinyes, esponjes, botons, papers, pincells, cartons, rodets... tot i té cabuda. Amb aquest material es van fent diferents estampats que després es retallen i donen forma mitjançant el collage als personatges. La propera trobada els pares tornaran assisitir per crear els diferents personatges a partir dels papers que hem pintat avui, és una llàstima no poder veure tot el procés d’aquesta experiència que crec que és molt enriquidora i significativa. També ens han dit que realitzaran l’activitat amb els infants, me sembla una idea fantàstica perquè ens ha agrdat motl a nosaltres quant i més als infants, çes una manera de treballar i potenciar la seva creativitat!!!

Dilluns, 21 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’àrea gialla, després de dos dies sense anar-hi. He pogut participar de nou a la trobada de mestres de tots els asilos de Pistoia per parlar sobre la festa del “Filo d’oro”. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar-hi i veure com s’inicia el procés d’organització d’una festa infantil relacionada amb la lectura. Avui ja s’han parlat d’aspectes més concrets. Les mestres ja portaven idees i activitats que volien dur a terme, s’han fet diferents agrupacions per montar els racons al jardí, la llàstima d’avui ha estat que plovia i no hem pogut anar a mirar el pati per dividir els espais i veure les opcions i oportunitats de decoració que ofereixen. Hem estat parlant de les diferents idees que tenien les mestres per fer i hem començat a pensar entre totes les diferents maneres de poder decorar, això lligat al tema del conte per exemple penjant monstres per els arbres.... Na Donatella ha parlat de fer uns plafons grans amb frases relacionades amb la lectura per penjar en els diferents ambients, junt amb un cartell gran amb el nom de l’asilo. També portava feta la circular provisional per entregar a les families i fer publicitat, tot aixó ha anat endavant i ho acabarà d’enllestir na Donatella. A les 9,30h ja hem donat per finalitzat l’encontre i les mestres han marxat cap als asilos. Jo he quedat reorganitzant la sala on ens hem trobat. I ja han arribat els dos autobusos amb infants de primària per fer activitats amb na Marisa i na Anna Paola. He anat amb na Marisa perquè avui contava una història, una faula que a Pistoia els hi diuen “Novel•les”. Ha estat present na Catalina la meva companya que volia veure el funcionament de l’àrea. El grup d’infants que ha vingut ha estat més tranquil que la resta que han passat fins ara, tot i que és complicat que estiguin quiets i asseguts tot el temps. La història que ha contat na Marisa és popoluar, pròpia de Pistoia. M’agradat molt avui que ha hagut de fer quatre personatges diferents i s’han diferenciat a la perfecció, gràcies als canvis de veus i gesticulació que fa. En acabar la història na Marisa ha demanat als infants quins objectes i elements màgics havien intervingut a la història, també els ha demanat si en coneixien d’altres, l’única regla era que no podien ser persones, ni animals, sinó objectes. Els infants han participat una estona fent uan roda fins que na Marisa ha proposat anar al taller de baix i construir un objecte màgic amb tot el material de reciclatge que els havia preparat. La veritat que quasi tots els infants han fet baretes màgiques, pocs han innovat i han creat algun element nou, tot i que les baretes han estat molt diferents. La veritat que hem tingut poc temps per fer aquest taller manual , només 25 minuts i limita molt. Cada dia m’adon compte que el temps condiciona moltíssim a l’hora de fer activitats d’aquests tipus. A l’escola i asilos potser no es marca tant perquè tenen més flexibilitat però els grups que venen aquí com estan condicionats pel autobus que els porta i els recull se limita molt. En acabar he ajudat a endreçar totes les estances laboratoris perquè na Anna Paula també ha tingut al grup d’infants que van anar la setmana passada a fer la titella. He aprofitat per parlar amb na Marisa sobre la manera de contar la novel•la i m’ha dit que el tema de fer veus és una mica perillós perquè poc caure en el mal hàbit de ser una cosa còmica, no seria, que perdi el fil i l’essència del que es pretén realment. Que ha d’anar molt alerta i sobretot ficar-se dins el paper que vol representar com per exemple: si és una bruixa que està enfadad no posar una veu que pugui fer riure sinó una pròpia d’una bruixa però que faci por i sigui seria. Tots són consells que me va donant i vaig replegant pel futur. Prest ja ha estat hora de marxar, aquesta setmana no tornaré a l’àrea gialla fins divendres proper perquè tenim trobades amb els tutors d’aquí i visites a escoles.

Divendres, 18 de Maig 2.012

Avui he anat a fer el dia a l’asilo Il Grillo, he tornat la inici de les meves pràctiques, tant les mestres com jo teniem moltes ganes de retrobar-nos tot un matí. Jo personalment apart d’estar amb les mestres tenia moltes ganes d’estar amb els infants i sobretot amb la meva petitona n’Aurora! Quan he arribat ja hi era i hem estat tot el dia plegades, m’ha sabut greu que estés tan aprop i no es relacionés, però he pogut passar la jornada que no vaig poder fer el meu darrer dia de pràctiques al asilo ja que vaig estar amb un altre grup. El dia m’ha passat molt rapidament, ha fet un temps excepcional, hi hem estat gran part del matí al jardí, jugant amb els infants... la veritat que els infants no s’han fet gens estranys i m’he trobat acollida i com si estigués a casa meva! Ho he passat genial! Com una mestra més, parlant de la festa de demà del llibre, a veure quines coses falten organitzar, també les he convidat a dilluns venir a sopar a casa i totes estan molt contentes i il•lusionades!! Quan ha estat hora de marxar he donat a cada mestra, col•laboradores, i cuiners un detall amb pastissets que tant els van agradar. Amb una frase polida! He quedat d’acord amb na Chiara i na Ilaria per anar aquest capvespre a una presentació d’un conte que ha fet una mare d’una fieta de l’asilo Il Faro i anirem plegades. Demà tenim la festa del llibre a l’asilo, esperem que vagi tot molt be i es treguin doblers per al centre, apart del a seva prioritat maxima que és l’intercanvi de llibres, que les families han portat de casa seva, amb una dedicatòria, unes paraules, una història darrera cada llibre. D’aqui ha sortit una bella amistat!!

Dimecres, 16 de Maig de 2.012

Del dia d’avui vull destacar l’apropament amb les mestres i la conversa que ha mantingut al final de la jornada amb na Marisa. Ha estat molt interessant poder parlar amb ella, una persona que porta 30 anys treballant en aquest espai, recollint les històries, rondalles pròpies de la Toscana i en especial les de Pistoia, que les conta als infants i treballa a partir d’elles a fi que no es perdin i basicament perquè les considera cultura pròpia dels pistoiesos que hem de coneixer. Aquesta dona parla amb una passió i sensibilitat sobre aquest tema, es nota que ho porta molt a dins, que li agrada i que té molt clar que hem de fer. M’ha regalat diferents llibres on està recollit tot el taller que fa ella amb infants i que estic veient com es porta a la pràctica sobre històries populars i també un llibre que ha fet ella sobre jocs de paraules que ha recollit a partir de les families dels infants de les escoles. Un projecte que comporta molta feina però que és clau perquè tota aquesta literatura de tradició oral no mori mai. A primera hora del matí he estat amb les mestres i la col•laboradora esperant parlant i esperant a que arribesin els grups d’infants que havien de venir per fer les activitats. Hem aprofitat per preparar el material que posteriorment hem d’emprar i adequar els espais. He començat avui amb el grup de n’Anna Paula, que era un grup de tercer curs de primària, aquest venia acompanyat d’un mestre, per el que m’han dit un dels pocs mestres homes perquè en hi ha molts pocs. Hem iniciat el ritual de treure jaquetes, després les sabates i posar-se calcetins i anar a una estança per seurens al terra i realitzar l’acció dels noms. Avui el material amb el qual girava l’activitat era un tub de cartó, de paper de cuina. La mestra l’ha presentat i ha dit un parell de coses que podien ser, perquè els infants tot d’una han demanat que era allò? Així doncs que hem començat fent una roda, un per un i en ordre, de coses que els infants podien imaginar que podia ser aquell tub de cartró. Hna sortit diferents coses, molt diverses, però he de reconéixer que armes n’han sortit un bon grapat. Després hem anat al taller i allà els infants han creat una titella amb aquest tub, l’única regla era que la titellla havia de tenir cara perquè després havia de poder parlar. Quan han entrat a les estances per realitzar la manualitat, he marxat al pis de sobre per veure el que na Marisa estava fent amb els infants. Tenc molta curiositat i ganes de veure com conten les històries, intentar aprendre com gestualitza, com canvia les veus, com parla a fi de captar i aprendre alguna cosa. Quan he arribat els infants estaven explicant les seves pors, i amb aquest grup ha estat molt polit, perquè quan algú deia alguna por sortia algun companys explicant algun consell per combatre aquella por, ha estat molt polit veure com infants es poden posar al lloc de l’altre, això es diu empatia. Després hem passat al teatrí amb les ombres xineses per explicar la mateixa història d’ahir de “Giovanni senze paura”, i també els ha agradat molt, tant que han volgut que na Marisa els ocntés una altra història. Com que no hi havia temps perquè els infants escrivissin la història de por que necessitem per continuar el taller, aquesta tasca la faran a l’escola amb la mestra, tot i que na Marisa ha explicat les característiques que han de complir i hem tornat a l’estança acollidora on hem parlat de les pors per explicar una història pròpia de Pistoia també, sobre unes bruixes. Aquesta ha estat molt polida, sobretot perquè na Marisa ha fet molt be la caracterització de les bruixes, cantant una cançó, els ha agradat moltíssim als infants, durant el camí de tornada no han aturat de cantar la cançó de les bruixes! Quan aquests han marxat m’he quedat a dalt perquè el grup de n’Anna Paula estaven fent la presentació de les titelles creades, els infants estaven molt dispersos i ni siquiera ha estat possible contar una història per grups. Després quan els dos grups han marxat, he anat a recollir i classificar tot el material que hem emprat per realitzar les titelles, he ajudat a na Marzia a endreçar l’estança i després he tingut aquesta conversa tan interessant amb na Marisa. A l’àrea no tornaré fins el proper dilluns, perquè demà anem a visitar l’escola de la infància Marino Marini i l’àrea verda que ens manca, divendres tornaré al meu ”amor” passaré el dia al asilo Il Grillo. Tenc moltes ganes de tornar-hi per estar més temps, poder interaccionar amb els infants i passar més hores amb ells.

Dimarts, 15 de Maig 2.012

Avui he passat la jornada amb na Marisa, que és l’altra mestra que treballa a l’àrea. Hem arribat més tard perquè les mestres han de tornar a treballar a la tarda amb infants, i han de mirar de compensar perquè sino fan moltíssimes més hores de la jornada que els hi correspòn. A

primera hora he estat amb les dues mestres, cadascuna preparava tot el material i espai que necessitava per realitzar l’activitat posterior amb els infants. Aquest temps he aprofitat perquè les mestres m’expliquessin el que farien avui amb els infants, ja que les dues treballen amb infants de manera separada, encara que per preparar les coses parlen i es coordinen per els espais i materials. Aviat ja ha arribat l’autobus de l’ajuntament amb el grup d’infants d’una escola de primària estatal amb una mestra, en total han arribat 17 infants. Na Marisa els ha donat la benvinguda junt amb la col•laboradora que els mostra on deixar les jaquetes, boses i hem pujat al primer pis perquè es llevessin les sabates i es posesin uns calcetins per estar més còmodes i per no embrutar pens. A continuació hem pujat al tercer pis, el més alt per entrar a una sala al costat d’on vaig fer una activitat ahir. Allà ens hem assegut tots en rotllana, i na Marisa ha començat a explicar el que ananvem a fer avui. És Una bona estratègia posar a tots els infants asseguts en rotllana, en un espai tancat de manera que poden estar més concentrats. Na Anna Paula ahir va fer el mateix. Hem fet la dinàmica de posar el nom a cadascun en una cinta adhesiva, també ens la hem posat les tres adultes. Just després ha explicat que el curs que faran durarà tres dies, que es realitzaran diferents activitats, però totes relacionades amb un tema central: la por. Per tal de ocmençar a parlar-ne ha demanat als infants a quines coses o a què tenien por. Al principi pocs han alçat les mans per participar, sobretot han estat fietes, les reaccions de la resta d’infants després d’escoltar les pors de les ocmpanyes era riure, i na Marisa els deixa que no hi havia que riure, perquè una persona pot tenir por a qualsevol cosa, que no es sap moltes vegades d’on ve però que s’ha de respectar. Depsrés ha començat a demanar a cada infant si no té cap por, o no l’ha tingut i han començat a sortir més coses. Com que molts infants reien del que deien perquè pensaven que era una tonteria, jo he explicat la por que tingut durant molts d’anys; les tortuges. Crec que ha anat força be que expliqués la meva experiència perquè han vist que es poden tenir pors no només a aranyes, o fantasmes sinó també a animals inofensius. Després han començat a participar més els infants. Quan hem acabat aquesta part de ocnversa sobre les pors que crec que ha estat molt interessant, crec que és fonamental parlar sobre les pors, expressar les emocionas, saber identificar-les, una feina que no esteim massa acostumats a fer i que és necessari per a la nostra expressió i coneixement propi, apart de per superar-les perquè fins que no les afrontem i parlem no les superem. A continuació ens hem dirigt a la sala del costat, on hi havia un petit teatrí per a les ombreses xineses. M’ha fet molta gràcia trobar-nos amb aquest element perquè a la unviersitat en vam fer per a la nostra representació del “Conte Loco”. Na Marisa ha representat una història pròpia de Pistoia que es titula”Giovanni senze paura” amb les ombres xineses, els infants han estat molt atents i concentrats, apart que han gaudit de la representació. De na Marisa havia sentit parlar que contava les històries i fa el teatre molt be, li apassiona aquest tema i avui ho he comprovat, ho ha fet molt be, amb molta senzillesa i tranquil•litat. Quan ha acabat ha volgut explicar als infants que ells també faran ombres xineses i per tant els ha explicat tots els trucs que necessiten saber per realitzar-les correctament, perquè es veguin totes les expressions… Molt interessant i que me servirà a jo també. En acabar d’explicar aquestes coses, ha plantejat als infants que abans de fer les ombres, es necessaria una història perquè sense aquesta no hi ha personatges, ni ni relat, ni espai, ni temps ni res de res. Aixi que hem baixat un pis, on hi ha quatre sales taller per realitzar activitats més manuals que s’acostumen a fer en aquesta àrea i per grups de quatre els infants s’han reunit per inventar una història de por que continuaran parlant i treballant durant les dues properes visites, també les representaran al teatrí amb les ombres. Durant la confecció de les històries hi havia grups que necessitaven més ajuda, idees, d’altres que n. Algunes han resultat vertaderament històries de por, d’altres més “light” ara vorem com acaba aquest curs, com realitzen les ombres i la representació. Tenc moltes ganes de veure com avança tota l’activitat. Quan han acabat ja era hora de marxar, l’autobus els esperava i han marxat. Nosaltres hem estat prenent un café i parlant amb na Anna Paula, que ella avui ha estat amb un altre grup d’infants al pati, organitzant la festa que realitzaran el proper divendres tarda. Després hem mirat una foto que volen penjar en una paret i he anat a endreçar els espais amb les mestres. Amb elles tenc motles estones que puc aprofitar per demanar coses, perquè me contin i és molt enriquidor tot el que m’aporten. Vertaderament estic molt a gust amb elles.

Dilluns, 14 de Maig 2.012

Avui ha començat una nova i darrera etapa de les meves pràctiques a Pistoia. A jo m’ha tocat anar a l’àrea Gialla. En primer lloc volia explicar una mica el que entenc per àrea, més endavant crec que sabré a la perfecció la seva naturalesa i existència però ara tenc poca informació. A Pistoia hi ha quatre àrees que tenen nom de colors: gialla, rossa, blu, verde. Aquests só

n laboratoris amb una temàtica específica i independent a la resta, per exemple la gialla va sobre la creativitat amb material de reciclatge a partir del relat d’històries i teatre. La verda treballa a partir de la natura, la blu a partir de l’art i la rossa treballa junt amb els infants i les famílies. Aquests espais són preciosos, dignes d’aturar-se a observar cada detall, cada racó, cada paret perquè diuen tantes coses... En aquests espais hi acudeixen infants que s’han quedat sense plaça al asilo, o grups d’escoles per realitzar diferents activitats i tallers. Poc a poc esper poder ampliar la informació, poder parlar amb les mestres que hi treballen a fi de captar del tot en que consisteixen. Durant aquest període que me resta a l’àrea també el destinarem a fer visites per diferents centres educatius que ens han aconsellat visitar i també realitzar el projecte sobre el petit grup que estem realitzant les tres alumnes de pràctiques. El dia d’avui ha estat emocionant. En arribar a l’àrea, m’ha rebut na Marisa que és una de les dues mestres que treballen en aquest espai, just a continuació ha arribat na Donatella Giovanini que és la responsable dels asils i treballa a l’ajuntament, una persona digna d’admirar i escoltar perquè sempre ens deixa amb la boca oberta, sempre diu les paraules justes i claus en el moment just. Ens hem saludat i m’han informat que aquest matí hi havia una trobada de totes les mestres que porten la iniciativa del projecte comú que han fet els asils sobre la lectura que es diu: ”Filo d’oro”. M’ha agradat molt poder participar en aquesta reunió per veure com treballen les mestres de diferents centres plegades, per retrobar-me amb educadores i sentir-me una mestra més. Just abans de començar la reunió na Donatella m’ha presentat i ha dit unes paraules tan polides sobre el meu pas als centres de Pistoia que m’he emocionat i quan m’ha passat el torn no he tingut paraules per respondre ni dir, ha estat preciós. Aquesta trobada consistia en organitzar la festa sobre aquest projecte de lectura. El que ja tenien fixat era la data, el 20 de juny, la hora a les 17h perquè si no fa massa calor i l’espai; el jardí de l’àrea gialla. El fet de realitzar-ho en aquesta àrea és perquè les famílies coneguin aquest espai i els serveis que ofereix a fi de promocionar-la. Un altra fet que s’ha tractat era a quins infants convidaven a participar, han arribat a la conclusió que millor als infants de medi i grans perquè els lactants són molts petits. Després na Donatella ja ha començat a fer propostes i fer preguntes perquè les mestres donessin idees de com organitzar la festa. Com és un fet que participen tots els asils comunals de Pistoia, troben just que hi hagi algun element identificatiu d’aquests, com ho havien de fer? Per tant s’ha fet una pluja d’idees, algunes mestres han participat més que d’altres. Les que han tingut més èxit han estat: contar un conte el qual es treballi als centres, mercat per vendre bosses i llibres, bereneta però que porti cada família el que necessiti, decorar els arbres, que la festa no sigui res didàctic sinó cultural; contar un conte a un jardí de la ciutat. Després d’haver aprofundit en les diferents propostes, na Donatella demana a cada mestra quines activitats han dut a terme per treballar aquest projecte. Les mestres van exposant el que han fet, només amb la mirada ja veig i sent si na Donatella li agrada la feina feta o troba que és poca. Un tema que sorgeix és que molts infants no coneixen la biblioteca de la ciutat que és una meravella i que un espai preciós pels infants. Diferents asils han fet activitat i sortides a la biblioteca. Les famílies no van a aquest lloc, es pensen que hi ha que pagar, s’han adonat que hi ha un desconeixement molt gran. Una mestra explica que al seu centre han realitzat un mercat d’intercanvi de llibres que han portat les famílies i que va tenir molt d’èxit, aquesta idea ha tingut molt d’èxit i es decideix que es durà a terme a la festa. Junt amb aquest fet es parla d’una adhesius que es regalen a un establiment per les compres realitzades, i que és una manera de catalogar els llibres a casa que tenen els infants perquè creïn les seva propis biblioteca, també comenten que s’ha fet aquesta acció a la Filastrocca i que ha estat un èxit. Jo que he pogut veure com està feta aquesta catalogació trob que és molt interessant perquè és una manera que les infants coneguin els llibres, diferents temàtiques... La pròxima trobada es durà a terme el proper dilluns 21 a les 8;30h a l’àrea Gialla, així que podré participar-hi de nou i veure el procés i com avança . Aquesta reunió les mestres han de portar pensat quina activitat volen dur a terme a la festa com asilo. Quan ha acabat la trobada he estat parlant amb na Ilaria que és una mestra del asilo Il Grillo, hem mirat el jardí plegades per veure com poden organitzar-lo i ha parlat amb les dues mestres responsables de l’àrea gialla. Després tothom ha marxat la meva esta a l’àrea. En primer lloc m’he presentat a la col•laboradora na Marzia, que ajuda a les mestres a endreçar els espais i preparar coses i he començat a parlar amb les dues mestres que porten aquesta àrea; na Marisa i na Anna Paula. M’han dit un poc en que consistia el que feien, però molt per sobre perquè era tard i esperaven a que arribessin infants d’una escola. Resulta que a aquesta àrea hi arriben grups d’infants del darrer durs de l’escola materna, es a dir, cinc anys i fins la quinta de l’escola elemental, que per a nosaltres és la primària. Aquest fet, m’ha parat una mica perquè a jo realment el que m’interessa es treballar amb infants de 0 a 6 anys. Però també pens que aprendre moltes coses que podré adaptar en un futur a l’educació infantil. Avui he passat el dia amb na Anna Paula, perquè és la única que tenia un grup d’infants. Ha arribat un grup de 20 infants de primer curs de primària amb l’autobús i dues mestres. Els hem rebut i han deixat els abrics just a una habitació que hi ha en entrar a propòsit i s’han dirigit al pis de dalt, s’han tret les sabates i s’han assegut a una estança i la mestra ha començat l’activitat. Aquí s’ha iniciat el joc i la interpretació quan la mestra ha presentat una capsa de cartró que s’ha convertit amb la protagonista, un personatge que han dissenyat, que deia secrets als infants, també ens hem post una cinta amb el nom... Després ha portat un cistell ple de capsetes i els infants han escollit una per un. L’activitat d’avui consistia en realitzar una titella amb aquestes capses, i decorades amb material de reciclatge. En haver explicat tot el que hi havia que fer ens hem dirigit a les sales – tallers, on estava tot apunt i el material presentat per iniciar i donar joc a la creativitat dels infants. Ha estat polit veure com decoraven, feien cares, posaven vestits, braços a la capsa, alguns molts perfeccionistes d’altres que necessitaven una ajuda i ànims per continuar... En acabar, hem pujat al segon pis de l’àrea que hi ha un teatrí, perquè la mestra ha proposat als infants que per grups de cinc, presentessin a les seves titelles i representessin una història improvisada al moment. La veritat que aquest grup ha estat molt mogut i molt nerviós durant tota la jornada, la darrera activitat no s’ha realitzat com es fa de costum perquè no complien les normes, perdien molt de temps... fins i tot la mestra s’ha molestat una mica i havia de cridat molt l’atenció dels infants, tot i la presència de les mestres. Estic segura que podré veure aquesta activitat amb un grup més tranquil i que la gaudeixin més. Quan hem acomiadat als infants, hem anat a recollir el material, classificar les coses que estaven per sobre la taula a fi de tenir-ho enllestit per a la propera trobada amb un altre grup. Després ha arribat na Marisa l’altra mestra i hem estat parlant i coneixent-nos una mica les tres plegades, ha estat una estona agradable. Després ja ha estat hora de marxar cap a casa. A l’àrea el meu horari serà divers, perquè faré normalment de 8,30h a 13,30h, està molt be tot i que ara hem de dinar a casa i hem de fer el projecte sobre el petit grup.

Divendres, 11 de Maig 2.012

Avui ha estat el darrer dia a l’escola la Filastrocca, per molt preparada que estès i conscienciada per viure aquest moment al final m’han fet plorar, i m’ha fet llàstima acomiadar-me dels infants, mestres i col•laboradores. En arribar he anat a l’estança de les construccions amb les mestres i infants, poc a poc com és de costum els lleons i cavalls han marxat als seus espais i ens hem quedat nosal

tres sols. He estat parlant amb na Francesca i jugant amb dos infants que els costa interaccionar amb els altres, els he tingut tot el temps al meu costat. Avui un grupet d’infants s’han posat dins un tren que és de fusta, es dirigien a les mestres i deien que anaven a Florència a fer una volta. Normalment el tren no està tan ple, avui els ha cridat més l’atenció. Quan ha estat hora de recollir els infants s’han posat les “piles” i ho han endreçat tot, me sorprèn perquè avui tenien totes les joguines molt escampades i hi havia molta feina, però en uns pocs minuts ho han endreçat tot i hem pogut anar tots junts a l’estança per esmorzar. Mentre esperaven el carret na Francesca els ha proposat un joc als infants que els ha engrescat molt, es tractava que ella posava veu de robot i cridava a un infant per volta, i els feia repetir paraules, sobretot per veure com pronuncien els diferents sons. M’he adonat que el so que més ha costat és el labial. El moment d’esmorzar ha passat tal i com està organitzat; les mestres posen els mantells, els infants conten quan amics tenen a la taula i van a demanar el nombre de servilletes, després porten la panera amb les galetes, i demanen un per a un als amics que volen beure, van al carret i agafen el que necessiten. En acabar de berenar han marxat els infants per grups al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, i hem anat tots a l’altra per iniciar les rutines. Volia destacar la importància de les rutines; el berenar, dinar, anar al lavabo tantes vegades, descans. Els moments claus del dia giren al voltant d’aquestes rutines que consideren claus pel desenvolupament i creixement dels infants. Això és un dels aspectes que més m’ha agradat de la meva experiència a Pistoia. Abans de començar el ritual del joc de “Qui hi ha?”, na Francesca ha iniciat aquest moment explicant als infants que avui era un dia especial perquè havien de fer un joc molt important. Ha presentat el simulacre d’evacuació de l’escola d’aquesta manera, explicant que era un joc, que havien de creure molt les indicacions de les mestres, que sortirien fora de l’escola, que hi havia un home que pitaria, que s’havien de posar per parelles agafats de les mans i fent una fila... Durant aquesta estona he aprofitat per anar a veure el grup dels cavalls i lleons ja que estan realitzant la rutina en gran grup. Els he explicat als infants que era el meu darrer dia a l’escola perquè prest tornaré al meu país, que estava molt contenta d’haver estat aquest temps amb ells, que m’havia agradat molt veure com jugaven i feien feines. He portat per a cada grup una bossa de llaminadures per menjar després del dinar, però les mestres han volgut que els hi donés al moment, per les mestres portava unes bossetes amb pastissets fets meus i una targeta d’agraïment, han quedat molt contentes i tot han estat elogis. En aquest moment ja he començat a sentir una mica de pena i també m’he adonat que m’aprecien més del que me pensava. Aquest detall també l’he tingut amb els col•laboradors del centre, que són persones més, imprescindibles pel funcionament de l’escola. Després he retornat al grup dels lleons que estaven apunt de començar el joc després de l’explicació de na Francesca. He aprofitat aquest moment per demanar si podia parlar un segon i donar les llaminadures als infants i el detall a les mestres, en aquest moment ha vingut una fieta i m’ha portat un paquet amb totes les històries del centre que volia. M’ha fet molta il•lusió aquest regal perquè el volia tenir, i ja m’havia informat per comprar-lo. Després hem fet el joc del ritual i poc després ja ha començat el simulacre i hem hagut de sortir fora del centre. Els infants s’han decepcionat una mica perquè pensaven que seria més llarg, però les mestres els han dit que ho havien fet molt be i que tenien un premi: menjar els ous de xocolata que no van menjar ahir per l’incident del jardí. Entre la xocolata i sortir a jugar al jardí els infants s’han conformat. Mentre els infants estaven jugant al jardí, he agafat dues fietes dels cavalls i dues dels gats i hem anat a la biblioteca que hi havia na Algha fent una activitat amb un grup dels lleons. Hem anat per donar el detall dels pastissets i també per donar-li a ella que és la impulsora de la biblioteca tan espectacular que té aquest centre per regalar-li un conte que havia portat de Menorca que es titula Sa tortugueta Tris Tras, perquè és una cosa molt nostra i perquè tenen un apartat de contes en llengua estrangera i me feia molta il•lusió que hi hagués un trosset meu com a record. Després hem tornat al jardí hem jugat una estona, i després ja ha estat hora d’anar a rentar mans i fer pipi per dinar. El meu darrer dinar avui ha consistit de pasta amb tomàtic, i petxuga de pollastre amb patata guiada. A partir d’ara a l’àrea no dinaré. En acabar de dinar, els infants han anat a fer pipi i al llit, jo he marxat amb els infants que van a la biblioteca, hem estat una estona jugant, una fieta m’ha fet contar-li el conte que he regalat i l’he pogut traduir sense dificultats, el meu italià millora! Quina llàstima haver de marxar aviat, me sap tan de greu deixar això, aquesta manera de viure i entendre l’educació. Després poc a poc m’he anat acomiadant de totes les mestres i col•laboradors, ha estat una estona molt emotiva perquè m’han dit paraules molt polides que mai oblidaré, fins i tot una col•laboradora m’ha convidat a sopar a casa seva avui! Estic molt contenta d’aquesta experiència. Aquí acaba de nou una nova etapa de les meves pràctiques, dilluns començ a l’àrea groga on es treballa la creativitat, trob molt interessant anar a veure com es treballa en aquest espai i esper aprendre molt. Demà capvespre estic convidada anar al asilo Il Grillo que fan l’apertura perquè vagin les famílies i infants que l’any que ve començaran al centre, tenc ganes de viure com es duu a terme aquest moment, és un inici del període d’adaptació i sobretot el que més il•lusió me fa es trobar-me amb les meves “companyes” de nou, que ja he anat a visitar un parell de vegades des de que no estic al centre.

Dijous, 10 de Maig 2.012

Aquest matí ha estat una mica més especial perquè na Loredana, una de les dues mestres avui no venia a l’escola i me quedava jo amb na Francesca soles, això ha suposat que estigués més amb les infants i tingués un paper més actiu. Com és de costum la primera hora del matí hem estat a l’estança de les construccions, junt amb infants dels altres grups. Als minuts han marxat cap a les seves estances i nosaltres hem quedat jugant en aquest espai. Durant aquesta estona, apart de rebre als infants i les seves famílies, he pogut parlar i apropar-me a na Francesca, la veritat que m’agrada molt l’actitud i manera de ser d’aquesta mestra. És molt divertida, sempre fa bromes als infants, juga molt amb ells, els fa riure però després té el punt i sap posar-se seria quan la situació ho requereix. Hem estat parlant de diferents casos d’infants i les seves famílies, sobre l’educació i sanitat a Itàlia, li he demanat si tenen algun document oficial tipus currículum que emprem nosaltres a les Illes... Prest ja s’ha fet l’hora d’anar a berenar. Els infants que tenen la tasca de cambrers, s’han posat els davantals, les mestres i col•laboradora hem posat els mantells de tela que s’empren per aquest moment, i després na Francesca ha fet contar a cada infant el nombre d’amics que hi havia asseguts a la seva taula. D’aquesta manera sabien el nombre de tovallons que necessitaven per posar taula. Na Francesca ha insistit amb un infant que li costa estar concentrat en una activitat. Amb l’ajuda de la mestra contava tots els que eren i després quan ens havia de dir el nombre en deia un altre, això ha fet que es repetís l’acció unes quantes vegades. A continuació els cambrers han anat demanant un per un als seus companys que els venia de gust prendre per beure. Hem esmorzat tots junts, encara que en aquest moment les mestres no es seuen amb els infants, estan dretes per si han de servir res. Quan han recollit les taules, els infants per grups de colors han anat al lavabo amb na Francesca, jo m’he quedat amb els altres dins l’estança i poc a poc els deia que anessin al lavabo. A mida que els infants ja havien anat al lavabo, s’anaven seient a l’altra estança, per començar el joc de “Qui hi ha?”. En primer lloc el qui ha fet de Moix Mammone el dia anterior, va al tauler i passa el moix de posició per saber a qui li toca avui. Un cop fet, el nou moix, va a llevar totes les fotos del taulell i les col•loca dins el cistell, agafa una cistelleta amb les pintures i na Francesca l’ha maquillat de moix. Hem cantat la cançó del moix Mammone i hem iniciat el joc. En acabar s’ha demanat al protagonista que volia fer, si contar una història, cantar... Al final s’ha decidit per contar una història d’un conte amb el qual han treballat bastant anteriorment i del qual tenen la capseta amb tots els protagonistes. Quan els infants elegeixen contar la història, no es tracta que la mestra conti el conte i els infants treguin els personatges. Sinó que l’infant és el que conta la història sol, amb l’ajuda dels personatges. Quan l’infant ha intentat contar-la però no se’n recordava massa la mestra, li ha proposat que jo llegís el conte i l’infant mogués els personatges. La mestra en aquest moment ha marxat per anar a fer unes gestions. Aquesta manera de contar el conte agrada als infants, i han estat molt atents, sobretot per la meva pronunciació que és molt diferent i la troben rara, i perquè estan pendents que l’amic tregui tots els protagonistes quan toqui. En acabar m’ha tocat estar una mica més amb els infants perquè la mestra no hi era i he demanat al moix que volia fer, hem cantat la cançó del mag, que és pròpia de l’escola i va lligada a les històries que han inventat. Després els he proposat que els mostrés una cançó de les illes, i la veritat que els ha engrescat molt. Sempre quan parlo o cant en català o castellà es queden tots callats, té un efecte “hipnotitzador” . Els he cantat “Una mosca volava per la llum”. Aquesta cançó també es canta amb les vocals i això si que els ha encantat sobretot la u i la i. Ens hem divertit molt, poc després ha arribat na Francesca i ha proposat a l’infant que contéssim una història del mag que encara no coneixia. Ha donat temps ha contar-ne dues, però els infants sobretot alguns que tenen més problemes per mantenir la concentració es dispersaven. Quan hem acabat la mestra tal i com els havia dit abans de començar a contar les històries si se portaven be sortiríem a jugar al pati ja que estava eixut i feia molt bon dia. Després de jugar una estona al jardí, ha vingut un infant dels cavalls a dir-li a na Francesca que un infant dels moixos havia fet pipi al jardí. De repent s’han dirigit on ha succeït el fet, i posteriorment ha cridat a tots els infants que entressin a dins al passadís perquè hi havia que xerrar. Na Francesca molt enfadada ha explicat el que havia passat sense dir noms, ha fet reflexionar i raonar als infants a fi que valoressin si el que havia passat estava ben fet o no. Després ha dit que es quedaven a dintre, i hem anat a rentar-nos mans, pipi i a seure a les taules. Quan tots estaven asseguts a les taules, na Francesca ha explicat als infants que avui dos d’ells havien portat dolços per compartir després del dinar, però donada la situació proposava als infants que fer; que mengessin tots dolços i els que s’havien portat malament no en menjaven, o ningú en menjava avui perquè totes les coses que es duen a l’escola són per tots i s’han de compartir i es menja demà si es porten be. A la fi després d’expressar el que sentien i pensaven els infants, han arribat a l’acord que avui ningú menjava res i demà ho farien tots plegats. Sembla mentida que infants arribin aquest pensaments i conclusions, quan moltes vegades pens que són més egoistes, però avui m’ha quedat demostrat que no és sempre així. Hem dinat realitzant el mateix ritual com és de costum i després de tenir les taules endreçades els infants han tornat anar al lavabo a fer pipi abans d’anar al llit a dormir, jo he marxat amb dos infants a la biblioteca a esperar que els vinguessin a recollir. Demà serà el darrer dia en aquest centre, segurament me farà pena, però crec que he après a mantenir una mica les distàncies i sentiments i no ho passaré tan malament com ho vaig passar al asilo.

Dilluns 7 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola amb el grup de tres anys, ja que la setmana passada només vaig poder estar un dia amb ells, aquesta setmana la passaré amb aquest grup manco el dimecres que realitzaré l’activitat amb el grup de cinc anys, els lleons. El dia ha succeït sense molts fets a destacar a nivell d’infants, però si hem rebut una parell de visites que trob molt interessants. En arribar a l’escola m’he dirigit a l’estança de les construccions on estaven les mestres amb els infants. Aviat el grup dels cavalls i lleons han marxat cap a les seves estances i espais. Nosaltres hem quedat jugant en aquest espai, avui hi havia na Francesca com a mestre del grup. Aquesta és molt divertida, sempre inicia joc amb els infants, molt actriu... M’ha agradat molt un moment que els infants s’han posat a fer els perruquers, hem rigut molt. Poc després ja ha estat hora de recollir l’estança i anar a esmorzar. Avui hem rebut una visita molt especial per a les mestres, han vingut una exalumna i la mare de l’escola. Na Francesca s’ha posat molt contenta i han estat durant tot aquest moment parlant. En acabar els infants han anat al lavabo i després a l’altra estança per iniciar el ritual del bon dia. Just abans ja havia arribat na Loredana, l’altra tutora. Hem iniciat el ritual del joc “Qui hi ha?”. Quan ha acabat les mestres han demanat al infant protagonista que fa de moix, que li venia de gust fer, si cantar una cançó, contar una història... Finalment han optat a contar la història del mag, la qual té engrescada a tota l’escola i en la qual estan treballant els pares per a la representació teatral. Durant aquest relat, ha vingut a l’escola el pare d’un infant que avui estava malalt, per parlar amb les mestres sobre la representació de l’obra teatral perquè és tenor i s’ha ofert d’encarregar-se de la part musical de l’obra. M’ha agradat motl veure la implicació de les famílies en l’escola i sobretot amb aquesta activitat de l’obra. Mai havia vist que les famílies entressin a l’escola i a les aules d’aquesta manera. Na Francesca havia de mostrar al pare un cd amb una actuació d’una obra que es va fer fa un parell d’anys, i l’han posat al ordinador de l’aula on estàvem nosaltres, això ha fet que els infants volguessin veure-la, mentre les mestres i el pare anaven parlant de com planificar la musica. Després d’aquesta agradable visita, les mestres han portat una capsa plena d’arxivadors. Abans de parlar i explicar el que eren i perquè els havia comprat, ha deixat que els infants diguessin el que pensaven a fi d’arribar al objectiu del objecte del qual havien parlat en anteriors dies. Als infants els ha costat bastant arribar-hi. Després d’aquesta activitat els infants han demanat continuar veient el cd amb l’obra de teatre que havien mostrat al pare tenor. Aquesta història és una de les quatre que els infants d’aquesta escola han anat escrivint al llarg dels anys. Com he dit en diferents ocasions el fil conductor d’aquesta escola són els contes i tot gira la seu voltant. Quan hem vist uns quants minuts de la representació ha estat hora de recollir, anar al lavabo a fer pipi, rentar mans i anar a seure a la taula per dinar. Del moment del dinar vull destacar que en aquesta escola moltes de les mestres no actuen de la manera més exemplar. Faig aquest comentari des de’l respecte. Moltes d’elles no mengen tots els plats, sobretot els primers que són pasta. La veritat que si exigim als infants que provin i mengin tot nosaltres com a educadores i referents ho hauríem de fer, el que potser que manco m’agrada és que moltes si no mengen no es seuen a la taula amb els infants. Crec que si donem importància vertaderament a aquest moment l’hem de fer de qualitat. Aquesta situació la veig diferent a com la he viscut al asilo Nido, on les mestres sempre estaven assegudes a la taula, menjaven més o manco però sempre provaven el menjar. En acabar el moment del dinar, els cambrers com és de costum han recollit la taula, aquesta acció dels cambrers la realitzen fantàsticament, donen molt de protagonisme als infants. Les mestres han cridat als infants per grups de colors i han anat al lavabo a fer pipi i els que anaven a dormir s’han dirigit a l’estança i jo m’he emportat a dos infants a la biblioteca per llegir algun conte fins que venguin les famílies a cercar-los. Després ja he marxat. Demà no aniré a classe perquè tenc una visita familiar.

Dimecres, 9 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola després de tenir un dia lliure per la visita del meu germà petit. Dóna gust arribar a l’escola, que et rebin amb un somriure, que es posin contentes de veure’t, que me demanin on he anat si ho hem passat be. Cada dia fan que me senti més a gust en aquest centre, cosa que al principi no vaig notar del tot. He arribat una hora més tard a l’escola per què avui he portat moltes bosses amb material reciclat de casa per fer una activitat que hem preparat pels infants de l’escola. Per aquest motiu he agafat el bus i he tardat molt en arribar. La primera part del matí he estat amb els lleons, ja que avui havia de fer una activitat amb ells. Al principi he estat amb una al•lota que ha vingut d’Andalusia a fer pràctiques al centre també i hem aprofitat per xerrar i explicar-li algunes coses que no entén. Just en aquest moment ha estat hora d’esmorzar. He aprofitat aquest moment per anar a fer una visita al grup dels moixos que són el grup amb el qual estic fent les pràctiques aquests dies. Amb aquestes dues mestres me sent molt a gust, quasi be amb les que més, Els he portat un llapis d’ulls que empren per pintar la cara del moix cada matí per fer el joc de “Qui hi ha?”, ja que el tenien molt petit i s’estava acabant. S’han posat molt contentes, pel detall que he tingut. Després he tornat a l’aula dels lleons però he intentat quedar-me més defora i no ser molt intrusiva ja que hi havia na Emmanuela, na Cristina com a mestres i na Eli, s’al•lota de pràctiques, me sembla que eren masses persones adultes en l’espai. Després d’esmorzar els infants han anat al lavabo per grups i després a l’altra estança a fer el ritual del bon dia. Na Emmanuela ja m’havia dit com organitzar-nos per fer l’activitat. Així que he aprofitat per col•locar l’espai, tots els objectes, cadires i taules. La veritat que estava una mica nerviosa per realitzar aquesta activitat. Normalment no me pos molt nerviosa al fer exposicions, però avui el fet de fer-ho amb infants, amb una altra llengua, amb gent que tampoc conec massa... Quan els infants han acabat la rutina del bon dia, les mestres han fet subgrups per fer activitats al matí. Envers, de fer-ho per colors avui els han mesclat i amb jo han vingut dotze infants. Quan han arribat a l’estança els infants s’han sorprès en veure tot el material que hi havia, i també la disposició de les taules que estaven diferents. Just quan estat asseguts he començat la presentació. En primer lloc he explicat com era de petita, a quina escola anava, que m’agradava fer els capvespres, he presentat la meva família, parella, els animals que tenc per casa, després l’illa d’on venc, el camí que he fet fins arribar a Pistoia i he enllaçat amb els dos monuments prehistòrics amb els quals es basava i era el focus de l’activitat. Quan he presentat el talaiot i la taula, els he explicat que eren, les funcions, he mostrat fotos a fi que poguessin entendre al màxim de que es tractaven. Tot i així crec que ha estat complicat que entenguin que aquests monuments servissin per fer res, i una cosa que m’ha fet molta gràcia ha estat quan un infant m’ha dit que la torre de Pisa era més polida que aquestes construccions. Pens que és complicat fer entendre als infants que han estat construïts en diferents èpoques, que abans no tenien els mateixos mitjans... En acabar aquesta presentació he conat un conte que hem creat les companyes de casa, la veritat que ha estat una mica complicat llegir la història en italià, mentre movia els personatges pel decorat. El conte ha quedat explicat en manco temps del esperat i els he proposat als infants fer una activitat relacionada amb els monuments; crear, construir taules i/o talaiots amb tot el material reciclat que tenien presentat. La veritat que els ha fet moltes ganes fer aquesta activitat, estaven realment motivats. La mestra ha donat una regla a l’hora d’agafar el material i es que anessin de primeres per parelles, poc a poc. Després mentre anaven construint els infants lliurement agafaven el que necessitaven. La veritat que han sortit obres molt diverses i ha engrescat a tots els infants. Un cop acaba l’activitat tots hem classificat el material que ha sobrat per reciclar-lo a les escombraries. La mestra m’ha dit que li havia agradat molt l’activitat, que era una bona idea per a fomentar la creativitat, fer ús del material de reciclatge entre d’altres. Quan he tingut tot endreçat he anat a la biblioteca per tornar amb el grup dels moixos, que avui han anat en aquest espai perquè les mestres anaven a recontar la història del mag amb les titelles. Aquesta representació ha estat molt divertida, les mestres sense cap tipus de formació, s’animen a fer teatre in situ, improvisat i la veritat que ha estat molt engrescador i divertit. S’han adonat compte que alguns infants es perdien, però entenc que tenen tres anys i els costi estar una hora concentrats, crec que succeeix també a les persones adultes. En acabar la representació, hem marxat ràpidament a la nostra estança per dinar, ja que era tard. El fet del temps, el respecten, perquè han acabat l’activitat però després si han d’anar més de presa o deixar de fer alguna cosa perquè és hora de dinar ho fan. Les mestres cada dia es tornen per dinar a les taules amb els infants, mai repeteixen, cada dia van canviant de color, a fi d’estar totes amb tots els infants. En acabar de dinar he anat a la biblioteca amb dos infants que esperaven a les famílies per marxar a casa. Avui puc senyalar el dia com a especial per l’activitat que he portat a terme, he pogut fer una mica més de mestra amb un grup d’infants i m’ha agradat molt, la llàstima és no parlar millor l’italià per expressar-me millor, però he quedat satisfeta. Els dos dies que me queden els passaré amb els infants de tres anys i demà especialment participaré més perquè faltarà na Loredana i faré de mestra junt amb na Francesca. Tenc moltes ganes perquè amb elles me sent molt a gust, són molt afectuoses i carinyoses.

Dimecres, 2 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu únic dia d’escola d’aquesta setmana. Dilluns i dimarts va ser festa i l’escola va fer pont. Dijous ens quedem a casa per realitzar un treball de la universitat que hem de portar a la pràctica la setmana que ve amb els infants de cinc anys. Finalment divendres i dilluns no aniré a escola perquè reb una visita familiar. El dia d’avui ha estat força interessant, he anat amb els infant

s de 3 anys, els moixos. Aquest és el darrer grup que me falta per estar en aquesta escola. La veritat que sentia curiositat per veure com treballen, ja que és l’edat més similar als infants més grans dels asilo Nido que més me van agradar. En arribar com és de costum m’he dirigit a la sala de les construccions on hi ha tots els infants que van arribant i les mestres. Poc a poc han marxat els infants més grans dels lleons i cavalls cap a les seves respectives estances. En aquest moment ja m’he quedat sola amb na Loredana que és una de les dues tutores del grup de 3 anys i he aprofitat per xerrar amb ella, fer-li preguntes, sobre el nombre d’infants, espais, projectes que porten a terme... també he aprofitat per observar la seva relació i tracte amb les famílies i els infants i he fet fotos de tots els espais d’aquesta altra zona de l’escola que no havia enregistrat encara. Sobre la disposició de l’espai, l’única cosa que no m’agrada tant, és que els infants de tres anys, no tenen perquè veure, ni tractar als infants dels altres dos grups perquè estan bastant allunyats, crec que és interessant que poguessin tenir més contacte i no només si surten al pati diferents grups. Atès que aprofiten els passadissos per jugar i fer activitats estaria molt be que aquests poguessin interactuar, ho entenc com una forma d’enriquiment. Els infants de tres anys juguen a la sala de les construccions fins les 9h més o manco que és la hora d’esmorzar. En aquest espai infants juguen amb unes construccions que hi ha, d’altres amb objectes que porten de casa, d’altres amb un tren gran que hi ha dins la sala o fins i tot en hi ha que es seuen a un coixí gran per llegir un conte. La veritat que aquest espai respecta bastant el que volen fer els infants, no és tanca en una sola activitat. La mestra m’ha explicat que és un grup format per 27 infants, d’aquests només són fietes 6, la resta infants de sexe masculí, això implica que el grup sigui més mogut. Són dues tutores, ella i na Francesca que arriba més tard, com es de costum en aquest sistema educatiu, que tenen diferents hores d’entrada i sortida. També m’ha explicat que hi ha diferents infants amb necessitats educatives especials, en aquest aspecte pos màxima atenció perquè m’agrada conèixer aquests casos, i no sabeu el que m’ha sorprès que me digués que hi havia 3 bessons amb NEE, setmesons que venen del asilo Nido Il Grillo, tot d’una m’han recordat als germans amb els quals he gaudit tant al asilo, però aquest és un cas diferent, des de’l meu punt de vista més lleu a primera vista. Sobre els projectes que porta a terme aquest grup`, m’ha sorprès i agradat molt la idea que estiguessin relacionats amb contes. Aquest curs han treballat molt diferents contes, dels quals confeccionen una capsa amb els seus personatges per poder escenificar el relat mentre es conta la història, a partir d’ells han fet diferents activitats com per exemple fer menjar de colors perquè el conte parlava de colors. Aquesta idea m’ha agradat molt, i la ficaré dins la meva motxilla de recursos i idees. Quan ha estat la hora d’esmorzar la mestra ha avisat als infants que havien de recollir l’estança de les construccions, m’ha sorprès molt com ho han fet aquests infants, trob que han estat els millors en fer-ho, la cosa que més m’ha impressionat és que els infants sols han anat a portar les joguines que portaven de casa a la capseta sense que fes falta dir res, això vol dir que hi ha unes normes establertes i que els infants les tenen ben interioritzades. Na Loredana me diu que des d’un principi hi ha unes normes bàsiques, mínimes establertes per les mestres des d’un inici, que són fixes, però que la resta les van construint amb els infants, perquè ells donin la seva opinió, pensin el que esta be, el que no, i és una manera de que ells les interioritzin millor, que entre ells s’avisin quan no les compleixen... Molt polida aquesta manera “d’imposar regles”. Fer-ho de manera grupal, on tots tenen dret a parlar i explicar el que pensen consider que és genial i és una oportunitat perquè els infants participin a l’escola. El moment de l’esmorzar s’ha dut a terme com es de costum al centre, les mestres posen els mantells, els infants paren la taula, i demanen als seus amics que volen beure, avui els he portat galetes perquè com no sé si tornaré amb ells per fer el mateix que he fet amb els altres dos grups. En acabar els cambrers han recollit la taula, i na Loredana ha anat cridant un grup per volta, per anar al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, jo m’he quedat a l’estança amb els altres infants. Aquest grup també es divideix en subgrups per colors, pens que és una metodologia del centre, perquè tots ho fan així. L’espai per als 3 anys també està format en duies estances pròpies com va passar amb els lleons de 5 anys. Resulta que fa uns anys l’escola va tenir una doble línia i per tant es va organitzar d’aquesta manera. Quan tots han anat al lavabo ha estat hora d’anar a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia, a realitzar el joc de “Qui hi ha?”. Amb aquest grup també hi ha una trona amb forma de moixos, es pinta la cara d’una moix a l’infant protagonista, però a diferència dels altres grups, aquest no té ni elegeix un ajudant, ho fa tot sol ell. Durant l’execució d’aquest joc ha arribat na Francesca l’altra mestra i s’han posat a parlar entre elles, perquè havien de tancar un parell d’assumptes. M’he adonat que les mestres aquí parlen molt entre elles, el diàleg és bàsic. Després les mestres han aprofitat per recontar el conte amb el qual estan treballant, ja que jo no el conec i els infants fa quatre dies que no venen a escola. Això ho han proposat també perquè demà i divendres realitzaran una activitat relacionada. Per contar la història han demanat a un infant que ho fes, i d’altres l’han ajudat a escenificar amb les figures. El conte es deia: Jo menjo la llunya. M’ha agradat molt com ho han fet els infants, i també la conversa que ha esdevingut després amb les mestres i es que demà els infants faran crostatines, que són una espècie de torrades de pa amb els diferents aliments que els personatges del conte pensaven que tenia gusta la lluna. Les mestres han volgut fer participar als infants a l’hora d’escriure la llista per anar al supermercat, una idea perquè els infants recordin els aliments que sortien al conte, si es poden trobar al supermercat, si han de trobar un aliment substitutiu, que es sembli... En acabar han posat enmig de la rotllana, una estora que un infant ha portat per l’escola. Resulta que el cap de setmana va anar amb els seus pares a Ikea i va escollir aquesta estora per regalar i portar a l’escola... Les mestres han demanat a l’infant que penses el lloc on li agradaria més posar-la, ho han escenificat i decidit. Quin moment més polit, que l’infant que porta un objecte el deixin decidir on col•locar-lo, però el millor de tot és que l’infant ja portava en ment on posar-lo. En aquest moment s’han fet dos grups, a jo m’han dit que anés amb na Francesca que anava a fer una activitat relacionada amb el conte a la sala de llums. Aquests dies passats havia vist una mica el que era i tenia molta curiositat per participar-hi. Ens hem dirigit amb deu infants a l’altra part de l’escola, l’únic moment per tenir contacte amb els altres infants. Dins la sala la hem condicionat, la mestra ha preparat el projector, la pantalla i la càmera fotogràfica. Aquesta constava d’anar relatant el conte, projectant els animals i la lluna amb el projector i a continuació que els infants ho representessin. Ha estat molt divertit, una manera diferent de treballar el conte que als infants els ha agradat molt i les mestres hem rigut molt també. Avui no hi havia temps per fer deixar jugar als infants perquè ja era hora de dinar, però la mestra els ha dit que un altre dia els deixarà que moguin ells les imatges amb el projector. Després ens hem dirigit a l’estança primera, on hem esmorzat, la taula ja estava parada, l’ha posat la col•laboradora, no sé si sempre es fa així o si fan participar als infants normalment. Hem començat a dinar, sempre asseguts per grups, els infants es serveixen el menjar que volen sols. Les mestres no han menjat el primer plat i alguna tampoc del segon, he trobat a faltar el caliu que es crea quan un adult es seu a la taula i parla amb els infants, de la manera que ho viva al asilo. En acabar de dinar, els cambrer han llevat la taula, m’he dirigit a la biblioteca amb els infants que faltaven per recollir les famílies. Allà he estat jugant i mirant contes amb infants dels altres grups. Després m’he quedat una estona més perquè na Rebecca una de les tutores dels cavalls m’ha mostrat una presentació power point que han fet per regalar als pares sobre el procés de l’hort.