UNA JORNADA A L'ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
Per realitzar aquesta activitat crec que el més pràctic i clar es fer-ho mitjançant un dia del meu diari, en aquest s’explica tot tal qual ho feim.
Data: 28 de Febrer de 2.012
A les 8,20h he arribat a l’escola però el vestuari estava ocupat i he hagut d’esperar uns minuts. Quan m’he pogut canviar les sabates he entrat a la nostra aula, hi havia na Francesca amb vuit infants. Els he saludat perquè ahir els vaig trobar a faltar i m’he assegut amb ells mentre berenaven. Aquesta estona han trucat diferents cops per telèfon a na Francesca i havia de sortir sovint de l’aula. Jo me quedava junt amb els infants. I he començat a veure la seva pilleria quan els hi deia alguna cosa i no me feien cas en canvi tornava na Francesca i de sobte creien. Me fa por que no m’acceptin ni valorin com la resta de les mestres, però entenc que porto poc temps i m’han de provar.
Quan hem acabat d’esmorzar na Francesca m’ha comentat que avui na Ilaria tenia festa i que no vindria, així doncs com que na Ciara no entrava a treballar fins les 9,30h igual que na Donatella , ens dividiríem el grup en dos per a estar millor. Just després ha agafat el full com és de costum i ha passat llista i ha anotat els infants que han vingut.
A continuació na Francesca ha portat la peixera per canviar l’aigua als peixos, aquest moment els agrada especialment als infants, sobretot quan els treuen amb el salabre i els esquitxen. Quan hem acabat de canviar l’aigua, na Francesca s’ha emportat la peixera i els ha donat el menjar.
Quan hem tingut la taula recollida, ha cridat a quatre infants perquè vinguessin amb jo a l’espai de cuina i biblioteca.
Aquest fet ha estat força especial, perquè és la primera vegada que me deixen sola a càrrec d’uns infants. Llavors hem entrat tot d’una a l’habitacle, els infants han començat agafar els estris i objectes que composen la cuina, hi hagut conflictes per les 3 pepes que diferents infants volien alhora. Però han començat a jugar amb altres coses, els he proposat jugar junts, sempre hi ha infants que tenen més dependència a l’adult i d’altres que no, però més o manco hem jugat plegats preparant menjar, els demanava com es deien les coses així jo aprendre vocabulari, després una nena ens ha llegit un conte i després n’he agafat jo un altre per llegir-lo, perquè tenc ganes d’avançar amb la llengua.
Als pocs minuts ha vingut na Ciara, a veure que fèiem i que era la hora de menjar fruita, però ha dit que acabéssim de contar el conte i ha marxat. Quan hem acabat de contar el conte, hem recollit l’espai col•locant els objectes i llibres a fi de que el proper grup que entri ho trobi ben posat amb un ordre i que faci ganes jugar-hi.
A continuació ens hem assegut els quatre infants i jo a una taula, i els he tallat el plàtan per menjar-ne. Aquests infants els encanta la fruita, en mengen molta quantitat de tot tipus. Als pocs minuts de començar a menjar el plàtan ha vingut na Donatella i s’ha assegut amb el meu grup.
En acabar de menjar-nos-en la fruita, hem fet com es de costum el bon dia, cantant la mateixa cançó a cada infant a mode de passar llista de qui ha vingut i atorgar uns temps de protagonisme a cada infant. Després hem cantat unes quantes cançons, ja que me trobava a la primera sala de l’aula on hi ha dues taules per menjar i hi havia un altre subgrup amb na Ciara. Els infants anaven demanant les cançons que els venien més de gust. Quan hem cantant unes cinc cançons. Na Ciara ha explicat al gran grup el que anàvem a fer.
Na Donatella s’atracaria als armaris on es guarden els abrics, i aniria cridant per ordre als infants per posar-los-hi. Na Ciara i jo ens quedàvem a la taula amb la resta. Quan ja portaven diversos infants les jaquetes na Ciara m’ha dit que anés a seure amb els infants a l’estora mentre ens preparàvem tots.
Quan hem sortit tots al pati he aprofitat per anar al vestuari per posar-me les sabates i agafar la jaqueta. He sortit al pati i hem jugat una bona estona. Els infants al inici discuteixen per els objectes i estris, ho volen tot, tots. Poc a poc van iniciant els jocs amb altres infants, projectes comuns, d’altres en solitari, alguns es mouen per tots els espais, d’altres no es separen dels adults... És molt interessant veure els diferents jocs que es donen, les relacions, agrupaments, conflictes i la seva resolució.
Quan ens hem adonat compte, se ens ha fet tard, ja teníem el carret dins l’aula esperant amb el dinar. Abans d’entrar a l’aula na Ciara ha explicat als infants que en entrar ella i na Francesca ajudaria als infants a treure els abrics i després vindrien amb na Donatella i jo al lavabo a rentar les mans.
Quan tots els infants han estat nets s’han assegut a les dues taules de la sala del inici de l’aula. Na Donatella ha posat els mantells i jo els pitets als infants. A continuació a vingut na Beatrice la col•laboradora a dinar amb nosaltres. Jo avui m’he assegut a la taula alta amb na Ciara. He posat la taula, avui no han proposat fer-ho als infants, crec que era perquè ha ni havia temps. Hem començat a dinar avui tocava pasta amb tomàtics i de segon peix amb pèsols i tomàtic, tot estava molt bo, però avui m ‘he quedat amb gana.
Després hem recollit la taula, els infants estaven asseguts tranquil•lament i esperant la galeta que acostumen donar com a postres. Avui m’he adonat després d’haver passat el dinar amb les diferents educadores, que segons la persona els infants tenen un paper més actiu, participen més posant taula i sobretot si hi ha o no conversa durant el dinar. Així com he viscut aquests dies, el moment del dinar és màgic, els infants són realment persones autònomes, mantenen una conversa com a persones adultes i m ‘ha encantat però m’he adonat que això succeeix segons la mestra que viu aquest moment amb els infants.
Quan hem acabat de dinar els infants han demanat na Ciara per cantar algunes cançons. Hem estat una estona cantant diferents cançons, però m’he adonat que els infants sempre demanen les mateixes.
A continuació na Ciara ha explicat que ella i na Donatella anirien amb els infants que van a dormir i canviar els bolquers i fer-los net a la sala de més endins. Na Francesca i jo ens quedàvem amb els infants que venen a recollir els pares. Na Francesca estava netejant les cares i les mans dels infants, he anat per ajudar i m’ha dit que no me preocupés, a jo me sap greu que no me deixin participar, sembla que no volen que ho faci com si fos una cosa pejorativa no sé, com si els hi sàpigues greu que faci aquestes coses igual que garnar l’altre dia l’aula. Li he dit a na Francesca que vull participar en aquests moments si me deixen, perquè vull aprendre a canviar bolquers, a fer net cares, mans, vull aprendre a ser mestra amb tot el que comporta.
Quan han estat enllestits, na Francesca ha posat les jaquetes als infants i hem sortit tots al jardí, aprofitant que fa un dia genial que convida sortir fora. Només teníem cinc infants, poc a poc han vingut a recollir-los. L’infant més petit corrent ha caigut amb la mala sort de ferir al cap a la cera del jardí, i s’ha fet un petit cop al front . m’ha sabut greu el que ha succeït perquè estava jo sola amb els infants. He contat a na Francesca el que ha passat i m’ha dit que és normal, aquest infant té el cap en proporció gran i sempre cau amb el cap, i més quan corre que encara no acaba de coordinar perquè té un any i mig. Però de totes formes m’ha sabut molt de greu.
Després na Francesca ha marxat a casa perquè acabava la jornada, m ‘he quedat jo amb la darrera fieta, esperant que la vinguessin a recollir. Quan ha vingut l‘àvia a recollir-la, he entrat dins l’aula he copiat el full amb la formació i trobades per el mes de març, quan he acabat no hi havia ningú dins l’aula. Els infants dormien dins l’habitació amb na Ciara, he anat al vestuari a canviar-me i he marxat a casa.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
- Des de les 7,30h a les 9,30h van arribant els infants a l’escola.
- Entre les 8,00 i les 9,00h fan el primer esmorzar que consta de llet, té i galetes en gran grup.
- Sobre les 8,50h i les 9,30h es realitzen petits grups i alguns van a l’espai de constuccions, d’altres a l’espai de cuina i biblioteca, o al passadís.
- De les 9,30h fins les 10,30h en petit grup menjen la fruita.
- De les 10,30h a les 11,30h tornen anar als espais de joc, o al jardí, o amb les safates d’experimentació, o dibuixen, juguen amb taulers de fusta i materials reciclats.
- A les 11,30h renten les mans i es preparen per dinar.
- A les 11,45h fins les 12,20h dinem.
- A les 12,20 rentem mans, boques, canvis de bolquers.
- A les 12,30h els infants que venen a recollir-los ara marxen a l’ambient de cuina i biblioteca o a l’estora que hi ha a la primera aula o al jardí. Mentre jugen, es llegeixen contes o canten cançons. Fins les 14h que els han vingut a cercar.
- Des de les 12,30h fins les 15h els infants que es queden al centre fan sesta.
- De les 15h a les 15,30h els infants es vesteixen i es preparen per ser recollits per les families o quedar-se al centre fins les 17,30h en un servei que s’ofereix.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
El que es decideix ensenyar es fa de manera col•lectiva, mitjançant una reunió de totes les mestres del centre. Hi ha un projecte de tot l’Asilo en comú i després un altre més personalitzat de cada grup d’infants.
L’avaluació la fan les mestres tutores. Si hi ha algun cas especial, d’algun infant que vam amb altres mestres o especialistes, aquests també hi participen.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola)els ajuden?
Amb la meva presència dins l’escola crec que ajud a l’hora de realitzar els diferents agrupaments, si algun moment han de sortir per fer una cridada tenen una persona adulta amb la qual deixar els infants, poder oferir una atenció més individualitzada als infants, i donar un suport a les mestres, amb les meves preguntes i questions les puc ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes que normalment no fan.

4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Aules:Aquestes estan organitzades en 4; una de lactants, una dels mitjans, i dos dels grans. Aquestes aules són grans i noves com tot el centre, gaudiexen de canviadors, lavabos adaptats pels infants, i habitació pel descans. Algunes fins i tot tenen altres habitacions a dins per al joc.
Les aules en general no disposen de molts elements, sinó que tenen molta cura amb al seva estètica i prefereixen tenir manco coses i més ben organitzades. Tot està en prestatgeries i armaris de fusta, el plàstic quasi be no existeix (manco en alguna joguina), hi ha molta documentació i imatges per a totes les parets, és una manera de decorar però amb un sentit i qualitat. Els diferents elements de l’aula estan presentats dins cistells de mimbre. En totes les aules hi ha molta claror, ho permeten els grans ventanals i portes que hi ha que donen accés a l’exterior. En general són unes aules que criden motl l’atenció, conviden a quedar-se i viure en elles.
Rutines: les rutines en aquest centre són valorades com moments educatius rellevants. En general tots els grups que he vist just en arribar berenen: llet, te i galetes. Després van a jugar un poquet, sobre les 9,30h porten la fruita i la mengen. A continuació tornen a jugar o fer alguna activitat i a les 11,30h ja es preparen per al dinar. Es dina fins les 12,20h – 12,30h i després es fa neteja dels infants i canvi dels bolquers. Després els infants que es queden van a l’habitació per a dormir i els que no esperen a les families jugant o fent alguna activitat.
Horaris: L’horari del centre és de 7,30h a 15,30h. Els infants poden arribar des de les 7,30h fins les 9,30h, tot i que hi ha casos que arriben més tard i no passa res.
Els horaris venen molt marcats pels moments del menjar: primer berenar, fruita i dinar. La resta va rotllants segons aquests. La migdiada si que la solen fer des de les 12,45h fins les 15h. La resta d’horaris entremig estan explicats a l’apartat de les rutines.
Espais: els espais en general coincideixen molt amb el que he explicat a les aules. És un centre molt nou, té dos anys i tot llueix molt. Tot el centre gaudeix de molta llum i això li dóna vida. Hi ha molta documentació repartida per les aules i passadissos. Aquest centre conta de 4 aules, una sala pels mestres, dos vestuaris, una cuina i bogedaria. El passadis és llarg i estret, però dóna prou joc per fer activitats en ell. Aquest centre està envoltat de jardí amb arbres que dóna molta riquesa i vida.

Tota la organització del centre com són les aules, les rutines, els espais i els horaris els fan les mestres junt amb la coordinadora, en aquest cas és na Donatella Giovanini. En un principi hi ha uns cànons generals, però que posteriorment s’adequa a l’espai del qual es disposa, al nombre d’infants i les seves característiques.
Quan sorgeix un problema les mestres, són les que principalment han de solucionar-ho, si és una mica més greu o té certa rellevància s’informa al Comune. Això seria en el cas d’una baixa per malaltia llarga, pel qual motiu haurien d’enviar una altra mestra.

5. Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
En aquest centre s’intenta que els infants tenguin una relació de cooperació i col•laboració continua. No es realitzen cap tipus d’activitat individualitzada que no sigui el canvi de bolquer, tot es fa en gran o petit grup.
Els infants segons la seva edat interactuen d’una manera o altra. Els més menuts s’expresen més fisicament, quan no estan contents o d’acord pegen cops als mans i el braços als companys, d’altres es criden, es parlen com a persones adultes, es refereixen els uns als altres com amics i no companys de classe. La manera de fer en aquest centre ajuda a que els infants es relacionin, però a vegades segons la personalitat dels infants juguen amb alguns amics (sempre els mateixos, o van canviant), els agrada intreraccionar i jugar sols, en petit grup o en gran grup.
No empren molt la violencia entre ells, manco en els casos dels infants amb manco edat que entenc que succeeix per la seva edat i evolució, perquè no saben expressar-se mitjançant les paraules.

6. Com interactuen amb el mestre/a?
Les mestres no són gens autoritàries, però els infants les respecten moltíssim. No els agrada gens quan elles s’enfaden i es disgusten.
Entre ells tenen una relació afectiva, en la qual demostren els seus sentiments. Ambdues parts expliquen , parlen i demostren tots els seus pensaments i sentiments i són escoltats per les altres bandes. Això fa que hi hagi una certa complicitat i “feeling”. Els infants són escoltats com una persona més amb els mateixos drets, no un ésser inferior, el qual el que explica no és important.

7. Com s’interectua amb les famílies?
Les families entren i surten de l’escola amb molta frequència, de manera molt natural i tranquila. Aquests entren per deixar als seus infants, expliquen si hi ha res important a dir, com per exemple si ha dormit be o no l’infant, si està malalt, quan els venen a recollir els demanen com ha anat el dia, si han menjat be.
També telefonen des de la casa al telefon de l’escola que hi ha dins l’aula, per si els infants arribaran més tard, si tenen algun dubte sobre algun fet que passi aquell dia, com reunions... És una relació molt informal, de confiança en la qual es dóna molta informació durant aquests petits contactes.
Me va xocar una poc el dia que vaig assistir a la reunió, pensava que tothom intervindria més, que estarien totes les families més implicades, però no va ser així, me va resultar més familiar amb el que feim al nostre país.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Els infants quan han de començar en el centre, es realitza una reunió per les families en la qual es dóna una carpeta amb tota la documentació i informació important que cal conèixer. Cada setmana comencen anar a escola 3 infants, aquests incorporacions es realitzen a partir d’un calendari que intenta respectar les necessitats de cad infant i la seva familia.
Per a les mestres nouvingudes, no es realitza cap tipus de pla d’acollida. En part s’enten perquè mai estan soles, sempre treballen per aprella o trio educatiu. Si es tracta, d’una mestra que no té gens d’experiència no coneixement, van al “Uffizio” i allà els fan un curset amb na Donatella i Tonina.