1r dia: Dijous 29 de març de 2.012
Avui ha començat el Congrés de Montecatini. D’aquest vam sentir parlar-ne abans d’arribar a Pistoia per part de na Pusy, un cop instal•lades na Dontella també ens va dir que seria molt interessant que hi participéssim, vam fer la inscripció i aquí estem.
La sensació que he tingut és de ser una mestra més, crec que érem unes 1000 persones, quasi be tot dones, poca presencia masculina a la que esteim acostumada al món de l’educació infantil. En arribar al palau de congressos hem fet el registrament i ens han donat una bossa de tela amb diferent material. Després de dinar hem tornat al lloc per iniciar el conveni. En primer lloc hem fet una volta per diferents expositors d’empreses que venen material escolar, mobiliari, bolquers biològics de tela... ha estat molt interessant veure tot el material que hi ha, catàlegs... per entrar una mica dins el món i conèixer més coses.
Un cop dins la sala ens hem assegut al costat de les mestres que venien del meu asilo i ha començat el congrés.
S’ha inaugurat amb una actuació musical d’un cantautor italià que ha cantat una cançó que parlava dels infants. No he entès massa be el que deia però transmetia molt, apart que sota seien un grupet d’infants. Després un home ha fet la lectura d’una poesia de Rodari i també ha recitat diferents històries recorrent tota Itàlia. Just en acabar, s’ha realitzat una altra actuació musical, aquesta cançó també parlava d’infants, escola i era molt emotiva. Mai havia sentit cançons amb aquesta lletra.
En primer lloc Ennio Rucco, com a assessor del servici educatiu, polític i social de l’ajuntament de Montecatini Terme, ha fet l’obertura i presentació general del conveni. Aquest ha explicat qui ha col•laborat perquè es pugui dur a terme aquest conveni, els objectius, ha fet una introducció, fet referència a la crisi econòmica i social que vivim actualment i ha expressat la seva opinió de reivindicar el servei de 0 a 3 anys. Ha parlat de la importància de pensar en els infants, amb els educadors i la seva formació.
Ha continuació ha parlat Giuseppe Bellandi que és el batle de Montecatini Terme. Aquest va dir que en el moment que vivim hem de tenir molt de coratge i no por, seguir caminant cap endavant encara que caiguem. Els infants són les coses més importants vives. Va acabar la seva intervenció amb la frase: “ La infància és el color del món”. Una frase que me va semblar preciosa.
A continuació va intervenir el representat de la Regió de la Toscana i una Assessor provincial. D’aquest darrer destacar que: a Pistoia porten 40 anys de treball a favor de l’Educació Infantil. Ens parla que el servei als infants és la carta de presentació i identitat d’un territori. El servei del Asilo Nido es una millora per el paper de la dona en la inserció laboral, també ofereix ocupació i no s’ha d’entendre només com un servei assistencial de cura. També parla de percentatges d’escolaritzacions...
Vol destacar dues accions importants. El fet que l’educació estigui regular i unificar el servei de la infància. És el punt de partida, la base concreta de tota la província. La segona acció és el curs per a tots els treballadors del servei públic i privat. Per poder créixer s’ha de donar oportunitat de deixar participar a les famílies.
També va fer un incís, una queixa, ja que l’estat no dóna doblers per a l’educació infantil i hauria de subvencionar tota l’etapa de 0 a 6. L’etapa 0 a 3 ha estat més marginada i discriminada, com un servei individual el qual ha de fer front únicament les famílies. El servei per a la infància no és un servei social, no un servei perquè les mares puguin treballar, sinó perquè és un dret dels infants. Aquest home fa ús d’una metàfora del servei amb Arca de Noé.
A continuació es dona pas a na Grazia Sestini que és la supervisora de la infància i adolescència de la Regió de la Toscana. En primer lloc aquesta explica que la seva figura és molt nova, existeix des del gener, i ha estat una incorporació que s’ha fet imitant el model del nord d’Europa. Aquesta parla de que els drets als menors es respecten, també dels serveis per als menors. Sobre el moment de crisi actual ens diu que hem de vigilar qualsevol cosa, a tothom perquè la crisi afecta a totes les persones. L’oferta educativa ha de ser igual, no és només un servei assistencial, social, està molt relacionat amb la inserció laboral de la dona, però no s’ha de considerar com un instrument de conciliació vida laboral i familiar.
És un instrument educatiu, perquè infant porta formació la quan va a l’escola, aquesta informació li ofereix la família. No només hem d’educar als infants, sinó a les famílies . Perquè existeix una fragilitat educativa avui. Avui en dia moltes famílies són sobre protectores o tenen grans dificultats per educar als seus fills.
Ens diu que està d’acord amb la diversitat i tipologia de serveis. Tantes tipologies han de tenir una oferta, Standard, adaptada a totes les famílies.
La feina amb els infants, és un tema molt delicat, en el qual la nostra humanitat té molt a veure. Treballar en una escoleta, vol dir treballar amb una ciutat.
A continuació es dóna pas a Lorenzo Campioni, que és el president del grup nacional d’escoletes i escoles. Aquest home durant tot el conveni ha estat nombrat en moltes ocasions, crec que és una figura molt important, que ha treballat molt en projectes de molts centres a nivell nacional.
Ens mostra la seva preocupació pel moment que vivim actualment de crisi, ens diu que és complicat .
Ens parla a nivell europeu la importància que hi ha d’estudiar i oferir un servei de qualitat als infants. Servei de qualitat independentment, de qui el gestioni i la seva naturalesa. S’ha de donar el pas de servei assistencial a servei educatiu. Hem de treballar junts per un mateix objectiu, fer recerca per a la cultura dels infants.
A continuació és fa el reconeixement a dues dones, que han fet molta feina durant la seva vida per la infància. Una d’elles a l’any 1.969 va obrir dues escoletes públiques de l’ajuntament. L’altre al 1.972 va obrir una escola de 3 a 6.
A continuació baixen de la taula totes les persones que han intervingut per donar pas a una nova taula. Aquesta la coordina Enzo Catarsi que és el nostre tutor a la universitat de Florència. En aquest moment comencen les intervencions més específiques del Congrés, fins ara eren més salutacions i presentacions. Com diuen aquí ara es fa:” inizio lavori”
Aquest comença parlant de Antonio Grangi un gran pedagògeg junt a Maria Montessori. Diu que el servei educatiu per a la infància italià és el millor que hi ha, ja sigui per la seva organització en general, organització dels espais, estètica, es fan ambients amb bon gust, hi ha tant d’art a les parets dels centres.
Parla també de la professionalitat de les mestres, que tenen molt de coratge i força. Ens diu que el mestre ajuda a l’infant a créixer. La mestra no pot mirar només a l’infant, també ha de treballar amb les famílies(educació familiar).
Aspectes que vol destacar: la continuïtat educativa i coordinament pedagògic. Hem de treballar en aquesta direcció, és el camí per a millorar el servei pels infants.
Llegeix un diàleg sobre la felicitat: “Una mare li diu a l’infant que la clau de la vida és la felicitat. Aquest infant després va l’escola i li demanen que vol ser de major i ell respon: vull ser feliç. Li responen a aquest infant, que no ha entès be la pregunta, i l’infant els diu que són ells que no han entès be la vida. (John Lennon). Així acaba la seva intervenció, preciós.
A continuació dóna pas a Valerio Belotti que és director del departament de Ciència de l’educació i procés formatiu i cultural de la universitat de Florència. Aquest realitza la presentació amb un power point que es fa més dinàmic.
En primer lloc parla de la crisi actual. Aquest introdueix una paraula que sentiré molt durant tot el conveni “welfare” (benestar). Ens parla de la finalitat d’aquest welfare, que pot ser de breu o llarg període, els riscs que comporta. Ens mostra un gràfic amb la despesa social per a les famílies amb infants i es veu que Itàlia no gasta massa.
Ens diu diferents maneres de veure, mirar als infants: com un fill, com un ciutadà, com un problema, com una despesa, com una inversió. Ens parla de Hedeman i altres economistes que diuen hi ha una forta relació entre l’infant, el creixement del país i els recursos per al benestar. També parla de la promoció a la prevenció dels infants, que contribueix a fer créixer el país. Mostra un gràfic sobre les famílies pobres a Itàlia.
Ens fa una proposta, una visió crítica: Hem d’afrontar el moment de crisi amb coratge, el concepte de benestar està evolucionant i canviant. S’ha d’obrir a nivell d’espai polític, social, professional.
És molt important i imprescindible cuidar als infants i a les seves famílies per la cohesió i futur del país.
A continuació ha intervingut na Luigina Mortari que és docent de pedagogia general de la facultat de ciències de la formació de la Universitat de Verona. Aquesta dona ja la vam sentir en una conferencia titulada: ecològicament pensant. Ha estat la intervenció que més m’ha agradat de dia.
Ella ha tractat el tema de la cura. Diu que és molt important en tota l’etapa de l’educació infantil. Parla de la cura en el àmbit educatiu, social i sanitari.
Per contextualitzar conta una experiència de cura amb una malalta de càncer. D’aquesta el que recalca és els petits gestos com el tocar, acariciar, tocar el cabell... sense aquests no pot florir la vida. Aquesta experiència m’emociona molt per la situació personal que he viscut, però ha estat emocionant.
Aquests petits gestos els feim cada dia amb els infants a les escoles. Hem de tenir clar que nosaltres ens construïm gràcies a les relacions amb els altres, ja siguin situacions de cura o incúria.
L’ànima infantil és una ànima tendre en la qual es queda gravat tot el que succeeix des del primer dia de vida i per tant hem de donar el millor de nosaltres, sobretot en els petits gestos de cura. “Tens capacitat de cura si tens capacitat de respecte” això ho diuen diversos filòsofs americans als que fa referència.
Després d’aquesta emotiva intervenció parla na Ligia Maria Leao de Aquino, una docent de la universitat de Rio de Janeiro, Brasil, que també treballa amb el ministeri d’educació i és coordinadora del grup nacional de 0 a 6. Aquesta intervenció es fa amb una persona que tradueix. Aquest fet fa que la gent es despisti, i no estiguin atents a l’exposició. Aquesta exposició es fa mitjançant una presentació power point en italià.
Parla de la política educativa nacional i la seva qualitat. Ens mostra unes dades generals de població i infants de Brasil per contextualitzar. Parla sobre la política nacional sobre la infància, la descriu com una conquesta del moviment social, perquè estan sortint d’una dictadura i no és fàcil.
Després ens parla específicament de tres lleis que parlen del drets dels infants com són 1.988 constitució federal, 1.990 Estatut de l’infant i adolescents, i la del 1.996 la llei nacional per a l’educació.
Just a continuació parla dels principis que tenen: el joc, atenció individual, protecció, afecte, amistat, ambient acollidor, estimulant i segur, contacte amb la natura, curiositat, imaginació, expressivitat....
Els objectius d’aquestes accions són que l’infant sigui un subjecte amb drets, la formació dels educadors de l’educació infantil, la dimensió pedagògica de la pràctica vers els infants, participació de la societat en la formulació de la política per l’educació infantil.
També explica totes les accions que s’han fet i que s’estan portant a terme per a la lluita a favor de la infància i el dret a l’educació al Brasil.
A continuació han donat pas a Anna Lia Galardini que és una de les persones que ha lluitat més a Pistoia per l’educació. Al congrés la presenten com a membre del grup nacional d’infància. Jo a la universitat he llegit diferents articles seus, i me fa molta gracia poder veure i conèixer aquestes persones.
Aquesta inicia el seu discurs a partir del títol del conveni. Li dóna el significat de que hem de mirar cap en davant però dialogant i interrogant el present. Diu que l’educació infantil mai ha tingut el camí fàcil i ara està pitjor amb al crisi però que sempre ha estat difícil, entenc que ho diu pel fet que no hem de dramatitzar, perquè mai ha estat fàcil.
Parla de diferents aspectes sobre el conveni que és una ocasió per testimoniar, donar visibilitat a la qualitat, aquest any han vingut més assessors que altres anys, no han escollit un tema en general sinó diferents aspectes que defineixen a l’infant en el país. Recorda que hem de situar a la família en primer lloc, per poder donar qualitat al servei.
Per acabar ens diu i nombra dues paraules a les quals hem de donar gran valor: ètica i democràcia.
Final de la sessió d’avui.
2n dia: Divendres 30 de març de 2.012
Per a la continuació del conveni aquest, avui hi havia 9 comissions diferents, a fi de tractar diferents temes i distribuir a la gent, ja que eren moltes participants a més de famílies que també venien. Els títols de les diferents comissions eren: les famílies i el servei, les competències dels infants, la cura en l’educació, autonomia de l’infant, la formació en el servei, la qualitat com a resposta, relacions entre adults, continuïtat i discontinuïtat en l’educació, el servei per la infància en temps de canvi i crisi.
A nosaltres na Donatella, que és la nostra responsable, ens va dir que anéssim a la comissió nombre 7 que es feia a Pistoia, al polo universitari. El títol de la nostra comissió en italià era: Relazioni tra adulti: La regola è semplice?
Ha començat fent una presentació en Mario Tuci el tinent batle de Pistoia i assessor de l’educació. Aquest explica la historia i situació de l’educació infantil a Pistoia. Acaba amb una frase de Loris Malaguzzi que diu: “ La regola è semplice. La serenità e il piacere dei bambini sta dentro allà serenità e al piacere degli adulti”.
A continuació ha intervingut La coordinadora del dia d’avui, que és na Sandra Benedetti, que és responsable del servei polític familiar, de la infància i adolescència de la Regió Emilio Romana. Comenta la frase de Loris Malaguzzi.
Parla del paradigma relacional sobre l’adult i l’infant, visió d’un infant competent que permet una relació de diàleg. Hem de treballar conjuntament entre els serveis institucionals, mestres, famílies pel benefici comú que són els infants.
No hem de mostrar als pares com fer-ho be, perquè això és una ofesa per a les persones adultes.
Ha presentat la primera intervenció del dia na Donatella Giovannini que és la responsable de la unitat del servei integratiu per la infància de l’ajuntament de Pistoia. Aquesta dona és la nostra responsable a Pistoia i amb la qual tenim una relació.
Ella es presenta com la representant i portaveu avui d’un gran grup de feina. Ens diu que hem viscut una època de canvis, incorporació de gent nova, a nivell econòmic i social.
La regla no és simple, no és una fórmula, és una manera d’entendre i viure els serveis.
L’aspecte més rellevant de Pistoia és el creixement personal, amb això vol dir conèixer-se i millorar, créixer per ser. Per aconseguir-ho s’ha de treballar de manera conjunta, a través de l’esperança es carrega, és una font d’energia.
L’objectiu principal és la defensa i promoció d’una cultura col•laborativa. Hem d’ajudar a que les escoles vaguin per aquest camí.
Parla de la formació del grup, que ha d’haver una sintonia entre les companyes de feina, s’ha de mirar la part personal de les docents i també la professional perquè hi hagi una connexió.
La qualitat està per damunt de la comunicació. Ens diu que veu el protagonisme com un reconeixement al que es fa no com una exhibició ni egocentrisme.
El grup de treball a l’escola ha d’incentivar el treball en equip però no basta amb això, la formació és molt important. Els grups de treball han de ser heterogenis per enriquir-se entre ells i als infants. El treball en equip ha de tenir molta força, s’ha de fer a nivell de ciutat, no només de centre.
Després ha parlat de dues experiències que s’han dut a terme a Pistoia. La primera es diu: Picolo virtut. Aquesta inspirada en un llibre. Serveix per a cultiva la ment de les ensenyants, transmetre passió per la lectura, parlar de la visió del món, parlar a través d’un llibre. Llegir és obrir, escoltar, discutir en grup.
La segona es diu “Gentile” i es saber interpretar el món, aquesta activitat es duu a terme amb les famílies.
La següent presentació l’han fet n’Anna Ferrante, coordinadora de l’Ajuntament de Teramo i na Luana Di Cintio mestre de l’ajuntament de Chieti. Aquestes expliquen experiències que s’han dut a terme en la seva zona.
Aquesta l’expliquen a partir d’un mapa del tresor . Aquest mapa ha estat construït per persones fràgils, les dones, però ho han fet gràcies a la col•laboració de tothom. Per què aquesta experiència es dugués a terme, han estat molt importants la regió de la Toscana i Emilia Romana. No és un procés fàcil, és esgotador, i les mestres tenen un paper d’administratives a més a més.
Parlen del llenguatge femení, el llenguatge del fer. L’exposició la realitzen a partir d’un diàleg, d’una cridada telefònica. Expliquen el recorregut de totes les lleis que tenen relació als infants i educació. Ens transmeten que volen construir un pensament comú per a conquistar la identitat comuna. Aquesta exposició m’ha costat bastant entendre-la.
A continuació ha sortit a la taula na Antonella, la substituta de na Roberta Baldini, responsable i coordinadora del servei educatiu de 0 a 3 anys del ajuntament de Viareggio. Aquesta intervenció m’ha costat molt entendre, perquè ha llegit el discurs que havia de fer la persona que no ha vingut, i clar, ha començat a llegir molt ràpid i no he entès masses coses.
La relació entre els adults no és una cosa fàcil, és una fórmula complicada. Totes les relacions humanes són complicades i més ara en la societat que vivim que és molt complexa, multi ètnica, canviant.... S’ha de reflexionar entre tots els contexts del sistema educatiu com són la família, els infants i la comunitat.
Les relacions amb els altres, és una condició antropològica, una dimensió educativa que ha de ser objectiu de reflexió pedagògica.
Ens han presentat el seu sistema educatiu, el nombre de centres, naturalesa... Ens diuen que les escoles han de ser llocs de trobada entre família- infants i comunitat.
Una frase que m’ha agradat molt ha estat: “ Ogni città che pone al centro della riflessione l’infanzia, si pone al centro della riflessione política del paese”. (Tullia Musatti).
Ens parlen de la documentació que ha de fer-se pels infants, famílies i comunitat. La documentació és la narració, com a un percurs de la interpretació i significat del que succeeix i es viu dins l’escola.
Quan acaben de fer la seva exposició na Sandra, la coordinadora remarca la importància de la documentació per a reflexionar, millorar, ha de formar part del projecte pedagògic.
La darrera intervenció del matí la ha realitzat na Rosella Scielzi, coordinadora responsable de la cooperativa “Punto e virgola”, Pordenone. És la responsable d’una escoleta infantil privada. Ve a explicar la seva experiència i història. Ens dóna les dates de la seva constitució, tenen 36 infants, obre tot l’any, ofereixen un horari molt flexible per ajudar a les famílies.
Parla de la necessitat de viure amb els infants relacions positives i coherents. Parlen que la formació docent no ha de ser a nivell personal ni individual sinó grupal , continua i permanent. Parla de la metodologia observativa Tavistock. Diuen que la confrontació i diàleg entre les mestres ajuda a fugir del subjectivisme i poder enriquir-nos entre les docents, genera un ambient de treball ric.
Després d’aquesta intervenció na Sandra la coordinadora ha fet un comentari i ha dit la importància de ser transparents davant tothom. Hem fet un descans i a la tornada s’ha donat pas al debat de les assistents al conveni. Han parlat diferents mestres, coordinadores i mares. En algun moment s’ha donat desacords d’opinions entre mares i mestres.
Na Dontella ha acabat aquest debat dient que ens hem de modernitzar però tenint una identitat, en compte el camí que portem fet fins ara i que hem de seguir endavant i seguir construint.
A continuació hem anat a dinar i hem desconnectat una mica, hem dinat a un restaurant proper al Polo universitari i ens hem assegut amb les mestres del meu centre, el menjar ha estat típic de la toscana.
Al capvespre hem reiniciat la sessió amb la intervenció de na Paola Falteri, de la facultat de ciències de la formació, departament de les persones i territori de la Universitat de Perugia. Diu que l’educació ha de canviar , no ha de ser estàtica perquè la societat canvia i avança. L’educació és un procés, no una fotografia estàtica ni fixe. Aquesta intervenció m’ha costat molt entendre-la.
Na Sandra reflexiona i diu que la professió de mestre no es pot fer de manera solitària sinó en grup i conjuntament. Un líder funciona si deixa créixer el grup.
A continuació ha intervingut na Antonietta Nunnari, responsable pedagoga de la divisió del servei educatiu del Ajuntament de Torino. Diu que moltes ciutats tenen diferent oferta de serveis educatius pels infants de naturalesa diversa com privats, públics... La frase amb la qual me qued d’aquesta intervenció és “ser manco obedients i més pensants”.
La darrera intervenció del dia l’ha fet l’únic representant masculí, aquest ha fet una presentació power point. És coordinador pedagògic del servei per la primera infància del coordinament pedagògic de l’Ajuntament de Formigine.
Ens ha dit que quan parlem de relacions sempre és complicat. Defineix paraules que troba que són claus per a les relacions com són ecologia, relacions, “cocostruir”.
També fa referència a la teoria atacament de Bolwby, Trevarthen, Stern, Firaz, Corboz.
Parla del triangle que es dóna en les relacions a l’escola entre les mestres, famílies i infants. M’ha faltat entendre moltes coses d’aquesta exposició, el cap també està una mica saturat d’estar concentrat intentant atendre i traduir alhora.
Després d’aquesta darrera intervenció, na Sandra ha demanat si algú volia intervenir, ningú ho ha fet. Pens que tota la gent estava cansada de la jornada. Per concloure la jornada ha fet referència a la intervenció d’ahir de na Luigina sobre la cura. “La cura del ésser és la cura de la pròpia ànima, ànima en Grec vol dir papallona”.
Al final del dia, quan han acabat totes les conferències hi havia organitzades tres sortides per anar a visitar dues escoletes infantils i una escola de 3 a 6. Nosaltres hem anat a l’escola infantil de 0 a 3, que és nova i a la qual cap de nosaltres anirem a fer pràctiques, així veiem un servei més.
Aquesta és preciosa es diu: Il Castello, i ha estat fantàstica, tot materials no estructurats, una cura i estètica impressionants, les mestres ens han mostrat totes les instal•lacions.
3r dia: Dissabte 31 de març de 2.012
Aquest mati hem arribat prest a Montecatini, ens has anat be per poder agafar seient més endavant. La gent poc a poc ha anat arribant, però hem començat amb retràs. Nosaltres hem aprofitat anar a saludar a David Altimir, al qual vam conèixer ahir i fer-nos una foto amb ell.
Avui el conveni el coordinava en Pierluigi Meacci, que és el dirigent de l’àrea de coordinament d’instrucció educativa de la Regió de l Toscana. Aquest fa referència a diferents lleis, que contemplen el sistema educatiu a Itàlia i a continuació presenta als tertulians d’avui.
La primera intervenció la fa en Andrea Morrone que és docent de dret constitucional de la facultat de la Jurisprudència de la Universitat de Bolonya.
Parla de la importància de la valorització de l’infant allà on viu i es desenvolupa com és la família, asilo... També de la qüestió institucional del infant de 0 a 6 anys, tutela del menor, drets de l’escola.
Ens diu que els asilo es van crear com a necessitat d’un servei assistencial, perquè les dones poguessin treballar. També ha tocat la política de la família i ho fa mitjançant l’exposició de les lleis, i dret social. Fa una lectura dels drets dels infants, reivindica que hauria d’haver una lleis que aculli i valoritzi als infants de 0 a 6 anys.
A continuació intervé na Laura Baldassarre, de l’àrea de relacions internacionals i advocat nacional de UNICEF, Roma. Diu que els temps que vivim necessitem molt de coratge. Hem de partir dels drets dels infants i adolescents, dels principis generals d’aquesta convenció: principi de la vida, principi de no discriminació, principi de l’interès, principi de l’escolta... Hem d’assegurar les condicions i cobrir les necessitats bàsiques dels infants.
Hem de tenir en compte que els infants creixen en una comunitat multicultural, de canvis socials constants...
Reivindica que els infants amb condicions més desfavorables han de tenir programes, suports, atencions particulars perquè es compleixin els drets establerts.
El personal que treball amb infants i adolescents han d’estar adequadament formats, rebre formació inicial, continua i permanent. La professió professió de mestra hauria d’estar: reconeguda socialment i pagada adequadament.
La següent intervenció era la més esperava personalment, perquè és un home espanyol, al qual hem conegut i llegit algun llibre seu, i com que sentia que era un representant espanyol . El seu tema a desenvolupar era la identitat de l’educar en el canviament global.
Primer fa una petita contextualització de l’Associació de Rosa Sensat, i a continuació parlar dels canvis que modifiquen l’educació actualment i els va desenvolupant.
La globalització: és la capacitat del pensament global, no és un fenomen nou, ja hi era des dels inicis de la pedagogia. Hi ha d’haver sintonia entre el pensament i el fer, neix de l’escolta als infants.
La diversitat cultural: context cultural farà i tindrà una visió diferent dels infants, parla dels 100 llenguatges de Malaguzzi. Hem de preservar la pròpia identitat per fer-ho s’ha de tenir la capacitat d’entrar en un diàleg amb les altres cultures. Si som capaços d’adaptar-nos i canviar tindrem i mantindrem la nostra identitat.
El context de la crisi: és un període d’incertesa, hem de trobar la seguretat dins la incertesa. La por és inevitable, també el desànim, impotència i abandó.
Diversitat: la humanitat està caracteritzada per la seva diversitat.
Envia dos missatges des de l’Associació Rosa Sensat: resistència (no vol dir acceptar, però si donar el millor de nosaltres) i treballar junts per a construir un criteri propi, per combatre la por.
A continuació parla de dues experiències que s’han dut a terme a l’associació. La primera es diu “repensar l’escola” on s’han rellegit 30 punts sobre l’escola escrits fa 100 anys. D’aquests punts tots hem van sorprendre, sembla mentida tot el que s’ha dit fa tan de temps i que encara estem lluitant per incloure’ls a les escoles.
Després hi ha unes trobades periòdiques entre mestres per treballar la documentació.
Ens convida a participar a un congrés que es durà a terme en la seva associació del 30 al 1 de juliol.
Les darreres paraules són que hem d’anar junts cap endavant, “fer surf sobre aquest tsunami”. També ha llegit unes paraules que ha escrit na Marta Mata per reflectir el seu pensament: lluitar per a l’escola pública, l’escola de tots.
La següent intervenció l’ha fet na Giovanna Guerzoniu que és docent d’Antropologia cultural a la facultat de ciències de la formació a la Universitat de Bolonya. Fa una petita reflexió sobre el títol del conveni.
Parla també de la marginació social, com indicador del que està arribant. Hem de repensar l’escola, el que succeeix dins i fora del centres, hem de conèixer quin és el nou rol que ha d’assumir l’escola, el reconeixement de les persones cap a l’escola.
L’escola ha de tenir pròpia veu per poder-se manifestar i parlar. També ens diu la dificultat que hi ha en la conciliació de la dona en la vida personal/familiar i laboral.
El néixer en una societat determinada suposa i assegura tenir un cert nivell de vida. El risc d’empobriment és molt alt avui en dia per la crisi.
La darrera intervenció del dia a mode de conclusió, l’ha fet una Monica Guerra, del grup nacional del Nido i infància. Fa un petit agraïment i menció a totes les persones que han participat i han fet possible aquest congres.
Sobre el títol diu que podem recollir del passat tot el que ens ha servit fins ara, però això no significa que hem de negar el present, hem de fer hipòtesis i projeccions del futur sense por.
Destaca que s’ha parlat molt de concepte “crisi” durant el conveni i que hem de valorar la part positiva d’aquest, pensant que és un moment de possibilitats.
Tots hem de tenir responsabilitats, dins d’aquesta paraula troba que està inclosa la paraula “possibilitat”. Hem d’assumir les pròpies responsabilitats. La cultura de la infància es fa començant dels centres però també sortint d’ells. Hem de ser capaços. Què la bellesa torni a ser un valor en els moments quotidians.
Final!
Reflexió final:
Durant l’exposició de tot el que ha succeït al conveni, he anat reflectint la meva opinió.
Vull destacar les idees principals que s’han tractat com la crisi econòmica i social que es viu actualment, el valor educatiu i no assistencial de l’educació d’infants de 0 a 3 anys,
Destacar la gran participació de personatges polítics en aquest acte, entenc que és normal en un esdeveniment nacional d’aquesta magnitud i importància. Les aportacions que més he entès i més m’han arribat han estat na Luigina Mortari i en David Altimir. Han estat espectaculars i m’han emocionat molt. Crec que a nivell general a la resta d’assistents també els han arribat molt.
Volia dir que si hagués comprés la llengua italiana al a perfecció, hauria pogut entendre tot el contingut del conveni, això és una de els coses que manco m’ha agradat, perquè tenc la sensació que m’he quedat a mitges, i que podria haver extret molt més suc. Però m’he de quedar amb la gran oportunitat de viure una experiència com aquesta i haver après i sentit tantes paraules polides en referència a l’educació i als infants!
Destacar la bona organització del conveni, tot detall estava controlat i organitzat. Pens que si es podria haver fet pauses entre intervencions perquè hem arribat a estar quasi cinc hores assegudes escoltant i això era esgotador.
Ha estat una experiència única i irrepetible que m’ha encantat poder viure i la qual repetiria amb els ulls tancats! Això si parlant millor l’italià!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada