Dimarts, 17 d'Abril 2.012

Avui ha estat el segon dia a l’escola materna la Filastrocca, la jornada ha succeït sense fets importants ni destacables.
He anat una mica més tranquil•la pel fet de ser el segon dia, ja conec un poc l’espai, sé quines són les mestres i els infants i la seva organització. Puc dir que avui he arribat a l’escola amb unes prioritats diferents, pel fet que ahir vam fer una tutoria amb na Pusy i na Donatella, sobre el projecte que hem de realitzar durant aquestes pràctiques i a partir d’ara ens hem de fixar i recollir documentació sobre el petit grup, concretament microhistòries.
He parlat amb na Emmanuela una de les mestres del grup dels Lleons amb el que estic per explicar-li aquest canvi de rol participatiu durant la meva estada a l’escola. Perquè quedi clar, que quan es donin situacions de petit grup, hauré d’observar, recollir imatges i informació sense participar, però això no vol dir que la resta del dia pugui estar de la mateixa manera, participant i interaccionant amb els infants.
He arribat abans de les vuit, i en aquesta hora hi ha infants a l’escola però en un servei extraordinari, aquests estan dins una sala amb una col•laboradora. Hi havia dins l’escola unes mares esperant amb els infants, he vist que es donava una situació una mica conflictiva. Resulta que hi ha famílies que porten als infants abans de les 8 del matí i els volen deixar, però la col•laboradora els ha de negar aquesta acció perquè ella només té permès quedar-se amb vuit infants dels que gaudeixen d’aquest servei de “guarda”, entrada matinera. Les famílies es posaven una mica nervioses, després just a les vuit, han tornat a venir a deixar els infants, però com que no han arribat les mestres no els poden deixar al centre sols.
Ha estat un moment poc agradable sincerament. Crec que entenc totes les postures; la col•laboradora que no pot tenir més responsabilitats amb els infants, no les pot sobrepassar, també entenc a les famílies que tenen unes necessitats i el fet de no poder deixar als infants a les 8h perquè no han arribat les mestres, però també entenc que les mestres arribin a les 8 i un minut perquè sempre marxen més temps, poden haver tingut algun contratemps. No sé molt be si aquesta situació es dona cada dia o ha estat un fet puntual, esper observar-ho aquests dies. Perquè potser una possible solució seria que una mestra arribés 15 minuts abans i els recuperés a la sortida.
Quan ha arribat na Emmanuela, hem anat amb els infants al nostres espai i aquests han mirat el càrrec que els tocava aquesta setmana, perquè els canvien cada dimarts, s’han posat la seva agulla imperdible amb la imatge de la seva responsabilitat. Després han començat a jugar lliurement per els dos espais aules que tenen i el passadís. Aquests moments són els que els infants tenen per jugar més lliurement, fer les agrupacions que els venen més de gust... Aquesta estona de joc es duu a terme fins que és hora d’esmorzar sobre les 9,45h – 10h.
Després d’endreçar les taules del esmorzar els responsables i anar al lavabo, ens hem reunit a l’estança més de treball i on realitzen el ritual al matí. Han començat fent el joc “Qui hi ha?” una manera de passar llista, més divertida. Després el “mag” ha pintat el color del dia de la setmana, els seus ajudants han contant quants eren, han emplenat el paper per portar a la cuina i abans han anat als dos grups per anotar quants eren. Aquest paper es duu a la cuina i truquen al cuiner per fer la comanda del dinar. Durant aquest moment les mestres han explicat que avui era un dia especial, ja que les mestres de les escoles elementals a les quals aniran l’any que ven vindran a veure-los i conèixer-los. Han aprofitat per establir un diàleg quan un infant ha explicat que té un ratolí a casa, a continuació cada infant que tenia alguna cosa a dir alçava la ma i na Emmanuela els donava el torn de paraula. Si algun infant parla, però és un tema que no té res a veure amb el que es parla se’l fa reflexionar i se li diu que ara no és moment de parlar d’allò. Poc després dues mestres s’han emportat als infants de les escoles que avui venien mestres a la preciosa biblioteca.
Jo he quedat a l’estança amb na Cristina, una altra mestra i sis infants. Amb aquests han aprofitat per llegir-me una història que han creat ells, i que és una mica el fil conductor de l’escola. Mentre la mestra anava llegint, ha estat impressionant veure com els infants l’anaven recitant amb les paraules exactes, però la mestra li ha dit que el llegia ella. Ha estat molt polit sentir aquest relat creat per aquests infants. Després els ha donat paper i retoladors perquè dibuixin els personatges de la història. Aquesta estona he estat amb els infants, demanant que dibuixaven, pendent si necessitaven ajuda, també he ajudat a la mestra a fer una cosa a l’ordinador.
Quan han tornat la resta d’infants, ha estat hora d’acabar de dibuixar i els infants de nou han pogut anar lliurement a jugar al passadís, a dibuixar, a diferents estances.... Aquests són els moments que aprofitaré a partir d’ara per recollir documentació i situacions del petit grup. Al final d’aquesta estona he ajudat a les mestres vigilant als infants que estan al lavabo rentant mans i fent pipi. Avui les taules les ha endreçat el col•laborador perquè en falta una, igual que hem menjat en plats de plàstic, d’un sol ús. Tenen permís de la pública instrucció per fer-ho d’aquesta manera. No m’agrada massa aquesta idea, però entenc que si falta una persona hi ha molta més feina. Els infants s’han assegut a les diferents taules, de les dues estances.

Durant el dinar, la mestra que estava ala meva taula era na Emmanuela i intentava provocar converses entre els infants, que expliquessin coses que els han passat, un conte... El dinar es duu a terme d’una manera molt càlida, entre amics o familiars. En acabar de dinar els encarregats han recollit la taula, els infants han anat al lavabo i hem tornat a les estances. Després hem anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies fins a les 14h. Aquesta estona he aprofitat per anotar la bibliografia de diferents contes que trob molt interessants de Eric Carl i Leo Lionni.
Avui tenc millor sensacions que ahir sobre la meva pràctica a l’escola, com m’he sentit, i sobretot el fet de relacionar-me amb els infants, que ahir parlant amb na Pusy vaig poder expressar-me i reflexionar sobre la meva part sentimental i afectiva de relació amb els menuts, de la qual tenc molta feina a fer.