dijous, 5 d’abril del 2012

Reflexió sobre la Bona Pràctica

1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.

Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.

5 comentaris:

  1. Quina pràctica més xula!! normal que t'hagi estat difícil elegir una en concret, allà segur que feis mil coses super innovadores que bé!aquesta pràctica que has elegit ens la va mostrar na Cris Moll a la seva assignatura i ens va semblar molt interessant, ja que els infants poden aprendre a tenir cura del material que hi ha al seu entorn i sobretot estar en relació amb un material real.
    He vist que es realitza a nivell general de centre, fins i tot amb els petits?

    Vindrás super preparada guapa!! que bé besitoss des de Menorca!!

    ResponElimina
  2. Hola guapa!! siii es fa a nivell de centre Estefi! i és impressionant veure infants d'un any portant plats i estris de la taula al carret!! La veritat que aqui estic disfrutant i contaginat de "bones pràctiques".
    Un besito enorme guapa! epser que les teves pràctiques també estiguen sent genials!!!

    ResponElimina
  3. Hola Ana! m'alegra veure que t'ho estàs passant tant bé. M'agrada molt que se li doni tanta importància als moments de la vida quotidiana, perquè és el que sempre diem: en les cosetes petites que es repeteixen de forma constant és on es treballen les coses que a la fi resulten més importants pel desenvolupament de l'autonomia i l'autoestima dels infants. I és que el que per noltros és una bogeria com dur un got d'aigua del carro a la taula, per ells és un gran repte i hem d'aprendre a veure la vida amb els ulls dels infants, perquè només així els valorarem i apreciarem les seves consecucions com realment es mereixen.
    Una besada i pensa enviar-me alguna postaleta, que te mous molt!!!! jejeje
    Per cert! te queixaràs! amb poc més d'un mes has visitat Venècia dues vegades!!! deixan un poc pels altres! jejeje un beso guapa

    ResponElimina
  4. Hola preciosa!!!!!
    Sí, m'encanta poder treballar amb els infants vertaderament els moments quotidians, les rutines, aquestes esdevenen uns grans reptes pels infants que els aporten autonomia i autocontrol! Avui estic una mica trista perquè demà és el darrer dia en aquest centre!
    Un beso enormeee i ja que estic per Itàlia!!! me toca fer turismeeee!! jejejeej un besito enorme a tota la familia!!!

    ResponElimina
  5. Bon dia guapa!
    Primerament dir que estic segura que no ens podem ni fer una idea de les meravelloses bones pràctiques que deus viure dia a dia a Pistoia.
    Tot i que, com ha dit n'Estefi, aquesta pràctica la vàrem veure amb na Cris MOll no deixa de meravellar-me. Em sembla una pràctica "senzilla" però genial.
    Resulta fascinant com a través de la bona organització i planificació dels moments quotidians, en aquest cas, el moment de l'alimentació, els infants poden adquirir aprenentatges tan bàsics com l'autonomia, la responsabilitat, destreses motrius i cognitives, enriquiment del llenguatge,...i, infinitats de processos que resulten imprescindibles per a viure i conviure en societat.
    Com molt bé dius, aquesta pràctica no es fa als centres de Menorca perquè crec que, es creu erròniament que són irealitzables. Penso que cal creure molt més amb les capacitats dels infants, deixar-los actuar i ser els protagonistes de tots els processos. També, cal aplicar l'"Slow live", ja que resulta encara inexistent en aquesta societat que viu a passos accelerats.
    Dir també que m'ha meravellat la 3 fotografia que has penjat on es pot veure, com tots els infants que estan asseguts a la taula observen atentament les accions del cambrer. Penso que reflexa especialment el gran protagonisme que se li otorga, és senzillament fantàstic!
    Una besada i que acabis de gaudir aquesta gran experiència que la vida t'ha brindat!

    ResponElimina