Avui ha estat una jornada totalment diferent al que estic acostumada a fer. Avui esperàvem la visita de dues delegacions espanyoles. Es tracta de diferents grups de mestres que venen a visitar els centres educatius de Pistoia. Aquestes trobades les organitza l’Ajuntament. Aquest ha estat el fil conductor de la jornada.
En arribar he anat amb el grup, pensant que estaria amb els infants fins que arribessin les delegacions, però no ha estat així, perquè des de la primera hora, he anat amb na Armanda que és la que endreça i supervisa tot. Durant les primeres hores del matí, he estat aferrant coses, netejant joguines, col•locant coses... totes les mestres que podien ajudaven a endreçar el centre. Tenen una imatge i visió de la cura i estètica excepcional, volen que tot estigui perfecte per quan arriben visites externes, encara que en el dia a dia també es cuida molt.
Durant uns minuts he hagut d’anar a substituir a una mestra que havia d’anar a fer una feina amb na Armanda. Aquest s’ha convertit en el pitjor moment que he viscut des de que realitzo les pràctiques. Els infants no me coneixen i de sobte han tingut una mestra nova. En aquest moment hem fet el “papagiro” que és un ritual que es fa quan un infant porta alguna cosa a l’escola de menjar per compartir amb els seus amics. Una fieta ha portat un ou de xocolata de Pasqua. El ritual aquest consisteix en que se li canta una cançó i se li encén una bengala a l’infant. Després en acabar de menjar els infants s’han posat a jugar a unes construccions. Hi hagut molts de conflictes, m’ha semblat que els infants estaven molt nerviosos, s’aprofitaven de la meva presència i me provaven per ser nova. He intentat mantenir la calma, però no podia deixar que es fessin mal, no fessin tant de renou ni confusió. He hagut d’anar a canviar el bolquer a una fieta i just en aquest moment un infant a pegat a un altra amb una construcció al cap i li ha fet sang. Aquest moment ha estat horrible perquè no he estat jo que he vist la sang, fins que no ha tornat la mestra no ho ha vist. M’he sentit molt malament, per no haver fet la meva feina com toca, pens que és una cosa que pot passar però no esperava pas que just en aquell moment que canviava el bolquer i no podia o no sé com atendre a tothom a la vegada. Ha estat la meva primera mala experiència de les pràctiques.
Després he tornat amb el meu grup, he tingut a la meva fieta als braços que avui estava una mica nerviosa i just després ja ha arribat la delegació i he anat amb na Ilaria a rebre-les.
El primer grup són mestres del nord de Madrid, els hem rebut, na Ilaria els ha fet una explicació més general sobre el funcionament i l’escola. Aquest grup portava traductora però ha arribat més tard així que he traduït tot el que he pogut. Hem fet un recorregut per tot el centre, en aquest moment els infants estaven dinant i han pogut veure com es duu a terme aquest moment.
No entenc massa be perquè avui les mestres han servit el menjar als infants amb plats de plàstic, si pens que el que te més valor es que es vegi com ho fan realment, amb plats reals, de ceràmica. Potser per por que es trenqui un o per prejudicis, però pens que és un punt a favor molt gran d’emprar estris reals amb els infants.
Després de fer el recorregut hem anat a dinar a la sala de les mestres, ha estat molt divertit trobar-me amb gent espanyola, mestres que somien amb una escola diferent i sobretot que han vist que és possible, han al•lucinat en veure els espais, maneres de fer i viure, han fet moltes preguntes i crec que han quedat molt contentes de la visita, al manco així ens ho han transmès. En acabar han signat un llibre de visites i ens hem fet una foto.
Quan marxaven ha arribat la segona delegació, aquestes eren mestres de Girona, amb aquestes hem fet el mateix, però la mestra encarregada ha estat na Armanda, aquest grup no ha portat traductora així que ho he fet jo. Aquesta experiència m’ha servit per adonar-me que he avançat molt amb la llengua, que sé parlar molt millor, amb més fluïdesa... Més o manco hem fet el mateix recorregut pel centre, però amb elles no hem menjat, ha estat una visita més ràpida. Sobre les cinc de la tarda han marxat.
Després he estat parlant amb na Armanda i m’ha donat les gràcies per estar present durant les visites i fer les traduccions. M’ha dit una cosa que m’ha agradat molt i ha estat: semblava que eres a casa teva, una mestra més, parlaves sempre com “nosaltres”. I certament així és i així me sent, una mestra més del Asilo Nido Il Grillo.
Després del dia aquest tan agitat vull reflexionar , fins a quin punt són bones i afavoreixen aquestes visites pels infants? Pens que són una mica intrusives per a ells, perquè de manera sobtada s’envaeix el seu espai, cares noves que parlen amb una altra llengua els hi diuen coses, els hi fan fotos... Pens que per a l’escola és polit poder compartir tot el que fan, ser un model i referent, apart d’aportar-los-hi beneficis. Per a nosaltres, com a mestres de fora que desconeixem aquest món, és molt polit i s’agraeix molt que ens deixin veure i participar del dia a dia, però pens que s’ha de fer d’una manera molt respectuosa i sempre pensant amb els infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada