En arribar a l’escola he anat a deixar les coses i eixugar-me una mica perquè ha plogut molt. Fa molts de dies que plou, amb aquest grup no hem pogut sortir al jardí encara. Me sorprèn molt que els infants es comportin de la manera que ho fan, sense sortir al pati durant tants dies i amb mal temps. Moltes vegades he comprovat a les escoles de Menorca que els dies que plou els infants estan més nerviosos. En gran part entenc que passa això perquè els espais són molt reduïts i manquen. En canvi aquí com en hi ha tanta varietat, són amplis i estan acostumats a jugar en tants d’ambients, doncs es diverteixen d’altres maneres que no al jardí, no tenen tanta necessitat.
Hem estat una estona a l’estança on s’acollen els infants, mentre les mestres esperaven a que arribessin més infants. Avui com he arribat a les 8 ja hi havia mestres i no he viscut la situació d’ahir. Després, els lleons hem marxat al nostre espai, i els infants han pogut anar jugant lliurement. Però el que més me sorprèn és que la majoria d’infants en primer lloc van a mirar “la feina” que els toca fer avui, saber de què són encarregats per posar-se l’agulla imperdible amb la imatge. Aquest fet demostra que vertaderament tenen assumit les regles i les rutines de l’escola i que són responsables i compromesos.
A continuació na Emmanuela, la mestra m’ha demanat que anés amb un grup d’infants que estaven jugant al passadís. Aquest grup, el formen cada dia els mateixos infants de sexe masculí i juguen a la mateixa cosa sempre, fan pistes amb les construccions de fusta per jugar amb els cotxes de joguina que porten de de casa. S’entretenen molt de temps amb aquest joc, avui només s’han aturat per mirar per la finestra com plovia.
Més tard unes fietes m’han demanat que continués llegint el conte que vaig iniciar ahir. M’ha sorprès molt que les fietes se’n recordessin que ahir havien llegit un conte i sobretot per on anaven, perquè portaven la pàgina i tot preparada, ha estat impressionant.
Entre unes coses i altres aquests infants de 5 i 6 anys me semblen quasi be persones adultes en molts moments, sembla mentida tots els coneixements que tenen, autonomia... Impressionant, crec que això m’impacta més també pel fet de venir del asilo i estar amb infants més menuts.
Poc després la mestra ja ens ha cridat per anar a esmorzar, els infants s’han assegut, els cambrers s’han posat els davantals i han començat a servir l’esmorzar. Jo he ajudat a na Emmanuela a servir el beure que és l’únic que fa l’adult.
En acabar aquest moment he marxat amb dos grups d’infants i na Emmanuela a la biblioteca, he demanat poder estar present en l’activitat que fa na Algha una mestra que s’ha jubilat aquest any, però com que enyora tant als infants, ve dos dies per setmana a fer activitats amb ells.
D’aquesta manera he pogut comprovar i veure com duen el ritual dins la biblioteca. En primer lloc la mestra escull a dues persones que seran els encarregats de l’espai. A aquests se els elegeix perquè tenen unes fitxes amb uns cercles marcats de les vegades que han adaptat aquest rol, així es va compensant i ho són tots. Aquests com element distintiu se els hi posa una ferratina amb forma de cor, a la resta de participants se els ha posat la estampa del mateix cor a la mà, aquests detalls enganxen molt als infants. Després amb na Algha ja, ha començat el ritual cantant cançons, explicant el conte en el qual està involucrat tot el centre i és un segell de la identitat.
Després ha demanat als infant que havien de pintar la nau del temps que ha dissenyat un pare i que realitzarà amb fustes per una obra de teatre que les famílies representaran al juny als infants. M’ha encantat el fet que m’ha dit na Algha que en aquest centre intenten que: “els adults facin el que els infants diuen”. Els infants van escriure i inventar aquesta història, han dissenyat els personatges, vestimenta, decorat, tots els elements! Avui les famílies van a les 21h a assajar, impressionant, m’he quedat sense paraules. Durant aquest temps na Algha aprofitat per explicar-me la història de la biblioteca, ella és una persona molt implicada, que porta molts d’anys en aquest centre i que està organitzat molt a la seva manera. Aquesta estona amb ella m’ha enriquit molt, esper poder passar més estones amb ella, perquè és una persona molt oberta, xerradora i acollidora.
Poc després ja ha estat hora de rentar-nos les mans, preparar-nos per anar a dinar. Aquest moment cada dia me sorprèn veure l’autonomia i naturalitat amb la qual es fa, sobretot amb na Mila, la mestra major del grup que valora molt la pedagogia de l’educació lenta que cada dia me parla.
Després de dinar ja he anat a fer unes fotocopies d’una documentació que m’ha preparat na Algha sobre el tema de la biblioteca, la lectura i llibres amb els infants. Jo recull tot el que puc per compartir-ho amb les meves companyes.
Demà serà el darrer dia amb aquest grup, la setmana que ve passaré amb els infants de 4 anys.
En sortir de l’escola, he marxat al asilo Il Grillo, per saludar a les meves “companyes” i veure uns quants infants, m’he trobat molt a gust, com si estigués a casa meva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada