Avui ha estat el darrer dia amb aquests infants de cinc anys, la veritat que aquests darrers dies m’he sentit més còmode i acceptada pels infants i mestres. Ha estat interessant veure com treballen amb els infants més grans, sobretot la transició a l’escola primària mitjançant la carpeta, preparar la obra de teatre o el pintor Chagall. Han estat diferents projectes dels quals he pogut participar i observar. Però he trobat a faltar que es realitzin més propostes i activitats, no sé molt be com dir-ho. He observat que els infants tenen moltes estones per al joc lliure. Potser he de canviar el chip i adonar-me que amb aquest joc s’adquireixen molts coneixements, això no ho dubto però m’hauria agradat veure al grup a la sala de moviment i llum, que és el més semblant a una sala de psicomotricitat que he vist, o fer algo amb fang, temperes... Potser estic comparant per una banda amb el que fan els infants al asilo Nido, que en aquest tenen més temps per jugar lliurement. O també que ho compar (mal fet) al que estic acostumada a veure a Menorca, on els infants realitzen activitats més dirigides, i me sorprèn aquesta flexibilitat i llibertat.
Al matí hem esmorzat galetes que he portat com a motiu d’acomiadament amb aquest grup, per tenir un detall amb els infants. La veritat que els hi ha agradat molt i se les han menjat totes. Avui també he ajudat a servir la beguda del berenar.
En acabar de berenar, he anat al lavabo a observar als infants mentre anaven a rentar-se les mans. El moment del bany és un tant peculiar i graciós. Tres infants que estan a la entrada preparant el paper per eixugar-se les mans i controlant que es faci un bon ús del bany i els altres que entren quasi sempre acompanyats d’amics a rentar-se les mans o a fer les seves necessitats. M’ha sorprès molt la costum que tenen quan van a defecar d’agafar un conte que tenen a una prestatgeria dins el bany amb contes. Pens que és una manera de fer-ho més relaxada, com a casa.
A continuació hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia. Han fet totes les activitats i accions que estan acostumats i després en vers de treure algun tema per explicar i demanar als infants, he mostrat i he explicat les fotos de portava de la meva casa de Menorca i dels animals que hi ha en ella. Els hi ha agradat molt als infants veure tants animals.
Després les mestres han tret diferents folis amb quadres impresos d’obres de l’artista Chagall. Els infants han anat fa un temps al museu Marino Marini que es troba a la ciutat i l’han estudiat bastant, després van fer uns autoretrats inspirats amb l’estil de Chagall quer era un amic de Marino Marini. Aquestes obres s’han passat per davant els infants perquè les vegin, quan les hem vist totes na Emmanuela ha proposat que els infants fessin un dibuix inspirats amb aquest autor. Jo he estat amb un grup a l’altra estança, i na Emmanuela s’ha animat a dibuixar i m’ha convidat, al principi he sentit com a vergonya però després m’he animat i he fet un dibuix abstracte. Què graciós que tots els infants me venien i me deien: è bellissimo!. Després he anat a fer una volta per els altres dos grups d’infants, els dos feien les activitats que s’han dut a terme aquesta setmana i també el dibuix de Chagall.
Durant l’estona del dibuix he intentat posar l’orella i escoltar de que parlen els infants quan estan en petit grup i en aquesta estona més que res comenten els dibuixos que fan, els colors que empren, que si el seu dibuix és més polit que el dels altres, que si es cansa de pintar...No he pogut sentir que es parlés d’altres temes, així com succeeix en el moment del dinar que és més fàcil que es tractin temes més diversos i de manera més informal.
Després els infants quan han acabat de dibuixar i han guardat el dibuix a la seva carpeta, ha tornat a jugar lliurement per les estances i passadís.
La hora del dinar ha passat de manera tranquil•la, només vull destacar que quan marxa la mestra referent i me qued jo amb els infants, aquests aprofiten un poc la meva inexperiència perquè me posen a prova constantment. Crec que no he de renyar a ningú ni adoptar el rol de dolenta per una setmana que estic amb ells, a més de ser una mestra practicant, no la seva tutora. Però me fa gràcia i ràbia a la vegada veure com ignoren les coses que els dic.
Després de menjar el segon plat, hem celebrat l’aniversari d’un infant, aquest feia 6 anys i portava tot el matí molt nerviós esperant aquest moment. La família ha portat un pastís d’aniversari, aquest l’han de comprar no es pot portar res cuinat de casa per normes de sanitat. Li hem cantant la cançó d’aniversari, un amic li ha donat un regal de part de l’escola i tots hem menjat pastís i taronjada. No acab d’entendre això que les infants no puguin portar coses que han cuinat a casa, però també entenc que si hi hagués algun problema, que algun producte estigués en mal estat seria una “mala papereta” per l’escola i família.
Quan hem acabat he intentat ajudar a na Cristina, una de les mestres amb l’ordinador, m’he quedat més estona de la que tocava però ha estat inútil perquè no ho he pogut aclarir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada