Dilluns, 16 d'Abril 2.012

Avui ha estat el meu primer dia a l’escola materna La Filastrocca. Aquesta és una escola infantil de segon cicle( 3 a 6), a Pistoia aquests centres, no estan units ni a les escoletes infantils ni a les de primària, són centres diferents i independents.
La veritat que m’ha costat venir i canviar a un centre nou, tornar a començar a conèixer mestres i infants nous. Però aquest cap de setmana he fet treball personal de reflexió sobre aquest tema a fi de canviar el “chip” i començar les pràctiques en aquest centre amb moltes ganes, motivada, entendre que és una oportunitat única de veure i viure en un altre servei i manera de fer i respirar l’educació infantil.
L’arribada no ha estat la més desitjada possible, ja que no sabien que avui començava, les mestres han posat cara de sorpresa i han parlat entre elles. Això com és normal no m’ha agradat massa, no m’he sentit massa be perquè el que manco m’agrada fer és molestar, ser una càrrega o un inconvenient. Per altra banda entenc la seva postura, pel fet que elles no tenien cap tipus d’informació, tenen moltes visites i practicants i han d’estar una mica saturades. Després ja m’han demanat quan de temps he d’estar en centre, que m’interessa observar i si me semblava be fer una setmana per grup.
La mestra que s’ha dirigit més a jo, és na Emmanuela, una de les mestres dels infants més grans de cinc anys. Aquest grup es diuen els lleons. Els altres dos grups són: 3 anys els moixos i els 4 anys els cavalls. Tot d’una ja ens hem dirigit cap a l’espai on està aquest grup d’infants. Poc a poc han arribat els infants, els que hi havia mentre han aprofitat per dibuixar dins una estança o jugar al passadís. He notat que la mestra passava molta pena per poder controlar tot el que feien i on estaven els infants.
Ha vingut a trobar-se amb jo, una mestra que la tenia vista de diferents cursos de formació, na Stefania, m’ha dit que ella era la referent del centre, què m’interessava més observar o fer durant la meva estada al centre...Hem quedat d’acord que estaré una setmana per grup així veig el funcionament amb totes les edats.
Quan han estat les 9,45h aproximadament diferent infants s’han posat un davantal, el col•laborador del centre ha portat un carret i els infants s’han assegut cadascun a un lloc concret. Crec que és important explicar un parell de detalls a nivell organitzatiu. En primer lloc els infants estan agrupats per colors, la mestra m’ha explicat que intenten fer petits grups pels moments de menjar, que siguin heterogenis i equilibrats entre si. Cada matí en arribar els infants, van a mirar un panell que es troba a una estança en la qual es pot veure quina responsabilitat o càrrec es té durant el dia i setmana. Per tenir més control i en recordar-se millor de la tasca, tenen unes agulles imperdibles amb les imatges de l’encàrrec que tenen.
Les tasques a fer són posar i llevar taula al esmorzar i dinar, anar a cercar el dinar, recollir els jocs, encarregats dels banys, entre d’altres. Ha estat molt polit veure la responsabilitat que adopten els infants amb aquesta activitat, només fa falta que sàpiguen el que han de fer i les mestres durant tota la jornada no fa falta que els hi diguin res, ells sols saben quan i que han de fer, espectacular. Aqui observ la diferència d’edat entre els infants amb els que he estat fins ara, el grau d’autonomia que arriben assolir si es treballa de manera significativa i continuada.
Quan ha estat tot enllestit hem marxat a l’altra estança que tenen els infants de cinc anys, s’han assegut tots en una gran rotllana. Dic gran rotllana perquè aquest grup està compost per 33 infants. Un nombre molt gran, però que està compensat gràcies a la presència de tres mestres.
Una fieta s’ha assegut en una trona que tenia forma de lleó i portava una capa posada, aquesta avui té el rol de “maga”, cada dia aquest paper protagonista va canviat. Aquesta és la encarregada de dur a terme el joc “qui hi ha?”, ho fan a partir d’unes fustes que tenen les imatges dels infants i per l’altra un lleó pintat per l’infant, quan la maga mostra aquesta fusta als companys, cada infant ha d’agafar la seva i posar-a a sobre d’un taulell que hi ha a la paret. Després també es mira el dia que és, es pinta el dia per ordre dels colors del arc de Sant Martí, després s’apunta a un full els infants que som per avisar a cuina i encomanar el dinar. Perquè les escoles maternes no tenen cuina pròpia, la porten de fora.
Més o manco he pogut veure que fan la dinàmica que conec com el bon dia, però es fa de manera diferent, crec que els infants són més protagonistes aquí, hi ha més cura en els moments ja sigui en manera de presentar els elements que intervenen, l’estètica. En acabar aquest moment, les mestres han cridat als infants per colors, que és la forma d’organitzar-se que tenen. Jo he anat amb un parell de grups a l’altra estança i hem fet un parell de fulls d’un arxivador que estan treballant per la transició a l’escola elemental (primària).
M’he posat molt contenta en veure aquesta activitat, perquè vaig anar a la primera trobada entre mestres per parlar i dissenyar aquest element. Me va entusiasmar molt la idea, però vaig pensar que era una pena no veure com es treballava amb els infants, i he tingut la sort de trobar-me amb aquest grup que ho estan fent i veure el procés. Quan han acabat de fer dues pàgines: a l’escola soc bo fent..., els meus amics preferits són... Els infants han marxat a jugar al passadís, d’altres han volgut dibuixar...
Després ha estat la hora de preparar les taules per dinar. El ritual amb aquest grup consisteix que el col•laborador porta el carret dins l’aula amb tots els utensilis necessaris i es infants van posant taula tranquil•lament, hi ha un encarregat per taula. Quan tot està enllestit i el dinar està apunt ja es seuen els infants al seu lloc. I és el moment que l’encarregat de portar el dinar que també porta davantal va a cercar els bols i els posava damunt la taula. Aqui cada infant es serveix el menjar que vol, i quan acaba de servir-se ho passa al company del costat, per l’aigua tenen unes gerres petites de vidre i serveixen ells quan tenen gana. Aquests infants mengen molt be sols, són totalment autònoms, tenen cura, mentre dinem s’han tractat diferents temes, ha estat com un dinar “entre amics”.
Quan els encarregats han acabat d’endreçar la taula, els infants que venen a recollir les famílies van a la biblioteca mirar contes, na Emmanuela m’ha demanat que vagi amb ella i he pogut conèixer la biblioteca, de la qual m’han parlat tan be. Ha estat impactant, molt polida, una cura, una estètica, una quantitat de contes molt polits.
Poc a poc han vingut recollint als infants i després ja he marxat a casa. Avui m’ha succeït una cosa un poc especial i m’ha recordat a la situació que he viscut al asilo. En aquest grup amb necessitats educatives especials, i durant la major part del dia ha estat més al meu costat, al final del dia ha anat augmentant. He d’aprendre a saber portar aquestes situacions i relacions per no passar-ho malament igual que m’ha passat amb n’A.
Del primer dia volia destacar que abans de començar les pràctiques tenia molt clar que en un futur volia treballar amb el segon cicle de l’educació infantil, però després d’haver estat fent les pràctiques de 0 a 3 i ara canviar al segon cicle, no ho tenc tan clar, pens que m’atreuen molt els infants petits i que estic molt més còmode, ara veurem durant el transcurs dels dies amb aquests infants si canviï d’opinió.
La filosofia educativa d’aquest centre veig que segueix el mateix fil que l’asilo Nido. Tenen com a eixos claus i prioritats que els infants siguin persones autònomes, aprenguin a ser persones, siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i accions, tot això fer-ho d’una manera acompanyada i compartida amb els altres infants, mestres i tota la comunitat educativa.
El centre aquest es veu que no és una escola nova, com estic acostumada al asilo Nido Il grillo, però la veritat que la cura i estètica són fonamentals i eixos claus. Els espais són amplis però bastant carregats, molts dels espais semblen ambients d’una casa quotidiana.
Aquest centre té tres grups d’infants, cada grup té el seu espai propi i després hi ha espais comuns com una sala de moviment i llum, sala de pintura, la biblioteca, la sala del ratolí, sala de les construccions i el jardí que es troba al centre del centre.
La relació dels infants és bona, es respecten tant uns com els altres, però potser sent que les mestres en moments puntuals són més autoritàries o han d’imposar-se més. Sé que hi ha moltes regles establertes i es clau que els infants les coneguin i respectin, però entenc que és complicat amb un grup de 33 infants.
Els infants d’aquest grup de cinc anys, són molt autònoms a nivell de la realització de tasques, rutines, joc no necessiten gairebé de l’atenció de l’adult, però a vegades he notat que els infants s’acceleren els uns amb els altres i és quan la mestra ha d’intervenir. M’he quedat impressionada la responsabilitat i autonomia que tenen aquests a l’hora de fer els encàrrecs cada dia, de dinar, esmorzar... impressionant.