divendres, 27 d’abril del 2012

Divendres, 27 d'Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb el grup mitjà dels cavalls. La veritat que he estat a gust aquesta setmana amb aquest grup, però de moment el grup que m’ha agradat més i amb el que he estat més a gust ha estat el dels grans, els lleons. Potser sent això perquè les mestres són més obertes i xerradores. Però amb aquest grup també m’han deixat fer més de “mestra”, tenint un grup d’infants baix la meva resp
onsabilitat. Crec que de cada grup podré extreure aspectes que m’enriqueixen més professionalment parlant. He arribat abans de les vuit a l’escola perquè anava una mica carregada i he anat en bus. He deixat uns panets de sobrassada que he fet pel personal del centre, perquè tastessin la gastronomia menorquina i també he portat unes galetes pels infants. M’hauria agradat més cuinar jo alguna cosa pels infants però està prohibit, tot ha d’estar comprat per garantir unes normes de sanitat. Durant la primera mitja hora hem estat a l’estança de les construccions amb els infants dels tres grups, també hi havia na Rebecca i na Emmanuela, la mestra del grup de 3 anys ha arribat més tard i per això ens hem quedat més estona en aquest espai, esperant que arribés per atendre als infants. Quan hem anat a la nostra estança els infants sense dir res han agafat paper reciclat i unes pintures de purpurina per començar a dibuixar, sembla mentida el que els agrada, i avui el que més m’ha sorprès es que també han participat fiets quan normalment només ho fan fietes. Pens que els ha cridat l’atenció de realitzar aquesta activitat, el fet que una fieta portés una espècies de retoladors de purpurina, un material nou quan normalment empren retoladors, pintures de fusta o ceres. Durant aquest temps de dibuix la fieta que havia portat els retoladors estava pendent de què feien els companys amb seu material, es preocupava molt si l’acabaven i en moltes ocasions abans de deixar-los-hi preferia ella fer el disseny que tenien pensat fer els companys. El temps de joc abans d’esmorzar ha estat relativament curt pel fet que hem arribat més tard a la nostra estança. Prest na Rebecca ha demanat als infants que repleguessin les joguines i que els cambrers es preparessin per parar taula. Avui han esmorzat unes galetes que els he portat perquè era el meu darrer dia, com agraïment, s’han posat molt contents i m’han aplaudit, he passat vergonya i tot, perquè l’aplaudiment ha de ser per a ells per deixar-me participar en el dia a dia dins l’aula. Després ha arribat el moment d’iniciar el ritual del bon dia i fer el joc de Qui hi ha?. Aquest s’ha fet de manera normal, llevat que hi ha un nombre d’infants que els costa atendre, són molt nerviosos, això ajuda el fet de ser tants a l’aula i algun moment hi havia una mica de confusió com diuen aquí al “bordell”. En acabar el joc, na Stephania, que pel que he observat és la que porta la iniciativa de les mestres d’aquest grup, ha proposat llegir la història del mag que han creat els infants d’aquest centre. Totes les mestres que he pogut observar llegint aquest història fan diferents veus als personatges, sobretot a la bruixa “Nerina”, trob que està genial que interpretin un poc, als infants els “enganxa” més i té més qualitat i cura. En acabar de contar aquesta història, les mestres han parlat de fer subgrups. Aprofitant que demà la majoria d’ells tenen la visita al Museu Marino Marini, na Rebecca i na Stephania s’han quedat amb els infants que aniran al museu dins l’aula per fer una activitat relacionada amb aquest fet. Na Marzia i jo hem marxat a l’estança de la pintura amb la resta d’infants que només eren 7 per sembrar llavors de tomàtic, carabassó i altres flors a uns testos. Pel que veig aquest grup està molt implicat amb l’hort i les plantes. Així com vaig observar que el grup dels lleons ho estava amb obra de teatre i el conte del Mag, aquest ho estan amb aquest altre tema. Trob molt interessant que cada grup tengui els seus propis projectes, tot i que el fil conductor de l’escola és molt clar i del qual hi participen tots com és el mag, del qual tenen un conte, decoració, joguines, diversos elements i cançons fetes. Quan hem tingut els testos enllestits hem anat a jugar al jardí amb la resta d’infants. Durant aquest temps he aprofitat per observar als infants com es relacionaven i especialment al petit grup. D’aquesta estona puc dir que els infants es relacionen per sexes, normalment no es mesclen. Les fietes jugaven a recollir flors, a mama i filla... en canvi els infants feien batalles pels diferents elements que tenen, curses... Sembla mentida que per molt que a l’escola no els diguin que facin coses de fiets o de fietes, ells sols ja es decanten a fer segons quines accions. Aquest fet ja el vaig començar a observar al asilo, i els infants eren més petits dos i tres anys. No sé si serà la naturalesa, l’instint que els porta a realitzar certs jocs i no altres. També he intentat apropar-me a les mestres, per obrir-me i intentar participar en les seves converses a fi d’integrar-me i veure un poc com viuen, de què parlen les estones que passen plegades. La veritat que amb elles no és gens fàcil integrar-me, fins que no he intervingut jo, no s’han dirigit a mi i no he estat molt còmoda. Però entenc que estiguin una mica cansades de tenir practicants, que s’oblidin que no entenc l’italià del tot. A l’estona les mestres han fet reunir als infants davall una porxada que hi ha al jardí, aquest l’empren de punt de referència amb els infants. Per grups hem anat entrant al lavabo a fer pipi i rentar-nos les mans, per anar a l’estança a dinar. EL dinar d’avui ha consistit en lasanya de carn i de segon lletuga. El dinar pens que ha estat una mica pobre, sobretot pels infants que han volgut repetir i no hi havia més lasanya i perquè el segon no els ha agradat i no n’han menjat quasi be cap. Tal i com he fet aquests dies m’he assegut a una taula per fer-me càrrec, avui ha estat la groga la que té més infants i ha anat molt be. En acabar de dinar, les mestres han proposat el joc del silenci com és de costum, el qual consisteix que un infant es posa dret i observa a la resta, quan veu algun que realment està callat es dirigeix cap a ell, el toca i es canvia, i així successivament. Avui tenia el premi de menjar un caramel. En tots els centre que he estat he observat que cada dia donen als infants un dolç, ja sigui un caramel o una galeta. No sé massa be perquè ho fan, pens que un dia especial està molt be, però així com es miren amb l’alimentació que cada dia donin un caramel no sé fins a quin punt està be, si no es contradiu. Avui ha acabat la meva etapa amb els cavalls. Ja no tornem a l’escola fins dimecres perquè hi ha pont per el dia 1 de maig. La setmana que ve només aniré al centre un dia per motius de treballs i visites i estaré amb els moixos, el grup de 3 anys. Feliç pont!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada