Dimarts, 24 d'Abril de 2.012

El dia ha succeït de forma natural, sense imprevistos ni molts de fets a destacar, també he estat una mica absent perquè estic molt refredada i no me trob gens be. Al matí durant la primera mitja hora hem estat a la sala de les construccions junt amb els infants dels altres grups que van arribant, després, com és de costum marxem a la nostra estança i els infants comencen a jugar lliurement. És curiós veure com els infants juguen més o manco sempre al mateix joc, veure les agrupacions que fan de manera natural i com es duen a terme aquests moments. Els infants de segon cicle d’Educació infantil, sobretot s’agrupen per sexe, poques vegades es posen a jugar fiets i fietes plegats. Això ja ho havia observat al asilo, però aquí s’accentua més aquest fet. Els infants juguen més a fer construccions, a jugar amb les joguines que porten de casa, amb animals de plàstic... en canvi les fietes solen jugar quasi sempre a dibuixar. Durant aquesta estona he aprofitat per parlar una mica amb na Rebeca, la primera mestra que arriba amb el primer grup, per intimidar una mica i per conèixer-nos més. A les 9h ja hem recollit les coses i els infants s’han començat a preparar per l’esmorzar. Amb aquest grup també es fa la rutina dels càrrecs dels dia: hi ha que posen i lleven taula, altres porten el menjar, d’altres fan net les taules. Pens que aquesta acció ajuda molt als infants a assumir responsabilitats, a sentir-se integrats dins un grup, ja que si no fan les coses be es veu perjudicat el grup, apart d’adquirir diferents destreses amb l’execució. En aquest moment ha arribat una altra mestra, na Marzia junt amb na Maria la col•laboradora que està amb aquest grup ajudant als moments del berenar i el dinar. Quan hem acabat d’esmorzar, hem anat al lavabo a fer pipi per colors. Crec que realitzar subgrups dins el gran grup és necessari i essencial amb aquests infants perquè són 37 i són massa i és una manera de poder oferir una atenció més individualitzada al haver tres mestres. Després hem realitzat el ritual del mati; primer cantant una cançó per reconduir i contextualitzar el moment, es vesteix al “azzurro” que és el protagonista del moment i es fa el joc de “Qui hi ha?” , després es cantant diferents cançons que ell elegeix. Avui ha tornat na Stephania que és la tercera mestra d’aquest grup que ahir no hi era i la referent de l’escola. Ha introduït als infants un projecte amb el qual estan treballant i és l’autor “Marino Marini” un artista de Pistoia, del qual ja han fet una visita al museu que té dedicat a la ciutat, han fet diferents activitats a l’escola sobretot perquè aquest dissabte hi ha programades dues visites amb els infants i les famílies al museu Marino Marini. Jo si tot va be participaré a la jornada del dissabte, me ve molt de gust veure com es fan aquestes sortides amb les famílies. En aquesta escola m’he adonat que hi ha molta implicació de les famílies, ja sigui per aquesta sortida, com per la representació teatral que estan preparant... Vull intentat veure com es duen a terme aquestes accions a fi d’aprendre com treballar i respectar les famílies, perquè venguin a l’escola , s’impliquin i la visquin. Després de l’exposició de na Stephanià de les activitats que han fet, ha cridat a un grup d’infants que faltava per fer aquesta activitat i jo els he acompanyat a la biblioteca a realitzar-la. En primer lloc la mestra m’ha dit que aquests infants al ser tants no han anat molt a la biblioteca a fer activitats i per tant no estan massa acostumats. Per aquest fet ha volgut començar amb el ritual que es duu a terme quan es va a la biblioteca, per a que el coneguin i interioritzin per a un futur quan hi vaguin més estones. Aquest ritual ha estat la estampació del cor a la mà, com a element distintiu d’haver estat “treballant” a la biblioteca. A continuació la mestra, ha introduït el que havien de fer, però no ha fet massa falta perquè ja n’havia parlat dins l’aula, però en aquesta ocasió els ha donat les instruccions més definides del que havien de fer. M’he adonat que quan han de parlar d’alguna cosa important o donar una explicació, els seuen en la rotllana de cadires que hi ha al centre de la biblioteca, crec que és una manera que estiguin més concentrats, reunits, que ens vegem tots les cares i no es distreguin tant. Els infants han hagut d’observar totes les obres que ha presentat la mestra sobre la taula i elegir-ne una, un cop elegida hem anat a la sala de les mestres a fer una fotocopia del dibuix i hem retornat a la biblioteca, allà la mestra ha proporcionat als infants retoladors fluorescents, ceres, pintures de fusta perquè els infants pintessin les obres, l’única norma que hi havia era: emprar molts de colors i fer el marc. Ha estat molt polit veure com pintaven els infants. Alguns no fa falta dir-los-hi res, d’altres pinten un poc i ja es cansen, per tant la mestra els ha d’animar a seguir, d’altres se els ha d’ajudar o donar alguna explicació o consell més. En acabar els ha tornat a reunir a la rotllana del mig, per felicitar-los, perquè s’havien comportat molt be i havien fet unes obres molt polides. Al moment, els ha proposat un joc relacionat amb l’autor; anar un per un a la mestra que té un llibre de l’autor i amb els ulls tancats obrir una pàgina, després es comenta el que surt en aquella plana, quina obra o persona apareix. És una manera d’aprendre i relacionar-se i a l’hora jugar. Després ja ha estat la hora de preparar-nos per anar a dinar, hem rentat les mans i hem fet pipi i ens hem assegut a la taula. M’agrada el ritual que duen a terme abans de dinar, llegir una història, és una element identificador, per avançar el que precedeix a continuació, marca un temps i unes pautes que els infants tenen interioritzades, també ajuda a que els infants es tranquil•litzin perquè en aquest moment arriben una mica nerviosos de jugar lliurement o fer altres activitats. Durant el dinar he estat asseguda i de responsable amb una taula d’infants, hem dinat, els dos cambrer anaven realitzant en cada moment la tasca que els toca per el càrrec, com llevar plats i l’altre portar el menjar. Després he anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies. Una estratègia o recurs que m’ha sorprès i que fan ús aquestes mestres és que quan els infants estan en gran grup, molt nombrós i estan nerviosos, parlen, fan confusió... després que les mestres de veu els cridi l’atenció i no els facin cas, apaguen els llums de l’estança. La veritat que m’he adonat que funciona, els infants noten un canvi i reaccionen. Me dóna la sensació de més caliu, acollidor quan es produeix aquest moment. Demà no anem a escola perquè és festiu a Itàlia, es celebra l’alliberació del feixisme al país, així doncs que no tornem a l’escola fins dijous.