REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI

Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert! De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les. Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més. Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més. He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia. A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues! Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!