Dilluns, 23 d'Abril 2.012

Avui he començat amb el grup de 4 anys que s’anomenen “Els Cavalls”. Aquest grup el porten na Rebecca, Marzia i Stephania. Aquesta darrera avui no ha vingut perquè tenia el dia lliure. M’he dirigit a l’estança de les construccions on esperen i reben als infants al matí, quan han arribat uns quants infants hem anat cap a la seva estança. És el primer cop que la veig, aquests només tenen un espai per a ells però més ampli que els infants dels cinc anys. L’aula me recorda més, tot i amb diferències, a les aules de les escoles de Menorca que conec. Els espais estan més recarregats, encara que són més amplis. S’aprofiten tots els racons i parets. La necessitat que hi hagi menys espai del que estic acostumada a veure crec que és el fet que aquest grup està compost per 37 infants, i per molt que no facin moltes activitats dirigides, són necessàries les taules i cadires pel moment del esmorzar i dinar. Això ja limita molt l’espai i el condiciona per molt que es puguin moure les taules i adaptar per als moments de gran rotllana com el bon dia, l’única activitat que he vist fer en gran grup. Perquè quan estan tots junts són molts, la veritat que és complicat que mantinguin l’atenció, estiguin callats i atents. Els infants a primera hora del matí en aquest espai ha estat jugant de manera lliure, mentre he parlat una mica amb na Rebecca la mestra que és la mestra que hi havia des de les vuit del matí. Després ha estat la hora de preparar-nos per al dinar. El primer dia intent estar més a un segon pla, observar i veure com realitzen les coses les mestres a fi de després poder-les imitar i ser una més. He ajudat a servir l’esmorzar. En aquest grup també tenen les figures dels encarregats. Per aquesta activitat tenen molta cura, cada infant té un davantal específic per cada responsabilitat, també es posen els cartells amb l’agulla imperdible per saber que els correspon fer. Després els infants per grups de colors, que és la manera de subdividir aquest gran grup han anat al lavabo a fer pipi, mentre els altres col•locaven les cadires per fer el ritual del bon dia. Quan hem estat tots asseguts, hem començat, sempre s’espera a que arribin tots els infants. Aquest ritual consisteix en primer lloc, la mestra mira a quin infant li toca ser avui “l’Azzurro”, que és un cavall identificador del grup, el protagonista. Aquest igual que amb el grup dels lleons, elegeix a un ajudant i es disposen en unes cadires especials per realitzar el joc de qui hi ha. Van agafant d’un cistell el cartell de cada infant, per una banda hi ha una imatge de l’infant i per l’altre el dibuix d’un cavalls pintat per l’infant. Quan han acabat de fer aquest joc, el azzurro decideix quines cançons vol que es cantin. Després les mestres m’han comentat que avui era un dia especial perquè faltava una mestra i que no podien fer tants de subgrups i m’han demanat si podia quedar-me amb un petit grup i anar a jugar al passadís i per suposat he acceptat encantada. Durant aquest temps he pogut observar als infants com jugaven en petit grup, perquè encara que hagués sortit amb vuit infants, no tots juguen plegats i es fan petits grups. Aquest moment m’ha anat be per observar el que m’interessa per el projecte que he de realitzar sobre el petit grup. Durant aquest temps, dos grups de fietes han fet meravelles de construccions, després d’haver observat diferents dies, puc dir que hi ha una gran diferència entre el que construeixen els fiets i les fietes. Les fietes introdueixen més pedres brillants, colors, fantasiejant amb castells de princeses i contes, en canvi els infants fan belles construccions també però inspirades més en pistes per fer curses de cotxes. Aquesta estona ha passat molt ràpidament, ha estat molt interessant veure com fan les construccions, els diferents conflictes que es donen durant aquestes accions com la falta de material, decidir que es posa, si ve un infant a treure material sense demanar permís, si construeixen d’una manera o altre... Després hem anat al lavabo a rentar-nos les mans i cap a l’estança a preparar-nos per dinar. Sembla mentida que les infants que tenen el càrrec de cambrers, quan senten el carret, ja van a posar-se el davantal i posar la taula amb l’ajuda de la col•laboradora. Les mestres d’aquest grup abans de dinar, com a manera d’anticipar i reconduir al grup llegeixen una història als infants. Després de dinar he anat amb els infants a la biblioteca a esperar que arribessin les famílies per marxar a casa. Ha estat un plaer poder veure com treballen les mestres de diferents maneres, conèixer altres infants, veure diferents rutines... Una cosa que m’ha agradat és que tots els infants del grup dels lleons han vingut a veurem i saludar-me.