Semblava que mai havia d’arribar aquest dia, però per desgràcia ja ha arribat. Avui era el meu darrer dia al Asilo Il Grillo, ha estat un dia ple d’emocions i sentiments.
He arribat poc més de les vuit igual que ahir, per poder passar més temps amb els meus infants. Però per sorpresa, quan he arribat m’han comunicat que faltava una mestra del grup dels grans i m’han demanat si podia anar a “substituir-la” i estar amb els seus infants. Aquest moment ha estat una mica crític, perquè si soc sincera no m’ha fet molta gracia, pel fet que volia estar el màxim de temps amb el meu grup, però com soc d’aquesta manera i me costa molt dir que no, i m’agrada ajudar a la gent doncs he dit que si sense pensar-ho quasi be.
He agafat les meves coses i he anat a l’aula dels grans, he esperat amb na Rosella a que arribessin, ha estat la primera vegada que arrib al matí i trob un aula sense infants. Poc a poc han anat arribant, ens hem assegut a la taula i han anat esmorzant amb unes tasses de ceràmica precioses.
En aquest moment d’arribada i acollida dels infants i famílies no m’he sentit massa be, perquè no els conec, i no puc interaccionar, ni parlar, molts infants quan entraven es quedaven aturats al veurem i no m’he sentit còmode i manco vull fer sentir incòmode als infants i intentava apartar-me, no ser intrusiva amb ells. No sé massa be com ho fan en aquest centre quan falta una mestra, perquè fins ara i amb molt de gust els he servit com un “comodí” però si no hi ha una practicant més, com ho fan? Perquè no estan acostumades a tenir tants infants al seu càrrec. Sembla a esser que si no és massa urgent o llarg, la pública instrucció no envia una substituta.
Poc a poc han anat arribant més infants i l’altra tutora, na Camila. Com que ja hi havia massa infants, era complicat que estiguessin asseguts, així que els ha proposat jocs amb cantarelles però amb moviments. Jo m’he unit a ells perquè me sembla que és una manera de que me coneixin, interaccionar amb ells mitjançant el joc, és menys intrusiu. També m’he quedat jo una estona amb el gran grup, perquè les mestres estaven arreglant uns assumptes, hem aprofitat per jugar a fer bombolles de sabó amb un pot que havia portat una fieta.
En tornar les mestres han trobat que era hora de dividir als infants, i han posat a diferents taules llibres, i ens hem assegut cada una a una taula. La meva era la que manco infants hi havia, ho entenc perquè no me coneixen i perquè també no els sé engrescar tant com les altres. He mirat amb uns quants d’infants llibres per a persones adultes d’animals i dinosaures que els entusiasma.
Poc després ja ha estat la hora de menjar la fruita. Aquest ha estat el moment que més “protagonisme” junt amb el dinar he tingut. Pel fet que estava a jo a càrrec de sis infants. Faig ús de la paraula “protagonisme” per dir que estava sola, com una mestra més amb sis infants, no en cap mal sentit autoritari. Les altres mestres han agafat algun infant del meu grup, crec que ho fan fet, perquè estigués més tranquil•la i estiguessin els infants més tranquils. Encara que m’agradaria haver provat si podríem haver fet aquesta acció de menjar la fruita amb tots els infants plegats. Abans de menjar-la hem fet l’elecció del cambrer, els agrada tant ser-ho!
Després de la fruita, he marxat a la Plaça de la Resistència a esperar na Pusy i la seva família que venien a visitar el meu asilo. Aquest ha estat un fet molt important, perquè na Pusy és la meva tutora i ha estat professora a la universitat, però el fet de realitzar les classes per videoconferència, fa que ens haguem vist cinc vegades i per tant consider que no me coneix massa. Venir al meu centre suposa parlar, veure com estic en aquest centre, que les mestres li transmetin com ha anat la meva estada al asilo, veure el tracte i relació que tenc amb els infants... en definitiva una informació molt apreciada, perquè me coneixi més. Hem fet un “tour” per tot l’asilo, presentant a totes les mestres, col•laboradores, cuiners... Ha estat molt agradable perquè la seva família ha estat molt propera i afectuosa amb els infants i personal.
En acabar ja ha estat hora de tornar amb el meu grup per preparar-nos per a dinar. En primer lloc na Rossella m’ha dit que s’havien de canviar als infants que porten bolquers i als altres que fessin pipi i es netegessin les mans. M’he ofert per encarregar-me del grupet d’infants amb els quals estava jo avui. He anat cridant als infants de dos en dos, per no agobiar-me, ja que el canvi de bolquers no el sé fer ràpidament, encara no tenc molta pràctica. Quan he tingut a tots els infants aclarits, molts d’ells ja fan el pipi sols i es netegen les mans.
Amb el tema de l’aigua he d’estar una mica pendents a que es puguin les mànigues de les camisetes i vigilar una mica el que fan perquè a vegades fan “trastades”. Els agrada molt jugar amb l’aigua, pens que se els ha de deixar explorar i jugar però fins un cert punt.
Després he posat el mantell i pitets als infants. He portat els plats, gots i coberts a la taula. En aquest grup es fa d’aquesta manera, l’adult ho porta tot a la taula, i va donant cada estri al cambrer i li diu el nom de l’infant al qual l’ha de portar. Avui en M. Ho ha fet genial, el poc de conec aquest infant, és bastant mogut i l’acció del cambrer la fa amb una atenció, delicadesa... extraordinari. Després de menjar el primer plat, el cambrer ha retirat els plats i en acabar el segon també. El menú d’avui ha estat pasta amb tomàtic i carn de vedella estofada amb espinacs. El segon plat avui no ha tingut massa èxit. Hi ha que veure la quantitat de pasta que arriben a menjar!
Després de dinar hem cantat una estona i hem esperat que el grup de na Camila anés a rentar-se les mans. A continuació ha estat el nostre torn, netejar mans i boques, i treure la roba als infants per anar a dormir, a una fieta del meu grup li he posat el bolquer i ens hem dirigit a l’estança. Avui ha estat el primer dia que estic present durant l’inici del procés de dormir als infants. Dins la càmera he ajudat a dormir als infants, segons m’ha recomanat na Camila. D’aquest moment m’angoixa, saber a quins infants he d’anar a dormir primer, com fer-ho, fer-ho be... Però més o manco m’he en sortit be. Quan tots els infants del gran grup han estat dormits les mestres m’han dit que sortís a veure les mestres o si havia de marxar.
M’he dirigit la passadís amb els infants dels dos grups, mixta i mitjans que estaven esperant a les famílies. La meva decepció ha estat veure que no hi havia na A. La meva petita i no poder-me despedir d’ella ni de la seva família, m’ha sabut bastant de greu. He estat amb els infants mentre venien a recollir-los m’he acomiadat dels infants i famílies amb llàgrimes. Sé que plorar me costa molt poc i que m’hauré de controlar, però per una altra banda veure que hi ha sentiments és molt polit i realment avui ha estat un dia de demostració de sentiments. Han vingut dos bessons que hi ha al meu grup i m’han portat un detall, en aquest moment ja m’he vingut a terra! No m’esperava gens una cosa així i manco la nota que he llegit posteriorment a casa, preciós. La veritat que és un reforç tan positiu veure que has fet les coses be, que la gent està tan contenta amb tú, que et diuen que t’enyoraran... Quan s’han emportat a tots els infants, he anat a l’estança de dormir del grup de na Ilaria, dins hi era ella. Tenia ganes, necessitat d’estar més temps amb els infants, observar-los mentre descansen... Després poc a poc s’han despertat, s’han vestit i han vingut les famílies a recollir-los.
En aquest moment han aparegut tres mestres i m’han portat un regal i una targeta molt polida. Ha estat molt dur i polit a la vegada. M’he abraçat a elles i ens hem acomiadat. Després he continuat amb els infants, un cop els han recollit a tots, ha estat hora de recollir les meves pertinències de la taquilla i acomiadar-me de la resta del personal, molt emotiu i sincer.
Crec que no podré agrair mai tot el que m’han ajudat i com m’han fet sentir en aquest centre, sincerament crec que m’ha marcat. Com m’ha dit diferents vegades na Chiara aquests infants són com “el meu primer amor” i aquest mai s’oblida. Pens que és ben cert! Sempre els portaré al meu cor, però esper poder visitar-los i si puc tornar algun dia al centre!
GRÀCIES IL GRILLO!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada