MOTXILLA 4: DOSSIER DE FEINA SETMANA SANTA

Selecciona una de les bones pràctiques del teu centre o de la teva aula:

1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol:
El CAMBRER: aquesta pràctica consisteix en que cada dia s’elegeix a l’atzar un nom d’un infant. Aquest serà el responsable durant tota la jornada de fer les tasques d’un vertader cambrer. Portarà a terme les seves funcions i responsabilitats en els moments de menjar la fruita i el dinar.
Les funcions d’aquest seran portar els plats a cada infant de la taula (pla i el fondo), els gots, en acabar de menjar cada plat portar-los al carret, igual que els gots, cistella del pa i altres estris que s’emprin per a dur a terme aquestes accions.

2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Aquesta pràctica en un inici la vaig relacionar amb un grup d’infants, el més gran. Però ara que he passat per els quatre grups que té aquesta escola infantil, ho puc fer a nivell més general, ja que tots d’una manera més o manco precisa la duen a terme. Crec que si ho faig a nivell de tots els grups serà més ric i puc compartir més informació sobre aquesta bona pràctica.
• Lactants- nadons(infants des de 8 mesos a un any i any i mig): Es fa a la hora del dinar, després d’acabar el primer plat, una de les mestres demana a un infant, sempre dels que saben caminar que porti els plats al carret. Aquests infants mengen en plats de plàstic i no hi ha cap risc de fer-se mal perquè molts encara no tenen equilibri adquirit. Els infants mengen a les taules que tenen dins la seva pròpia aula, just a l’entrada.
• Mitjans (infants d’un any i mig i dos): aquesta acció es duu a terme en el moment de la fruita, sobre les 9:30h i en acabar de dinar les 12:30h. Es duu a terme dins la seva aula, on tenen dues taules i cadires, és un espai que s’empra per fer altres activitats i jocs. Just en acabar de menjar la fruita, com es serveix en un plat de plàstic per a cada infant, el cambrer del dia que ha estat seleccionat d’una bosseta on hi ha els diferents noms dels infants, porta els plats al carret, fins i tot porten el plat de ceràmica amb les pells de la fruita i després els ganivets.
En el moment del dinar, les mestres som les que posem la taula, però en acabar el primer plat, el cambrer és el que porta un per un, o segons quin infants de dos en dos els plats de ceràmica al carret. Després la mestra porta els plats per al segon i el menjar, en acabar es repeteix l’acció, però a més de portar les plats, porta els gots i coberts.
• Grans (de 2 anys a 3): Aquests realitzen l’acció igual que el grup anterior mitjà. La única diferència és que la mestra porta els plats a al taula, i fa posar-los a cada amic al cambrer, fa posar-li la taula a ell. Aquests també porten les safates quan hem acabat de dinar damunt el carret.
• Mixt (infants d’un any i mig fins a tres anys): el cambrer només realitza aquesta acció durant el dinar. El moment de la fruita ho fan les mestres i les col•laboradores quan venen a retirar els estris. El cambrer abans de posar taula és elegit per les mestres, un infant per taula normalment. La mestra els va intentant rotant, o si algun infant són necessàries imatges seves, doncs l’elegeixen. La mestra es col•loca al costat del armari on hi ha els plats i va donant un plat al cambrer i li diu per a qui és, això es va repetint fins que porta el plat pla i el fons a cada comensal. Després es sol repetir l’acció amb els gots, però aquests son de plàstic. Els coberts ja els porta la mestra igual que el menjar. Després de menjar els plats els sol recollir la mestra. Aquesta acció és duu a terme als dos espais on hi ha taules i cadires, si són pocs aprofiten un espai únic, si són molts i han de dividir-se un grup marxa a la sala més endins de l’aula.

3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Tot això depèn del grup. Per exemple amb els lactants aquesta bona pràctica la realitzen els infants que ja caminen, no ho fan a l’atzar sinó que són les mestres que decideixen, moltes vegades hi ha infants que s’anticipen i comencen a portar les coses perquè els agrada molt fer-ho, d’altres les mestres aprofiten l’ocasió per demanar a infants que els costa més interaccionar, més tímids a que ho facin.
Amb el grup dels mitjans i grans, es fa mitjançant un sorteig i per tant fins que no ho han fet tots no tornen a repetir els mateixos infants, així que es fa de manera més igualada.
Amb el grup mixt, la mestra nombra al cambrer, no he notat que un infant ho repetís més sovint, moltes vegades empra alguna cantarella per fer l’elecció, d’altres si troba que no té imatges d’algun infant aprofita perquè faci de cambrer i fer fotos.

4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
Fonamentalment l’AUTONOMIA. Aquest és l’objectiu i aprenentatge principal. El fet de que l’infant sigui CAPAÇ de portar els estris que empra ell i els seus amics al carret sol, sense ajuda els fa sentir protagonistes, persones capaces, autònomes i responsables.
També implica altres coneixements, com per exemple posicions d’on col•locar els estris al carret, anar de presa, implica una calma i tranquil•litat, concentració amb la tasca que es duu a terme, motricitat, apart del vocabulari dels estris que s’empren per al moment del menjar.

5. Quines àrees s’estan treballant?
Les àrees que es treballen en aquesta bona pràctica segons el meu punt de vista, són:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta es treballa perquè l’infant realitzant aquesta activitat adquireix l’autonomia, també la construcció personal d’identitat gràcies a les interaccions que duu a terme amb els demés. També destacar el rol del adult que l’anima i li dóna reforços positius quan realitza aquesta acció.
• Àrea de coneixement de l’entorn. Aquesta es treballa gràcies a la interacció amb els elements del medi, relaciona amb les lògic matemàtiques, amb els altres i pertinença a un grup.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació. He afegit aquesta tercera perquè es fa ús del llenguatge oral entre els infants quan es deixen els plats, entre l’adult i l’infant quan sorgeixen dubtes d’on col•locar les coses. Els infants han d’entendre i desxifrar els missatges que els transmeten els adults.

6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Des d’aquí me resulta difícil poder identificar fonaments, autors i altres que parlin sobre l’autonomia que des del meu punt de vist és el que més es treballa en aquesta pràctica.
En primer lloc nombrar el constructivisme com a fonament i base d’aquesta pràctica, mitjançant l’experimentació, la pràctica els infants arriben a assolir la seva autonomia. Aquest és el camí i la manera de fer en aquest centre. Els infants són els protagonistes de l’acció, adopten un rol participatiu i actiu, i la mestra només ha de guiar i participar si és necessari.
A destacar la teoria de Vigotsky que es basa principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada persona i per tant, en el medi en el qual es desenvolupa. Això també és important perquè aquest aprenentatge el fan conjuntament els infants, uns per imitació, sempre estan acompanyats per mestres o iguals.
Francesco Tonucci para d’educar per a ser persones autònomes. Diu que és més fàcil mostrar als infants com moure’s per la vida real, ensenyar-los a prendre decisions pròpies, a equivocar-se. Això succeeix amb aquesta bona pràctica.
Crec que podria parlar de molts autors més, però dels quals aquí no tenc fonamentació teòrica per desenvolupar o argumentar el perquè de la seva elecció, de totes formes pens que sí els puc nombrar:
Elinor Goldschmied a l’hora de deixar actuar als infants de manera autònoma, sense la participació dels adults.
Loris Malaguzzi pel fet de donar valor a les accions quotidianes, aquestes estan plenes d’aprenentatges i s’han d’entendre com a moments educatius de màxima importància. El moment de fer de “cambrer” és una acció que realitzem a la vida real durant tots els àpats per tant és necessària donar-li el valor que li correspon. D’aquest moment també en parla Isabel Cabanellas.

7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
L’única cosa que no acab d’entendre és que amb algun grup, segons com anem de temps es fa el cambrer o no. Es a dir, hi ha grups que ho fan cada dia com a norma general, d’altres depèn del temps, si és tard, ja ho fan les mestres. Això no ho acab de compartir perquè m’agradaria que hi hagués una continuïtat, ser constants. Si realment es creu en aquests moments, doncs sempre s’ha de destinar el temps que sigui necessari perquè siguin moments de qualitat. També pens que es podria fer sempre al moment de la fruita i del dinar, no només el darrer.
Encara que crec que un cop sigui mestra, hi ha dies que et surten imprevists, les coses no van com et pensaves i has de tallar d’alguna banda i per tant també entenc que hi hagi situacions en les quals es corri més, encara que no hauria de ser així.

8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Directament no he demanat a les mestres si estan satisfetes amb aquesta bona pràctica. Si que puc dir que es posen molt contentes a la hora de realitzar-la, sobretot quan els infants ho fan de manera tranquil•la i be. Sempre animen molt als infants, els ofereixen tants de reforços positius i normalment acaba una besada i abraçada entre l’infant i la mestra.
Com ho fan a nivell de tot el centre pens que és una cosa de la qual es senten molt satisfetes, sinó no la realitzarien, que cada grup de mestres la realitza d’una manera diferent.

9. Quin valor té en el centre?
A nivell de centre aquesta bona pràctica té un gran valor, perquè la duen a terme tots els grups independentment de les mestres, ni edat dels infants. El que m’han transmès durant aquests dos mesos és la importància als moments quotidians, els fets del dia a dia, com les rutines i en aquest cas el posar i llevar taula, el paper del cambrer, troben que té molta rellevància, ofereix la oportunitat als infants ser autònoms, tenir responsabilitats i càrrecs i que ajuda a créixer.

10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
És complicat identificar pràctiques que no es realitzin en aquest centre, que van molt avançats i realitzen moltes més activitats de les que estic acostumada a veure a Menorca.
Puc destacar el fet de no sortir a passejar pel poble, anar d’excursió... moltes vegades he parlat del tema i les mestres tenen molta por a sortir amb els infants, si algun cop ho fan han de venir les famílies. Crec que és una activitat que pot enriquir molt als infants, obrir-se més a la comunitat...
El moment del bon dia no repassem amb els infants qui ha vingut i qui no. Només es canta la cançó als infants que hi són presents. Pens que estaria be tenir una espècie de cartell on es posin els infants que han vingut i els que no, així és una manera de crear un grup, cohesió, tenir en compte tots els infants que formen part del grup, una identitat.

11. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
No crec que hi hagi cap alumne invisible. Sempre en hi ha alumnes que es fan veure més, ja sigui per caràcter, manera de ser i fer. D’altres són més tímids, callats, que les costa més participar, i fer-se notar. Però pens que intenten parlar i fer participar sempre a tots els infants.
Crec que el fet de ser tres mestres i poder treballar en petit grup, fa que sigui més fàcil que no hi hagi alumnes invisibles. Tot i això, les mestres sempre intenten fer parlar i actuar als infants que els costa més a fi que els sigui més fàcil participar, i es vagin amollant.
Jo personalment, pens que hi ha persones de tots els colors, i és normal que infants passin més desapercebuts perquè els costa més parlar, actuar, són tímids, poden estar cohibits per qualsevol motiu...però les mestres crec que som les encarregades d’observar, conèixer als infants, veure com són cada un, quan els coneixem hem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè no passin desapercebuts, donar-li oportunitats i mil moments que hi ha en el dia a dia a l’escola perquè es tornin “visibles”. Sempre respectant-los-hi perquè no els hi hem de fer passar malament tampoc.

12. Confeccion un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.

Fonamentació teòrica → Per què i sentit → Disposició del docent (ganes, creences) →
Recursos necessaris (temps, materials, espai...) → Avaluació → Reflexió.