Dilluns, 2 d'Abril 2.012

Avui he tornat al centre després d’estar diferents dies sense anar per el conveni de Montecatini. He portat dues truites de patata que he fet aquest matí a la cuina perquè les tallessin i posessin als carrets del dinar, així les meves companyes van provant menjar espanyol i menorquí.
He tornat amb el primer grup amb el qual vaig passar els primers quinze dies en arribar a Pistoia. Estic molt contenta de tornar amb aquest grup, perquè me sentit molt a gust i integrada sempre. Però he tingut la necessitat d’entrar dins les altres aules a saludar a les companyes. Sobretot amb na Franca i na Daniela. Aquesta darrera sempre me fa unes abraçades i besades que me transmeten molt.
El dia ha succeït sense cap fet destacable a nivell d’execució de les rutines i accions quotidianes. En arribar els infants estaven esmorzant, llet o te amb galetes. Durant aquest moment els infants han explicat el que han fet aquest cap de setmana, na Ilaria i na Francesca s’han comunitat el que els familiars havien dit, si algun havia telefonat per dir que el seu infant no es trobava be, també m’han demanat que m’havia semblat el conveni de Montecatini ... tot això dins un ambient càlid i tranquil. Poc a poc han anat arribant més infants i s’han anat esvalotant més. M’agrada molt la manera que té na Ilaria de calmar als infants, és molt dolça, però a la vegada clara i tranquil•la quan diu les coses normalment no les ha de repetir i als infants sempre els explica el perquè de no fer o dir aquella cosa. Entenc que això succeeix per la seva manera de ser, que és calmada i pausada i l’experiència que porta.
Poc després han portat a les dues fietes dels tres bessons, i no vos puc explicar la cara que ha posat la fieta quan m’ha vist dina l’aula, i tampoc la que he posat jo! Tot d’una han anat les mestres a recollir a les dues fietes perquè l’infant vindrà més tard perquè era a teràpia. Jo no m’he alçat perquè pens que són les mestres les que primer han d’anar, encara que me mori de ganes, perquè d’aquí dues setmanes desapareixeré i no es pot crear aquest vincle de dependència entre nosaltres, ho tenc assumit, encara que això no vol dir que no gaudeixi els dies que me queden amb ella. La fieta tot d’una ha vingut corrents als meus braços i ens hem abraçat. Ha estat un poc amb jo, mentre hem continuat l’esmorzar amb la resta d’infants. De sobte na Aurora ha començat a posar-se dreta, a voler una galeta, tocar el tassó i culleres dels amics... Poc a poc ha començat a moure’s per l’espai, les mestres ens hem posat molt contentes. M’han explicat que abans que es poses malalta i retrocedís en el seu comportament era així. Ha estat una alegria per a tothom!
Aquesta acció però suposava que l’havíem de deixar fer una mica, tirava puzles pel terra, anava d’una banda a l’altra, ho llepava tot, però una cosa compensa l’altra i aquesta fieta necessita a tornar a ser ella, interaccionar, ser més autònoma encara que se l’hagi de permetre alguna actitud que no es deixaria normalment. Tot el dia he estat amb ella, perquè s’ha de vigilar, però quan marxava a fer alguna cosa, de repent veia que no hi era i venia corrents perquè l’agafés en braços, com si tingués por de que marxés, o començava a plorar. Per tant he estat tot el dia bastant pendent d’ella.
Després d’esmorzar s’han fet dos grups, un ha anat a l’estança de la biblioteca i cuineta amb na Francesca i els altres ens hem quedat al racó de les construccions amb na Ilaria. Poc després ha estat el moment de la fruita, i ens hem assegut i començat a pelar i menjar les taronges. En aquest moment ha arribat na Chiara.
Les mestres aquí tenen horaris diferents, algunes arriben a les 7,30h i marxen a les 13,30h, d’altres arriben a les 8h i marxen a les 14h i després la tercera arriba a les 9,30h i marxa a les 15,30h. M’agrada aquesta manera d’organitzar-se, perquè és més flexible, al ser parella o trio educatiu es poden combinar segons les seves necessitats. També m’agrada que quan les mestres s’agafen vacances o estan malaltes, es van coordinant per substituir-se entre les mestres del centre mateix, si és una cosa més llarga s’envia una substituta com passa a Espanya, però el fet de parlar-ne entre elles, anotar-ho a un calendari, perquè aquí les mestres tenen més dies de vacances personals, doncs m’agrada i per a mi és nou. És una manera de que parlin i s’entenguin, es posin d’acord, perquè normalment no poden fallar més d’una mestra.
Al centre no hi ha cap mestra per damunt de les altres, aquí totes tenen les mateixes responsabilitats. Totes les mestres tenen la coordinadora de l’ajuntament que és na Dontella pels centres de 0 a 3 anys i na Tonina de 3 a 6 anys.
Després de menjar la fruita, hem anat a jugar al jardí. En aquest espai a la fieta li costa més interaccionar sola, al inici ha estat més al meu costat, però poc a poc ha anat a una gran finestra, crec que li ha agradat perquè es veia reflectida, i ha passat gran temps allà, nosaltres la hem deixat fer. En aquest moment han portat al seu germà i na Chiara m’ha demanat que anés a recollir-lo. La fieta ha vist que marxava i ha començat a plorar i pegar-se. Després he tornat i hem estat plegades, també amb la seva germana i altres fietes que volien jugar o explicar-me coses.
Avui m’he adonat de la gran diferencia d’estar amb el grup mitjà o lactants i aquest. Els infants en aquesta edat ja t’expliquen moltes coses, pots tenir una conversa i dona gusta la veritat.
Quan han estat les 11,30h hem entrat a rentar les mans i a seure per a dinar. He començat a rentar les mans al lavabo però poc després m’han dit millor que els torqués amb una tovallola. M’he adonat que amb cada edat es prioritzen més unes coses i no altres, també depèn de la mestra. Amb els lactants es dedicava molt de temps a rentar les mans, potser perquè al moment del dinar no són tan autònoms. En canvia amb els grans, quasi be no es triga massa en rentar les mans, tot i que les infants ho saben fer be, però si que dediquen molt de temps a la hora de menjar, per fer-ho de manera tranquil•la, autònoma...
Avui hem dinat pasta amb oli, i ous amb tomàtic i pèsols. Als infants els costa molt menjar aquest segon plat sempre, no sé si és perquè el troben molt fort de gust, perquè és fred, o simplement perquè no els agrada.
En acabar de dinar els infants han anat als lavabos amb na Chiara i na Ilaria, com és de costum per netejar-los, canviar-los i preparar-los per anar a dormir o perquè les famílies els venguin a recollir. Jo m’he quedat amb sa fieta i li he canviat el bolquer.
Després he estat a l’estança amb els infants, hem jugat una estona, na Dontella ha llegit un parell de contes i després han vingut els pares del tres bessons a recollir-los. M’he quedat amb l’alegria dels pares, quan li hem dit que sa fieta havia estat tan be avui, contenta i autònoma. Com ja vos he comentat en altres ocasions, quin valor, coratge i força té aquest matrimoni.
Hem sortit al passadís del centre a jugar amb altres infants que quedaven del grup de lactants i mitjans, hem estat tots plegats amb na Franca. Quan els han vingut a recollir tots he marxat a casa.
Demà serà un dia diferent, venen dues delegacions espanyoles a visitar el centre i estaré amb ells per si fa falta explicar o traduir alguna cosa. Serà una nova experiència.