Divendres, 11 de Maig 2.012

Avui ha estat el darrer dia a l’escola la Filastrocca, per molt preparada que estès i conscienciada per viure aquest moment al final m’han fet plorar, i m’ha fet llàstima acomiadar-me dels infants, mestres i col•laboradores. En arribar he anat a l’estança de les construccions amb les mestres i infants, poc a poc com és de costum els lleons i cavalls han marxat als seus espais i ens hem quedat nosal

tres sols. He estat parlant amb na Francesca i jugant amb dos infants que els costa interaccionar amb els altres, els he tingut tot el temps al meu costat. Avui un grupet d’infants s’han posat dins un tren que és de fusta, es dirigien a les mestres i deien que anaven a Florència a fer una volta. Normalment el tren no està tan ple, avui els ha cridat més l’atenció. Quan ha estat hora de recollir els infants s’han posat les “piles” i ho han endreçat tot, me sorprèn perquè avui tenien totes les joguines molt escampades i hi havia molta feina, però en uns pocs minuts ho han endreçat tot i hem pogut anar tots junts a l’estança per esmorzar. Mentre esperaven el carret na Francesca els ha proposat un joc als infants que els ha engrescat molt, es tractava que ella posava veu de robot i cridava a un infant per volta, i els feia repetir paraules, sobretot per veure com pronuncien els diferents sons. M’he adonat que el so que més ha costat és el labial. El moment d’esmorzar ha passat tal i com està organitzat; les mestres posen els mantells, els infants conten quan amics tenen a la taula i van a demanar el nombre de servilletes, després porten la panera amb les galetes, i demanen un per a un als amics que volen beure, van al carret i agafen el que necessiten. En acabar de berenar han marxat els infants per grups al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, i hem anat tots a l’altra per iniciar les rutines. Volia destacar la importància de les rutines; el berenar, dinar, anar al lavabo tantes vegades, descans. Els moments claus del dia giren al voltant d’aquestes rutines que consideren claus pel desenvolupament i creixement dels infants. Això és un dels aspectes que més m’ha agradat de la meva experiència a Pistoia. Abans de començar el ritual del joc de “Qui hi ha?”, na Francesca ha iniciat aquest moment explicant als infants que avui era un dia especial perquè havien de fer un joc molt important. Ha presentat el simulacre d’evacuació de l’escola d’aquesta manera, explicant que era un joc, que havien de creure molt les indicacions de les mestres, que sortirien fora de l’escola, que hi havia un home que pitaria, que s’havien de posar per parelles agafats de les mans i fent una fila... Durant aquesta estona he aprofitat per anar a veure el grup dels cavalls i lleons ja que estan realitzant la rutina en gran grup. Els he explicat als infants que era el meu darrer dia a l’escola perquè prest tornaré al meu país, que estava molt contenta d’haver estat aquest temps amb ells, que m’havia agradat molt veure com jugaven i feien feines. He portat per a cada grup una bossa de llaminadures per menjar després del dinar, però les mestres han volgut que els hi donés al moment, per les mestres portava unes bossetes amb pastissets fets meus i una targeta d’agraïment, han quedat molt contentes i tot han estat elogis. En aquest moment ja he començat a sentir una mica de pena i també m’he adonat que m’aprecien més del que me pensava. Aquest detall també l’he tingut amb els col•laboradors del centre, que són persones més, imprescindibles pel funcionament de l’escola. Després he retornat al grup dels lleons que estaven apunt de començar el joc després de l’explicació de na Francesca. He aprofitat aquest moment per demanar si podia parlar un segon i donar les llaminadures als infants i el detall a les mestres, en aquest moment ha vingut una fieta i m’ha portat un paquet amb totes les històries del centre que volia. M’ha fet molta il•lusió aquest regal perquè el volia tenir, i ja m’havia informat per comprar-lo. Després hem fet el joc del ritual i poc després ja ha començat el simulacre i hem hagut de sortir fora del centre. Els infants s’han decepcionat una mica perquè pensaven que seria més llarg, però les mestres els han dit que ho havien fet molt be i que tenien un premi: menjar els ous de xocolata que no van menjar ahir per l’incident del jardí. Entre la xocolata i sortir a jugar al jardí els infants s’han conformat. Mentre els infants estaven jugant al jardí, he agafat dues fietes dels cavalls i dues dels gats i hem anat a la biblioteca que hi havia na Algha fent una activitat amb un grup dels lleons. Hem anat per donar el detall dels pastissets i també per donar-li a ella que és la impulsora de la biblioteca tan espectacular que té aquest centre per regalar-li un conte que havia portat de Menorca que es titula Sa tortugueta Tris Tras, perquè és una cosa molt nostra i perquè tenen un apartat de contes en llengua estrangera i me feia molta il•lusió que hi hagués un trosset meu com a record. Després hem tornat al jardí hem jugat una estona, i després ja ha estat hora d’anar a rentar mans i fer pipi per dinar. El meu darrer dinar avui ha consistit de pasta amb tomàtic, i petxuga de pollastre amb patata guiada. A partir d’ara a l’àrea no dinaré. En acabar de dinar, els infants han anat a fer pipi i al llit, jo he marxat amb els infants que van a la biblioteca, hem estat una estona jugant, una fieta m’ha fet contar-li el conte que he regalat i l’he pogut traduir sense dificultats, el meu italià millora! Quina llàstima haver de marxar aviat, me sap tan de greu deixar això, aquesta manera de viure i entendre l’educació. Després poc a poc m’he anat acomiadant de totes les mestres i col•laboradors, ha estat una estona molt emotiva perquè m’han dit paraules molt polides que mai oblidaré, fins i tot una col•laboradora m’ha convidat a sopar a casa seva avui! Estic molt contenta d’aquesta experiència. Aquí acaba de nou una nova etapa de les meves pràctiques, dilluns començ a l’àrea groga on es treballa la creativitat, trob molt interessant anar a veure com es treballa en aquest espai i esper aprendre molt. Demà capvespre estic convidada anar al asilo Il Grillo que fan l’apertura perquè vagin les famílies i infants que l’any que ve començaran al centre, tenc ganes de viure com es duu a terme aquest moment, és un inici del període d’adaptació i sobretot el que més il•lusió me fa es trobar-me amb les meves “companyes” de nou, que ja he anat a visitar un parell de vegades des de que no estic al centre.