Dijous, 10 de Maig 2.012

Aquest matí ha estat una mica més especial perquè na Loredana, una de les dues mestres avui no venia a l’escola i me quedava jo amb na Francesca soles, això ha suposat que estigués més amb les infants i tingués un paper més actiu. Com és de costum la primera hora del matí hem estat a l’estança de les construccions, junt amb infants dels altres grups. Als minuts han marxat cap a les seves estances i nosaltres hem quedat jugant en aquest espai. Durant aquesta estona, apart de rebre als infants i les seves famílies, he pogut parlar i apropar-me a na Francesca, la veritat que m’agrada molt l’actitud i manera de ser d’aquesta mestra. És molt divertida, sempre fa bromes als infants, juga molt amb ells, els fa riure però després té el punt i sap posar-se seria quan la situació ho requereix. Hem estat parlant de diferents casos d’infants i les seves famílies, sobre l’educació i sanitat a Itàlia, li he demanat si tenen algun document oficial tipus currículum que emprem nosaltres a les Illes... Prest ja s’ha fet l’hora d’anar a berenar. Els infants que tenen la tasca de cambrers, s’han posat els davantals, les mestres i col•laboradora hem posat els mantells de tela que s’empren per aquest moment, i després na Francesca ha fet contar a cada infant el nombre d’amics que hi havia asseguts a la seva taula. D’aquesta manera sabien el nombre de tovallons que necessitaven per posar taula. Na Francesca ha insistit amb un infant que li costa estar concentrat en una activitat. Amb l’ajuda de la mestra contava tots els que eren i després quan ens havia de dir el nombre en deia un altre, això ha fet que es repetís l’acció unes quantes vegades. A continuació els cambrers han anat demanant un per un als seus companys que els venia de gust prendre per beure. Hem esmorzat tots junts, encara que en aquest moment les mestres no es seuen amb els infants, estan dretes per si han de servir res. Quan han recollit les taules, els infants per grups de colors han anat al lavabo amb na Francesca, jo m’he quedat amb els altres dins l’estança i poc a poc els deia que anessin al lavabo. A mida que els infants ja havien anat al lavabo, s’anaven seient a l’altra estança, per començar el joc de “Qui hi ha?”. En primer lloc el qui ha fet de Moix Mammone el dia anterior, va al tauler i passa el moix de posició per saber a qui li toca avui. Un cop fet, el nou moix, va a llevar totes les fotos del taulell i les col•loca dins el cistell, agafa una cistelleta amb les pintures i na Francesca l’ha maquillat de moix. Hem cantat la cançó del moix Mammone i hem iniciat el joc. En acabar s’ha demanat al protagonista que volia fer, si contar una història, cantar... Al final s’ha decidit per contar una història d’un conte amb el qual han treballat bastant anteriorment i del qual tenen la capseta amb tots els protagonistes. Quan els infants elegeixen contar la història, no es tracta que la mestra conti el conte i els infants treguin els personatges. Sinó que l’infant és el que conta la història sol, amb l’ajuda dels personatges. Quan l’infant ha intentat contar-la però no se’n recordava massa la mestra, li ha proposat que jo llegís el conte i l’infant mogués els personatges. La mestra en aquest moment ha marxat per anar a fer unes gestions. Aquesta manera de contar el conte agrada als infants, i han estat molt atents, sobretot per la meva pronunciació que és molt diferent i la troben rara, i perquè estan pendents que l’amic tregui tots els protagonistes quan toqui. En acabar m’ha tocat estar una mica més amb els infants perquè la mestra no hi era i he demanat al moix que volia fer, hem cantat la cançó del mag, que és pròpia de l’escola i va lligada a les històries que han inventat. Després els he proposat que els mostrés una cançó de les illes, i la veritat que els ha engrescat molt. Sempre quan parlo o cant en català o castellà es queden tots callats, té un efecte “hipnotitzador” . Els he cantat “Una mosca volava per la llum”. Aquesta cançó també es canta amb les vocals i això si que els ha encantat sobretot la u i la i. Ens hem divertit molt, poc després ha arribat na Francesca i ha proposat a l’infant que contéssim una història del mag que encara no coneixia. Ha donat temps ha contar-ne dues, però els infants sobretot alguns que tenen més problemes per mantenir la concentració es dispersaven. Quan hem acabat la mestra tal i com els havia dit abans de començar a contar les històries si se portaven be sortiríem a jugar al pati ja que estava eixut i feia molt bon dia. Després de jugar una estona al jardí, ha vingut un infant dels cavalls a dir-li a na Francesca que un infant dels moixos havia fet pipi al jardí. De repent s’han dirigit on ha succeït el fet, i posteriorment ha cridat a tots els infants que entressin a dins al passadís perquè hi havia que xerrar. Na Francesca molt enfadada ha explicat el que havia passat sense dir noms, ha fet reflexionar i raonar als infants a fi que valoressin si el que havia passat estava ben fet o no. Després ha dit que es quedaven a dintre, i hem anat a rentar-nos mans, pipi i a seure a les taules. Quan tots estaven asseguts a les taules, na Francesca ha explicat als infants que avui dos d’ells havien portat dolços per compartir després del dinar, però donada la situació proposava als infants que fer; que mengessin tots dolços i els que s’havien portat malament no en menjaven, o ningú en menjava avui perquè totes les coses que es duen a l’escola són per tots i s’han de compartir i es menja demà si es porten be. A la fi després d’expressar el que sentien i pensaven els infants, han arribat a l’acord que avui ningú menjava res i demà ho farien tots plegats. Sembla mentida que infants arribin aquest pensaments i conclusions, quan moltes vegades pens que són més egoistes, però avui m’ha quedat demostrat que no és sempre així. Hem dinat realitzant el mateix ritual com és de costum i després de tenir les taules endreçades els infants han tornat anar al lavabo a fer pipi abans d’anar al llit a dormir, jo he marxat amb dos infants a la biblioteca a esperar que els vinguessin a recollir. Demà serà el darrer dia en aquest centre, segurament me farà pena, però crec que he après a mantenir una mica les distàncies i sentiments i no ho passaré tan malament com ho vaig passar al asilo.