Dimecres, 16 de Maig de 2.012

Del dia d’avui vull destacar l’apropament amb les mestres i la conversa que ha mantingut al final de la jornada amb na Marisa. Ha estat molt interessant poder parlar amb ella, una persona que porta 30 anys treballant en aquest espai, recollint les històries, rondalles pròpies de la Toscana i en especial les de Pistoia, que les conta als infants i treballa a partir d’elles a fi que no es perdin i basicament perquè les considera cultura pròpia dels pistoiesos que hem de coneixer. Aquesta dona parla amb una passió i sensibilitat sobre aquest tema, es nota que ho porta molt a dins, que li agrada i que té molt clar que hem de fer. M’ha regalat diferents llibres on està recollit tot el taller que fa ella amb infants i que estic veient com es porta a la pràctica sobre històries populars i també un llibre que ha fet ella sobre jocs de paraules que ha recollit a partir de les families dels infants de les escoles. Un projecte que comporta molta feina però que és clau perquè tota aquesta literatura de tradició oral no mori mai. A primera hora del matí he estat amb les mestres i la col•laboradora esperant parlant i esperant a que arribesin els grups d’infants que havien de venir per fer les activitats. Hem aprofitat per preparar el material que posteriorment hem d’emprar i adequar els espais. He començat avui amb el grup de n’Anna Paula, que era un grup de tercer curs de primària, aquest venia acompanyat d’un mestre, per el que m’han dit un dels pocs mestres homes perquè en hi ha molts pocs. Hem iniciat el ritual de treure jaquetes, després les sabates i posar-se calcetins i anar a una estança per seurens al terra i realitzar l’acció dels noms. Avui el material amb el qual girava l’activitat era un tub de cartó, de paper de cuina. La mestra l’ha presentat i ha dit un parell de coses que podien ser, perquè els infants tot d’una han demanat que era allò? Així doncs que hem començat fent una roda, un per un i en ordre, de coses que els infants podien imaginar que podia ser aquell tub de cartró. Hna sortit diferents coses, molt diverses, però he de reconéixer que armes n’han sortit un bon grapat. Després hem anat al taller i allà els infants han creat una titella amb aquest tub, l’única regla era que la titellla havia de tenir cara perquè després havia de poder parlar. Quan han entrat a les estances per realitzar la manualitat, he marxat al pis de sobre per veure el que na Marisa estava fent amb els infants. Tenc molta curiositat i ganes de veure com conten les històries, intentar aprendre com gestualitza, com canvia les veus, com parla a fi de captar i aprendre alguna cosa. Quan he arribat els infants estaven explicant les seves pors, i amb aquest grup ha estat molt polit, perquè quan algú deia alguna por sortia algun companys explicant algun consell per combatre aquella por, ha estat molt polit veure com infants es poden posar al lloc de l’altre, això es diu empatia. Després hem passat al teatrí amb les ombres xineses per explicar la mateixa història d’ahir de “Giovanni senze paura”, i també els ha agradat molt, tant que han volgut que na Marisa els ocntés una altra història. Com que no hi havia temps perquè els infants escrivissin la història de por que necessitem per continuar el taller, aquesta tasca la faran a l’escola amb la mestra, tot i que na Marisa ha explicat les característiques que han de complir i hem tornat a l’estança acollidora on hem parlat de les pors per explicar una història pròpia de Pistoia també, sobre unes bruixes. Aquesta ha estat molt polida, sobretot perquè na Marisa ha fet molt be la caracterització de les bruixes, cantant una cançó, els ha agradat moltíssim als infants, durant el camí de tornada no han aturat de cantar la cançó de les bruixes! Quan aquests han marxat m’he quedat a dalt perquè el grup de n’Anna Paula estaven fent la presentació de les titelles creades, els infants estaven molt dispersos i ni siquiera ha estat possible contar una història per grups. Després quan els dos grups han marxat, he anat a recollir i classificar tot el material que hem emprat per realitzar les titelles, he ajudat a na Marzia a endreçar l’estança i després he tingut aquesta conversa tan interessant amb na Marisa. A l’àrea no tornaré fins el proper dilluns, perquè demà anem a visitar l’escola de la infància Marino Marini i l’àrea verda que ens manca, divendres tornaré al meu ”amor” passaré el dia al asilo Il Grillo. Tenc moltes ganes de tornar-hi per estar més temps, poder interaccionar amb els infants i passar més hores amb ells.