dimarts, 29 de maig del 2012

Dimarts, 29 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia de pràctiques a l’area i en general. Ha estat un dia molt emotiu com era d’esperar. En arribar a l’àrea aquest matí he ajudat a na Marzia a endreçar una mica tot, perquè avui rebiem la visita d’una delegació americana. Com he comentat diferents vegades aquestes visites suposen un trasbals per la rutina dels centres ja que ho volen tenir tot a la perfecció, per donar la millor imatge. Com he dit en altres ocasions aquest nerviosisme per tenir-ho tot a la perfecció no l’acab d’entendre perquè pens que treballen i tenen les coses d’una manera fantastica com per haver de dedicar-hi més temps i canviar més coses per aquestes visites. Més tard ha vingut na Marisa que avui entrava més tard perquè li tocava venir a treballar a la tarda, així que es combinen les hores de la millor manera per no fer-ne tantes. He aproffitat aquest moment per donar uns detalls que els portava com era una bosseta plena de pastissets amb una tarjeta i una planta per l’àrea. Ha estat un moment un tant emotiu perquè ens hem entés molt be i la veritat que ens apreciem mútuament i ens trobarem a faltar. En aquest moment ens han telefonat per demaanr si haviem notat el terratrèmol que s’havia notat i sentit en diferents punt de Pistoia i que havia afectat de manera brusca a la regió de Emilia. Per sort nosaltres no hem notat res, però ja han començat les agitacions, trucades... Tot d’una ha arribat l’autobus amb un grup d’infants de le’scola primària, que han arribat més tard perquè havien d’esperar ha tenir l’autorització de la directora del centre per poder venir a fer l’activitat, perquè amb el terratrèmol, han evacuat diferents centres... Hem començat la darrera sessió del curs que ofereix na Marisa del laboratori de “Boca en boca” sobre la por. El dia d’avui consistia en que els infants representaven amb el seu cos les diferents històries de por que havien escrit i inventat. Avui hem tingut un contratemps i es que la mestra no ha trobat els fulls amb les històries escrites, això ha fet que canviessim la dinàmica de la representació. En primer lloc hem pujat al primer pis i els infants s’han tret les sabates i han començat a preparar-se i disfressar-se. Havíem disposat damunt la taula diferents contenidors amb teles, capells i bosses, diferents infants també han portat objectes de casa. La veritat que portaven les coses molt ben preparades, havien fet alguna espasa, vestit, disfressa... Durant aquests minuts, les mestres intentaven pensar com superar aquest imprevist de no tenir les històries escrites, ja que s’acostuma que na Marisa narri les històries mentre els infants representen i actuen. Al final s’ha decidit que els infants s’enrecordaven perfectament de la història i que un representant de cada grup, faria de narrador encara que tingués un altra paper, ha suposat un repte i una manera innovadora de representar. Na Marisa li ha agradat aquesta idea d’improvisar i veure com resulta aquesta experiència. Hem pujat al segon pis, on es troba el vertader teatrí on es duu a terme aquesta activitat. L’altre dia no vam poder fer-ho aquí per una alumna NEE, i a fi d’integrar vam realitzar aquesta activitat a pis de baix. Na Marisa al matí m’havia mostrat el teatrí i també l’haviem disposat a fi de tenir-ho tot apunt per quan el necessitessim amb els infants. He de dir que a l’area he après a tenir totes les coses preparades amb temps, són molt previsores, pensen molt les coses, tenen clar el que necessiten i saben com ho han de fer, entenc que això s’adquireix amb l’experiència i els anys. En primer lloc na Marisa, ha explicat diferents estratègies per realitzar la escenografia. A continuació hem fet el primer pase, com assaig general i a continuació la representació final. Aquest grup ho ha fet molt be, apart que s’han portat d’una manera excel•lent, crec que hem gaudit molt d’aquesta estona plegats. Després com ha sobrat temps na Marisa ha convidat a contar una història popular de Pistoia. Sempre és un plaer poder escoltar com ho fa, perquè me transmet la seva passió, entusiasme i sobretot estratègies per poder omplir aquesta meravellosa motxilla que estic construint de la meva experiència a Pistoia. En acabar na Marisa ha acompanyat als infants a l’autobus, i jo he comneçat a endreçar tot el material i esntances on hem estat amb els infants perquè en aquell moment ha arribat la delegació americana. Quan ho he tingut tot endreçat he anat a trobar-me amb aquesta, ens hem presentat i acomodat a la sala on na Marzia havia preparat esmorzar per a tots. A partir d’aquest na Marisa ha començat a explicar tot el funcionament i història de l’àrea gialla, hi havia una intèrpret que anava fent les traduccions. La veritat que aquesta exposició m’ha servit per acabar d’entendre a la perfecció el si de l’àrea. Després hem passat a fer un tour per els diferents espais. També ha vingut na Donatella Giovaninni i he pogut saludar-la i parlar una mica amb ella. La delegació en poc temps ha hagut de marxar perquè havien d’anar a visitar un altre centre. Nosaltres hem acabat d’endreçar un parell de coses que ens faltaven i hem marxat perquè a la tarda hi havia que tornar. Resulta que l’àrea gialla els dimarts a la tarda serveix com espai per anar infants entre 5 a 10 anys per anar simplement a jugar i a fer el que els agradi més, compartir diferents moments amb infants de diferents edats, jugar al jardí, contar històries, crear objectes amb materials reciclats.... Per sort he pogut anar avui capvespre a conéixer aquest servei, i m’ha agradat molt, he estat berenant amb els infants i després jugant. M’he adonat que és un servei totalment informal, en el qual els infants gaudeixen molt de l’estona que passen allà junt amb les mestres. La relació amb les families també és molt propera i càlida. Després ja ha arribat el moment de despedir-me de na Marzia i na Marisa, ha estat un moment molt emotiu, però he d’apendre que aquestes situacions les viuré moltes vegades durant la meva vida i les he d’aprendre a regular. Aqui acaba el meu període de pràctiques a Pistoia, demà vaig a ensenyar l’escola materna Filastrocca a les meves companyes de la Universitat i divendres arreglar diferents documents a la universitat de Florència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada