Dimarts, 15 de Maig 2.012

Avui he passat la jornada amb na Marisa, que és l’altra mestra que treballa a l’àrea. Hem arribat més tard perquè les mestres han de tornar a treballar a la tarda amb infants, i han de mirar de compensar perquè sino fan moltíssimes més hores de la jornada que els hi correspòn. A

primera hora he estat amb les dues mestres, cadascuna preparava tot el material i espai que necessitava per realitzar l’activitat posterior amb els infants. Aquest temps he aprofitat perquè les mestres m’expliquessin el que farien avui amb els infants, ja que les dues treballen amb infants de manera separada, encara que per preparar les coses parlen i es coordinen per els espais i materials. Aviat ja ha arribat l’autobus de l’ajuntament amb el grup d’infants d’una escola de primària estatal amb una mestra, en total han arribat 17 infants. Na Marisa els ha donat la benvinguda junt amb la col•laboradora que els mostra on deixar les jaquetes, boses i hem pujat al primer pis perquè es llevessin les sabates i es posesin uns calcetins per estar més còmodes i per no embrutar pens. A continuació hem pujat al tercer pis, el més alt per entrar a una sala al costat d’on vaig fer una activitat ahir. Allà ens hem assegut tots en rotllana, i na Marisa ha començat a explicar el que ananvem a fer avui. És Una bona estratègia posar a tots els infants asseguts en rotllana, en un espai tancat de manera que poden estar més concentrats. Na Anna Paula ahir va fer el mateix. Hem fet la dinàmica de posar el nom a cadascun en una cinta adhesiva, també ens la hem posat les tres adultes. Just després ha explicat que el curs que faran durarà tres dies, que es realitzaran diferents activitats, però totes relacionades amb un tema central: la por. Per tal de ocmençar a parlar-ne ha demanat als infants a quines coses o a què tenien por. Al principi pocs han alçat les mans per participar, sobretot han estat fietes, les reaccions de la resta d’infants després d’escoltar les pors de les ocmpanyes era riure, i na Marisa els deixa que no hi havia que riure, perquè una persona pot tenir por a qualsevol cosa, que no es sap moltes vegades d’on ve però que s’ha de respectar. Depsrés ha començat a demanar a cada infant si no té cap por, o no l’ha tingut i han començat a sortir més coses. Com que molts infants reien del que deien perquè pensaven que era una tonteria, jo he explicat la por que tingut durant molts d’anys; les tortuges. Crec que ha anat força be que expliqués la meva experiència perquè han vist que es poden tenir pors no només a aranyes, o fantasmes sinó també a animals inofensius. Després han començat a participar més els infants. Quan hem acabat aquesta part de ocnversa sobre les pors que crec que ha estat molt interessant, crec que és fonamental parlar sobre les pors, expressar les emocionas, saber identificar-les, una feina que no esteim massa acostumats a fer i que és necessari per a la nostra expressió i coneixement propi, apart de per superar-les perquè fins que no les afrontem i parlem no les superem. A continuació ens hem dirigt a la sala del costat, on hi havia un petit teatrí per a les ombreses xineses. M’ha fet molta gràcia trobar-nos amb aquest element perquè a la unviersitat en vam fer per a la nostra representació del “Conte Loco”. Na Marisa ha representat una història pròpia de Pistoia que es titula”Giovanni senze paura” amb les ombres xineses, els infants han estat molt atents i concentrats, apart que han gaudit de la representació. De na Marisa havia sentit parlar que contava les històries i fa el teatre molt be, li apassiona aquest tema i avui ho he comprovat, ho ha fet molt be, amb molta senzillesa i tranquil•litat. Quan ha acabat ha volgut explicar als infants que ells també faran ombres xineses i per tant els ha explicat tots els trucs que necessiten saber per realitzar-les correctament, perquè es veguin totes les expressions… Molt interessant i que me servirà a jo també. En acabar d’explicar aquestes coses, ha plantejat als infants que abans de fer les ombres, es necessaria una història perquè sense aquesta no hi ha personatges, ni ni relat, ni espai, ni temps ni res de res. Aixi que hem baixat un pis, on hi ha quatre sales taller per realitzar activitats més manuals que s’acostumen a fer en aquesta àrea i per grups de quatre els infants s’han reunit per inventar una història de por que continuaran parlant i treballant durant les dues properes visites, també les representaran al teatrí amb les ombres. Durant la confecció de les històries hi havia grups que necessitaven més ajuda, idees, d’altres que n. Algunes han resultat vertaderament històries de por, d’altres més “light” ara vorem com acaba aquest curs, com realitzen les ombres i la representació. Tenc moltes ganes de veure com avança tota l’activitat. Quan han acabat ja era hora de marxar, l’autobus els esperava i han marxat. Nosaltres hem estat prenent un café i parlant amb na Anna Paula, que ella avui ha estat amb un altre grup d’infants al pati, organitzant la festa que realitzaran el proper divendres tarda. Després hem mirat una foto que volen penjar en una paret i he anat a endreçar els espais amb les mestres. Amb elles tenc motles estones que puc aprofitar per demanar coses, perquè me contin i és molt enriquidor tot el que m’aporten. Vertaderament estic molt a gust amb elles.