A les 8,20h he arribat a l’escola però el vestuari estava ocupat i he hagut d’esperar uns minuts. Quan m’he pogut canviar les sabates he entrat a la nostra aula, hi havia na Francesca amb vuit infants. Els he saludat perquè ahir els vaig trobar a faltar i m’he assegut amb ells mentre berenaven. Aquesta estona han trucat diferents cops per telèfon a na Francesca i havia de sortir sovint de l’aula. Jo me quedava junt amb els infants. I he començat a veure la seva pilleria quan els hi deia alguna cosa i no me feien cas en canvi tornava na Francesca i de sobte creien. Me fa por que no m’acceptin ni valorin com la resta de les mestres, però entenc que porto poc temps i m’han de provar.
Quan hem acabat d’esmorzar na Francesca m’ha comentat que avui na Ilaria tenia festa i que no vindria, així doncs com que na Ciara no entrava a treballar fins les 9,30h igual que na Donatella , ens dividiríem el grup en dos per a estar millor.
A continuació na Francesca ha portat la peixera per canviar l’aigua als peixos, aquest moment els agrada especialment als infants, sobretot quan els treuen amb el salbre i els esquitxen. Quan hem acabat de canviar l’aigua, na Francesca s’ha emportat la peixera i els ha donat el menjar.
Quan hem tingut la taula recollida, ha cridat a quatre infants perquè vinguessin amb jo a l’espai de cuina i biblioteca.
Aquest fet ha estat força especial, perquè és la primera vegada que me deixen sola a càrrec d’uns infants. Llavors hem entrat tot d’una a l’habitacle, els infants han començat agafar els estris i objectes que composen la cuina, hi hagut conflictes per les 3 pepes que diferents infants volien alhora. Però han començat a jugar amb altres coses, els he proposat jugar junts, sempre hi ha infants que tenen més dependència a l’adult i d’altres que no, però més o manco hem jugat plegats preparant menjar, els demanava com es deien les coses així jo aprendre vocabulari, després una nena ens ha llegit un conte i després n’he agafat jo un altre per llegir-lo, perquè tenc ganes d’avançar amb la llengua.
Als pocs minuts ha vingut na Ciara, a veure que fèiem i que era la hora de menjar fruita, però ha dit que acabéssim de contar el conte i ha marxat. Quan hem acabat de contar el conte, hem recollit l’espai col•locant els objectes i llibres a fi de que el proper grup que entri ho trobi ben posat amb un ordre i que faci ganes jugar-hi.
A continuació ens hem assegut els quatre infants i jo a una taula, i els he tallat el plàtan per menjar-ne. Aquests infants els encanta la fruita, en mengen molta quantitat de tot tipus. Als pocs minuts de començar a menjar el plàtan ha vingut na Donatella i s’ha assegut amb el meu grup.
En acabar de menjar-nos-en la fruita, hem cantant unes quantes cançons, ja que me trobava a la primera sala de l’aula on hi ha dues taules per menjar i hi havia un altre subgrup amb na Ciara. Els infants anaven demanant les cançons que els venien més de gust. Quan hem cantant unes cinc cançons. Na Ciara ha explicat al gran grup el que anàvem a fer. Na Donatella s’atracaria als armaris on es guarden els abrics, i aniria cridant per ordre als infants per posar-los-hi. Na Ciara i jo ens quedàvem a la taula amb la resta. Quan ja portaven diversos infants les jaquetes na Ciara m’ha dit que anés a seure amb els infants a l’estora mentre ens preparàvem tots.
Quan hem sortit tots al pati he aprofitat per anar al vestuari per posar-me les sabates i agafar la jaqueta. He sortit al pati i hem jugat una bona estona. Els infants al inici discuteixen per els objectes i estris, ho volen tot, tots. Poc a poc van iniciant els jocs amb altres infants, projectes comuns, d’altres en solitari, alguns es mouen per tots els espais, d’altres no es separen dels adults... És molt interessant veure els diferents jocs que es donen, les relacions, agrupaments, conflictes i la seva resolució.
Quan ens hem adonat compte, se ens ha fet tard, ja teníem el carret dins l’aula esperant amb el dinar. Abans d’entrar a l’aula na Ciara ha explicat als infants que en entrar ella i na Francesca ajudaria als infants a treure els abrics i després vindrien amb na Donatella i jo al lavabo a rentar les mans.
Quan tots els infants han estat nets s’han assegut a les dues taules de la sala del inici de l’aula. Na Donatella ha posat els mantells i jo els pitets als infants. A continuació a vingut na Beatrice la col•laboradora a dinar amb nosaltres. Jo avui m’he assegut a la taula alta amb na Ciara. He posat la taula, avui no han proposat fer-ho als infants, crec que era perquè ha ni havia temps. Hem començat a dinar avui tocava pasta amb tomàtics i de segon peix amb pèsols i tomàtic, tot estava molt bo, però avui m ‘he quedat amb gana.
Després hem recollit la taula, els infants estaven asseguts tranquil•lament i esperant la galeta que acostumen donar com a postres. Avui m’he adonat després d’haver passat el dinar amb les diferents educadores, que segons la persona els infants tenen un paper més actiu, participen més posant taula i sobretot si hi ha o no conversa durant el dinar. Així com he viscut aquests dies, el moment del dinar és màgic, els infants són realment persones autònomes, mantenen una conversa com a persones adultes i m ‘ha encantat però m’he adonat que això succeeix segons la mestra que viu aquest moment amb els infants.
Quan hem acabat de dinar els infants han demanat na Ciara per cantar algunes cançons. Hem estat una estona cantant diferents cançons, però m’he adonat que els infants sempre demanen les mateixes.
A continuació na Ciara ha explicat que ella i na Donatella anirien amb els infants que van a dormir i canviar els bolquers i fer-los net a la sala de més endins. Na Francesca i jo ens quedàvem amb els infants que venen a recollir els pares. Na Francesca estava netejant les cares i les mans dels infants, he anat per ajudar i m’ha dit que no me preocupés, a jo me sap greu que no me deixin participar, sembla que no volen que ho faci com si fos una cosa pejorativa no sé, com si els hi sàpigues greu que faci aquestes coses igual que garnar l’altre dia l’aula. Li he dit a na Francesca que vull participar en aquests moments si me deixen, perquè vull aprendre a canviar bolquers, a fer net cares, mans, vull aprendre a ser mestra amb tot el que comporta.
Quan han estat enllestits, na Francesca ha posat les jaquetes als infants i hem sortit tots al jardí, aprofitant que fa un dia genial que convida sortir fora. Només teníem cinc infants, poc a poc han vingut a recollir-los. L’infant més petit corrent ha caigut amb la mala sort de ferir al cap a la cera del jardí, i s’ha fet un petit cop al front . m’ha sabut greu el que ha succeït perquè estava jo sola amb els infants. He contat a na Francesca el que ha passat i m’ha dit que és normal, aquest infant té el cap en proporció gran i sempre cau amb el cap, i més quan corre que encara no acaba de coordinar perquè té un any i mig. Però de totes formes m’ha sabut molt de greu.
Després na Francesca ha marxat a casa perquè acabava la jornada, m ‘he quedat jo amb la darrera fieta, esperant que la vinguessin a recollir. Quan ha vingut l‘àvia a recollir-la, he entrat dins l’aula he copiat el full amb la formació i trobades per el mes de març, quan he acabat no hi havia ningú dins l’aula. Els infants dormien dins l’habitació amb na Ciara, he anat al vestuari a canviar-me i he marxat a casa.
Reflexió personal:
Tenia moltes ganes d’anar a l’escola avui, ja que ahir vaig enyorar no anar a l’escola. Avui no hi havia na Ilaria, la meva tutora i referent, però m’he sentit molt a gust amb la resta de mestres. Poc a poc anem xerrant i intimant més entre nosaltres.
Esper que a partir d’ara, pugui participar més en les tasques de neteja, dormir als infants, després d’haver expressat a na Francesca el meu desig a participar. També li he dit que si necessiten que entri més prest al centre que no me sap cap greu i que estic totalment disponible. Ja que hi ha infants que arriben a les 7,30h del matí.
Les reflexions en relació a la filosofia educativa. Ja he comentat durant el diari que en quan a la pedagogia que es duu a terme dins l’aula depèn de la mestra que faci l’acció, de la seva manera de ser, d’entendre cada moment. Això crec que es dona en qualsevol feina i lloc, ja que cada persona és diferent i no tothom actua de la mateixa manera.
Demà capvespre donaré una passa en quan a la relació amb la comunitat educativa del asilo. Participaré a la reunió de pares que hi ha a les cinc. Na Ilaria la setmana passada me va dir que aprofitaria l’ocasió per presentar-me a les famílies que no me coneixen. Així que tenc una mica de nervis, me prepararé un parell de frases per si de cas he de parlar i presentar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada