Dilluns 20 de febrer de 2.012

Avui ha estat el primer dia de les meves pràctiques a l’assilo Nido “Il Grillo”.
Al matí, a les 8,30h, hem anat a la Villa Baldi Papini, lloc on havíem quedat amb na Fiorella perquè ens acompanyés als centres on iniciàvem les pràctiques. No sabem molt be el que succeït i al final ens ha acompanyat la recepcionista del centre. En primer lloc hem anat “Il Faro” acompanyar a na Catalina, posteriorment “Il Mulino” per n’Eva i finalment a “Il Grillo” el meu assilo Nido.
Quan he arribat ens ha obert la porta i rebut una dona que està com encarregada de la recepció, neteja, i manteniment del centre. Posteriorment m’han acompanyat a la meva aula i m’han presentat a na Ilaria que a partir d’ara serà la meva tutora. Tot d’una m’han portat a una habitació on hi trobem taquilles per deixar les meves coses. M’he descalçat i posat uns calcetins de psicomotricitat per anar més còmode i no embrutar el terra en el qual interaccionen els infants.
A continuació hem entrat a l’aula que m’han assignat d’infants entre un any i mig i dos anys. La meva tutora (Ilaria) m’ha explicat que és un grup format per 25 infants i que són tres tutores. També disposen al dia d’una mestra de suport, atès que en aquest grup hi ha infants NEE. Avui justament aquests infants no han vingut a l’escola, i aprofiten la seva presència per fer més quantitat de petits grups.
Quan he entrat a l’aula he conegut a na Ciara, una altra tutora. Estaven asseguts tots els infants en una taula gran rodona de fusta i cadires petites a la mida dels infants de fusta també. En aquest moment estaven berenant (prima colazione). Prenien té o llet amb galetes. Això ho fan perquè hi ha infants que arriben a les 7,30h del dematí i no han esmorzat a casa.
Jo m’he assegut a la taula, com una més, i la mestra els hi ha dit qui era. Dóna la casualitat que hi ha una nena que també es diu Anna i els hi ha fet gràcia. Després els hem explicat que he arribat a Pistoia amb dos avions, ja que venc d’Espanya que està lluny. Això ha provocat molts comentaris i temes de conversa entre els infants: infants que han anat en avió per visitar familiars perquè tenen la mare americana, o van néixer a Mali..., d’altres que han començat a fer l’avió amb la mà i fent sorolls amb la boca.
Respectant que tots els infants parlessin i acabessin de prendre l’esmorzar. La mestra ha demanat que cada infant recollís la seva tassa i la col•loques al carret. Just en aquest moment ha vingut una noia col•laboradora i ha netejat la taula i s’ha emportat el carret amb les tasses brutes.
A continuació hem continuat parlant infants- adults, com si fossin persones adultes, tranquil•lament, asseguts a les cadires i tractant diversos temes. En aquest moment, ha vingut na Donatella, la mestra de suport i s’ha quedat amb nosaltres a la taula.
Poc després sobre les 9:30h ha arribat na Francesca, la tercera mestra del grup. En aquest moment s’han realitzat desdoblaments, es a dir, cada mestra (total 4:Ilaria, Francesca, Ciara, Donatella) s’han repartit els infants en grups de quatre o cinc, i s’han marxat cadascuna a una espai diferent.
Jo m’he quedat amb na Ilaria a la taula amb els infants. A continuació na Ilaria ha portat una peixera petita amb forma rectangular que contenia dos peixos de colors: un rosa i l’altre groc. Ha dipositat la peixera damunt la taula, ha portat un test de ceràmica amb aigua i un salabre. La mestra ha canviat els peixos d’espai per fer-los-hi net la peixera i canviar l’aigua que estava bruta del cap de setmana. Els infants observaven amb molt atenció, m’he adonat que els hi agradava especialment aquest moment. Molts reien quan na Ilaria canviava els peixos de lloc i esquitxaven aigua a les cares dels infants, feien unes grans rialles.
Poc a poc han arribat dos infants més, que s’han quedat amb nosaltres. Els infants entren dins l’aula acompanyats pels pares, que porten als peus uns plàstics blaus per no embrutar el terra. La sensació que m’ha donat en aquests moments ha estat de molta naturalitat i confiança, els pares entraven dins l’aula com si fos casa seva, col•locant els objectes dels infants en el seu lloc autònomament.
Un infant ha plorat, perquè no volia deixar anar la seva mare però al moment l’ha agafat na Ilaria i ja s’ha entretingut i calmat.
Mentre es donaven aquestes situacions d’entrada dels infants que poden fer-ho des de les 7:30h a les 9:30h. Tots els infants han donat menjar als peixos, na Ilaria els hi posava una miqueta sobre la seva ma i els atracava la peixera.
En acabar aquesta activitat na Francesca, ens ha portat un plat amb taronges i un ganivet. Na Ilaria ha començat a pelar una taronja i la tallada en trossets petits que ha disposat sobre el plat. A continuació ha convidat als infants que volguessin menjar-ne, anaven passant el plat en rotllana, tal i com estaven asseguts. Quan s’ha acabat la primera taronja, ha demanat si en volien més i com que la resposta ha estat afirmativa, na pelat una altra. A jo m’ha donat una sencera que he pelat i menjat junt amb els infants.
Quan hem acabat tots de menjar i parlar amistosament, contant diferents coses i temes, com per exemple pel•lícules Disney, que una nena no aturava de citar. Ens hem rentat les mans, jo he ajudat eixugar-les amb les tovalloles i hem tornat a seure a la taula rodona. M’ha sorprès la manera de tenir col•locades les tovalloles, i que cada cop que el grup d’infants se les renta, aquesta tovallola ja es posa per rentar.

A continuació na Ilaria ha portat a la taula unes peces quadrades de fusta amb uns forats en la superfície. Per interaccions amb aquest material els ha deixat anelles de fusta, peces de plàstic que s’empren a la jardineria, anelles de ferro(femelles), elàstics de colors, taps de suro d’ampolles, xapes de bòtils.

M’han sorprès les característiques i propietats d’aquest material, tot colors neutres, sense lletres , ni publicitat, objectes sense una finalitat lúdica definida, que permeten potenciar la màxim la seva creativitat, experimentar amb els sentits, i viure aquest material!
Els infants tot d’una han començat a interaccionar amb el material, no hi hagut cap que tingués més èxit, l’empraven tot. Els infants han començat fent creacions individualment durant una bona estona, potser quasi be quinze minuts.

M’ha sorprès molt la capacitat de concentració en una activitat que tenen, atès que han estat molt de temps amb un mateix projecte. Els infants orgullosos mostraven a la mestra les diferents creacions, alguns en tot moment cercaven la seva atenció, d’altres no. Na Ilaria ha tret la càmera de fotos i ha començat a fotografiar als infants i les seves creacions. M’ha comentat que intenta fer les fotos dels infants en grup, es a dir, que no surti només un infant sinó diversos.

M’ha explicat que aquests infants, són un grup molt bo i que tenen la capacitat d’estar jugant amb una cosa bastant de temps, però que això també depèn de cada infant. A continuació una nena no sabia molt be que fer i na Ilaria l’ha cridat que s’assegués al seu costat i han començat un projecte plegades.

Fins aquest moment la mestra tenia un paper més d’observadora i animava als infants dient que feien unes creacions meravelloses en tot moment. Sempre utilitzant reforços positius. Jo he aprofitat per realitzar diverses fotografies dels infants realitzant aquesta activitat.

Uns instants més tard, na Ilaria m’ha dit que anés a un altre ambient amb na Ciara i altres infants, per veure que feien i estar amb ells. Aquest habitacle dins la seva aula és tancat amb una porta, perquè sigui més acollidor i puguin concentrar-se amb el que fan. Aquí dins trobem dos espais diferenciats: la biblioteca amb contes i la cuina.

La biblioteca està disposada de manera molt atractiva, en dues prestatgeries i una senalla. La cuina és senzilla amb una taula i diferents elements com olles de llautó, tasses pel cafè i aliments de roba molt reals.

Aquest espai està condicionat al terra amb una gran estora i coixins que convida a seure-hi i passar una estona molt agradable.
En aquest grup hi havia 3 infants llegint un conte amb la mestra sobre la granja. M’he assegut amb ells i he mirat el conte. He participat aportant que n’Ana a la casa d’Espanya també té cavalls i cans i que un altre dia els portaré fotografies perquè els coneguin.
Mentre ha succeït tot això hi havia un infant, més actiu que jugava amb els elements de la cuineta, però ho feina de manera desordenada tirant-los al terra, la mestra ha hagut de cridar-li l’atenció en diverses ocasions, però sense castigar. La mestra l’ha convidat diverses vegades a venir amb nosaltres a llegir el conte, però no ha vingut i la mestra tampoc l’ha obligat.
En breus instants ja ha estat hora d’anar a rentar-nos les mans, canviar bolquers i fer pipi. Cada subgrup ha anat a un lavabo, de manera tranquil•la na CIara canviava bolquers als infants que en porten, jo ajuda als altres a pujar calçons i netejar les mans. La veritat que són molt autònoms i el canvi de bolquers es fa d’un en un, encara que una mica ràpid.

La mestra i jo hem posat el mantell a la taula i els infants s’han assegut. Mitjançant una cantarella han escollit un encarregat que ha posat el plat de cada infant a la taula. A la fieta encarregada se li ha caigut un plat de ceràmica i s’ha trencat. La mestra no l’ha renyat sinó que ha donat a entendre que és una cosa que pot passar i que hem d’anar alerta.
Després ja he anat amb el grup de na Ilaria, la meva tutora per dinar amb el seu petit grup. El primer plat l’ha servit la mestra, era pasta amb quatre formatges i de segon verdura bullida. Els plats els hem recollit les mestres, però els infants mengen autònomament. Tots els estris que empren són reals manco els gots que són de plàstic. Li he demanat el perquè i diu que poo a poc es van introduint els estris reals.

A continuació la mestra ha portat una cistella amb pa. Un infant és l’encarregat de repartir-ho a tots els altres. Na Ilaria m’explica que els hi dona en acabar els dos plats perquè sinó deixen de menjar els altres aliments. Després del pa hem menjat unes galetes que acostumen a menjar al matí amb el té i llet.
En acabar el dinar hem estat asseguts tranquil•lament una estona parlant com a persones adultes. Després hem anat a rentar les mans de nou, els infants han estat uns minuts jugant per l’espai on ens trobaven i poc després ja hem començat a treure sabates i pantalons, perquè els infants anessin a dormir al quarto.

Aquest habitacle és una sala, plena de llits, amb coixins i mantes, molt acollidor i càlid, està a les fosques. Els infants han entrat en aquest i han començat a donar voltes per sobre dels llits. Na Ilaria me diu que és com un ritual, que els infants sempre ho fan durant uns minuts i posteriorment els avisen que han de dormir i es relaxen de cop. En aquest espai no he entrat, sempre hi entren les mateixes mestres. Potser més endavant tindré l’oportunitat d’entrar i participar en aquest moment.
No tots els infants queden a dormir a l’escola. En hi ha que després de dinar els venen a cercar les famílies. Tots aquests infants es reuneixen a la primera sala de l’aula del gran grup amb na Francesca l’altre educadora i na Donatella. Ja que a l’espai dormitori han entrat na Ciara i na Ilaria.
He estat amb elles i els infants asseguts a una estora amb coixins durs i altres blans. Hem cantat cançonetes italianes i na Francesca ha llegit un conte d’una bruixa que va a la platja. Pel que he notat aquest té molt d’èxit perquè tots el demanaven i reien molt quan narraven la història.
Poc a poc han vingut les famílies a recollir els seus infants. Aquest moment ha estat olt interessant. Els infants es posaven molt contents en veure els seus pares, els començaven a explicar coses que havien fet. Els progenitors establien un diàleg amb na Francesca sobre el dinar, el que havien fet i altres coses que no he arribat a entendre.
Quan han recollit a tots els infants. Na Ilaria ha vingut i m’ha convidat a fer una volta per mostrar-me tota l’escola, presentar-me les educadores, el cuiner, col•laboradores...
El centre és petitó no té moltes aules, tot i que hi ha 90 infants. Però aquestes estan organitzades d’una manera increïble. En tot el centre es respira un aire especial, d’implicació i unitat.
Na Ilaria m’ha dit que aniré passant per tots els grups de diferents edats per conèixer totes les etapes dels infants i maneres de fer de les educadores. M’ha semblat molt interessant la proposta.
Després ja era quasi be la hora de marxar, he anat a la meva taquilla a canviar-me i he marxat cap a casa.

Reflexió personal:
Estic molt contenta del meu primer dia, ha estat genial! Anava amb molta por per no poder-me comunicar i més o manco he entès les coses que m’explicaven. La llengua és un impediment però estic segura que poc a poc milloraré i arribaré a entendre a les educadores i els infants, d’aquesta manera m’enriquiré molt més.
El centre m’ha encantat m’ha recordat les imatges que ens han mostrat els mestres a la universitat al llarg dels tres anys que portem estudiant. Semblava que era una utopia, però realment existeix, i tenc la sort de poder-ho viure.
Les educadores m’han tractat molt be, obertes a les meves preguntes i dubtes, m’han acollit i m’han fet sentir part del grup. Esper que aquest sentiment vagui creixent a mida que passin els dies, que els infants m’agafin confiança i gaudir.
Sobre la meva actuació, he de dir que he estat millor del que hem pensava, perquè a vegades soc una mica tímida, però no ha estat el cas, m’he apropat als infants, sempre respectant-los intentant integrar-me amb ells i les educadores. Segurament hi ha aspectes a millorar, molts, però per això són les pràctiques per aprendre. L’únic impediment és l’idioma que me costa entendre tot el que me diuen i expressar-me amb fluïdesa però tot és qüestió de temps i segurament que amb dos mesos ho aconseguiré, lluitaré per fer-ho.

Les reflexions en relació a la filosofia educativa: la filosofia educativa que tenia en ment sobre el funcionament d’aquestes escoles ha estat molt encertada en la pràctica. L’únic aspecte ha estat que els infants no es servien els dinars ells mateixos com havia vist en diferents vídeos, però entenc que en aquest cas ho fa la mestra perquè aquests infants són més petits d’edat.

Les observacions de l’espai-ambient: he quedat amb la boca oberta, veient els espais de l’aula en la qual he estat. Són iguals que les fotografies vistes anteriorment. Espais amb moltes llum, senzills i estimuladors, no carregats d’elements, sinó pocs i de qualitat, a fi de facilitar la vida dels infants en ella. No hi havia elements infantilitzats, més be el contrari, preciós. Tot els espais estan molt ben ordenats, que convidaven a quedar-se en ells tranquil•lament.

Les reflexions en relació al rol dels adults en relació als infants: els mestres adopten una actitud més de guia, tot i que amb infants d’aquesta edat els guien una mica més. Però quan han jugat amb les fustes i materials neutres, la mestra “simplement” es limitava a observar i oferir reforços positius als infants que els mostraven les seves creacions. Els infants tenen interioritzat tot el que han de fer, les rutines que segueixen, pautes de comportament...

Les reflexions en relació al nivell d’autonomia dels infants. Els infants amb els quals he passat el dia d’avui són molt autònoms per quasi be tot, mengen sols, van al lavabo sols, juguen i repleguen les coses sols. L’únic que no fan es canviar-se els bolquers els que en porten, com és normal i no es serveixen el dinar ni el recullen. Però la resta ho fan quasi be tot. Es nota que porten una base treballant d’aquesta manera, que els atorguen un rol actiu participant dins l’escola.

Les reflexions en relació a la vida del grup a l’escola. El grup passa els primers moments de la jornada junts, en gran grup. Poc a poc van arribant tots els infants, i berenen plegats. A continuació ja es divideixen i van els mateixos infants amb cada tutora, per realitzar la resta de la jornada. És un grup unit, manco un infant que és més petit, té un any i mig, i no es relaciona massa amb els altres, ho fa més amb les mestres, not que té més dependència, igual que no parla molt i es relaciona molt per el tacte, pegant cops...

Les reunions o xarles informals mantingudes amb les educadores de l’escola. Avui he mantingut un diàleg constant amb na Ilaria, ja que és la meva tutora i m’ha anat explicant coses sobre el funcionament, demanava coses d’Espanya i Menorca, i en altres ocasions li feia preguntes per resoldre dubtes. Ha estat tot molt informal, en un bon ambient. Amb la resta de mestres he tingut la mateixa sensació, però en manco ocasions. Ja hi haurà temps de conèixer-les. Les mestres entre elles parlen molt sovint, de manera tranquil•la, sense imposicions, sembla mentida que es posin d’acord en la manera de fer les coses tan ràpidament, a vegades no fan falta paraules, simplement una mirada i ja s’entenen. Simplement genial!

Altres reunions: amb pares, d’equip... Avui he pogut observar i viure l’arribada d’un parell d’infants i la recollida d’altres. Ha estat molt de gust veure l’ambient que es respira, les famílies entren a l’escola com si fossin per casa seva, col•locant ells mateixos les coses dels seus fills, parlant amb la mestra, explicant si han dormit be, si hi ha alguna novetat, resolvent dubtes... però tot dins un ambient càlid i quotidià.
No s’ha donat cap reunió a nivell de mestres al centre. Pot ser més endavant en hi haurà i podré participar.

Per acabar les meves expectatives són molt bones, vull impregnar-me d’aquesta manera de fer i viure l’escola. Tenc ganes de tornar a casa i explicar a les meves companyes el que he viscut. També tornar demà al centre ja que m’han dit que serà especial ja que celebren carnaval, i tenc molta curiositat.