Visita al Museu "Marino Marini"

He tingut la oportunitat d’anar amb un grup d’infants de 4 anys, els cavalls, a fer una activitat al Museu Marino Marini. D’aquest autor hem anat treballant durant aquesta setmana, al diari ja he fet menció de diferents activitats relacionades que han realitzat aquest grup. Quan he arribat les infants es trobaven dins el museu, esperant a la resta d’amics. Les famílies només els havien de deixar i recollir-los després d’una hora. S’ha donat una situació una mica desagradable i es que un infant no volia que els pares el deixessin sol amb la resta d’infants, després d’una estona d’intentar convèncer-lo han marxat. Les mestres no entenen massa aquesta situació, a l’escola venen a portar-lo i recollir-lo sempre el pare i la mare, una mica exagerat perquè l’infant cada dia li costa quedar al centre. Avui ha estat impossible que es quedés així que han marxat i s’ha perdut la oportunitat d’aquesta experiència. Un cop han arribat tots els infants que esperaven, ja que han hagut de fer diferents grups perquè no poden anar més de 12 infants, han posat als infants un cartell amb la imatge d’una estàtua de Marino Marini que coneixen molt be i també a la mà el cuny del museu, aquests detalls els agraden molt i els fan sentir més partícips de l’experiència. Hem pujat a una sala, molt adequada pels infants. Sembla mentida quina imatge i importància tenen els infants per aquesta ciutat, m’ha impactat que hi hagi espais destinats als infants, i sobretot veure la frase escrita per aquest autor en la qual parla d’ells. En aquesta sala, més acollidora, na Stephania que és la que porta la iniciativa ha fet una contextualització als infants del que anaven a fer, recordant tot el que s’havia treballat i parlat a l’escola, perquè connectessin i es posessin en situació. Ha emprat aquest espai que és més acollidor a fi de que els infants estiguessin més concentrats i prestessin més atenció. Els han presentat uns quadres de l’autor girats al mig de la rotllana on es trobaven asseguts els infants. Un per un han anat “pescant” un quadre, el miraven entre tots, deien quin quadre era, que apareixia. Sembla mentida el que arribaven a saber els infants, es nota que han treballat a classe amb el tema. Un cop els han vist tots, han iniciat “la caça del cavall”, que era com es titulava la jornada d’avui. A continuació hem anat recorrent tot el museu, que és l’antic “laboratori”, taller on treballava en Marino Marini. Durant aquest recorregut, s’anava fent la “caça”. Aquesta consistia en trobar els quadres que portaven els infants en les mans i que havien escollit abans. M’ha impressionat molt veure com els infants reconeixien diferents obres, dient que les havien vist, o se’n recordaven d’una altra visita que havien fet al museu. M’encanta veure com es culturitza als infants, els més menuts poden entendre l’art. Quan hem acabat de localitzar els quadres de tots els infants, hem anat a una sala on hi havia dues figures de dos cavalls, les quals han reconegut els infants al instant. Les mestres els han proposat que després d’haver fet la caça, podien dibuixar una de les dues estàtues, la que els agradés més, i així ho han fet. Després, en acabar, hem tornat al punt de referència per explicar als infants que anàvem a veure un vídeo sobre l’autor, després ja han vingut les famílies a recollir als infants. Ha estat una experiència preciosa, de la qual he après que amb els infants també es pot treballar l’art i que poden gaudir d’aquesta experiència.

Divendres, 27 d'Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb el grup mitjà dels cavalls. La veritat que he estat a gust aquesta setmana amb aquest grup, però de moment el grup que m’ha agradat més i amb el que he estat més a gust ha estat el dels grans, els lleons. Potser sent això perquè les mestres són més obertes i xerradores. Però amb aquest grup també m’han deixat fer més de “mestra”, tenint un grup d’infants baix la meva resp

onsabilitat. Crec que de cada grup podré extreure aspectes que m’enriqueixen més professionalment parlant. He arribat abans de les vuit a l’escola perquè anava una mica carregada i he anat en bus. He deixat uns panets de sobrassada que he fet pel personal del centre, perquè tastessin la gastronomia menorquina i també he portat unes galetes pels infants. M’hauria agradat més cuinar jo alguna cosa pels infants però està prohibit, tot ha d’estar comprat per garantir unes normes de sanitat. Durant la primera mitja hora hem estat a l’estança de les construccions amb els infants dels tres grups, també hi havia na Rebecca i na Emmanuela, la mestra del grup de 3 anys ha arribat més tard i per això ens hem quedat més estona en aquest espai, esperant que arribés per atendre als infants. Quan hem anat a la nostra estança els infants sense dir res han agafat paper reciclat i unes pintures de purpurina per començar a dibuixar, sembla mentida el que els agrada, i avui el que més m’ha sorprès es que també han participat fiets quan normalment només ho fan fietes. Pens que els ha cridat l’atenció de realitzar aquesta activitat, el fet que una fieta portés una espècies de retoladors de purpurina, un material nou quan normalment empren retoladors, pintures de fusta o ceres. Durant aquest temps de dibuix la fieta que havia portat els retoladors estava pendent de què feien els companys amb seu material, es preocupava molt si l’acabaven i en moltes ocasions abans de deixar-los-hi preferia ella fer el disseny que tenien pensat fer els companys. El temps de joc abans d’esmorzar ha estat relativament curt pel fet que hem arribat més tard a la nostra estança. Prest na Rebecca ha demanat als infants que repleguessin les joguines i que els cambrers es preparessin per parar taula. Avui han esmorzat unes galetes que els he portat perquè era el meu darrer dia, com agraïment, s’han posat molt contents i m’han aplaudit, he passat vergonya i tot, perquè l’aplaudiment ha de ser per a ells per deixar-me participar en el dia a dia dins l’aula. Després ha arribat el moment d’iniciar el ritual del bon dia i fer el joc de Qui hi ha?. Aquest s’ha fet de manera normal, llevat que hi ha un nombre d’infants que els costa atendre, són molt nerviosos, això ajuda el fet de ser tants a l’aula i algun moment hi havia una mica de confusió com diuen aquí al “bordell”. En acabar el joc, na Stephania, que pel que he observat és la que porta la iniciativa de les mestres d’aquest grup, ha proposat llegir la història del mag que han creat els infants d’aquest centre. Totes les mestres que he pogut observar llegint aquest història fan diferents veus als personatges, sobretot a la bruixa “Nerina”, trob que està genial que interpretin un poc, als infants els “enganxa” més i té més qualitat i cura. En acabar de contar aquesta història, les mestres han parlat de fer subgrups. Aprofitant que demà la majoria d’ells tenen la visita al Museu Marino Marini, na Rebecca i na Stephania s’han quedat amb els infants que aniran al museu dins l’aula per fer una activitat relacionada amb aquest fet. Na Marzia i jo hem marxat a l’estança de la pintura amb la resta d’infants que només eren 7 per sembrar llavors de tomàtic, carabassó i altres flors a uns testos. Pel que veig aquest grup està molt implicat amb l’hort i les plantes. Així com vaig observar que el grup dels lleons ho estava amb obra de teatre i el conte del Mag, aquest ho estan amb aquest altre tema. Trob molt interessant que cada grup tengui els seus propis projectes, tot i que el fil conductor de l’escola és molt clar i del qual hi participen tots com és el mag, del qual tenen un conte, decoració, joguines, diversos elements i cançons fetes. Quan hem tingut els testos enllestits hem anat a jugar al jardí amb la resta d’infants. Durant aquest temps he aprofitat per observar als infants com es relacionaven i especialment al petit grup. D’aquesta estona puc dir que els infants es relacionen per sexes, normalment no es mesclen. Les fietes jugaven a recollir flors, a mama i filla... en canvi els infants feien batalles pels diferents elements que tenen, curses... Sembla mentida que per molt que a l’escola no els diguin que facin coses de fiets o de fietes, ells sols ja es decanten a fer segons quines accions. Aquest fet ja el vaig començar a observar al asilo, i els infants eren més petits dos i tres anys. No sé si serà la naturalesa, l’instint que els porta a realitzar certs jocs i no altres. També he intentat apropar-me a les mestres, per obrir-me i intentar participar en les seves converses a fi d’integrar-me i veure un poc com viuen, de què parlen les estones que passen plegades. La veritat que amb elles no és gens fàcil integrar-me, fins que no he intervingut jo, no s’han dirigit a mi i no he estat molt còmoda. Però entenc que estiguin una mica cansades de tenir practicants, que s’oblidin que no entenc l’italià del tot. A l’estona les mestres han fet reunir als infants davall una porxada que hi ha al jardí, aquest l’empren de punt de referència amb els infants. Per grups hem anat entrant al lavabo a fer pipi i rentar-nos les mans, per anar a l’estança a dinar. EL dinar d’avui ha consistit en lasanya de carn i de segon lletuga. El dinar pens que ha estat una mica pobre, sobretot pels infants que han volgut repetir i no hi havia més lasanya i perquè el segon no els ha agradat i no n’han menjat quasi be cap. Tal i com he fet aquests dies m’he assegut a una taula per fer-me càrrec, avui ha estat la groga la que té més infants i ha anat molt be. En acabar de dinar, les mestres han proposat el joc del silenci com és de costum, el qual consisteix que un infant es posa dret i observa a la resta, quan veu algun que realment està callat es dirigeix cap a ell, el toca i es canvia, i així successivament. Avui tenia el premi de menjar un caramel. En tots els centre que he estat he observat que cada dia donen als infants un dolç, ja sigui un caramel o una galeta. No sé massa be perquè ho fan, pens que un dia especial està molt be, però així com es miren amb l’alimentació que cada dia donin un caramel no sé fins a quin punt està be, si no es contradiu. Avui ha acabat la meva etapa amb els cavalls. Ja no tornem a l’escola fins dimecres perquè hi ha pont per el dia 1 de maig. La setmana que ve només aniré al centre un dia per motius de treballs i visites i estaré amb els moixos, el grup de 3 anys. Feliç pont!

Dijous, 26 d'Abril 2.012

Per fi ha arribat el bon temps a Pistoia! Des de setmana Santa que estàvem amb pluja cada dia, ja pensava que no sortiria mai a jugar al jardí d’aquesta nova escola. El matí ha succeït sense fets destacables, manco diferents experiències i accions que s’han dut a terme durant la jornada que han estat noves i interessants des de’ l meu punt de vista. A primera hora quan han arribat uns quants infants hem marxat de l’estança de les construccions on estem amb infants i mestres dels altres grups, per marxar al nostre espai, la mestra que hi havia a primera hora és na Rebecca, aquí també intenten mantenir el mateix torn de feina durant la setmana, i després es van tornant, a fi de que totes facin tots els horaris. A l’estança quasi be tots els infants s’han posat a dibuixar, ells sols agafen el paper i retoladors i comencen a dissenyar com li diuen aquí. Avui m’ha sorprès que tres infants que hi havia s’hagin posat a dibuixar, ja que aquesta acció normalment només la realitzen fietes. Poc a poc han arribat més infants, ja han iniciat altres jocs, com jugar amb materials reciclats, animals, joguines que porten de casa... Quasi be han estat jugant per parelles o de forma individual, no he pogut observar el petit grup que tant m’interessa pel projecte. Quan ha estat hora d’esmorzar les infants han començat a recollir les joguines, sobretot els infants que tenen aquest càrrec. En aquest moment na Rebecca ha aprofitat per parlar amb els infants ja que estaven tots asseguts a les taules. Resulta que algun infant ha trepitjat una panera de mimbre, que són els recipients que empren als centres educatius de Pistoia per excel•lència. Ha explicat el que ha passat, i les conseqüències que ha tingut aquesta acció. La veritat que m’agrada molt la manera de fer entendre als infants les coses que no han de fer, envers de renyar-los, fer-ho d’aquesta manera, fent raonar als infants, que argumentessin el perquè, els expliquessin tot el que succeeix sense amagar res, com persones adultes. Després hem esmorzat i posteriorment hem replegat i endreçat l’aula i hem anat al lavabo. Després ha arribat el moment de realitzar el ritual del bon dia, de gran grup i gran rotllana. Com ja he comentat en diverses ocasions, és molt complicat realitzar aquest moment amb calma i silenci perquè avui per exemple eren 32 infants plegats. Infants diferents, personalitat i maneres de ser i estar diverses, i això fa que sigui molt complicat mantenir la seva atenció i estiguin concentrats. Hem jugat al joc “Qui hi ha?”. Després m’han donat pas. Avui he aprofitat per portar als infants fotos dels animals que tenia a casa, especialment dels cavalls, tal i com vaig dir dilluns. Els ha agradat molt veure les fotografies, posar nom als animals i veure diferents facetes meves. Al final els infants s’han esvalotat una mica i les mestres a fi de reconduir el grup han proposat que cantessin, després de cantar un parell de cançons, m’han demanat que cantés alguna cançó en la meva llengua. De nou, el fet de cantar en una altra llengua ha hipnotitzat als infants i tots s’han quedat callats entenc que és per la desconeixença, curiositat, per la melodia diversa. Avui com que ha fet molt bon dia, les tres mestres han parlat entre elles per decidir que es feien avui amb els infants. Avui he viscut dues novetats de joc i acció durant aquest temps abans d’anar a dinar. M’han donat la oportunitat d’anar amb na Stephania, una de les mestres a l’hort que tenen junt amb un petit grup d’infants. Ha estat molt curiós, és la primera vegada que veig una experiència com aquesta i me fa molta gràcia. Els infants per entrar a l’hort es posen tots botes d’aigua que tenen a una estanteria junt amb els estris, com que feia molts dies que havia plogut, no havien pogut anar a mirar l’hort. Així que avui bàsicament l’activitat ha consistit en treure totes les herbes dolentes. Als infants els agrada molt anar a l’hort, sobretot veure com estan les plantes sembrades. Avui per exemple el que els cridava molt l’atenció era veure les maduixes, algunes que tenen color vermell ja, d’altres no. Després la mestra ha proposat als infants recollir diferents tipus de lletuga per fer la ensalada, això els ha encantat, a més pensar que més tard la menjarien i compartirien amb els amics. Jo m’he quedat netejant la ensalada i deixar-la llesta a les col•laboradores. Després quan tots els infants jugaven al jardí, he ajudat a posar la taula per dinar a na Maria, una de les col•laboradores, perquè ens ha fet pena cridar i fer entrar als infants per fer-ho ,ja que fa molts dies que no surten a jugar la jardí. En acabar d’endreçar, he sortit una mica al pati per veure als infants. Durant el dinar no ha passat res important, ni a destacar, avui hem menjat pasta amb oli, peix i pèsols. Hi ha que veure la quantitat de menjar que mengen els infants, però si que m’adon que o be ho mengen tot, o bé comencen a fer rareses amb els aliments, sobretot amb verdures o peix. Això me sorprèn perquè amb els infants del asilo, no solia passar, ho menjaven tot. En acabar de dinar i endreçar he marxat a la biblioteca amb els infants dels diferents grups, esperant que venguin a recollir-los, m’he quedat una estona més a fi de poder estar amb els infants de cinc anys, amb els quals vaig estar la setmana passada durant una estona. Demà serà el darrer dia amb els infants de quatre anys, la setmana que ve només tindrà un dia de pràctiques ja que hi ha pont i després no aniré a classe per fer treballs i visites de familiars.

REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI

Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert! De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les. Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més. Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més. He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia. A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues! Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!

Dilluns, 23 d'Abril 2.012

Avui he començat amb el grup de 4 anys que s’anomenen “Els Cavalls”. Aquest grup el porten na Rebecca, Marzia i Stephania. Aquesta darrera avui no ha vingut perquè tenia el dia lliure. M’he dirigit a l’estança de les construccions on esperen i reben als infants al matí, quan han arribat uns quants infants hem anat cap a la seva estança. És el primer cop que la veig, aquests només tenen un espai per a ells però més ampli que els infants dels cinc anys. L’aula me recorda més, tot i amb diferències, a les aules de les escoles de Menorca que conec. Els espais estan més recarregats, encara que són més amplis. S’aprofiten tots els racons i parets. La necessitat que hi hagi menys espai del que estic acostumada a veure crec que és el fet que aquest grup està compost per 37 infants, i per molt que no facin moltes activitats dirigides, són necessàries les taules i cadires pel moment del esmorzar i dinar. Això ja limita molt l’espai i el condiciona per molt que es puguin moure les taules i adaptar per als moments de gran rotllana com el bon dia, l’única activitat que he vist fer en gran grup. Perquè quan estan tots junts són molts, la veritat que és complicat que mantinguin l’atenció, estiguin callats i atents. Els infants a primera hora del matí en aquest espai ha estat jugant de manera lliure, mentre he parlat una mica amb na Rebecca la mestra que és la mestra que hi havia des de les vuit del matí. Després ha estat la hora de preparar-nos per al dinar. El primer dia intent estar més a un segon pla, observar i veure com realitzen les coses les mestres a fi de després poder-les imitar i ser una més. He ajudat a servir l’esmorzar. En aquest grup també tenen les figures dels encarregats. Per aquesta activitat tenen molta cura, cada infant té un davantal específic per cada responsabilitat, també es posen els cartells amb l’agulla imperdible per saber que els correspon fer. Després els infants per grups de colors, que és la manera de subdividir aquest gran grup han anat al lavabo a fer pipi, mentre els altres col•locaven les cadires per fer el ritual del bon dia. Quan hem estat tots asseguts, hem començat, sempre s’espera a que arribin tots els infants. Aquest ritual consisteix en primer lloc, la mestra mira a quin infant li toca ser avui “l’Azzurro”, que és un cavall identificador del grup, el protagonista. Aquest igual que amb el grup dels lleons, elegeix a un ajudant i es disposen en unes cadires especials per realitzar el joc de qui hi ha. Van agafant d’un cistell el cartell de cada infant, per una banda hi ha una imatge de l’infant i per l’altre el dibuix d’un cavalls pintat per l’infant. Quan han acabat de fer aquest joc, el azzurro decideix quines cançons vol que es cantin. Després les mestres m’han comentat que avui era un dia especial perquè faltava una mestra i que no podien fer tants de subgrups i m’han demanat si podia quedar-me amb un petit grup i anar a jugar al passadís i per suposat he acceptat encantada. Durant aquest temps he pogut observar als infants com jugaven en petit grup, perquè encara que hagués sortit amb vuit infants, no tots juguen plegats i es fan petits grups. Aquest moment m’ha anat be per observar el que m’interessa per el projecte que he de realitzar sobre el petit grup. Durant aquest temps, dos grups de fietes han fet meravelles de construccions, després d’haver observat diferents dies, puc dir que hi ha una gran diferència entre el que construeixen els fiets i les fietes. Les fietes introdueixen més pedres brillants, colors, fantasiejant amb castells de princeses i contes, en canvi els infants fan belles construccions també però inspirades més en pistes per fer curses de cotxes. Aquesta estona ha passat molt ràpidament, ha estat molt interessant veure com fan les construccions, els diferents conflictes que es donen durant aquestes accions com la falta de material, decidir que es posa, si ve un infant a treure material sense demanar permís, si construeixen d’una manera o altre... Després hem anat al lavabo a rentar-nos les mans i cap a l’estança a preparar-nos per dinar. Sembla mentida que les infants que tenen el càrrec de cambrers, quan senten el carret, ja van a posar-se el davantal i posar la taula amb l’ajuda de la col•laboradora. Les mestres d’aquest grup abans de dinar, com a manera d’anticipar i reconduir al grup llegeixen una història als infants. Després de dinar he anat amb els infants a la biblioteca a esperar que arribessin les famílies per marxar a casa. Ha estat un plaer poder veure com treballen les mestres de diferents maneres, conèixer altres infants, veure diferents rutines... Una cosa que m’ha agradat és que tots els infants del grup dels lleons han vingut a veurem i saludar-me.

Dimarts, 24 d'Abril de 2.012

El dia ha succeït de forma natural, sense imprevistos ni molts de fets a destacar, també he estat una mica absent perquè estic molt refredada i no me trob gens be. Al matí durant la primera mitja hora hem estat a la sala de les construccions junt amb els infants dels altres grups que van arribant, després, com és de costum marxem a la nostra estança i els infants comencen a jugar lliurement. És curiós veure com els infants juguen més o manco sempre al mateix joc, veure les agrupacions que fan de manera natural i com es duen a terme aquests moments. Els infants de segon cicle d’Educació infantil, sobretot s’agrupen per sexe, poques vegades es posen a jugar fiets i fietes plegats. Això ja ho havia observat al asilo, però aquí s’accentua més aquest fet. Els infants juguen més a fer construccions, a jugar amb les joguines que porten de casa, amb animals de plàstic... en canvi les fietes solen jugar quasi sempre a dibuixar. Durant aquesta estona he aprofitat per parlar una mica amb na Rebeca, la primera mestra que arriba amb el primer grup, per intimidar una mica i per conèixer-nos més. A les 9h ja hem recollit les coses i els infants s’han començat a preparar per l’esmorzar. Amb aquest grup també es fa la rutina dels càrrecs dels dia: hi ha que posen i lleven taula, altres porten el menjar, d’altres fan net les taules. Pens que aquesta acció ajuda molt als infants a assumir responsabilitats, a sentir-se integrats dins un grup, ja que si no fan les coses be es veu perjudicat el grup, apart d’adquirir diferents destreses amb l’execució. En aquest moment ha arribat una altra mestra, na Marzia junt amb na Maria la col•laboradora que està amb aquest grup ajudant als moments del berenar i el dinar. Quan hem acabat d’esmorzar, hem anat al lavabo a fer pipi per colors. Crec que realitzar subgrups dins el gran grup és necessari i essencial amb aquests infants perquè són 37 i són massa i és una manera de poder oferir una atenció més individualitzada al haver tres mestres. Després hem realitzat el ritual del mati; primer cantant una cançó per reconduir i contextualitzar el moment, es vesteix al “azzurro” que és el protagonista del moment i es fa el joc de “Qui hi ha?” , després es cantant diferents cançons que ell elegeix. Avui ha tornat na Stephania que és la tercera mestra d’aquest grup que ahir no hi era i la referent de l’escola. Ha introduït als infants un projecte amb el qual estan treballant i és l’autor “Marino Marini” un artista de Pistoia, del qual ja han fet una visita al museu que té dedicat a la ciutat, han fet diferents activitats a l’escola sobretot perquè aquest dissabte hi ha programades dues visites amb els infants i les famílies al museu Marino Marini. Jo si tot va be participaré a la jornada del dissabte, me ve molt de gust veure com es fan aquestes sortides amb les famílies. En aquesta escola m’he adonat que hi ha molta implicació de les famílies, ja sigui per aquesta sortida, com per la representació teatral que estan preparant... Vull intentat veure com es duen a terme aquestes accions a fi d’aprendre com treballar i respectar les famílies, perquè venguin a l’escola , s’impliquin i la visquin. Després de l’exposició de na Stephanià de les activitats que han fet, ha cridat a un grup d’infants que faltava per fer aquesta activitat i jo els he acompanyat a la biblioteca a realitzar-la. En primer lloc la mestra m’ha dit que aquests infants al ser tants no han anat molt a la biblioteca a fer activitats i per tant no estan massa acostumats. Per aquest fet ha volgut començar amb el ritual que es duu a terme quan es va a la biblioteca, per a que el coneguin i interioritzin per a un futur quan hi vaguin més estones. Aquest ritual ha estat la estampació del cor a la mà, com a element distintiu d’haver estat “treballant” a la biblioteca. A continuació la mestra, ha introduït el que havien de fer, però no ha fet massa falta perquè ja n’havia parlat dins l’aula, però en aquesta ocasió els ha donat les instruccions més definides del que havien de fer. M’he adonat que quan han de parlar d’alguna cosa important o donar una explicació, els seuen en la rotllana de cadires que hi ha al centre de la biblioteca, crec que és una manera que estiguin més concentrats, reunits, que ens vegem tots les cares i no es distreguin tant. Els infants han hagut d’observar totes les obres que ha presentat la mestra sobre la taula i elegir-ne una, un cop elegida hem anat a la sala de les mestres a fer una fotocopia del dibuix i hem retornat a la biblioteca, allà la mestra ha proporcionat als infants retoladors fluorescents, ceres, pintures de fusta perquè els infants pintessin les obres, l’única norma que hi havia era: emprar molts de colors i fer el marc. Ha estat molt polit veure com pintaven els infants. Alguns no fa falta dir-los-hi res, d’altres pinten un poc i ja es cansen, per tant la mestra els ha d’animar a seguir, d’altres se els ha d’ajudar o donar alguna explicació o consell més. En acabar els ha tornat a reunir a la rotllana del mig, per felicitar-los, perquè s’havien comportat molt be i havien fet unes obres molt polides. Al moment, els ha proposat un joc relacionat amb l’autor; anar un per un a la mestra que té un llibre de l’autor i amb els ulls tancats obrir una pàgina, després es comenta el que surt en aquella plana, quina obra o persona apareix. És una manera d’aprendre i relacionar-se i a l’hora jugar. Després ja ha estat la hora de preparar-nos per anar a dinar, hem rentat les mans i hem fet pipi i ens hem assegut a la taula. M’agrada el ritual que duen a terme abans de dinar, llegir una història, és una element identificador, per avançar el que precedeix a continuació, marca un temps i unes pautes que els infants tenen interioritzades, també ajuda a que els infants es tranquil•litzin perquè en aquest moment arriben una mica nerviosos de jugar lliurement o fer altres activitats. Durant el dinar he estat asseguda i de responsable amb una taula d’infants, hem dinat, els dos cambrer anaven realitzant en cada moment la tasca que els toca per el càrrec, com llevar plats i l’altre portar el menjar. Després he anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies. Una estratègia o recurs que m’ha sorprès i que fan ús aquestes mestres és que quan els infants estan en gran grup, molt nombrós i estan nerviosos, parlen, fan confusió... després que les mestres de veu els cridi l’atenció i no els facin cas, apaguen els llums de l’estança. La veritat que m’he adonat que funciona, els infants noten un canvi i reaccionen. Me dóna la sensació de més caliu, acollidor quan es produeix aquest moment. Demà no anem a escola perquè és festiu a Itàlia, es celebra l’alliberació del feixisme al país, així doncs que no tornem a l’escola fins dijous.

Divendres, 20 d' Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb aquests infants de cinc anys, la veritat que aquests darrers dies m’he sentit més còmode i acceptada pels infants i mestres. Ha estat interessant veure com treballen amb els infants més grans, sobretot la transició a l’escola primària mitjançant la carpeta, preparar la obra de teatre o el pintor Chagall. Han estat diferents projectes dels quals he pogut participar i observar. Però he trobat a faltar que es realitzin més propostes i activitats, no sé molt be com dir-ho. He observat que els infants tenen moltes estones per al joc lliure. Potser he de canviar el chip i adonar-me que amb aquest joc s’adquireixen molts coneixements, això no ho dubto però m’hauria agradat veure al grup a la sala de moviment i llum, que és el més semblant a una sala de psicomotricitat que he vist, o fer algo amb fang, temperes... Potser estic comparant per una banda amb el que fan els infants al asilo Nido, que en aquest tenen més temps per jugar lliurement. O també que ho compar (mal fet) al que estic acostumada a veure a Menorca, on els infants realitzen activitats més dirigides, i me sorprèn aquesta flexibilitat i llibertat. Al matí hem esmorzat galetes que he portat com a motiu d’acomiadament amb aquest grup, per tenir un detall amb els infants. La veritat que els hi ha agradat molt i se les han menjat totes. Avui també he ajudat a servir la beguda del berenar. En acabar de berenar, he anat al lavabo a observar als infants mentre anaven a rentar-se les mans. El moment del bany és un tant peculiar i graciós. Tres infants que estan a la entrada preparant el paper per eixugar-se les mans i controlant que es faci un bon ús del bany i els altres que entren quasi sempre acompanyats d’amics a rentar-se les mans o a fer les seves necessitats. M’ha sorprès molt la costum que tenen quan van a defecar d’agafar un conte que tenen a una prestatgeria dins el bany amb contes. Pens que és una manera de fer-ho més relaxada, com a casa. A continuació hem anat a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia. Han fet totes les activitats i accions que estan acostumats i després en vers de treure algun tema per explicar i demanar als infants, he mostrat i he explicat les fotos de portava de la meva casa de Menorca i dels animals que hi ha en ella. Els hi ha agradat molt als infants veure tants animals. Després les mestres han tret diferents folis amb quadres impresos d’obres de l’artista Chagall. Els infants han anat fa un temps al museu Marino Marini que es troba a la ciutat i l’han estudiat bastant, després van fer uns autoretrats inspirats amb l’estil de Chagall quer era un amic de Marino Marini. Aquestes obres s’han passat per davant els infants perquè les vegin, quan les hem vist totes na Emmanuela ha proposat que els infants fessin un dibuix inspirats amb aquest autor. Jo he estat amb un grup a l’altra estança, i na Emmanuela s’ha animat a dibuixar i m’ha convidat, al principi he sentit com a vergonya però després m’he animat i he fet un dibuix abstracte. Què graciós que tots els infants me venien i me deien: è bellissimo!. Després he anat a fer una volta per els altres dos grups d’infants, els dos feien les activitats que s’han dut a terme aquesta setmana i també el dibuix de Chagall. Durant l’estona del dibuix he intentat posar l’orella i escoltar de que parlen els infants quan estan en petit grup i en aquesta estona més que res comenten els dibuixos que fan, els colors que empren, que si el seu dibuix és més polit que el dels altres, que si es cansa de pintar...No he pogut sentir que es parlés d’altres temes, així com succeeix en el moment del dinar que és més fàcil que es tractin temes més diversos i de manera més informal. Després els infants quan han acabat de dibuixar i han guardat el dibuix a la seva carpeta, ha tornat a jugar lliurement per les estances i passadís. La hora del dinar ha passat de manera tranquil•la, només vull destacar que quan marxa la mestra referent i me qued jo amb els infants, aquests aprofiten un poc la meva inexperiència perquè me posen a prova constantment. Crec que no he de renyar a ningú ni adoptar el rol de dolenta per una setmana que estic amb ells, a més de ser una mestra practicant, no la seva tutora. Però me fa gràcia i ràbia a la vegada veure com ignoren les coses que els dic. Després de menjar el segon plat, hem celebrat l’aniversari d’un infant, aquest feia 6 anys i portava tot el matí molt nerviós esperant aquest moment. La família ha portat un pastís d’aniversari, aquest l’han de comprar no es pot portar res cuinat de casa per normes de sanitat. Li hem cantant la cançó d’aniversari, un amic li ha donat un regal de part de l’escola i tots hem menjat pastís i taronjada. No acab d’entendre això que les infants no puguin portar coses que han cuinat a casa, però també entenc que si hi hagués algun problema, que algun producte estigués en mal estat seria una “mala papereta” per l’escola i família. Quan hem acabat he intentat ajudar a na Cristina, una de les mestres amb l’ordinador, m’he quedat més estona de la que tocava però ha estat inútil perquè no ho he pogut aclarir.