Activitats Setmana Santa

2. Documentau la bona pràctica que heu seleccionat, amb el material que considereu adient i pujau-la al blog. Comprovau el lligam existent entre aquesta bona pràctica i els documents de centre.

Exactament no sé si hi ha cap document del centre en el qual es parli d’aquesta pràctica, però el que si sé es que li donen molt valor als moments quotidians, tenen preferència i els entenen com a moment de rellevància educativa, per això els treballen i els tenen present al dia a dia a les aules.

Falten les imatges que les he seleccionat però fins que no tengui accés a internet no les podré penjar. Vos deman disculpes

Reflexió sobre la Bona Pràctica

1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.

Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.

COM M'IMAGIN L'ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER LES PRÀCTIQUES?

A NIVELL INDIVIDUAL
Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu.
Amb el meu dibuix vull transmetre les expectatives que tenia abans d’arribar al centre. M’imaginava un edifici de molts de colors, amb un gran atractiu des de l’exterior. Imaginava un espai amb molta zona verda, aules grans, no molt recargades, amb molta documentació penjada per tot el centre.
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
Tindran manco pati, pens que els infants més petits sortiran menys vegades. Pens que les aules estaran condicionades amb banyeres i canviadors cosa que a segon cicle no és necessari. Pens que hi haurà manco infants i més educadores. Els espais estan més cuidats i més ben presentats que en el segon cicle.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
La meva acollida ha estat genial, totes les persones que treballen en el centre han estat molt agradoses, s’han presentat i interessat per la meva persona, si me trobava be. La meva tutora m’ha mostrat totes les instal•lacions, hem entrat dins cada aula, després hem anat amb el que serà el meu grup i ja he començat la jornada com una més.
Cada dia me demanen com me trob, si m’adap be a la ciutat, si necessit res, si vull que me portin a casa en cotxe, són molt servicials.
Tot això fa que me senti valorada i molt be amb aquesta experiència que estic vivint a Pistoia.
CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?
En primer lloc, el que canviaria seria la distribució de l’espai, que no estigui tot tant concentrat. El centre al qual vaig no té masses habitacles, són més be pocs i grans. El que més m’ha cridat l’atenció es que no hi ha despatx de direcció, i hi ha dos vestuaris per tot el personal. També m’ha sorprès ka grandiositat de les aules i que aquestes no tenen molts elements són bastant buides però alhora molt acollidores. El centre disposa de cuina pròpia, amb dues persones encarregades, apart vull destacar la figura de les col•laboradores que formen part del personal, entren a les aules a portar els menjars, a fer net un parell de vegades, dinen amb nosaltres i ens ajuden amb diferents coses. Estan ben considerades i no com estic acostumada que treballen quan ja no hi ha infants i estan poc valorades.
També canviaria el pati, pensava que seria més petit, si m’esperava que fos jardí, però més petit, amb elements de joc i no ha estat així. També m’esperava que hi hagués una aula de psicomotricitat, biblioteca, espai d’experimentació. Però això pel que he vist està inclòs dins les aules mateixes.

Activitat el Ninonet!

ACTIVITAT A1: EL MEU MOMENT ACTUAL! QUIN BLOBBIE M’IDENTIFICA?
DATA: 16.02.2012

ACTIVITAT 1
M’identific principalment amb dos blobbie bàsicament. El nombre 9 i el 5. Però si m ‘he de decantar per un, ara mateix és el nombre 9.
L’he escollit perquè soc una persona molt observadora, que abans d’actuar, necessito informar-me, observar els moviments i manera d’actuar de les altres persones i del nou entorn al qual m’intent adaptar i moure. Me sent així amb l’execució de les pràctiques, atès que la llengua de moment m’impedeix una total comunicació, ho intent compensar mirant com actuen les mestres per imitar-les, i també amb els infants.
També soc observadora en quan a l’assignatura de Reflexió i Innovació educativa, ja que me sent que “soc cega” amb això de no poder venir a classe i no tenc tota la informació que m’agradaria tenir, per això m’intent guiar amb les meves companyes per saber que he de fer i com fer-ho.
Entenc que aquesta assignatura ens ajudarà a reflexionar sobre les nostres pràctiques, observar i fixar-nos amb els detalls i donar-los valor...a fi d’enriquir-nos més d’aquesta experiència.

ACTIVITAT 2
On sóc? Recull el blobbie que has triat en l’activitat 1 i anomena’l, posant un títol.

Títol: El Blobbie L’OBSERVADOR (9): ara mateix me trob en un mar de dubtes i inseguretats. Això me succeeix per diferents raons: la meva inexperiència amb infants de 0 a 3 anys, la falta de comunicació amb una altra llengua, la ignorància cap a un sistema educatiu diferent al que coneixem, per això faig ús un “arma, tècnica de protecció” per poder integrar-me més fàcilment. Aquesta me fa sentir més còmode.

On vull anar. On vull ser?
Busca en el dibuix del vaixell un blobbie que pugi representar el teu estat desitjat i anomena’l.

He escollit el blobbie nombre 10. Aquest ninot m’ha transmès o al manco l’interpret com l’estat al qual vull arribar per gaudir plenament de les meves pràctiques.
Els motius pels quals l’he escollit són diversos: Primer de tot mira cap endavant, cap al futur, ho intèrpret com a projeccions i il•lusions que vull tenir amb el que faig, la seva postura d’estar assegut, me transmet calma, serenitat i bones maneres amb les quals m’agradaria comptar més endavant perquè ara tot és molt eufòric, la disfressa que porta aquest ninot d’indi, trob que és important perquè amb els infants hem de ser en moltes ocasions indis, fer teatre, gesticular molt, cantar i en aquest aspecte vull millorar. L’estel me transmet que tot va be, tot navega i això me dóna molta seguretat, saber que faig les coses be, me dóna molta tranquil•litat.
Hi ha aspectes que me manquen i que falten reflectir-se per ser el ninot ideal com per exemple estar acompanyat amb als mestres i infants, oferir la meva ajuda a altres persones i un somriure en la meva cara, símbol de felicitat amb el que faig.

Què suposarà per a mi?
Quines evidències observaré?
Entenc que aquesta experiència me suposarà un gran canvi tant a nivell personal i professional. Sobretot el fet de viure aquesta experiència a l’estranger, en un país que es respira l’educació que es té la imatge d’infant com un ésser autònom, que pot, que és. Crec que me farà deixar les meves pors, aprendre a fer i entendre l’educació d’una manera diferent i a nivell personal serà una experiència inoblidable.
Crec que quan acabi aquestes pràctiques sabré portar un grup d’infants sola, tindré eines i recursos per enfrontar-me a qualsevol situació amb infants (encara que no tot s’aprèn, per això és necessària l’experiència i anys) . Crec que me servirà per veure que realment m’agrada aquesta professió i que soc capaç de ser mestra i sobretot una bona mestra.