Dimarts, 29 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu darrer dia de pràctiques a l’area i en general. Ha estat un dia molt emotiu com era d’esperar. En arribar a l’àrea aquest matí he ajudat a na Marzia a endreçar una mica tot, perquè avui rebiem la visita d’una delegació americana. Com he comentat diferents vegades aquestes visites suposen un trasbals per la rutina dels centres ja que ho volen tenir tot a la perfecció, per donar la millor imatge. Com he dit en altres ocasions aquest nerviosisme per tenir-ho tot a la perfecció no l’acab d’entendre perquè pens que treballen i tenen les coses d’una manera fantastica com per haver de dedicar-hi més temps i canviar més coses per aquestes visites. Més tard ha vingut na Marisa que avui entrava més tard perquè li tocava venir a treballar a la tarda, així que es combinen les hores de la millor manera per no fer-ne tantes. He aproffitat aquest moment per donar uns detalls que els portava com era una bosseta plena de pastissets amb una tarjeta i una planta per l’àrea. Ha estat un moment un tant emotiu perquè ens hem entés molt be i la veritat que ens apreciem mútuament i ens trobarem a faltar. En aquest moment ens han telefonat per demaanr si haviem notat el terratrèmol que s’havia notat i sentit en diferents punt de Pistoia i que havia afectat de manera brusca a la regió de Emilia. Per sort nosaltres no hem notat res, però ja han començat les agitacions, trucades... Tot d’una ha arribat l’autobus amb un grup d’infants de le’scola primària, que han arribat més tard perquè havien d’esperar ha tenir l’autorització de la directora del centre per poder venir a fer l’activitat, perquè amb el terratrèmol, han evacuat diferents centres... Hem començat la darrera sessió del curs que ofereix na Marisa del laboratori de “Boca en boca” sobre la por. El dia d’avui consistia en que els infants representaven amb el seu cos les diferents històries de por que havien escrit i inventat. Avui hem tingut un contratemps i es que la mestra no ha trobat els fulls amb les històries escrites, això ha fet que canviessim la dinàmica de la representació. En primer lloc hem pujat al primer pis i els infants s’han tret les sabates i han començat a preparar-se i disfressar-se. Havíem disposat damunt la taula diferents contenidors amb teles, capells i bosses, diferents infants també han portat objectes de casa. La veritat que portaven les coses molt ben preparades, havien fet alguna espasa, vestit, disfressa... Durant aquests minuts, les mestres intentaven pensar com superar aquest imprevist de no tenir les històries escrites, ja que s’acostuma que na Marisa narri les històries mentre els infants representen i actuen. Al final s’ha decidit que els infants s’enrecordaven perfectament de la història i que un representant de cada grup, faria de narrador encara que tingués un altra paper, ha suposat un repte i una manera innovadora de representar. Na Marisa li ha agradat aquesta idea d’improvisar i veure com resulta aquesta experiència. Hem pujat al segon pis, on es troba el vertader teatrí on es duu a terme aquesta activitat. L’altre dia no vam poder fer-ho aquí per una alumna NEE, i a fi d’integrar vam realitzar aquesta activitat a pis de baix. Na Marisa al matí m’havia mostrat el teatrí i també l’haviem disposat a fi de tenir-ho tot apunt per quan el necessitessim amb els infants. He de dir que a l’area he après a tenir totes les coses preparades amb temps, són molt previsores, pensen molt les coses, tenen clar el que necessiten i saben com ho han de fer, entenc que això s’adquireix amb l’experiència i els anys. En primer lloc na Marisa, ha explicat diferents estratègies per realitzar la escenografia. A continuació hem fet el primer pase, com assaig general i a continuació la representació final. Aquest grup ho ha fet molt be, apart que s’han portat d’una manera excel•lent, crec que hem gaudit molt d’aquesta estona plegats. Després com ha sobrat temps na Marisa ha convidat a contar una història popular de Pistoia. Sempre és un plaer poder escoltar com ho fa, perquè me transmet la seva passió, entusiasme i sobretot estratègies per poder omplir aquesta meravellosa motxilla que estic construint de la meva experiència a Pistoia. En acabar na Marisa ha acompanyat als infants a l’autobus, i jo he comneçat a endreçar tot el material i esntances on hem estat amb els infants perquè en aquell moment ha arribat la delegació americana. Quan ho he tingut tot endreçat he anat a trobar-me amb aquesta, ens hem presentat i acomodat a la sala on na Marzia havia preparat esmorzar per a tots. A partir d’aquest na Marisa ha començat a explicar tot el funcionament i història de l’àrea gialla, hi havia una intèrpret que anava fent les traduccions. La veritat que aquesta exposició m’ha servit per acabar d’entendre a la perfecció el si de l’àrea. Després hem passat a fer un tour per els diferents espais. També ha vingut na Donatella Giovaninni i he pogut saludar-la i parlar una mica amb ella. La delegació en poc temps ha hagut de marxar perquè havien d’anar a visitar un altre centre. Nosaltres hem acabat d’endreçar un parell de coses que ens faltaven i hem marxat perquè a la tarda hi havia que tornar. Resulta que l’àrea gialla els dimarts a la tarda serveix com espai per anar infants entre 5 a 10 anys per anar simplement a jugar i a fer el que els agradi més, compartir diferents moments amb infants de diferents edats, jugar al jardí, contar històries, crear objectes amb materials reciclats.... Per sort he pogut anar avui capvespre a conéixer aquest servei, i m’ha agradat molt, he estat berenant amb els infants i després jugant. M’he adonat que és un servei totalment informal, en el qual els infants gaudeixen molt de l’estona que passen allà junt amb les mestres. La relació amb les families també és molt propera i càlida. Després ja ha arribat el moment de despedir-me de na Marzia i na Marisa, ha estat un moment molt emotiu, però he d’apendre que aquestes situacions les viuré moltes vegades durant la meva vida i les he d’aprendre a regular. Aqui acaba el meu període de pràctiques a Pistoia, demà vaig a ensenyar l’escola materna Filastrocca a les meves companyes de la Universitat i divendres arreglar diferents documents a la universitat de Florència.

Divendres, 25 de Maig 2.012

El dia d’avui ha estat curt però intens, he pogut veure com els infants fan teatre, especificament ombres. Aquesta és la darrera sessió del curs que fan amb na Marisa sobre la por amb ombres. El primer de tot ja vaig assistir, en el qual na Marisa introduia el tema de la por mitjançant la conversa, després va representar mitjançant les ombres xineses la història de “Giovanni senze paura” i finalment convida als infants a escriure una història de por en petit grup. La segona sessió que no vaig poder assistir, va consisitir en que els infants van crear els personatges i ambients de la història que havien inventat.Quan van acabar van representar l’obra en un teatre amb les ombres xineses. Na Marisa me va dir que havia estat tot un èxit que els infants ho havien fet molt be, però me remarcava que eren infants de quart curs d’elemental, que per nosaltres és la primària, i ja són bastant grans.

La sessió d’avui s’ha fet al pis de baix perquè hi ha una fieta NEE, amb cadira de rodes i per tant perquè estigui integrada i no hi hagi barreres ho hem fet aquest espai. Perquè fos possible hem hagut de regirar l’estança perquè fos còmode per a tots, igual que hem hagut de pensar un escenari diferent, però la veritat que na Marisa pensa molt aquestes coses i ho tenia tot controlat. En rebre als infants , hem anat a la sala on serveix de reunió de l’àrea i allà haviem disposat tot el material perquè els infants es poguessin disfressar per caracteritzar els personatges de les seves històries. En estar llestos, hem anat a una sala i ens hem assegut, na Marisa ha col•locat un llençol blanc a una porta i ha posat un llum al darrera, ha explicat als infants diferents trucs perquè les accions s’entenguessin millor i anés be, S’ha fet un primer passe de tots els grups, com un assaig final en la qual representaven però na Marisa els ajudava a moure’s, com parlar, escenificar... Quan tots han fet els passes finals, hem començat les representacions finals. Jo m’he quedat com espectadora , perquè durant els assatjos ja havia estat darrera observant com es feia. M’ha agrdat molt veure, la capacitat d’improvització dels infants, veure l’expressivitat i gran capacitat de gesticulació, d’altres com és normal els costava més, però ha estat tot un èxit. L’única cosa que no m’ha agradat massa es que les mestres tutores dels infants no aturaven de parlar mentre es feia l’activitat, i això distorsionava l’ambient.

L’activitat s’ha fet molt rapidament, i quedava una mica de temps per endavant, així que na Marisa s’ha ofert per contar una novel•la pròpia de Pistoia que tant li agrada, com que la fieta NEE havia marxat a fer terapia, hem pujat a la sala del tercer pis perquè és on na Marisa conta aquestes històries i crec que es troba més còmoda. La història que ha contat ja l’havia sentida i ha tornat a tenir un gran èxit sobretot la cançoneta que canten les bruixes, la veritat que “ enganxa”. Han rigut molt i han marxat cantant: sabato, domenica, sabato, domenica e lunedì! En acabar, hem tingut bastanta feina per col•locar tot el material, estances, llums, disfresses.... Però ha valgut la pena, igual que he pogut aprofitar per xerrar amb na Marisa i que me continués explicant secrets i moltes coses interessants. Durant la realització d’aquesta activitat na Anna Paola tenia infants de l’àrea rossa fent una activitat sobre el conte del gall d’Eric Carl. L’han contat amb diapositives i després els infants han fet galls amb material de reciclatge, han quedat preciosos, però d’aquesta experiència només he pogut veure el resultat final, però les meves companyes si que han estat presents amb els infants. En acabar m’he acomiadat de n’Anna Paola perquè la setmana que ve no hi serà i hem marxat cap a casa. Me fa llàstima no poder anar més dies a l’àrea, m’he trobat molt a gust, sembla mentida però només he fet 5 dies i m’han acollit molt be, han estat molt properes. No tornaré a l’àrea fins el proper dimarts que serà el meu darrer dia.

Dijous, 24 de Maig 2.012

Avui no hem anat a l’àrea gialla perquè hem anat a visitar l’asilo nido Il Moulino i l’escola materna Bruno Ciari que és on n’Eva la nostra companya ha fet les pràctiques i ens ha recomanat visitar, així que hem aprofitat per fer una visita aquests llocs. Aquesta tarda hem tingut la oportunitat de participar a un encontre de pares d’infants que van a l’àrea rossa per conéixer i treballar la tècnica d’Eric Carl, que és un il•lustrador amb molta fama que fa uns dissenys preciosos als contes infantils. Els seus contes aqui són molt coneguts i presents a totes les escoles a les nostres illes per sort ho comencen a ser. Na Anna Paola de l’àrea gialla, ha explicat que fa uns anys un grup de mestres van tenir la oportunitat de participar en un curs que va oferir aquest home. En aquest va compartir els secrets i tènciques del seu dibuix. Per això avui hem fet aquesta trobada per compartir aquests coneixements i portar-los a la pràctica. Ha estat molt polit poder participar d’aquesta experiència, al inici anavem més d’observadores, però al final ens hem engrescat i animat a pintar i hem xalat molt. També poder compartir aquest temps amb pares i professionals, perquè es dóna un intercanvi d0impressions, informació, un apropament entre ells... Voleu que vos conti un secret? La tècnica que fa ús aquest artista és molt senzilla, polida i resultant a l’hora. Fa ús de pintures acril•liques junt amb diferents elements i objectes de reciclatge com poden ser taps, pinyes, esponjes, botons, papers, pincells, cartons, rodets... tot i té cabuda. Amb aquest material es van fent diferents estampats que després es retallen i donen forma mitjançant el collage als personatges. La propera trobada els pares tornaran assisitir per crear els diferents personatges a partir dels papers que hem pintat avui, és una llàstima no poder veure tot el procés d’aquesta experiència que crec que és molt enriquidora i significativa. També ens han dit que realitzaran l’activitat amb els infants, me sembla una idea fantàstica perquè ens ha agrdat motl a nosaltres quant i més als infants, çes una manera de treballar i potenciar la seva creativitat!!!

Dilluns, 21 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’àrea gialla, després de dos dies sense anar-hi. He pogut participar de nou a la trobada de mestres de tots els asilos de Pistoia per parlar sobre la festa del “Filo d’oro”. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar-hi i veure com s’inicia el procés d’organització d’una festa infantil relacionada amb la lectura. Avui ja s’han parlat d’aspectes més concrets. Les mestres ja portaven idees i activitats que volien dur a terme, s’han fet diferents agrupacions per montar els racons al jardí, la llàstima d’avui ha estat que plovia i no hem pogut anar a mirar el pati per dividir els espais i veure les opcions i oportunitats de decoració que ofereixen. Hem estat parlant de les diferents idees que tenien les mestres per fer i hem començat a pensar entre totes les diferents maneres de poder decorar, això lligat al tema del conte per exemple penjant monstres per els arbres.... Na Donatella ha parlat de fer uns plafons grans amb frases relacionades amb la lectura per penjar en els diferents ambients, junt amb un cartell gran amb el nom de l’asilo. També portava feta la circular provisional per entregar a les families i fer publicitat, tot aixó ha anat endavant i ho acabarà d’enllestir na Donatella. A les 9,30h ja hem donat per finalitzat l’encontre i les mestres han marxat cap als asilos. Jo he quedat reorganitzant la sala on ens hem trobat. I ja han arribat els dos autobusos amb infants de primària per fer activitats amb na Marisa i na Anna Paola. He anat amb na Marisa perquè avui contava una història, una faula que a Pistoia els hi diuen “Novel•les”. Ha estat present na Catalina la meva companya que volia veure el funcionament de l’àrea. El grup d’infants que ha vingut ha estat més tranquil que la resta que han passat fins ara, tot i que és complicat que estiguin quiets i asseguts tot el temps. La història que ha contat na Marisa és popoluar, pròpia de Pistoia. M’agradat molt avui que ha hagut de fer quatre personatges diferents i s’han diferenciat a la perfecció, gràcies als canvis de veus i gesticulació que fa. En acabar la història na Marisa ha demanat als infants quins objectes i elements màgics havien intervingut a la història, també els ha demanat si en coneixien d’altres, l’única regla era que no podien ser persones, ni animals, sinó objectes. Els infants han participat una estona fent uan roda fins que na Marisa ha proposat anar al taller de baix i construir un objecte màgic amb tot el material de reciclatge que els havia preparat. La veritat que quasi tots els infants han fet baretes màgiques, pocs han innovat i han creat algun element nou, tot i que les baretes han estat molt diferents. La veritat que hem tingut poc temps per fer aquest taller manual , només 25 minuts i limita molt. Cada dia m’adon compte que el temps condiciona moltíssim a l’hora de fer activitats d’aquests tipus. A l’escola i asilos potser no es marca tant perquè tenen més flexibilitat però els grups que venen aquí com estan condicionats pel autobus que els porta i els recull se limita molt. En acabar he ajudat a endreçar totes les estances laboratoris perquè na Anna Paula també ha tingut al grup d’infants que van anar la setmana passada a fer la titella. He aprofitat per parlar amb na Marisa sobre la manera de contar la novel•la i m’ha dit que el tema de fer veus és una mica perillós perquè poc caure en el mal hàbit de ser una cosa còmica, no seria, que perdi el fil i l’essència del que es pretén realment. Que ha d’anar molt alerta i sobretot ficar-se dins el paper que vol representar com per exemple: si és una bruixa que està enfadad no posar una veu que pugui fer riure sinó una pròpia d’una bruixa però que faci por i sigui seria. Tots són consells que me va donant i vaig replegant pel futur. Prest ja ha estat hora de marxar, aquesta setmana no tornaré a l’àrea gialla fins divendres proper perquè tenim trobades amb els tutors d’aquí i visites a escoles.

Divendres, 18 de Maig 2.012

Avui he anat a fer el dia a l’asilo Il Grillo, he tornat la inici de les meves pràctiques, tant les mestres com jo teniem moltes ganes de retrobar-nos tot un matí. Jo personalment apart d’estar amb les mestres tenia moltes ganes d’estar amb els infants i sobretot amb la meva petitona n’Aurora! Quan he arribat ja hi era i hem estat tot el dia plegades, m’ha sabut greu que estés tan aprop i no es relacionés, però he pogut passar la jornada que no vaig poder fer el meu darrer dia de pràctiques al asilo ja que vaig estar amb un altre grup. El dia m’ha passat molt rapidament, ha fet un temps excepcional, hi hem estat gran part del matí al jardí, jugant amb els infants... la veritat que els infants no s’han fet gens estranys i m’he trobat acollida i com si estigués a casa meva! Ho he passat genial! Com una mestra més, parlant de la festa de demà del llibre, a veure quines coses falten organitzar, també les he convidat a dilluns venir a sopar a casa i totes estan molt contentes i il•lusionades!! Quan ha estat hora de marxar he donat a cada mestra, col•laboradores, i cuiners un detall amb pastissets que tant els van agradar. Amb una frase polida! He quedat d’acord amb na Chiara i na Ilaria per anar aquest capvespre a una presentació d’un conte que ha fet una mare d’una fieta de l’asilo Il Faro i anirem plegades. Demà tenim la festa del llibre a l’asilo, esperem que vagi tot molt be i es treguin doblers per al centre, apart del a seva prioritat maxima que és l’intercanvi de llibres, que les families han portat de casa seva, amb una dedicatòria, unes paraules, una història darrera cada llibre. D’aqui ha sortit una bella amistat!!

Dimecres, 16 de Maig de 2.012

Del dia d’avui vull destacar l’apropament amb les mestres i la conversa que ha mantingut al final de la jornada amb na Marisa. Ha estat molt interessant poder parlar amb ella, una persona que porta 30 anys treballant en aquest espai, recollint les històries, rondalles pròpies de la Toscana i en especial les de Pistoia, que les conta als infants i treballa a partir d’elles a fi que no es perdin i basicament perquè les considera cultura pròpia dels pistoiesos que hem de coneixer. Aquesta dona parla amb una passió i sensibilitat sobre aquest tema, es nota que ho porta molt a dins, que li agrada i que té molt clar que hem de fer. M’ha regalat diferents llibres on està recollit tot el taller que fa ella amb infants i que estic veient com es porta a la pràctica sobre històries populars i també un llibre que ha fet ella sobre jocs de paraules que ha recollit a partir de les families dels infants de les escoles. Un projecte que comporta molta feina però que és clau perquè tota aquesta literatura de tradició oral no mori mai. A primera hora del matí he estat amb les mestres i la col•laboradora esperant parlant i esperant a que arribesin els grups d’infants que havien de venir per fer les activitats. Hem aprofitat per preparar el material que posteriorment hem d’emprar i adequar els espais. He començat avui amb el grup de n’Anna Paula, que era un grup de tercer curs de primària, aquest venia acompanyat d’un mestre, per el que m’han dit un dels pocs mestres homes perquè en hi ha molts pocs. Hem iniciat el ritual de treure jaquetes, després les sabates i posar-se calcetins i anar a una estança per seurens al terra i realitzar l’acció dels noms. Avui el material amb el qual girava l’activitat era un tub de cartó, de paper de cuina. La mestra l’ha presentat i ha dit un parell de coses que podien ser, perquè els infants tot d’una han demanat que era allò? Així doncs que hem començat fent una roda, un per un i en ordre, de coses que els infants podien imaginar que podia ser aquell tub de cartró. Hna sortit diferents coses, molt diverses, però he de reconéixer que armes n’han sortit un bon grapat. Després hem anat al taller i allà els infants han creat una titella amb aquest tub, l’única regla era que la titellla havia de tenir cara perquè després havia de poder parlar. Quan han entrat a les estances per realitzar la manualitat, he marxat al pis de sobre per veure el que na Marisa estava fent amb els infants. Tenc molta curiositat i ganes de veure com conten les històries, intentar aprendre com gestualitza, com canvia les veus, com parla a fi de captar i aprendre alguna cosa. Quan he arribat els infants estaven explicant les seves pors, i amb aquest grup ha estat molt polit, perquè quan algú deia alguna por sortia algun companys explicant algun consell per combatre aquella por, ha estat molt polit veure com infants es poden posar al lloc de l’altre, això es diu empatia. Després hem passat al teatrí amb les ombres xineses per explicar la mateixa història d’ahir de “Giovanni senze paura”, i també els ha agradat molt, tant que han volgut que na Marisa els ocntés una altra història. Com que no hi havia temps perquè els infants escrivissin la història de por que necessitem per continuar el taller, aquesta tasca la faran a l’escola amb la mestra, tot i que na Marisa ha explicat les característiques que han de complir i hem tornat a l’estança acollidora on hem parlat de les pors per explicar una història pròpia de Pistoia també, sobre unes bruixes. Aquesta ha estat molt polida, sobretot perquè na Marisa ha fet molt be la caracterització de les bruixes, cantant una cançó, els ha agradat moltíssim als infants, durant el camí de tornada no han aturat de cantar la cançó de les bruixes! Quan aquests han marxat m’he quedat a dalt perquè el grup de n’Anna Paula estaven fent la presentació de les titelles creades, els infants estaven molt dispersos i ni siquiera ha estat possible contar una història per grups. Després quan els dos grups han marxat, he anat a recollir i classificar tot el material que hem emprat per realitzar les titelles, he ajudat a na Marzia a endreçar l’estança i després he tingut aquesta conversa tan interessant amb na Marisa. A l’àrea no tornaré fins el proper dilluns, perquè demà anem a visitar l’escola de la infància Marino Marini i l’àrea verda que ens manca, divendres tornaré al meu ”amor” passaré el dia al asilo Il Grillo. Tenc moltes ganes de tornar-hi per estar més temps, poder interaccionar amb els infants i passar més hores amb ells.

Dimarts, 15 de Maig 2.012

Avui he passat la jornada amb na Marisa, que és l’altra mestra que treballa a l’àrea. Hem arribat més tard perquè les mestres han de tornar a treballar a la tarda amb infants, i han de mirar de compensar perquè sino fan moltíssimes més hores de la jornada que els hi correspòn. A

primera hora he estat amb les dues mestres, cadascuna preparava tot el material i espai que necessitava per realitzar l’activitat posterior amb els infants. Aquest temps he aprofitat perquè les mestres m’expliquessin el que farien avui amb els infants, ja que les dues treballen amb infants de manera separada, encara que per preparar les coses parlen i es coordinen per els espais i materials. Aviat ja ha arribat l’autobus de l’ajuntament amb el grup d’infants d’una escola de primària estatal amb una mestra, en total han arribat 17 infants. Na Marisa els ha donat la benvinguda junt amb la col•laboradora que els mostra on deixar les jaquetes, boses i hem pujat al primer pis perquè es llevessin les sabates i es posesin uns calcetins per estar més còmodes i per no embrutar pens. A continuació hem pujat al tercer pis, el més alt per entrar a una sala al costat d’on vaig fer una activitat ahir. Allà ens hem assegut tots en rotllana, i na Marisa ha començat a explicar el que ananvem a fer avui. És Una bona estratègia posar a tots els infants asseguts en rotllana, en un espai tancat de manera que poden estar més concentrats. Na Anna Paula ahir va fer el mateix. Hem fet la dinàmica de posar el nom a cadascun en una cinta adhesiva, també ens la hem posat les tres adultes. Just després ha explicat que el curs que faran durarà tres dies, que es realitzaran diferents activitats, però totes relacionades amb un tema central: la por. Per tal de ocmençar a parlar-ne ha demanat als infants a quines coses o a què tenien por. Al principi pocs han alçat les mans per participar, sobretot han estat fietes, les reaccions de la resta d’infants després d’escoltar les pors de les ocmpanyes era riure, i na Marisa els deixa que no hi havia que riure, perquè una persona pot tenir por a qualsevol cosa, que no es sap moltes vegades d’on ve però que s’ha de respectar. Depsrés ha començat a demanar a cada infant si no té cap por, o no l’ha tingut i han començat a sortir més coses. Com que molts infants reien del que deien perquè pensaven que era una tonteria, jo he explicat la por que tingut durant molts d’anys; les tortuges. Crec que ha anat força be que expliqués la meva experiència perquè han vist que es poden tenir pors no només a aranyes, o fantasmes sinó també a animals inofensius. Després han començat a participar més els infants. Quan hem acabat aquesta part de ocnversa sobre les pors que crec que ha estat molt interessant, crec que és fonamental parlar sobre les pors, expressar les emocionas, saber identificar-les, una feina que no esteim massa acostumats a fer i que és necessari per a la nostra expressió i coneixement propi, apart de per superar-les perquè fins que no les afrontem i parlem no les superem. A continuació ens hem dirigt a la sala del costat, on hi havia un petit teatrí per a les ombreses xineses. M’ha fet molta gràcia trobar-nos amb aquest element perquè a la unviersitat en vam fer per a la nostra representació del “Conte Loco”. Na Marisa ha representat una història pròpia de Pistoia que es titula”Giovanni senze paura” amb les ombres xineses, els infants han estat molt atents i concentrats, apart que han gaudit de la representació. De na Marisa havia sentit parlar que contava les històries i fa el teatre molt be, li apassiona aquest tema i avui ho he comprovat, ho ha fet molt be, amb molta senzillesa i tranquil•litat. Quan ha acabat ha volgut explicar als infants que ells també faran ombres xineses i per tant els ha explicat tots els trucs que necessiten saber per realitzar-les correctament, perquè es veguin totes les expressions… Molt interessant i que me servirà a jo també. En acabar d’explicar aquestes coses, ha plantejat als infants que abans de fer les ombres, es necessaria una història perquè sense aquesta no hi ha personatges, ni ni relat, ni espai, ni temps ni res de res. Aixi que hem baixat un pis, on hi ha quatre sales taller per realitzar activitats més manuals que s’acostumen a fer en aquesta àrea i per grups de quatre els infants s’han reunit per inventar una història de por que continuaran parlant i treballant durant les dues properes visites, també les representaran al teatrí amb les ombres. Durant la confecció de les històries hi havia grups que necessitaven més ajuda, idees, d’altres que n. Algunes han resultat vertaderament històries de por, d’altres més “light” ara vorem com acaba aquest curs, com realitzen les ombres i la representació. Tenc moltes ganes de veure com avança tota l’activitat. Quan han acabat ja era hora de marxar, l’autobus els esperava i han marxat. Nosaltres hem estat prenent un café i parlant amb na Anna Paula, que ella avui ha estat amb un altre grup d’infants al pati, organitzant la festa que realitzaran el proper divendres tarda. Després hem mirat una foto que volen penjar en una paret i he anat a endreçar els espais amb les mestres. Amb elles tenc motles estones que puc aprofitar per demanar coses, perquè me contin i és molt enriquidor tot el que m’aporten. Vertaderament estic molt a gust amb elles.

Dilluns, 14 de Maig 2.012

Avui ha començat una nova i darrera etapa de les meves pràctiques a Pistoia. A jo m’ha tocat anar a l’àrea Gialla. En primer lloc volia explicar una mica el que entenc per àrea, més endavant crec que sabré a la perfecció la seva naturalesa i existència però ara tenc poca informació. A Pistoia hi ha quatre àrees que tenen nom de colors: gialla, rossa, blu, verde. Aquests só

n laboratoris amb una temàtica específica i independent a la resta, per exemple la gialla va sobre la creativitat amb material de reciclatge a partir del relat d’històries i teatre. La verda treballa a partir de la natura, la blu a partir de l’art i la rossa treballa junt amb els infants i les famílies. Aquests espais són preciosos, dignes d’aturar-se a observar cada detall, cada racó, cada paret perquè diuen tantes coses... En aquests espais hi acudeixen infants que s’han quedat sense plaça al asilo, o grups d’escoles per realitzar diferents activitats i tallers. Poc a poc esper poder ampliar la informació, poder parlar amb les mestres que hi treballen a fi de captar del tot en que consisteixen. Durant aquest període que me resta a l’àrea també el destinarem a fer visites per diferents centres educatius que ens han aconsellat visitar i també realitzar el projecte sobre el petit grup que estem realitzant les tres alumnes de pràctiques. El dia d’avui ha estat emocionant. En arribar a l’àrea, m’ha rebut na Marisa que és una de les dues mestres que treballen en aquest espai, just a continuació ha arribat na Donatella Giovanini que és la responsable dels asils i treballa a l’ajuntament, una persona digna d’admirar i escoltar perquè sempre ens deixa amb la boca oberta, sempre diu les paraules justes i claus en el moment just. Ens hem saludat i m’han informat que aquest matí hi havia una trobada de totes les mestres que porten la iniciativa del projecte comú que han fet els asils sobre la lectura que es diu: ”Filo d’oro”. M’ha agradat molt poder participar en aquesta reunió per veure com treballen les mestres de diferents centres plegades, per retrobar-me amb educadores i sentir-me una mestra més. Just abans de començar la reunió na Donatella m’ha presentat i ha dit unes paraules tan polides sobre el meu pas als centres de Pistoia que m’he emocionat i quan m’ha passat el torn no he tingut paraules per respondre ni dir, ha estat preciós. Aquesta trobada consistia en organitzar la festa sobre aquest projecte de lectura. El que ja tenien fixat era la data, el 20 de juny, la hora a les 17h perquè si no fa massa calor i l’espai; el jardí de l’àrea gialla. El fet de realitzar-ho en aquesta àrea és perquè les famílies coneguin aquest espai i els serveis que ofereix a fi de promocionar-la. Un altra fet que s’ha tractat era a quins infants convidaven a participar, han arribat a la conclusió que millor als infants de medi i grans perquè els lactants són molts petits. Després na Donatella ja ha començat a fer propostes i fer preguntes perquè les mestres donessin idees de com organitzar la festa. Com és un fet que participen tots els asils comunals de Pistoia, troben just que hi hagi algun element identificatiu d’aquests, com ho havien de fer? Per tant s’ha fet una pluja d’idees, algunes mestres han participat més que d’altres. Les que han tingut més èxit han estat: contar un conte el qual es treballi als centres, mercat per vendre bosses i llibres, bereneta però que porti cada família el que necessiti, decorar els arbres, que la festa no sigui res didàctic sinó cultural; contar un conte a un jardí de la ciutat. Després d’haver aprofundit en les diferents propostes, na Donatella demana a cada mestra quines activitats han dut a terme per treballar aquest projecte. Les mestres van exposant el que han fet, només amb la mirada ja veig i sent si na Donatella li agrada la feina feta o troba que és poca. Un tema que sorgeix és que molts infants no coneixen la biblioteca de la ciutat que és una meravella i que un espai preciós pels infants. Diferents asils han fet activitat i sortides a la biblioteca. Les famílies no van a aquest lloc, es pensen que hi ha que pagar, s’han adonat que hi ha un desconeixement molt gran. Una mestra explica que al seu centre han realitzat un mercat d’intercanvi de llibres que han portat les famílies i que va tenir molt d’èxit, aquesta idea ha tingut molt d’èxit i es decideix que es durà a terme a la festa. Junt amb aquest fet es parla d’una adhesius que es regalen a un establiment per les compres realitzades, i que és una manera de catalogar els llibres a casa que tenen els infants perquè creïn les seva propis biblioteca, també comenten que s’ha fet aquesta acció a la Filastrocca i que ha estat un èxit. Jo que he pogut veure com està feta aquesta catalogació trob que és molt interessant perquè és una manera que les infants coneguin els llibres, diferents temàtiques... La pròxima trobada es durà a terme el proper dilluns 21 a les 8;30h a l’àrea Gialla, així que podré participar-hi de nou i veure el procés i com avança . Aquesta reunió les mestres han de portar pensat quina activitat volen dur a terme a la festa com asilo. Quan ha acabat la trobada he estat parlant amb na Ilaria que és una mestra del asilo Il Grillo, hem mirat el jardí plegades per veure com poden organitzar-lo i ha parlat amb les dues mestres responsables de l’àrea gialla. Després tothom ha marxat la meva esta a l’àrea. En primer lloc m’he presentat a la col•laboradora na Marzia, que ajuda a les mestres a endreçar els espais i preparar coses i he començat a parlar amb les dues mestres que porten aquesta àrea; na Marisa i na Anna Paula. M’han dit un poc en que consistia el que feien, però molt per sobre perquè era tard i esperaven a que arribessin infants d’una escola. Resulta que a aquesta àrea hi arriben grups d’infants del darrer durs de l’escola materna, es a dir, cinc anys i fins la quinta de l’escola elemental, que per a nosaltres és la primària. Aquest fet, m’ha parat una mica perquè a jo realment el que m’interessa es treballar amb infants de 0 a 6 anys. Però també pens que aprendre moltes coses que podré adaptar en un futur a l’educació infantil. Avui he passat el dia amb na Anna Paula, perquè és la única que tenia un grup d’infants. Ha arribat un grup de 20 infants de primer curs de primària amb l’autobús i dues mestres. Els hem rebut i han deixat els abrics just a una habitació que hi ha en entrar a propòsit i s’han dirigit al pis de dalt, s’han tret les sabates i s’han assegut a una estança i la mestra ha començat l’activitat. Aquí s’ha iniciat el joc i la interpretació quan la mestra ha presentat una capsa de cartró que s’ha convertit amb la protagonista, un personatge que han dissenyat, que deia secrets als infants, també ens hem post una cinta amb el nom... Després ha portat un cistell ple de capsetes i els infants han escollit una per un. L’activitat d’avui consistia en realitzar una titella amb aquestes capses, i decorades amb material de reciclatge. En haver explicat tot el que hi havia que fer ens hem dirigit a les sales – tallers, on estava tot apunt i el material presentat per iniciar i donar joc a la creativitat dels infants. Ha estat polit veure com decoraven, feien cares, posaven vestits, braços a la capsa, alguns molts perfeccionistes d’altres que necessitaven una ajuda i ànims per continuar... En acabar, hem pujat al segon pis de l’àrea que hi ha un teatrí, perquè la mestra ha proposat als infants que per grups de cinc, presentessin a les seves titelles i representessin una història improvisada al moment. La veritat que aquest grup ha estat molt mogut i molt nerviós durant tota la jornada, la darrera activitat no s’ha realitzat com es fa de costum perquè no complien les normes, perdien molt de temps... fins i tot la mestra s’ha molestat una mica i havia de cridat molt l’atenció dels infants, tot i la presència de les mestres. Estic segura que podré veure aquesta activitat amb un grup més tranquil i que la gaudeixin més. Quan hem acomiadat als infants, hem anat a recollir el material, classificar les coses que estaven per sobre la taula a fi de tenir-ho enllestit per a la propera trobada amb un altre grup. Després ha arribat na Marisa l’altra mestra i hem estat parlant i coneixent-nos una mica les tres plegades, ha estat una estona agradable. Després ja ha estat hora de marxar cap a casa. A l’àrea el meu horari serà divers, perquè faré normalment de 8,30h a 13,30h, està molt be tot i que ara hem de dinar a casa i hem de fer el projecte sobre el petit grup.

Divendres, 11 de Maig 2.012

Avui ha estat el darrer dia a l’escola la Filastrocca, per molt preparada que estès i conscienciada per viure aquest moment al final m’han fet plorar, i m’ha fet llàstima acomiadar-me dels infants, mestres i col•laboradores. En arribar he anat a l’estança de les construccions amb les mestres i infants, poc a poc com és de costum els lleons i cavalls han marxat als seus espais i ens hem quedat nosal

tres sols. He estat parlant amb na Francesca i jugant amb dos infants que els costa interaccionar amb els altres, els he tingut tot el temps al meu costat. Avui un grupet d’infants s’han posat dins un tren que és de fusta, es dirigien a les mestres i deien que anaven a Florència a fer una volta. Normalment el tren no està tan ple, avui els ha cridat més l’atenció. Quan ha estat hora de recollir els infants s’han posat les “piles” i ho han endreçat tot, me sorprèn perquè avui tenien totes les joguines molt escampades i hi havia molta feina, però en uns pocs minuts ho han endreçat tot i hem pogut anar tots junts a l’estança per esmorzar. Mentre esperaven el carret na Francesca els ha proposat un joc als infants que els ha engrescat molt, es tractava que ella posava veu de robot i cridava a un infant per volta, i els feia repetir paraules, sobretot per veure com pronuncien els diferents sons. M’he adonat que el so que més ha costat és el labial. El moment d’esmorzar ha passat tal i com està organitzat; les mestres posen els mantells, els infants conten quan amics tenen a la taula i van a demanar el nombre de servilletes, després porten la panera amb les galetes, i demanen un per a un als amics que volen beure, van al carret i agafen el que necessiten. En acabar de berenar han marxat els infants per grups al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, i hem anat tots a l’altra per iniciar les rutines. Volia destacar la importància de les rutines; el berenar, dinar, anar al lavabo tantes vegades, descans. Els moments claus del dia giren al voltant d’aquestes rutines que consideren claus pel desenvolupament i creixement dels infants. Això és un dels aspectes que més m’ha agradat de la meva experiència a Pistoia. Abans de començar el ritual del joc de “Qui hi ha?”, na Francesca ha iniciat aquest moment explicant als infants que avui era un dia especial perquè havien de fer un joc molt important. Ha presentat el simulacre d’evacuació de l’escola d’aquesta manera, explicant que era un joc, que havien de creure molt les indicacions de les mestres, que sortirien fora de l’escola, que hi havia un home que pitaria, que s’havien de posar per parelles agafats de les mans i fent una fila... Durant aquesta estona he aprofitat per anar a veure el grup dels cavalls i lleons ja que estan realitzant la rutina en gran grup. Els he explicat als infants que era el meu darrer dia a l’escola perquè prest tornaré al meu país, que estava molt contenta d’haver estat aquest temps amb ells, que m’havia agradat molt veure com jugaven i feien feines. He portat per a cada grup una bossa de llaminadures per menjar després del dinar, però les mestres han volgut que els hi donés al moment, per les mestres portava unes bossetes amb pastissets fets meus i una targeta d’agraïment, han quedat molt contentes i tot han estat elogis. En aquest moment ja he començat a sentir una mica de pena i també m’he adonat que m’aprecien més del que me pensava. Aquest detall també l’he tingut amb els col•laboradors del centre, que són persones més, imprescindibles pel funcionament de l’escola. Després he retornat al grup dels lleons que estaven apunt de començar el joc després de l’explicació de na Francesca. He aprofitat aquest moment per demanar si podia parlar un segon i donar les llaminadures als infants i el detall a les mestres, en aquest moment ha vingut una fieta i m’ha portat un paquet amb totes les històries del centre que volia. M’ha fet molta il•lusió aquest regal perquè el volia tenir, i ja m’havia informat per comprar-lo. Després hem fet el joc del ritual i poc després ja ha començat el simulacre i hem hagut de sortir fora del centre. Els infants s’han decepcionat una mica perquè pensaven que seria més llarg, però les mestres els han dit que ho havien fet molt be i que tenien un premi: menjar els ous de xocolata que no van menjar ahir per l’incident del jardí. Entre la xocolata i sortir a jugar al jardí els infants s’han conformat. Mentre els infants estaven jugant al jardí, he agafat dues fietes dels cavalls i dues dels gats i hem anat a la biblioteca que hi havia na Algha fent una activitat amb un grup dels lleons. Hem anat per donar el detall dels pastissets i també per donar-li a ella que és la impulsora de la biblioteca tan espectacular que té aquest centre per regalar-li un conte que havia portat de Menorca que es titula Sa tortugueta Tris Tras, perquè és una cosa molt nostra i perquè tenen un apartat de contes en llengua estrangera i me feia molta il•lusió que hi hagués un trosset meu com a record. Després hem tornat al jardí hem jugat una estona, i després ja ha estat hora d’anar a rentar mans i fer pipi per dinar. El meu darrer dinar avui ha consistit de pasta amb tomàtic, i petxuga de pollastre amb patata guiada. A partir d’ara a l’àrea no dinaré. En acabar de dinar, els infants han anat a fer pipi i al llit, jo he marxat amb els infants que van a la biblioteca, hem estat una estona jugant, una fieta m’ha fet contar-li el conte que he regalat i l’he pogut traduir sense dificultats, el meu italià millora! Quina llàstima haver de marxar aviat, me sap tan de greu deixar això, aquesta manera de viure i entendre l’educació. Després poc a poc m’he anat acomiadant de totes les mestres i col•laboradors, ha estat una estona molt emotiva perquè m’han dit paraules molt polides que mai oblidaré, fins i tot una col•laboradora m’ha convidat a sopar a casa seva avui! Estic molt contenta d’aquesta experiència. Aquí acaba de nou una nova etapa de les meves pràctiques, dilluns començ a l’àrea groga on es treballa la creativitat, trob molt interessant anar a veure com es treballa en aquest espai i esper aprendre molt. Demà capvespre estic convidada anar al asilo Il Grillo que fan l’apertura perquè vagin les famílies i infants que l’any que ve començaran al centre, tenc ganes de viure com es duu a terme aquest moment, és un inici del període d’adaptació i sobretot el que més il•lusió me fa es trobar-me amb les meves “companyes” de nou, que ja he anat a visitar un parell de vegades des de que no estic al centre.

Dilluns 7 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola amb el grup de tres anys, ja que la setmana passada només vaig poder estar un dia amb ells, aquesta setmana la passaré amb aquest grup manco el dimecres que realitzaré l’activitat amb el grup de cinc anys, els lleons. El dia ha succeït sense molts fets a destacar a nivell d’infants, però si hem rebut una parell de visites que trob molt interessants. En arribar a l’escola m’he dirigit a l’estança de les construccions on estaven les mestres amb els infants. Aviat el grup dels cavalls i lleons han marxat cap a les seves estances i espais. Nosaltres hem quedat jugant en aquest espai, avui hi havia na Francesca com a mestre del grup. Aquesta és molt divertida, sempre inicia joc amb els infants, molt actriu... M’ha agradat molt un moment que els infants s’han posat a fer els perruquers, hem rigut molt. Poc després ja ha estat hora de recollir l’estança i anar a esmorzar. Avui hem rebut una visita molt especial per a les mestres, han vingut una exalumna i la mare de l’escola. Na Francesca s’ha posat molt contenta i han estat durant tot aquest moment parlant. En acabar els infants han anat al lavabo i després a l’altra estança per iniciar el ritual del bon dia. Just abans ja havia arribat na Loredana, l’altra tutora. Hem iniciat el ritual del joc “Qui hi ha?”. Quan ha acabat les mestres han demanat al infant protagonista que fa de moix, que li venia de gust fer, si cantar una cançó, contar una història... Finalment han optat a contar la història del mag, la qual té engrescada a tota l’escola i en la qual estan treballant els pares per a la representació teatral. Durant aquest relat, ha vingut a l’escola el pare d’un infant que avui estava malalt, per parlar amb les mestres sobre la representació de l’obra teatral perquè és tenor i s’ha ofert d’encarregar-se de la part musical de l’obra. M’ha agradat motl veure la implicació de les famílies en l’escola i sobretot amb aquesta activitat de l’obra. Mai havia vist que les famílies entressin a l’escola i a les aules d’aquesta manera. Na Francesca havia de mostrar al pare un cd amb una actuació d’una obra que es va fer fa un parell d’anys, i l’han posat al ordinador de l’aula on estàvem nosaltres, això ha fet que els infants volguessin veure-la, mentre les mestres i el pare anaven parlant de com planificar la musica. Després d’aquesta agradable visita, les mestres han portat una capsa plena d’arxivadors. Abans de parlar i explicar el que eren i perquè els havia comprat, ha deixat que els infants diguessin el que pensaven a fi d’arribar al objectiu del objecte del qual havien parlat en anteriors dies. Als infants els ha costat bastant arribar-hi. Després d’aquesta activitat els infants han demanat continuar veient el cd amb l’obra de teatre que havien mostrat al pare tenor. Aquesta història és una de les quatre que els infants d’aquesta escola han anat escrivint al llarg dels anys. Com he dit en diferents ocasions el fil conductor d’aquesta escola són els contes i tot gira la seu voltant. Quan hem vist uns quants minuts de la representació ha estat hora de recollir, anar al lavabo a fer pipi, rentar mans i anar a seure a la taula per dinar. Del moment del dinar vull destacar que en aquesta escola moltes de les mestres no actuen de la manera més exemplar. Faig aquest comentari des de’l respecte. Moltes d’elles no mengen tots els plats, sobretot els primers que són pasta. La veritat que si exigim als infants que provin i mengin tot nosaltres com a educadores i referents ho hauríem de fer, el que potser que manco m’agrada és que moltes si no mengen no es seuen a la taula amb els infants. Crec que si donem importància vertaderament a aquest moment l’hem de fer de qualitat. Aquesta situació la veig diferent a com la he viscut al asilo Nido, on les mestres sempre estaven assegudes a la taula, menjaven més o manco però sempre provaven el menjar. En acabar el moment del dinar, els cambrers com és de costum han recollit la taula, aquesta acció dels cambrers la realitzen fantàsticament, donen molt de protagonisme als infants. Les mestres han cridat als infants per grups de colors i han anat al lavabo a fer pipi i els que anaven a dormir s’han dirigit a l’estança i jo m’he emportat a dos infants a la biblioteca per llegir algun conte fins que venguin les famílies a cercar-los. Després ja he marxat. Demà no aniré a classe perquè tenc una visita familiar.

Dimecres, 9 de Maig 2.012

Avui he tornat a l’escola després de tenir un dia lliure per la visita del meu germà petit. Dóna gust arribar a l’escola, que et rebin amb un somriure, que es posin contentes de veure’t, que me demanin on he anat si ho hem passat be. Cada dia fan que me senti més a gust en aquest centre, cosa que al principi no vaig notar del tot. He arribat una hora més tard a l’escola per què avui he portat moltes bosses amb material reciclat de casa per fer una activitat que hem preparat pels infants de l’escola. Per aquest motiu he agafat el bus i he tardat molt en arribar. La primera part del matí he estat amb els lleons, ja que avui havia de fer una activitat amb ells. Al principi he estat amb una al•lota que ha vingut d’Andalusia a fer pràctiques al centre també i hem aprofitat per xerrar i explicar-li algunes coses que no entén. Just en aquest moment ha estat hora d’esmorzar. He aprofitat aquest moment per anar a fer una visita al grup dels moixos que són el grup amb el qual estic fent les pràctiques aquests dies. Amb aquestes dues mestres me sent molt a gust, quasi be amb les que més, Els he portat un llapis d’ulls que empren per pintar la cara del moix cada matí per fer el joc de “Qui hi ha?”, ja que el tenien molt petit i s’estava acabant. S’han posat molt contentes, pel detall que he tingut. Després he tornat a l’aula dels lleons però he intentat quedar-me més defora i no ser molt intrusiva ja que hi havia na Emmanuela, na Cristina com a mestres i na Eli, s’al•lota de pràctiques, me sembla que eren masses persones adultes en l’espai. Després d’esmorzar els infants han anat al lavabo per grups i després a l’altra estança a fer el ritual del bon dia. Na Emmanuela ja m’havia dit com organitzar-nos per fer l’activitat. Així que he aprofitat per col•locar l’espai, tots els objectes, cadires i taules. La veritat que estava una mica nerviosa per realitzar aquesta activitat. Normalment no me pos molt nerviosa al fer exposicions, però avui el fet de fer-ho amb infants, amb una altra llengua, amb gent que tampoc conec massa... Quan els infants han acabat la rutina del bon dia, les mestres han fet subgrups per fer activitats al matí. Envers, de fer-ho per colors avui els han mesclat i amb jo han vingut dotze infants. Quan han arribat a l’estança els infants s’han sorprès en veure tot el material que hi havia, i també la disposició de les taules que estaven diferents. Just quan estat asseguts he començat la presentació. En primer lloc he explicat com era de petita, a quina escola anava, que m’agradava fer els capvespres, he presentat la meva família, parella, els animals que tenc per casa, després l’illa d’on venc, el camí que he fet fins arribar a Pistoia i he enllaçat amb els dos monuments prehistòrics amb els quals es basava i era el focus de l’activitat. Quan he presentat el talaiot i la taula, els he explicat que eren, les funcions, he mostrat fotos a fi que poguessin entendre al màxim de que es tractaven. Tot i així crec que ha estat complicat que entenguin que aquests monuments servissin per fer res, i una cosa que m’ha fet molta gràcia ha estat quan un infant m’ha dit que la torre de Pisa era més polida que aquestes construccions. Pens que és complicat fer entendre als infants que han estat construïts en diferents èpoques, que abans no tenien els mateixos mitjans... En acabar aquesta presentació he conat un conte que hem creat les companyes de casa, la veritat que ha estat una mica complicat llegir la història en italià, mentre movia els personatges pel decorat. El conte ha quedat explicat en manco temps del esperat i els he proposat als infants fer una activitat relacionada amb els monuments; crear, construir taules i/o talaiots amb tot el material reciclat que tenien presentat. La veritat que els ha fet moltes ganes fer aquesta activitat, estaven realment motivats. La mestra ha donat una regla a l’hora d’agafar el material i es que anessin de primeres per parelles, poc a poc. Després mentre anaven construint els infants lliurement agafaven el que necessitaven. La veritat que han sortit obres molt diverses i ha engrescat a tots els infants. Un cop acaba l’activitat tots hem classificat el material que ha sobrat per reciclar-lo a les escombraries. La mestra m’ha dit que li havia agradat molt l’activitat, que era una bona idea per a fomentar la creativitat, fer ús del material de reciclatge entre d’altres. Quan he tingut tot endreçat he anat a la biblioteca per tornar amb el grup dels moixos, que avui han anat en aquest espai perquè les mestres anaven a recontar la història del mag amb les titelles. Aquesta representació ha estat molt divertida, les mestres sense cap tipus de formació, s’animen a fer teatre in situ, improvisat i la veritat que ha estat molt engrescador i divertit. S’han adonat compte que alguns infants es perdien, però entenc que tenen tres anys i els costi estar una hora concentrats, crec que succeeix també a les persones adultes. En acabar la representació, hem marxat ràpidament a la nostra estança per dinar, ja que era tard. El fet del temps, el respecten, perquè han acabat l’activitat però després si han d’anar més de presa o deixar de fer alguna cosa perquè és hora de dinar ho fan. Les mestres cada dia es tornen per dinar a les taules amb els infants, mai repeteixen, cada dia van canviant de color, a fi d’estar totes amb tots els infants. En acabar de dinar he anat a la biblioteca amb dos infants que esperaven a les famílies per marxar a casa. Avui puc senyalar el dia com a especial per l’activitat que he portat a terme, he pogut fer una mica més de mestra amb un grup d’infants i m’ha agradat molt, la llàstima és no parlar millor l’italià per expressar-me millor, però he quedat satisfeta. Els dos dies que me queden els passaré amb els infants de tres anys i demà especialment participaré més perquè faltarà na Loredana i faré de mestra junt amb na Francesca. Tenc moltes ganes perquè amb elles me sent molt a gust, són molt afectuoses i carinyoses.

Dimecres, 2 de Maig 2.012

Avui ha estat el meu únic dia d’escola d’aquesta setmana. Dilluns i dimarts va ser festa i l’escola va fer pont. Dijous ens quedem a casa per realitzar un treball de la universitat que hem de portar a la pràctica la setmana que ve amb els infants de cinc anys. Finalment divendres i dilluns no aniré a escola perquè reb una visita familiar. El dia d’avui ha estat força interessant, he anat amb els infant

s de 3 anys, els moixos. Aquest és el darrer grup que me falta per estar en aquesta escola. La veritat que sentia curiositat per veure com treballen, ja que és l’edat més similar als infants més grans dels asilo Nido que més me van agradar. En arribar com és de costum m’he dirigit a la sala de les construccions on hi ha tots els infants que van arribant i les mestres. Poc a poc han marxat els infants més grans dels lleons i cavalls cap a les seves respectives estances. En aquest moment ja m’he quedat sola amb na Loredana que és una de les dues tutores del grup de 3 anys i he aprofitat per xerrar amb ella, fer-li preguntes, sobre el nombre d’infants, espais, projectes que porten a terme... també he aprofitat per observar la seva relació i tracte amb les famílies i els infants i he fet fotos de tots els espais d’aquesta altra zona de l’escola que no havia enregistrat encara. Sobre la disposició de l’espai, l’única cosa que no m’agrada tant, és que els infants de tres anys, no tenen perquè veure, ni tractar als infants dels altres dos grups perquè estan bastant allunyats, crec que és interessant que poguessin tenir més contacte i no només si surten al pati diferents grups. Atès que aprofiten els passadissos per jugar i fer activitats estaria molt be que aquests poguessin interactuar, ho entenc com una forma d’enriquiment. Els infants de tres anys juguen a la sala de les construccions fins les 9h més o manco que és la hora d’esmorzar. En aquest espai infants juguen amb unes construccions que hi ha, d’altres amb objectes que porten de casa, d’altres amb un tren gran que hi ha dins la sala o fins i tot en hi ha que es seuen a un coixí gran per llegir un conte. La veritat que aquest espai respecta bastant el que volen fer els infants, no és tanca en una sola activitat. La mestra m’ha explicat que és un grup format per 27 infants, d’aquests només són fietes 6, la resta infants de sexe masculí, això implica que el grup sigui més mogut. Són dues tutores, ella i na Francesca que arriba més tard, com es de costum en aquest sistema educatiu, que tenen diferents hores d’entrada i sortida. També m’ha explicat que hi ha diferents infants amb necessitats educatives especials, en aquest aspecte pos màxima atenció perquè m’agrada conèixer aquests casos, i no sabeu el que m’ha sorprès que me digués que hi havia 3 bessons amb NEE, setmesons que venen del asilo Nido Il Grillo, tot d’una m’han recordat als germans amb els quals he gaudit tant al asilo, però aquest és un cas diferent, des de’l meu punt de vista més lleu a primera vista. Sobre els projectes que porta a terme aquest grup`, m’ha sorprès i agradat molt la idea que estiguessin relacionats amb contes. Aquest curs han treballat molt diferents contes, dels quals confeccionen una capsa amb els seus personatges per poder escenificar el relat mentre es conta la història, a partir d’ells han fet diferents activitats com per exemple fer menjar de colors perquè el conte parlava de colors. Aquesta idea m’ha agradat molt, i la ficaré dins la meva motxilla de recursos i idees. Quan ha estat la hora d’esmorzar la mestra ha avisat als infants que havien de recollir l’estança de les construccions, m’ha sorprès molt com ho han fet aquests infants, trob que han estat els millors en fer-ho, la cosa que més m’ha impressionat és que els infants sols han anat a portar les joguines que portaven de casa a la capseta sense que fes falta dir res, això vol dir que hi ha unes normes establertes i que els infants les tenen ben interioritzades. Na Loredana me diu que des d’un principi hi ha unes normes bàsiques, mínimes establertes per les mestres des d’un inici, que són fixes, però que la resta les van construint amb els infants, perquè ells donin la seva opinió, pensin el que esta be, el que no, i és una manera de que ells les interioritzin millor, que entre ells s’avisin quan no les compleixen... Molt polida aquesta manera “d’imposar regles”. Fer-ho de manera grupal, on tots tenen dret a parlar i explicar el que pensen consider que és genial i és una oportunitat perquè els infants participin a l’escola. El moment de l’esmorzar s’ha dut a terme com es de costum al centre, les mestres posen els mantells, els infants paren la taula, i demanen als seus amics que volen beure, avui els he portat galetes perquè com no sé si tornaré amb ells per fer el mateix que he fet amb els altres dos grups. En acabar els cambrers han recollit la taula, i na Loredana ha anat cridant un grup per volta, per anar al lavabo a fer pipi i rentar-se les mans, jo m’he quedat a l’estança amb els altres infants. Aquest grup també es divideix en subgrups per colors, pens que és una metodologia del centre, perquè tots ho fan així. L’espai per als 3 anys també està format en duies estances pròpies com va passar amb els lleons de 5 anys. Resulta que fa uns anys l’escola va tenir una doble línia i per tant es va organitzar d’aquesta manera. Quan tots han anat al lavabo ha estat hora d’anar a l’altra estança per realitzar el ritual del bon dia, a realitzar el joc de “Qui hi ha?”. Amb aquest grup també hi ha una trona amb forma de moixos, es pinta la cara d’una moix a l’infant protagonista, però a diferència dels altres grups, aquest no té ni elegeix un ajudant, ho fa tot sol ell. Durant l’execució d’aquest joc ha arribat na Francesca l’altra mestra i s’han posat a parlar entre elles, perquè havien de tancar un parell d’assumptes. M’he adonat que les mestres aquí parlen molt entre elles, el diàleg és bàsic. Després les mestres han aprofitat per recontar el conte amb el qual estan treballant, ja que jo no el conec i els infants fa quatre dies que no venen a escola. Això ho han proposat també perquè demà i divendres realitzaran una activitat relacionada. Per contar la història han demanat a un infant que ho fes, i d’altres l’han ajudat a escenificar amb les figures. El conte es deia: Jo menjo la llunya. M’ha agradat molt com ho han fet els infants, i també la conversa que ha esdevingut després amb les mestres i es que demà els infants faran crostatines, que són una espècie de torrades de pa amb els diferents aliments que els personatges del conte pensaven que tenia gusta la lluna. Les mestres han volgut fer participar als infants a l’hora d’escriure la llista per anar al supermercat, una idea perquè els infants recordin els aliments que sortien al conte, si es poden trobar al supermercat, si han de trobar un aliment substitutiu, que es sembli... En acabar han posat enmig de la rotllana, una estora que un infant ha portat per l’escola. Resulta que el cap de setmana va anar amb els seus pares a Ikea i va escollir aquesta estora per regalar i portar a l’escola... Les mestres han demanat a l’infant que penses el lloc on li agradaria més posar-la, ho han escenificat i decidit. Quin moment més polit, que l’infant que porta un objecte el deixin decidir on col•locar-lo, però el millor de tot és que l’infant ja portava en ment on posar-lo. En aquest moment s’han fet dos grups, a jo m’han dit que anés amb na Francesca que anava a fer una activitat relacionada amb el conte a la sala de llums. Aquests dies passats havia vist una mica el que era i tenia molta curiositat per participar-hi. Ens hem dirigit amb deu infants a l’altra part de l’escola, l’únic moment per tenir contacte amb els altres infants. Dins la sala la hem condicionat, la mestra ha preparat el projector, la pantalla i la càmera fotogràfica. Aquesta constava d’anar relatant el conte, projectant els animals i la lluna amb el projector i a continuació que els infants ho representessin. Ha estat molt divertit, una manera diferent de treballar el conte que als infants els ha agradat molt i les mestres hem rigut molt també. Avui no hi havia temps per fer deixar jugar als infants perquè ja era hora de dinar, però la mestra els ha dit que un altre dia els deixarà que moguin ells les imatges amb el projector. Després ens hem dirigit a l’estança primera, on hem esmorzat, la taula ja estava parada, l’ha posat la col•laboradora, no sé si sempre es fa així o si fan participar als infants normalment. Hem començat a dinar, sempre asseguts per grups, els infants es serveixen el menjar que volen sols. Les mestres no han menjat el primer plat i alguna tampoc del segon, he trobat a faltar el caliu que es crea quan un adult es seu a la taula i parla amb els infants, de la manera que ho viva al asilo. En acabar de dinar, els cambrer han llevat la taula, m’he dirigit a la biblioteca amb els infants que faltaven per recollir les famílies. Allà he estat jugant i mirant contes amb infants dels altres grups. Després m’he quedat una estona més perquè na Rebecca una de les tutores dels cavalls m’ha mostrat una presentació power point que han fet per regalar als pares sobre el procés de l’hort.

Divendres, 27 d'Abril 2.012

Avui ha estat el darrer dia amb el grup mitjà dels cavalls. La veritat que he estat a gust aquesta setmana amb aquest grup, però de moment el grup que m’ha agradat més i amb el que he estat més a gust ha estat el dels grans, els lleons. Potser sent això perquè les mestres són més obertes i xerradores. Però amb aquest grup també m’han deixat fer més de “mestra”, tenint un grup d’infants baix la meva resp

onsabilitat. Crec que de cada grup podré extreure aspectes que m’enriqueixen més professionalment parlant. He arribat abans de les vuit a l’escola perquè anava una mica carregada i he anat en bus. He deixat uns panets de sobrassada que he fet pel personal del centre, perquè tastessin la gastronomia menorquina i també he portat unes galetes pels infants. M’hauria agradat més cuinar jo alguna cosa pels infants però està prohibit, tot ha d’estar comprat per garantir unes normes de sanitat. Durant la primera mitja hora hem estat a l’estança de les construccions amb els infants dels tres grups, també hi havia na Rebecca i na Emmanuela, la mestra del grup de 3 anys ha arribat més tard i per això ens hem quedat més estona en aquest espai, esperant que arribés per atendre als infants. Quan hem anat a la nostra estança els infants sense dir res han agafat paper reciclat i unes pintures de purpurina per començar a dibuixar, sembla mentida el que els agrada, i avui el que més m’ha sorprès es que també han participat fiets quan normalment només ho fan fietes. Pens que els ha cridat l’atenció de realitzar aquesta activitat, el fet que una fieta portés una espècies de retoladors de purpurina, un material nou quan normalment empren retoladors, pintures de fusta o ceres. Durant aquest temps de dibuix la fieta que havia portat els retoladors estava pendent de què feien els companys amb seu material, es preocupava molt si l’acabaven i en moltes ocasions abans de deixar-los-hi preferia ella fer el disseny que tenien pensat fer els companys. El temps de joc abans d’esmorzar ha estat relativament curt pel fet que hem arribat més tard a la nostra estança. Prest na Rebecca ha demanat als infants que repleguessin les joguines i que els cambrers es preparessin per parar taula. Avui han esmorzat unes galetes que els he portat perquè era el meu darrer dia, com agraïment, s’han posat molt contents i m’han aplaudit, he passat vergonya i tot, perquè l’aplaudiment ha de ser per a ells per deixar-me participar en el dia a dia dins l’aula. Després ha arribat el moment d’iniciar el ritual del bon dia i fer el joc de Qui hi ha?. Aquest s’ha fet de manera normal, llevat que hi ha un nombre d’infants que els costa atendre, són molt nerviosos, això ajuda el fet de ser tants a l’aula i algun moment hi havia una mica de confusió com diuen aquí al “bordell”. En acabar el joc, na Stephania, que pel que he observat és la que porta la iniciativa de les mestres d’aquest grup, ha proposat llegir la història del mag que han creat els infants d’aquest centre. Totes les mestres que he pogut observar llegint aquest història fan diferents veus als personatges, sobretot a la bruixa “Nerina”, trob que està genial que interpretin un poc, als infants els “enganxa” més i té més qualitat i cura. En acabar de contar aquesta història, les mestres han parlat de fer subgrups. Aprofitant que demà la majoria d’ells tenen la visita al Museu Marino Marini, na Rebecca i na Stephania s’han quedat amb els infants que aniran al museu dins l’aula per fer una activitat relacionada amb aquest fet. Na Marzia i jo hem marxat a l’estança de la pintura amb la resta d’infants que només eren 7 per sembrar llavors de tomàtic, carabassó i altres flors a uns testos. Pel que veig aquest grup està molt implicat amb l’hort i les plantes. Així com vaig observar que el grup dels lleons ho estava amb obra de teatre i el conte del Mag, aquest ho estan amb aquest altre tema. Trob molt interessant que cada grup tengui els seus propis projectes, tot i que el fil conductor de l’escola és molt clar i del qual hi participen tots com és el mag, del qual tenen un conte, decoració, joguines, diversos elements i cançons fetes. Quan hem tingut els testos enllestits hem anat a jugar al jardí amb la resta d’infants. Durant aquest temps he aprofitat per observar als infants com es relacionaven i especialment al petit grup. D’aquesta estona puc dir que els infants es relacionen per sexes, normalment no es mesclen. Les fietes jugaven a recollir flors, a mama i filla... en canvi els infants feien batalles pels diferents elements que tenen, curses... Sembla mentida que per molt que a l’escola no els diguin que facin coses de fiets o de fietes, ells sols ja es decanten a fer segons quines accions. Aquest fet ja el vaig començar a observar al asilo, i els infants eren més petits dos i tres anys. No sé si serà la naturalesa, l’instint que els porta a realitzar certs jocs i no altres. També he intentat apropar-me a les mestres, per obrir-me i intentar participar en les seves converses a fi d’integrar-me i veure un poc com viuen, de què parlen les estones que passen plegades. La veritat que amb elles no és gens fàcil integrar-me, fins que no he intervingut jo, no s’han dirigit a mi i no he estat molt còmoda. Però entenc que estiguin una mica cansades de tenir practicants, que s’oblidin que no entenc l’italià del tot. A l’estona les mestres han fet reunir als infants davall una porxada que hi ha al jardí, aquest l’empren de punt de referència amb els infants. Per grups hem anat entrant al lavabo a fer pipi i rentar-nos les mans, per anar a l’estança a dinar. EL dinar d’avui ha consistit en lasanya de carn i de segon lletuga. El dinar pens que ha estat una mica pobre, sobretot pels infants que han volgut repetir i no hi havia més lasanya i perquè el segon no els ha agradat i no n’han menjat quasi be cap. Tal i com he fet aquests dies m’he assegut a una taula per fer-me càrrec, avui ha estat la groga la que té més infants i ha anat molt be. En acabar de dinar, les mestres han proposat el joc del silenci com és de costum, el qual consisteix que un infant es posa dret i observa a la resta, quan veu algun que realment està callat es dirigeix cap a ell, el toca i es canvia, i així successivament. Avui tenia el premi de menjar un caramel. En tots els centre que he estat he observat que cada dia donen als infants un dolç, ja sigui un caramel o una galeta. No sé massa be perquè ho fan, pens que un dia especial està molt be, però així com es miren amb l’alimentació que cada dia donin un caramel no sé fins a quin punt està be, si no es contradiu. Avui ha acabat la meva etapa amb els cavalls. Ja no tornem a l’escola fins dimecres perquè hi ha pont per el dia 1 de maig. La setmana que ve només aniré al centre un dia per motius de treballs i visites i estaré amb els moixos, el grup de 3 anys. Feliç pont!

Dijous, 26 d'Abril 2.012

Per fi ha arribat el bon temps a Pistoia! Des de setmana Santa que estàvem amb pluja cada dia, ja pensava que no sortiria mai a jugar al jardí d’aquesta nova escola. El matí ha succeït sense fets destacables, manco diferents experiències i accions que s’han dut a terme durant la jornada que han estat noves i interessants des de’ l meu punt de vista. A primera hora quan han arribat uns quants infants hem marxat de l’estança de les construccions on estem amb infants i mestres dels altres grups, per marxar al nostre espai, la mestra que hi havia a primera hora és na Rebecca, aquí també intenten mantenir el mateix torn de feina durant la setmana, i després es van tornant, a fi de que totes facin tots els horaris. A l’estança quasi be tots els infants s’han posat a dibuixar, ells sols agafen el paper i retoladors i comencen a dissenyar com li diuen aquí. Avui m’ha sorprès que tres infants que hi havia s’hagin posat a dibuixar, ja que aquesta acció normalment només la realitzen fietes. Poc a poc han arribat més infants, ja han iniciat altres jocs, com jugar amb materials reciclats, animals, joguines que porten de casa... Quasi be han estat jugant per parelles o de forma individual, no he pogut observar el petit grup que tant m’interessa pel projecte. Quan ha estat hora d’esmorzar les infants han començat a recollir les joguines, sobretot els infants que tenen aquest càrrec. En aquest moment na Rebecca ha aprofitat per parlar amb els infants ja que estaven tots asseguts a les taules. Resulta que algun infant ha trepitjat una panera de mimbre, que són els recipients que empren als centres educatius de Pistoia per excel•lència. Ha explicat el que ha passat, i les conseqüències que ha tingut aquesta acció. La veritat que m’agrada molt la manera de fer entendre als infants les coses que no han de fer, envers de renyar-los, fer-ho d’aquesta manera, fent raonar als infants, que argumentessin el perquè, els expliquessin tot el que succeeix sense amagar res, com persones adultes. Després hem esmorzat i posteriorment hem replegat i endreçat l’aula i hem anat al lavabo. Després ha arribat el moment de realitzar el ritual del bon dia, de gran grup i gran rotllana. Com ja he comentat en diverses ocasions, és molt complicat realitzar aquest moment amb calma i silenci perquè avui per exemple eren 32 infants plegats. Infants diferents, personalitat i maneres de ser i estar diverses, i això fa que sigui molt complicat mantenir la seva atenció i estiguin concentrats. Hem jugat al joc “Qui hi ha?”. Després m’han donat pas. Avui he aprofitat per portar als infants fotos dels animals que tenia a casa, especialment dels cavalls, tal i com vaig dir dilluns. Els ha agradat molt veure les fotografies, posar nom als animals i veure diferents facetes meves. Al final els infants s’han esvalotat una mica i les mestres a fi de reconduir el grup han proposat que cantessin, després de cantar un parell de cançons, m’han demanat que cantés alguna cançó en la meva llengua. De nou, el fet de cantar en una altra llengua ha hipnotitzat als infants i tots s’han quedat callats entenc que és per la desconeixença, curiositat, per la melodia diversa. Avui com que ha fet molt bon dia, les tres mestres han parlat entre elles per decidir que es feien avui amb els infants. Avui he viscut dues novetats de joc i acció durant aquest temps abans d’anar a dinar. M’han donat la oportunitat d’anar amb na Stephania, una de les mestres a l’hort que tenen junt amb un petit grup d’infants. Ha estat molt curiós, és la primera vegada que veig una experiència com aquesta i me fa molta gràcia. Els infants per entrar a l’hort es posen tots botes d’aigua que tenen a una estanteria junt amb els estris, com que feia molts dies que havia plogut, no havien pogut anar a mirar l’hort. Així que avui bàsicament l’activitat ha consistit en treure totes les herbes dolentes. Als infants els agrada molt anar a l’hort, sobretot veure com estan les plantes sembrades. Avui per exemple el que els cridava molt l’atenció era veure les maduixes, algunes que tenen color vermell ja, d’altres no. Després la mestra ha proposat als infants recollir diferents tipus de lletuga per fer la ensalada, això els ha encantat, a més pensar que més tard la menjarien i compartirien amb els amics. Jo m’he quedat netejant la ensalada i deixar-la llesta a les col•laboradores. Després quan tots els infants jugaven al jardí, he ajudat a posar la taula per dinar a na Maria, una de les col•laboradores, perquè ens ha fet pena cridar i fer entrar als infants per fer-ho ,ja que fa molts dies que no surten a jugar la jardí. En acabar d’endreçar, he sortit una mica al pati per veure als infants. Durant el dinar no ha passat res important, ni a destacar, avui hem menjat pasta amb oli, peix i pèsols. Hi ha que veure la quantitat de menjar que mengen els infants, però si que m’adon que o be ho mengen tot, o bé comencen a fer rareses amb els aliments, sobretot amb verdures o peix. Això me sorprèn perquè amb els infants del asilo, no solia passar, ho menjaven tot. En acabar de dinar i endreçar he marxat a la biblioteca amb els infants dels diferents grups, esperant que venguin a recollir-los, m’he quedat una estona més a fi de poder estar amb els infants de cinc anys, amb els quals vaig estar la setmana passada durant una estona. Demà serà el darrer dia amb els infants de quatre anys, la setmana que ve només tindrà un dia de pràctiques ja que hi ha pont i després no aniré a classe per fer treballs i visites de familiars.

Dilluns, 23 d'Abril 2.012

Avui he començat amb el grup de 4 anys que s’anomenen “Els Cavalls”. Aquest grup el porten na Rebecca, Marzia i Stephania. Aquesta darrera avui no ha vingut perquè tenia el dia lliure. M’he dirigit a l’estança de les construccions on esperen i reben als infants al matí, quan han arribat uns quants infants hem anat cap a la seva estança. És el primer cop que la veig, aquests només tenen un espai per a ells però més ampli que els infants dels cinc anys. L’aula me recorda més, tot i amb diferències, a les aules de les escoles de Menorca que conec. Els espais estan més recarregats, encara que són més amplis. S’aprofiten tots els racons i parets. La necessitat que hi hagi menys espai del que estic acostumada a veure crec que és el fet que aquest grup està compost per 37 infants, i per molt que no facin moltes activitats dirigides, són necessàries les taules i cadires pel moment del esmorzar i dinar. Això ja limita molt l’espai i el condiciona per molt que es puguin moure les taules i adaptar per als moments de gran rotllana com el bon dia, l’única activitat que he vist fer en gran grup. Perquè quan estan tots junts són molts, la veritat que és complicat que mantinguin l’atenció, estiguin callats i atents. Els infants a primera hora del matí en aquest espai ha estat jugant de manera lliure, mentre he parlat una mica amb na Rebecca la mestra que és la mestra que hi havia des de les vuit del matí. Després ha estat la hora de preparar-nos per al dinar. El primer dia intent estar més a un segon pla, observar i veure com realitzen les coses les mestres a fi de després poder-les imitar i ser una més. He ajudat a servir l’esmorzar. En aquest grup també tenen les figures dels encarregats. Per aquesta activitat tenen molta cura, cada infant té un davantal específic per cada responsabilitat, també es posen els cartells amb l’agulla imperdible per saber que els correspon fer. Després els infants per grups de colors, que és la manera de subdividir aquest gran grup han anat al lavabo a fer pipi, mentre els altres col•locaven les cadires per fer el ritual del bon dia. Quan hem estat tots asseguts, hem començat, sempre s’espera a que arribin tots els infants. Aquest ritual consisteix en primer lloc, la mestra mira a quin infant li toca ser avui “l’Azzurro”, que és un cavall identificador del grup, el protagonista. Aquest igual que amb el grup dels lleons, elegeix a un ajudant i es disposen en unes cadires especials per realitzar el joc de qui hi ha. Van agafant d’un cistell el cartell de cada infant, per una banda hi ha una imatge de l’infant i per l’altre el dibuix d’un cavalls pintat per l’infant. Quan han acabat de fer aquest joc, el azzurro decideix quines cançons vol que es cantin. Després les mestres m’han comentat que avui era un dia especial perquè faltava una mestra i que no podien fer tants de subgrups i m’han demanat si podia quedar-me amb un petit grup i anar a jugar al passadís i per suposat he acceptat encantada. Durant aquest temps he pogut observar als infants com jugaven en petit grup, perquè encara que hagués sortit amb vuit infants, no tots juguen plegats i es fan petits grups. Aquest moment m’ha anat be per observar el que m’interessa per el projecte que he de realitzar sobre el petit grup. Durant aquest temps, dos grups de fietes han fet meravelles de construccions, després d’haver observat diferents dies, puc dir que hi ha una gran diferència entre el que construeixen els fiets i les fietes. Les fietes introdueixen més pedres brillants, colors, fantasiejant amb castells de princeses i contes, en canvi els infants fan belles construccions també però inspirades més en pistes per fer curses de cotxes. Aquesta estona ha passat molt ràpidament, ha estat molt interessant veure com fan les construccions, els diferents conflictes que es donen durant aquestes accions com la falta de material, decidir que es posa, si ve un infant a treure material sense demanar permís, si construeixen d’una manera o altre... Després hem anat al lavabo a rentar-nos les mans i cap a l’estança a preparar-nos per dinar. Sembla mentida que les infants que tenen el càrrec de cambrers, quan senten el carret, ja van a posar-se el davantal i posar la taula amb l’ajuda de la col•laboradora. Les mestres d’aquest grup abans de dinar, com a manera d’anticipar i reconduir al grup llegeixen una història als infants. Després de dinar he anat amb els infants a la biblioteca a esperar que arribessin les famílies per marxar a casa. Ha estat un plaer poder veure com treballen les mestres de diferents maneres, conèixer altres infants, veure diferents rutines... Una cosa que m’ha agradat és que tots els infants del grup dels lleons han vingut a veurem i saludar-me.

Dimarts, 24 d'Abril de 2.012

El dia ha succeït de forma natural, sense imprevistos ni molts de fets a destacar, també he estat una mica absent perquè estic molt refredada i no me trob gens be. Al matí durant la primera mitja hora hem estat a la sala de les construccions junt amb els infants dels altres grups que van arribant, després, com és de costum marxem a la nostra estança i els infants comencen a jugar lliurement. És curiós veure com els infants juguen més o manco sempre al mateix joc, veure les agrupacions que fan de manera natural i com es duen a terme aquests moments. Els infants de segon cicle d’Educació infantil, sobretot s’agrupen per sexe, poques vegades es posen a jugar fiets i fietes plegats. Això ja ho havia observat al asilo, però aquí s’accentua més aquest fet. Els infants juguen més a fer construccions, a jugar amb les joguines que porten de casa, amb animals de plàstic... en canvi les fietes solen jugar quasi sempre a dibuixar. Durant aquesta estona he aprofitat per parlar una mica amb na Rebeca, la primera mestra que arriba amb el primer grup, per intimidar una mica i per conèixer-nos més. A les 9h ja hem recollit les coses i els infants s’han començat a preparar per l’esmorzar. Amb aquest grup també es fa la rutina dels càrrecs dels dia: hi ha que posen i lleven taula, altres porten el menjar, d’altres fan net les taules. Pens que aquesta acció ajuda molt als infants a assumir responsabilitats, a sentir-se integrats dins un grup, ja que si no fan les coses be es veu perjudicat el grup, apart d’adquirir diferents destreses amb l’execució. En aquest moment ha arribat una altra mestra, na Marzia junt amb na Maria la col•laboradora que està amb aquest grup ajudant als moments del berenar i el dinar. Quan hem acabat d’esmorzar, hem anat al lavabo a fer pipi per colors. Crec que realitzar subgrups dins el gran grup és necessari i essencial amb aquests infants perquè són 37 i són massa i és una manera de poder oferir una atenció més individualitzada al haver tres mestres. Després hem realitzat el ritual del mati; primer cantant una cançó per reconduir i contextualitzar el moment, es vesteix al “azzurro” que és el protagonista del moment i es fa el joc de “Qui hi ha?” , després es cantant diferents cançons que ell elegeix. Avui ha tornat na Stephania que és la tercera mestra d’aquest grup que ahir no hi era i la referent de l’escola. Ha introduït als infants un projecte amb el qual estan treballant i és l’autor “Marino Marini” un artista de Pistoia, del qual ja han fet una visita al museu que té dedicat a la ciutat, han fet diferents activitats a l’escola sobretot perquè aquest dissabte hi ha programades dues visites amb els infants i les famílies al museu Marino Marini. Jo si tot va be participaré a la jornada del dissabte, me ve molt de gust veure com es fan aquestes sortides amb les famílies. En aquesta escola m’he adonat que hi ha molta implicació de les famílies, ja sigui per aquesta sortida, com per la representació teatral que estan preparant... Vull intentat veure com es duen a terme aquestes accions a fi d’aprendre com treballar i respectar les famílies, perquè venguin a l’escola , s’impliquin i la visquin. Després de l’exposició de na Stephanià de les activitats que han fet, ha cridat a un grup d’infants que faltava per fer aquesta activitat i jo els he acompanyat a la biblioteca a realitzar-la. En primer lloc la mestra m’ha dit que aquests infants al ser tants no han anat molt a la biblioteca a fer activitats i per tant no estan massa acostumats. Per aquest fet ha volgut començar amb el ritual que es duu a terme quan es va a la biblioteca, per a que el coneguin i interioritzin per a un futur quan hi vaguin més estones. Aquest ritual ha estat la estampació del cor a la mà, com a element distintiu d’haver estat “treballant” a la biblioteca. A continuació la mestra, ha introduït el que havien de fer, però no ha fet massa falta perquè ja n’havia parlat dins l’aula, però en aquesta ocasió els ha donat les instruccions més definides del que havien de fer. M’he adonat que quan han de parlar d’alguna cosa important o donar una explicació, els seuen en la rotllana de cadires que hi ha al centre de la biblioteca, crec que és una manera que estiguin més concentrats, reunits, que ens vegem tots les cares i no es distreguin tant. Els infants han hagut d’observar totes les obres que ha presentat la mestra sobre la taula i elegir-ne una, un cop elegida hem anat a la sala de les mestres a fer una fotocopia del dibuix i hem retornat a la biblioteca, allà la mestra ha proporcionat als infants retoladors fluorescents, ceres, pintures de fusta perquè els infants pintessin les obres, l’única norma que hi havia era: emprar molts de colors i fer el marc. Ha estat molt polit veure com pintaven els infants. Alguns no fa falta dir-los-hi res, d’altres pinten un poc i ja es cansen, per tant la mestra els ha d’animar a seguir, d’altres se els ha d’ajudar o donar alguna explicació o consell més. En acabar els ha tornat a reunir a la rotllana del mig, per felicitar-los, perquè s’havien comportat molt be i havien fet unes obres molt polides. Al moment, els ha proposat un joc relacionat amb l’autor; anar un per un a la mestra que té un llibre de l’autor i amb els ulls tancats obrir una pàgina, després es comenta el que surt en aquella plana, quina obra o persona apareix. És una manera d’aprendre i relacionar-se i a l’hora jugar. Després ja ha estat la hora de preparar-nos per anar a dinar, hem rentat les mans i hem fet pipi i ens hem assegut a la taula. M’agrada el ritual que duen a terme abans de dinar, llegir una història, és una element identificador, per avançar el que precedeix a continuació, marca un temps i unes pautes que els infants tenen interioritzades, també ajuda a que els infants es tranquil•litzin perquè en aquest moment arriben una mica nerviosos de jugar lliurement o fer altres activitats. Durant el dinar he estat asseguda i de responsable amb una taula d’infants, hem dinat, els dos cambrer anaven realitzant en cada moment la tasca que els toca per el càrrec, com llevar plats i l’altre portar el menjar. Després he anat a la biblioteca amb els infants que venen a recollir les famílies. Una estratègia o recurs que m’ha sorprès i que fan ús aquestes mestres és que quan els infants estan en gran grup, molt nombrós i estan nerviosos, parlen, fan confusió... després que les mestres de veu els cridi l’atenció i no els facin cas, apaguen els llums de l’estança. La veritat que m’he adonat que funciona, els infants noten un canvi i reaccionen. Me dóna la sensació de més caliu, acollidor quan es produeix aquest moment. Demà no anem a escola perquè és festiu a Itàlia, es celebra l’alliberació del feixisme al país, així doncs que no tornem a l’escola fins dijous.