Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1d. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1d. Mostrar tots els missatges
diumenge, 10 de juny del 2012
RESSENYA: Escenarios Para El Análisis Y La Construcción De Un Modelo De Educación Infantil
Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.
L’escola; un espai en el qual hi queb tothom i dóna importància a les petites coses del dia a dia.
Fer un breu resum o exposar les idees essencials.
Aquest article ens parla de la necessitat i importància de crear un model educatiu a partir dels diferents escenaris on es desenvolupa l’acció educativa. Són responsables d’aquesta acció: les famílies, infants, escoles, mestres, institucions.
El més important és la imatge que hem de promoure de l’infant, com a persona capaç, ric, amb un gran potencial, fort, poderós i competent. Això vol dir que aporten coses a l’escola i d’aquesta extreuen experiències i destreses. Els infants tenen una ment activa i són capaços d’entendre i investigar sols o acompanyats. Els hem d’entendre com persones que construeixen i reconstrueixen els seus aprenentatges i coneixements. Els adults hem de donar sentit i resposta a les seves demandes, necessitats i interessos.
Hem de donar importància a les situacions de relació - interacció amb els altres, perquè aquestes s’entenen com a processos d’ensenyament i aprenentatge, són moments de construcció de coneixement i cultura.
L’escola s’ha d’entendre com a espai idoni d’interacció, exploració, creativitat, expressió i ús de diversos llenguatges.
La vida quotidiana és molt important dins aquest model educatiu. Implica que estiguin organitzats: el temps i espais, oferir un marc segur per actuar els infants, valorar els moments privilegiats per a la comunicació, atorguen seguretat i autonomia.
Hem d’entendre els projectes de treball com la manera integradora al joc, experimentació i relació a l’escola. Que han d’estar planificats, organitzats, oberts, flexibles i responen als interessos.
Per dur a terme tot això són necessàries unes eines metodològiques bàsiques per entendre l’escola d’aquesta manera i aquestes s’han de gestionar a partir de la observació i reflexió.
Aquestes són:
-L’espai: ha de propiciar les relacions i situacions d’aprenentatge. Ha de ser estable, però obert a flexibilitat, que fomentin l’autonomia i permetin ser als infants segurs i sans.
- Els materials: han d’oferir les possibilitats d’acció, relació, exploració, diferents accions i usos, que siguin atractius, motivin, interessin, i sobretot connectin amb la quotinitat.
- El temps: es viuen diversos, uns marcats pels adults i d’altres pels infants. Aquest ha de ser flexible, tranquil i que respecte el ritme de cada infant. Una escola sense presa i tranquil•la.
- Escola: com a lloc d’interacció entre els infants, famílies i educadors.
Hem d’entendre l’educació com un fet compartit entre les famílies i l’escola. L’escola està construïda per part de totes les persones que la conformen i participen d’ella.
Tot el fins ara esmentat ha d’estar inclòs dins un projecte educatiu col•lectiu, el qual el defineix l’equip educatiu, aquest alhora ha de ser fort, competent, curiós i actiu. Finalment, atorgar a la documentació la importància que li correspon, tal i com diu Malaguzzi “ lo que no se ve no existe”.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.
Des de’l meu punt de vista l’objectiu d’aquests dos autors ha estat donar importància i explicar un model educatiu significatiu i rellevant.
Crec que el fil conductor d’aquest article ha estat molt clar i complet. En primer lloc ha fet referència a diferents teories i autors, es a dir, té una fonamentació. A continuació ha anat desvetllant tots els elements, concepcions, eines importants dels quals ha de partir aquest model educatiu. Finalment la figura del equip docent i la documentació. Crec que ha seguit un ordre amb el qual s’ha pogut entendre i captar exactament el que pretenien comunicar els autors.
Resenya: La vida diaria.
Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.
“El gran valor educatiu dels petits fets del dia a dia.”
Fer un breu resum o exposar les idees essencials.
Mari Carmen Diez amb aquest article afirma que les coses quotidianes són un privilegi per l’aprenentatge i el desenvolupament integral dels infants. En primer lloc ofereixen aconseguir autonomia, són situacions que motiven molt als infants, aquestes es donen en qualsevol moment del dia, els adults hem de “canviar el chip” , valorar-les com cal i sobretot estar oberts a canviar la planificació que tenim feta. Tot això, integrant-les en l’escola, atès que no podem ignorar-les per la seva gran riquesa i font d’aprenentatges significatius.
D’aquests moments l’autora remarca: el menjars (s’aprenen olors, sabors, forma, color, mesures), joc (temps i espai) i situacions fortuïtes.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.
L’objectiu de l’autora en aquest article és valoritzar la importància dels moments quotidians com fets de gran rellevància educativa.
Crec que durant tot l’article aquesta autora dóna prou arguments per creure realment amb el protagonisme d’aquests petits- grans moments. Sobretot pel fet que fa una contextualització general, explicant a tot el que poden contribuir i beneficiar, posteriorment explica situacions concretes i exemples en els quals es donen aquestes situacions, això fa que sigui molt fàcil la seva comprensió, que doni idees a les persones que fins ara no ho entenien d’aquesta manera i sobretot el fet més important des de’l meu punt de vista, ha donat al punt clau de les pors que tenim molts docents encara avui en dia, la inseguretat a haver d’improvisar. Perquè estem massa tancats, estem acostumats a portar les coses massa planificades, sistematitzades i un petit canvi ens trasbalsa i se ens cau el món a terra. Però hem de fer un canvi de mentalitat en referencia això a fi d’aprofitar les petites coses que ocorren en el dia a dia dins l’aula i fora, perquè d’aquestes, esdevenen grans aprenentatges.
De tot això m’estic donant compte a les aules de Pistoia, cada dia esdevé d’una manera diferent i segons els infants, circumstàncies que es donin, el dia transcorreix d’una manera o altre. Crec que aquest és una de les grans fites d’aquesta manera d’entendre i viure l’educació, atorgar valor a les petites coses.
dimecres, 25 d’abril del 2012
REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI
Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert!
De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les.
Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més.
Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més.
He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia.
A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues!
Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!
diumenge, 15 d’abril del 2012
RESSENYA: “El valor formativo y las ataduras de las creencias en la formación del profesorado.” Carmen Oliver Vera.
Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.
“Una formació per a tothom i per a tota la vida, que provoqui.”
Fer un breu resum o exposar les idees essencials.
L’article parla sobre la formació. Distingeix entre la formació per a futures mestres i per les que ja són mestres.
L’aspecte clau és que la formació ha de provocar alguna cosa, un canvi, una millora si no és significatiu no serveix per res. Ha de servir per revisar i reconstruir l’ensenyança i manera de fer-ho.
Aquesta formació s’ha de dur a terme a partir dels coneixements i creences que tenen les persones. Un aspecte molt important també és el fet de compartir coneixements, dialogar amb altres persones, ja que ajuda a la reconstrucció dels coneixements.
També parla dels “entrebancs” als quals s’enfronta la formació. En primer lloc parla de la política i la necessitat d’estar canviant constantment lleis, metodologies, organització. Això fa que sigui molt complicat adaptar-se i formar-se amb el que és vigent, perquè en poc temps es canvia de govern i tornen a canviar el sistema. El segon són les creences ja que les vivències personals influeixen i limiten molt segons siguin emprades. També fa menció a la resistència a canviar que tenen certes persones, per inseguretat, por a la desconeixença,
Alhora fa referència a diferents elements claus en procés de formació, com són: creences, motivacions, necessitats, emocions, coneixement ecològic, responsabilitat personal, diàleg, reflexió sobre la pràctica professional, error, innovar, confiança.
La reflexió com a eina clau pel fet de comprovar i perquè es doni el coneixement, i comprovar que la formació ha fet sorgir algun canvi.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.
L’objectiu de na Carmen Oliver, ha estat explicar en que consisteix la formació, com ha de ser, quins elements són els importants e imprescindibles perquè es doni la formació de qualitat i també els entrebancs que es donen.
Consider que ha estat un article molt clar i s’ajusta, en el qual s’ha pogut veure perfectament tot el que ha volgut transmetre l’autora.
M’ha agradat molt pel fet que m’ha fet pensar en coses que potser mai relacionaria amb la formació.
Els aspectes que més m’han cridat l’atenció i trob tan importants, amb els quals m’he de quedar i per tant els consider clau per aconseguir l’objectiu establert i proposat per l’autora són:
- La formació ha de provocar un canvi, una reacció. Per tant ha de ser significativa.
- Tenir en compte els coneixements i creences que porten les persones, aquesta idea la relacion amb la maleta que parla Malaguzzi que tots porten a sobre.
- Saber el per què fem les coses (argumentació, reflexió)
- Responsabilitat emocional.
- Diàleg.
- Reflexió.
- Ment oberta als canvis, capacitat d’innovació.
- Avaluació continua.
“Una formació per a tothom i per a tota la vida, que provoqui.”
Fer un breu resum o exposar les idees essencials.
L’article parla sobre la formació. Distingeix entre la formació per a futures mestres i per les que ja són mestres.
L’aspecte clau és que la formació ha de provocar alguna cosa, un canvi, una millora si no és significatiu no serveix per res. Ha de servir per revisar i reconstruir l’ensenyança i manera de fer-ho.
Aquesta formació s’ha de dur a terme a partir dels coneixements i creences que tenen les persones. Un aspecte molt important també és el fet de compartir coneixements, dialogar amb altres persones, ja que ajuda a la reconstrucció dels coneixements.
També parla dels “entrebancs” als quals s’enfronta la formació. En primer lloc parla de la política i la necessitat d’estar canviant constantment lleis, metodologies, organització. Això fa que sigui molt complicat adaptar-se i formar-se amb el que és vigent, perquè en poc temps es canvia de govern i tornen a canviar el sistema. El segon són les creences ja que les vivències personals influeixen i limiten molt segons siguin emprades. També fa menció a la resistència a canviar que tenen certes persones, per inseguretat, por a la desconeixença,
Alhora fa referència a diferents elements claus en procés de formació, com són: creences, motivacions, necessitats, emocions, coneixement ecològic, responsabilitat personal, diàleg, reflexió sobre la pràctica professional, error, innovar, confiança.
La reflexió com a eina clau pel fet de comprovar i perquè es doni el coneixement, i comprovar que la formació ha fet sorgir algun canvi.
Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.
L’objectiu de na Carmen Oliver, ha estat explicar en que consisteix la formació, com ha de ser, quins elements són els importants e imprescindibles perquè es doni la formació de qualitat i també els entrebancs que es donen.
Consider que ha estat un article molt clar i s’ajusta, en el qual s’ha pogut veure perfectament tot el que ha volgut transmetre l’autora.
M’ha agradat molt pel fet que m’ha fet pensar en coses que potser mai relacionaria amb la formació.
Els aspectes que més m’han cridat l’atenció i trob tan importants, amb els quals m’he de quedar i per tant els consider clau per aconseguir l’objectiu establert i proposat per l’autora són:
- La formació ha de provocar un canvi, una reacció. Per tant ha de ser significativa.
- Tenir en compte els coneixements i creences que porten les persones, aquesta idea la relacion amb la maleta que parla Malaguzzi que tots porten a sobre.
- Saber el per què fem les coses (argumentació, reflexió)
- Responsabilitat emocional.
- Diàleg.
- Reflexió.
- Ment oberta als canvis, capacitat d’innovació.
- Avaluació continua.
dijous, 5 d’abril del 2012
Activitats Setmana Santa
2. Documentau la bona pràctica que heu seleccionat, amb el material que considereu adient i pujau-la al blog. Comprovau el lligam existent entre aquesta bona pràctica i els documents de centre.
Exactament no sé si hi ha cap document del centre en el qual es parli d’aquesta pràctica, però el que si sé es que li donen molt valor als moments quotidians, tenen preferència i els entenen com a moment de rellevància educativa, per això els treballen i els tenen present al dia a dia a les aules.
Falten les imatges que les he seleccionat però fins que no tengui accés a internet no les podré penjar. Vos deman disculpes
Reflexió sobre la Bona Pràctica
1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.
Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.
Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.
MOTXILLA 4: DOSSIER DE FEINA SETMANA SANTA
Selecciona una de les bones pràctiques del teu centre o de la teva aula:
1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol:
El CAMBRER: aquesta pràctica consisteix en que cada dia s’elegeix a l’atzar un nom d’un infant. Aquest serà el responsable durant tota la jornada de fer les tasques d’un vertader cambrer. Portarà a terme les seves funcions i responsabilitats en els moments de menjar la fruita i el dinar.
Les funcions d’aquest seran portar els plats a cada infant de la taula (pla i el fondo), els gots, en acabar de menjar cada plat portar-los al carret, igual que els gots, cistella del pa i altres estris que s’emprin per a dur a terme aquestes accions.
2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Aquesta pràctica en un inici la vaig relacionar amb un grup d’infants, el més gran. Però ara que he passat per els quatre grups que té aquesta escola infantil, ho puc fer a nivell més general, ja que tots d’una manera més o manco precisa la duen a terme. Crec que si ho faig a nivell de tots els grups serà més ric i puc compartir més informació sobre aquesta bona pràctica.
• Lactants- nadons(infants des de 8 mesos a un any i any i mig): Es fa a la hora del dinar, després d’acabar el primer plat, una de les mestres demana a un infant, sempre dels que saben caminar que porti els plats al carret. Aquests infants mengen en plats de plàstic i no hi ha cap risc de fer-se mal perquè molts encara no tenen equilibri adquirit. Els infants mengen a les taules que tenen dins la seva pròpia aula, just a l’entrada.
• Mitjans (infants d’un any i mig i dos): aquesta acció es duu a terme en el moment de la fruita, sobre les 9:30h i en acabar de dinar les 12:30h. Es duu a terme dins la seva aula, on tenen dues taules i cadires, és un espai que s’empra per fer altres activitats i jocs. Just en acabar de menjar la fruita, com es serveix en un plat de plàstic per a cada infant, el cambrer del dia que ha estat seleccionat d’una bosseta on hi ha els diferents noms dels infants, porta els plats al carret, fins i tot porten el plat de ceràmica amb les pells de la fruita i després els ganivets.
En el moment del dinar, les mestres som les que posem la taula, però en acabar el primer plat, el cambrer és el que porta un per un, o segons quin infants de dos en dos els plats de ceràmica al carret. Després la mestra porta els plats per al segon i el menjar, en acabar es repeteix l’acció, però a més de portar les plats, porta els gots i coberts.
• Grans (de 2 anys a 3): Aquests realitzen l’acció igual que el grup anterior mitjà. La única diferència és que la mestra porta els plats a al taula, i fa posar-los a cada amic al cambrer, fa posar-li la taula a ell. Aquests també porten les safates quan hem acabat de dinar damunt el carret.
• Mixt (infants d’un any i mig fins a tres anys): el cambrer només realitza aquesta acció durant el dinar. El moment de la fruita ho fan les mestres i les col•laboradores quan venen a retirar els estris. El cambrer abans de posar taula és elegit per les mestres, un infant per taula normalment. La mestra els va intentant rotant, o si algun infant són necessàries imatges seves, doncs l’elegeixen. La mestra es col•loca al costat del armari on hi ha els plats i va donant un plat al cambrer i li diu per a qui és, això es va repetint fins que porta el plat pla i el fons a cada comensal. Després es sol repetir l’acció amb els gots, però aquests son de plàstic. Els coberts ja els porta la mestra igual que el menjar. Després de menjar els plats els sol recollir la mestra. Aquesta acció és duu a terme als dos espais on hi ha taules i cadires, si són pocs aprofiten un espai únic, si són molts i han de dividir-se un grup marxa a la sala més endins de l’aula.
3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Tot això depèn del grup. Per exemple amb els lactants aquesta bona pràctica la realitzen els infants que ja caminen, no ho fan a l’atzar sinó que són les mestres que decideixen, moltes vegades hi ha infants que s’anticipen i comencen a portar les coses perquè els agrada molt fer-ho, d’altres les mestres aprofiten l’ocasió per demanar a infants que els costa més interaccionar, més tímids a que ho facin.
Amb el grup dels mitjans i grans, es fa mitjançant un sorteig i per tant fins que no ho han fet tots no tornen a repetir els mateixos infants, així que es fa de manera més igualada.
Amb el grup mixt, la mestra nombra al cambrer, no he notat que un infant ho repetís més sovint, moltes vegades empra alguna cantarella per fer l’elecció, d’altres si troba que no té imatges d’algun infant aprofita perquè faci de cambrer i fer fotos.
4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
Fonamentalment l’AUTONOMIA. Aquest és l’objectiu i aprenentatge principal. El fet de que l’infant sigui CAPAÇ de portar els estris que empra ell i els seus amics al carret sol, sense ajuda els fa sentir protagonistes, persones capaces, autònomes i responsables.
També implica altres coneixements, com per exemple posicions d’on col•locar els estris al carret, anar de presa, implica una calma i tranquil•litat, concentració amb la tasca que es duu a terme, motricitat, apart del vocabulari dels estris que s’empren per al moment del menjar.
5. Quines àrees s’estan treballant?
Les àrees que es treballen en aquesta bona pràctica segons el meu punt de vista, són:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta es treballa perquè l’infant realitzant aquesta activitat adquireix l’autonomia, també la construcció personal d’identitat gràcies a les interaccions que duu a terme amb els demés. També destacar el rol del adult que l’anima i li dóna reforços positius quan realitza aquesta acció.
• Àrea de coneixement de l’entorn. Aquesta es treballa gràcies a la interacció amb els elements del medi, relaciona amb les lògic matemàtiques, amb els altres i pertinença a un grup.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació. He afegit aquesta tercera perquè es fa ús del llenguatge oral entre els infants quan es deixen els plats, entre l’adult i l’infant quan sorgeixen dubtes d’on col•locar les coses. Els infants han d’entendre i desxifrar els missatges que els transmeten els adults.
6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Des d’aquí me resulta difícil poder identificar fonaments, autors i altres que parlin sobre l’autonomia que des del meu punt de vist és el que més es treballa en aquesta pràctica.
En primer lloc nombrar el constructivisme com a fonament i base d’aquesta pràctica, mitjançant l’experimentació, la pràctica els infants arriben a assolir la seva autonomia. Aquest és el camí i la manera de fer en aquest centre. Els infants són els protagonistes de l’acció, adopten un rol participatiu i actiu, i la mestra només ha de guiar i participar si és necessari.
A destacar la teoria de Vigotsky que es basa principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada persona i per tant, en el medi en el qual es desenvolupa. Això també és important perquè aquest aprenentatge el fan conjuntament els infants, uns per imitació, sempre estan acompanyats per mestres o iguals.
Francesco Tonucci para d’educar per a ser persones autònomes. Diu que és més fàcil mostrar als infants com moure’s per la vida real, ensenyar-los a prendre decisions pròpies, a equivocar-se. Això succeeix amb aquesta bona pràctica.
Crec que podria parlar de molts autors més, però dels quals aquí no tenc fonamentació teòrica per desenvolupar o argumentar el perquè de la seva elecció, de totes formes pens que sí els puc nombrar:
Elinor Goldschmied a l’hora de deixar actuar als infants de manera autònoma, sense la participació dels adults.
Loris Malaguzzi pel fet de donar valor a les accions quotidianes, aquestes estan plenes d’aprenentatges i s’han d’entendre com a moments educatius de màxima importància. El moment de fer de “cambrer” és una acció que realitzem a la vida real durant tots els àpats per tant és necessària donar-li el valor que li correspon. D’aquest moment també en parla Isabel Cabanellas.
7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
L’única cosa que no acab d’entendre és que amb algun grup, segons com anem de temps es fa el cambrer o no. Es a dir, hi ha grups que ho fan cada dia com a norma general, d’altres depèn del temps, si és tard, ja ho fan les mestres. Això no ho acab de compartir perquè m’agradaria que hi hagués una continuïtat, ser constants. Si realment es creu en aquests moments, doncs sempre s’ha de destinar el temps que sigui necessari perquè siguin moments de qualitat. També pens que es podria fer sempre al moment de la fruita i del dinar, no només el darrer.
Encara que crec que un cop sigui mestra, hi ha dies que et surten imprevists, les coses no van com et pensaves i has de tallar d’alguna banda i per tant també entenc que hi hagi situacions en les quals es corri més, encara que no hauria de ser així.
8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Directament no he demanat a les mestres si estan satisfetes amb aquesta bona pràctica. Si que puc dir que es posen molt contentes a la hora de realitzar-la, sobretot quan els infants ho fan de manera tranquil•la i be. Sempre animen molt als infants, els ofereixen tants de reforços positius i normalment acaba una besada i abraçada entre l’infant i la mestra.
Com ho fan a nivell de tot el centre pens que és una cosa de la qual es senten molt satisfetes, sinó no la realitzarien, que cada grup de mestres la realitza d’una manera diferent.
9. Quin valor té en el centre?
A nivell de centre aquesta bona pràctica té un gran valor, perquè la duen a terme tots els grups independentment de les mestres, ni edat dels infants. El que m’han transmès durant aquests dos mesos és la importància als moments quotidians, els fets del dia a dia, com les rutines i en aquest cas el posar i llevar taula, el paper del cambrer, troben que té molta rellevància, ofereix la oportunitat als infants ser autònoms, tenir responsabilitats i càrrecs i que ajuda a créixer.
10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
És complicat identificar pràctiques que no es realitzin en aquest centre, que van molt avançats i realitzen moltes més activitats de les que estic acostumada a veure a Menorca.
Puc destacar el fet de no sortir a passejar pel poble, anar d’excursió... moltes vegades he parlat del tema i les mestres tenen molta por a sortir amb els infants, si algun cop ho fan han de venir les famílies. Crec que és una activitat que pot enriquir molt als infants, obrir-se més a la comunitat...
El moment del bon dia no repassem amb els infants qui ha vingut i qui no. Només es canta la cançó als infants que hi són presents. Pens que estaria be tenir una espècie de cartell on es posin els infants que han vingut i els que no, així és una manera de crear un grup, cohesió, tenir en compte tots els infants que formen part del grup, una identitat.
11. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
No crec que hi hagi cap alumne invisible. Sempre en hi ha alumnes que es fan veure més, ja sigui per caràcter, manera de ser i fer. D’altres són més tímids, callats, que les costa més participar, i fer-se notar. Però pens que intenten parlar i fer participar sempre a tots els infants.
Crec que el fet de ser tres mestres i poder treballar en petit grup, fa que sigui més fàcil que no hi hagi alumnes invisibles. Tot i això, les mestres sempre intenten fer parlar i actuar als infants que els costa més a fi que els sigui més fàcil participar, i es vagin amollant.
Jo personalment, pens que hi ha persones de tots els colors, i és normal que infants passin més desapercebuts perquè els costa més parlar, actuar, són tímids, poden estar cohibits per qualsevol motiu...però les mestres crec que som les encarregades d’observar, conèixer als infants, veure com són cada un, quan els coneixem hem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè no passin desapercebuts, donar-li oportunitats i mil moments que hi ha en el dia a dia a l’escola perquè es tornin “visibles”. Sempre respectant-los-hi perquè no els hi hem de fer passar malament tampoc.
12. Confeccion un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.
Fonamentació teòrica → Per què i sentit → Disposició del docent (ganes, creences) →
Recursos necessaris (temps, materials, espai...) → Avaluació → Reflexió.
1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol:
El CAMBRER: aquesta pràctica consisteix en que cada dia s’elegeix a l’atzar un nom d’un infant. Aquest serà el responsable durant tota la jornada de fer les tasques d’un vertader cambrer. Portarà a terme les seves funcions i responsabilitats en els moments de menjar la fruita i el dinar.
Les funcions d’aquest seran portar els plats a cada infant de la taula (pla i el fondo), els gots, en acabar de menjar cada plat portar-los al carret, igual que els gots, cistella del pa i altres estris que s’emprin per a dur a terme aquestes accions.
2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Aquesta pràctica en un inici la vaig relacionar amb un grup d’infants, el més gran. Però ara que he passat per els quatre grups que té aquesta escola infantil, ho puc fer a nivell més general, ja que tots d’una manera més o manco precisa la duen a terme. Crec que si ho faig a nivell de tots els grups serà més ric i puc compartir més informació sobre aquesta bona pràctica.
• Lactants- nadons(infants des de 8 mesos a un any i any i mig): Es fa a la hora del dinar, després d’acabar el primer plat, una de les mestres demana a un infant, sempre dels que saben caminar que porti els plats al carret. Aquests infants mengen en plats de plàstic i no hi ha cap risc de fer-se mal perquè molts encara no tenen equilibri adquirit. Els infants mengen a les taules que tenen dins la seva pròpia aula, just a l’entrada.
• Mitjans (infants d’un any i mig i dos): aquesta acció es duu a terme en el moment de la fruita, sobre les 9:30h i en acabar de dinar les 12:30h. Es duu a terme dins la seva aula, on tenen dues taules i cadires, és un espai que s’empra per fer altres activitats i jocs. Just en acabar de menjar la fruita, com es serveix en un plat de plàstic per a cada infant, el cambrer del dia que ha estat seleccionat d’una bosseta on hi ha els diferents noms dels infants, porta els plats al carret, fins i tot porten el plat de ceràmica amb les pells de la fruita i després els ganivets.
En el moment del dinar, les mestres som les que posem la taula, però en acabar el primer plat, el cambrer és el que porta un per un, o segons quin infants de dos en dos els plats de ceràmica al carret. Després la mestra porta els plats per al segon i el menjar, en acabar es repeteix l’acció, però a més de portar les plats, porta els gots i coberts.
• Grans (de 2 anys a 3): Aquests realitzen l’acció igual que el grup anterior mitjà. La única diferència és que la mestra porta els plats a al taula, i fa posar-los a cada amic al cambrer, fa posar-li la taula a ell. Aquests també porten les safates quan hem acabat de dinar damunt el carret.
• Mixt (infants d’un any i mig fins a tres anys): el cambrer només realitza aquesta acció durant el dinar. El moment de la fruita ho fan les mestres i les col•laboradores quan venen a retirar els estris. El cambrer abans de posar taula és elegit per les mestres, un infant per taula normalment. La mestra els va intentant rotant, o si algun infant són necessàries imatges seves, doncs l’elegeixen. La mestra es col•loca al costat del armari on hi ha els plats i va donant un plat al cambrer i li diu per a qui és, això es va repetint fins que porta el plat pla i el fons a cada comensal. Després es sol repetir l’acció amb els gots, però aquests son de plàstic. Els coberts ja els porta la mestra igual que el menjar. Després de menjar els plats els sol recollir la mestra. Aquesta acció és duu a terme als dos espais on hi ha taules i cadires, si són pocs aprofiten un espai únic, si són molts i han de dividir-se un grup marxa a la sala més endins de l’aula.
3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Tot això depèn del grup. Per exemple amb els lactants aquesta bona pràctica la realitzen els infants que ja caminen, no ho fan a l’atzar sinó que són les mestres que decideixen, moltes vegades hi ha infants que s’anticipen i comencen a portar les coses perquè els agrada molt fer-ho, d’altres les mestres aprofiten l’ocasió per demanar a infants que els costa més interaccionar, més tímids a que ho facin.
Amb el grup dels mitjans i grans, es fa mitjançant un sorteig i per tant fins que no ho han fet tots no tornen a repetir els mateixos infants, així que es fa de manera més igualada.
Amb el grup mixt, la mestra nombra al cambrer, no he notat que un infant ho repetís més sovint, moltes vegades empra alguna cantarella per fer l’elecció, d’altres si troba que no té imatges d’algun infant aprofita perquè faci de cambrer i fer fotos.
4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
Fonamentalment l’AUTONOMIA. Aquest és l’objectiu i aprenentatge principal. El fet de que l’infant sigui CAPAÇ de portar els estris que empra ell i els seus amics al carret sol, sense ajuda els fa sentir protagonistes, persones capaces, autònomes i responsables.
També implica altres coneixements, com per exemple posicions d’on col•locar els estris al carret, anar de presa, implica una calma i tranquil•litat, concentració amb la tasca que es duu a terme, motricitat, apart del vocabulari dels estris que s’empren per al moment del menjar.
5. Quines àrees s’estan treballant?
Les àrees que es treballen en aquesta bona pràctica segons el meu punt de vista, són:
• Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Aquesta es treballa perquè l’infant realitzant aquesta activitat adquireix l’autonomia, també la construcció personal d’identitat gràcies a les interaccions que duu a terme amb els demés. També destacar el rol del adult que l’anima i li dóna reforços positius quan realitza aquesta acció.
• Àrea de coneixement de l’entorn. Aquesta es treballa gràcies a la interacció amb els elements del medi, relaciona amb les lògic matemàtiques, amb els altres i pertinença a un grup.
• Àrea de llenguatges: comunicació i representació. He afegit aquesta tercera perquè es fa ús del llenguatge oral entre els infants quan es deixen els plats, entre l’adult i l’infant quan sorgeixen dubtes d’on col•locar les coses. Els infants han d’entendre i desxifrar els missatges que els transmeten els adults.
6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Des d’aquí me resulta difícil poder identificar fonaments, autors i altres que parlin sobre l’autonomia que des del meu punt de vist és el que més es treballa en aquesta pràctica.
En primer lloc nombrar el constructivisme com a fonament i base d’aquesta pràctica, mitjançant l’experimentació, la pràctica els infants arriben a assolir la seva autonomia. Aquest és el camí i la manera de fer en aquest centre. Els infants són els protagonistes de l’acció, adopten un rol participatiu i actiu, i la mestra només ha de guiar i participar si és necessari.
A destacar la teoria de Vigotsky que es basa principalment en l’aprenentatge sociocultural de cada persona i per tant, en el medi en el qual es desenvolupa. Això també és important perquè aquest aprenentatge el fan conjuntament els infants, uns per imitació, sempre estan acompanyats per mestres o iguals.
Francesco Tonucci para d’educar per a ser persones autònomes. Diu que és més fàcil mostrar als infants com moure’s per la vida real, ensenyar-los a prendre decisions pròpies, a equivocar-se. Això succeeix amb aquesta bona pràctica.
Crec que podria parlar de molts autors més, però dels quals aquí no tenc fonamentació teòrica per desenvolupar o argumentar el perquè de la seva elecció, de totes formes pens que sí els puc nombrar:
Elinor Goldschmied a l’hora de deixar actuar als infants de manera autònoma, sense la participació dels adults.
Loris Malaguzzi pel fet de donar valor a les accions quotidianes, aquestes estan plenes d’aprenentatges i s’han d’entendre com a moments educatius de màxima importància. El moment de fer de “cambrer” és una acció que realitzem a la vida real durant tots els àpats per tant és necessària donar-li el valor que li correspon. D’aquest moment també en parla Isabel Cabanellas.
7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
L’única cosa que no acab d’entendre és que amb algun grup, segons com anem de temps es fa el cambrer o no. Es a dir, hi ha grups que ho fan cada dia com a norma general, d’altres depèn del temps, si és tard, ja ho fan les mestres. Això no ho acab de compartir perquè m’agradaria que hi hagués una continuïtat, ser constants. Si realment es creu en aquests moments, doncs sempre s’ha de destinar el temps que sigui necessari perquè siguin moments de qualitat. També pens que es podria fer sempre al moment de la fruita i del dinar, no només el darrer.
Encara que crec que un cop sigui mestra, hi ha dies que et surten imprevists, les coses no van com et pensaves i has de tallar d’alguna banda i per tant també entenc que hi hagi situacions en les quals es corri més, encara que no hauria de ser així.
8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Directament no he demanat a les mestres si estan satisfetes amb aquesta bona pràctica. Si que puc dir que es posen molt contentes a la hora de realitzar-la, sobretot quan els infants ho fan de manera tranquil•la i be. Sempre animen molt als infants, els ofereixen tants de reforços positius i normalment acaba una besada i abraçada entre l’infant i la mestra.
Com ho fan a nivell de tot el centre pens que és una cosa de la qual es senten molt satisfetes, sinó no la realitzarien, que cada grup de mestres la realitza d’una manera diferent.
9. Quin valor té en el centre?
A nivell de centre aquesta bona pràctica té un gran valor, perquè la duen a terme tots els grups independentment de les mestres, ni edat dels infants. El que m’han transmès durant aquests dos mesos és la importància als moments quotidians, els fets del dia a dia, com les rutines i en aquest cas el posar i llevar taula, el paper del cambrer, troben que té molta rellevància, ofereix la oportunitat als infants ser autònoms, tenir responsabilitats i càrrecs i que ajuda a créixer.
10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
És complicat identificar pràctiques que no es realitzin en aquest centre, que van molt avançats i realitzen moltes més activitats de les que estic acostumada a veure a Menorca.
Puc destacar el fet de no sortir a passejar pel poble, anar d’excursió... moltes vegades he parlat del tema i les mestres tenen molta por a sortir amb els infants, si algun cop ho fan han de venir les famílies. Crec que és una activitat que pot enriquir molt als infants, obrir-se més a la comunitat...
El moment del bon dia no repassem amb els infants qui ha vingut i qui no. Només es canta la cançó als infants que hi són presents. Pens que estaria be tenir una espècie de cartell on es posin els infants que han vingut i els que no, així és una manera de crear un grup, cohesió, tenir en compte tots els infants que formen part del grup, una identitat.
11. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
No crec que hi hagi cap alumne invisible. Sempre en hi ha alumnes que es fan veure més, ja sigui per caràcter, manera de ser i fer. D’altres són més tímids, callats, que les costa més participar, i fer-se notar. Però pens que intenten parlar i fer participar sempre a tots els infants.
Crec que el fet de ser tres mestres i poder treballar en petit grup, fa que sigui més fàcil que no hi hagi alumnes invisibles. Tot i això, les mestres sempre intenten fer parlar i actuar als infants que els costa més a fi que els sigui més fàcil participar, i es vagin amollant.
Jo personalment, pens que hi ha persones de tots els colors, i és normal que infants passin més desapercebuts perquè els costa més parlar, actuar, són tímids, poden estar cohibits per qualsevol motiu...però les mestres crec que som les encarregades d’observar, conèixer als infants, veure com són cada un, quan els coneixem hem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè no passin desapercebuts, donar-li oportunitats i mil moments que hi ha en el dia a dia a l’escola perquè es tornin “visibles”. Sempre respectant-los-hi perquè no els hi hem de fer passar malament tampoc.
12. Confeccion un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.
Fonamentació teòrica → Per què i sentit → Disposició del docent (ganes, creences) →
Recursos necessaris (temps, materials, espai...) → Avaluació → Reflexió.
dilluns, 19 de març del 2012
DAFO
Bones tardes a tothom!
Aquí vos adjunt els meus Dafo del centre on realitzo les pràctiques i de la primera aula on vaig estar durant quinze dies.
dissabte, 17 de març del 2012
BONES PRÀCTIQUES 0-3
EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS
Després d’haver vist les diferents experiències i propostes que ens ha facilitat na Carme, les que més m’han agradat han estat les següents:
Materials d’experimentació
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm
Poder anar a beure aigua
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
Espais i materials
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
Argumentaré la seva selecció de manera conjunta perquè la raó per escollir aquestes tres experiències està relacionada. En primer lloc dir que aquestes tres experiències les estic vivint “in situ” durant les meves pràctiques a Pistoia. Mentre mirava totes les opcions que ens havien ofert, m’han cridat més l’atenció aquestes perquè ara me són familiars, però sé que si estigués a Menorca m’haurien agradat molt per la seva senzillesa i importància.
M’he adonat que als centres de 0 – 3, anomenats “Asilo Nido” tots els que he observat coincideixen que no tenen dins els seus espais una gran quantitat de joguines en sí, és a dir, a diferència a molts centres que he observat a Menorca que s’intenta tenir molts objectes més definits i estructurats. Els centres aquí estan replets d’objectes reciclats, reals i de la vida quotidiana com per exemple: taps de diferents ampolles, envasos de diferents objectes, estris de jardineria, de ferreteria, cordes...
El que més m’ha impressionat és que aquests objectes donen molt de joc als infants, aquests els agrada molt jugar amb ells, els ofereix l’oportunitat de crear, imaginar ... en canvi amb altres objectes només s’empren per la seva utilitat final.
Una de les experiències que he viscut en el centre més relacionada amb la experiència relatada és la safata amb l’arena de la platja. He comprovat amb els cursos dels grans i els lactants. S’ofereixen als infants unes safates o taula amb sorra i estris quotidians, no definits per interaccionar amb ella. Un altre aspecte que m’ha sorprès ha estat que aquesta activitat es realitza de manera continuada sense que sigui un fet especial.
En referència al ús dels infants dels gots de vidre, crec que és possible. Al centre que faig les pràctiques els infants van emprant estris reals i quotidians. En un principi comencen amb estris de plàstics (edat de lactants) i posteriorment van incorporant estris reals de ceràmica i vidre. M’he adonat que és possible i que es fa, els infants van molt alerta que no es els caiguin les coses, són autònoms... No he arribat a veure que emprin gots de vidre, però pens que sí els podrien emprar. És una passa més endavant, pens que si el grup més gran, empressin els gots de vidre potser no caurien tant sobre la taula. Però en definitiva veig que es poden oferir als infants materials reals, quotidians i que ells són capaços, responsables i autònoms per fer-ho, és una manera de créixer i viure la vida real amb objectes reals.
En quan els espais i ambients. Pens que són elements molts importants, que hauríem d’intentar recrear a les nostres aules i que va unit amb el que he explicat fins ara, és una manera d’integrar als infants que visquin la realitat tal qual és, a la qual tenen dret i es mereixen. Perquè hem de recrear espais fantàstics i no reals? Perquè imaginin coses que no són? Per tenir-los dins una bombolla no real? Un món de princesetes? Entenc que això és molt complicat, perquè hi ha una tendència i costum a infantilitzar les coses quan es tracta d’infants. Però pens que poden valorar, els poden agradar les coses igualment reals si es té cura, creativitat i gust.
He pogut observar a les aules d’aquí que s’intenten recrear espais i ambients reals, amb molta cura. Amb això no vull dir que no hi hagi cap joguina, però si que la majoria d’elements són reals. Les mestres abans d’acabar la jornada dediquen molts de temps a deixar tots els espais endreçats, que estiguin perfectes per al pròxim dia, són perfeccionistes i entenen la cura i estètica de manera diferent a la qual li atorguen molta importància.
Aquests han estat els arguments i explicacions pels quals he decidit escollir aquestes tres experiències, perquè pens que puc aportat informació de les meves pràctiques a Pistoia i veure altres vivències reals de que és possible treballar així amb els infants. També adjunt amb aquesta activitat imatges perquè vegeu una mica del que estic parlant i vivint a Pistoia.
diumenge, 4 de març del 2012
CONTRACTE D'APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.
Jo ANA ORFILA PONS(41506821D) en el dia d’avui(1 de Març de 2.012), després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:
Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguents:
- 1.b. Recerca dades si inicialmentno en disposa de prou per abordar una situació.
- 2.b. Identifica lespròpies creences i concepcions.
- 2.d. Es fa preguntes.
- 2.f. Argumenta el que ha fet i per què.
- 2.g. Detecta i analitza errors.
- 3.b. Dona opinions raonant el que ha observat.
- 3.d. Aporta relfexions referides a l’organització de l’espai, el temps, la dinàmica del treball de l’equip, la distribució de tasques i coordinació del treball.
- 3.e.Aporta reflexions referides a la relació amb les famílies i amb el context físic i social.
- 4.f. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació.
Em proposo els objectius:
- Poder argumentar i raonar les meves accions.
- Reflexionar sobre les meves pràctiques.
- Ser més segura amb la meva manera d’actuar i convençuda de que puc fer-ho be.
- Aprendre dels errors.
- Indagar, investigar i informar-me sobre el perquè de les maneres de fer.
- Impregnar-me i contagiar-me de corrents metodològiques.
Per aconsegui-ho :
- Demanaré a les meves mestres i tutores tots els dubtes que tengui.
- Compartiré amb les meves companyes de casa les meves inquietuds, dubtes.
- Cercaré informació en diverses fonts i suports per resoldre dubtes o ampliar informació.
- Reflexionaré a nivell individual sobre les pràctiques relacionant-ho amb tot el que he vist a la universitat durant aquests tres cursos.
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.
Jo ANA ORFILA PONS(41506821D) en el dia d’avui(1 de Març de 2.012), després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:
Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguents:
- 1.b. Recerca dades si inicialmentno en disposa de prou per abordar una situació.
- 2.b. Identifica lespròpies creences i concepcions.
- 2.d. Es fa preguntes.
- 2.f. Argumenta el que ha fet i per què.
- 2.g. Detecta i analitza errors.
- 3.b. Dona opinions raonant el que ha observat.
- 3.d. Aporta relfexions referides a l’organització de l’espai, el temps, la dinàmica del treball de l’equip, la distribució de tasques i coordinació del treball.
- 3.e.Aporta reflexions referides a la relació amb les famílies i amb el context físic i social.
- 4.f. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació.
Em proposo els objectius:
- Poder argumentar i raonar les meves accions.
- Reflexionar sobre les meves pràctiques.
- Ser més segura amb la meva manera d’actuar i convençuda de que puc fer-ho be.
- Aprendre dels errors.
- Indagar, investigar i informar-me sobre el perquè de les maneres de fer.
- Impregnar-me i contagiar-me de corrents metodològiques.
Per aconsegui-ho :
- Demanaré a les meves mestres i tutores tots els dubtes que tengui.
- Compartiré amb les meves companyes de casa les meves inquietuds, dubtes.
- Cercaré informació en diverses fonts i suports per resoldre dubtes o ampliar informació.
- Reflexionaré a nivell individual sobre les pràctiques relacionant-ho amb tot el que he vist a la universitat durant aquests tres cursos.
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
Escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge:
- Positiu: a partir d’algun objecte que porten els infants a l’escola, d’algun descobriment que han fet al jardí o jugant dins l’aula en qualsevol espai, intent que es pugui treure algun coneixement a partir del diàleg i reflexió.
- Positiu: moltes activitats de joc que feim dins l’aula són més d’experimentació, durant aquests m’intent implicar amb els infants, perquè aconsegueixin generar coneixements a partir de l’experimentació i manipulació. Això ho hem pogut fer amb les safates d’experimentació, amb el joc lliure al jardí...
- Negatiu: desconeixement de si treballen a partir d’un currículum, quins objectius es marquen en cada curs.
- Negatiu: no sé molt be com treballar i generar coneixements a partir dels errors, encara me costa veure’ls i entendre’ls com una font d’aprenentatge més.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges:
- Positiu: Si que estableixo una relació amb les teories i corrents pedagògiques que he vist durant la carrera amb el que observ i faig a la pràctica mitjançant les activitats.
- Positiu: crec que indirectament o encara que no ho faci a propòsit avaluï als infants a l’hora de realitzar alguna activitat. Mitjançant l’observació estic pendent de com actuen, es desenvolupen davant diverses situacions. Tot això ho aconsegueixo gràcies a la fonamentació teòrica que he adquirit als tres anys passats.
- Negatiu: No conec molt be el nivell dels problemes que puc plantejar o poden sorgir als infants i que poden superar. Me falta conèixer més les característiques de cada etapa, per no avançar coneixements ni presentar-ne alguns que no siguin significatius.
- Negatiu: no estableixo controls periòdics de competències ni prendre decisions de progressió perquè encara no me sent preparada, no conec prou el funcionament del grup i ensenyança aquí, i sincerament pens que això ho fan les tutores, les quals gaudeixen de tota la informació.
3. Elaborar dispositius de diferenciació:
- Positiu: Intent treballar i donar més suport als infants que presenten dificultats, a fi que es trobin millor, puguin avançar i perquè tenc certa sensibilitat amb aquests infants i m’agrada molt poder estar amb ells.
- Positiu: Amb aquest grup que faig les pràctiques es treballa amb la màxima amplitud dels espais, a fi que tothom es trobi a gust, no estiguin apretats, per això entenc que es fan també els subgrups i es reparteixen per tots els espais de l’aula i passadís.
- Negatiu: me costa fer front a la heterogeneïtat del grup classe. L’altre dia ho vaig viure en la meva pròpia pell, quan havia d’estar pendent d’una fieta NEE i no podia atendre a la resta d’infants tal i com m’agrada.
- Negatiu: Me manca poder realitzar un treball cooperatiu entre els infants que presenten més dificultats i els que no. Pens que és molt complicat perquè ja presenten diferents necessitats, interessos. M’agradaria molt poder trobar un punt en el qual poguessin participar tots sempre.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges:
- Positiu: Amb les mestres que realitz les pràctiques m’han ajudat a fer que els infants valorin i s’avaluïn les seves pràctiques i comportaments. Ells mateixos veuen si estan fent les coses be o no, més a nivell actitudinal i després amb altres pràctiques com el joc sempre els valoren positivament per les seves fites, cadascun dins les seves possibilitats, però sempre amb reforços positius.
- Positiu: Aquest grup si que ofereix diferents possibilitats d’aprenentatge segons el que els interessa als infants. Perquè si un dia un infant porta un objecte de casa, s’intenta treure algun coneixement d’aquest. No hi ha res pautat ni marcat, sempre es decideixen les activitats al moment. Amb això no vull dir que no tenguin cap fonamentació ni sentit. Perquè justament això crec que és un dels vertaders valors positius d’aquesta metodologia.
- Negatiu: La pràctica del consell d’alumnes, no sé si la realitzen aquí, no he vist cap incís ni m’han fet cap comentari al respecte.
- Negatiu: no crec que a cada infant se li tengui un projecte individualitzat .Potser els que més específics veig són amb infants NEE, però tenc desconeixença perquè aquí si tracten als infants de manera individual.
5. Treballar en equip:
- Positiu: A nivell d’equip si feim plegades valoracions de situacions que s’han donat durant la jornada, fets puntuals... Jo de moment soc més oient però si puc aportar alguna dada rellevant ho faig.
- Positiu: quan es dona algun conflicte o situació per manca de personal sempre intent oferir-me i donar solucions a fi de col•laborar i poder ajudar amb el funcionament del centre.
- Negatiu: Des de la meva posició com a practicant i amb la metodologia i funcionament que empren aquí no he realitzat en cap moment propostes de grups de treball, direcció de reunions. Crec que no tenc dret a fer-ho.
- Negatiu: no puc entrar en la formació ni renovació de l’equip pedagògic, no és la meva funció aquí.
6. Participar en la gestió de l’escola:
- Positiu: col•labor amb els aspectes que puc, però en aquest cas no puc fer res. Tot serien aspectes negatius.
- Positiu: -
- Negatiu: no elabor ni form part de cap projecte institucional.
- Negatiu: No ajud a administrar els recursos del centre.
7. Informar i implicar als pares:
- Positiu: en aquest aspecte estic com a observadora de les accions que es duen a terme entre escola i famílies, no opin, sinó que intent entendre i extreure tot el que es fa. Per tant tot seran negatives.
- Positiu: La meva actitud és oberta i estic molt atenta de totes les situacions que es donen, a fi de participar i viure la seva manera de fer.
- Negatiu: no afavoreixo a la realització de reunions informatives ni col•laboratives.
- Negatiu: ni dirigeixo reunions.
8. Emprar les tecnologies de la informació:
- Positiu: Com alumna si empre les noves tecnologies per poder contactar amb els meus docents, amistats i familiars. Però dins l’aula no he vist fer ús de les TIC.
- Positiu: -
- Negatiu: no explot els potencials didàctics dels programes en relació als objectius dels dominis d’ensenyança.
- Negatiu: no utilitz instruments multimèdia en l’ensenyament.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió:
- Positiu: Intent prevenir i donar una reforç negatiu explicant als infants que no està be pegar als seus amics i que no és la solució ni manera correcta, potenciant el diàleg.
- Positiu: Crec que soc una persona que desenvolup el sentit de la responsabilitat. Ho faig de per sí en totes les coses del meu dia a dia, però ara amb els pràctiques i estant amb infants ho intent fer més i millor.
- Negatiu: és una feina pendent la lluita contra els prejudicis. Cada dia intent millorar i no fer-ne, encara que me resulta complicat.
- Negatiu: no he pogut participar en la creació de regles de la vida comú perquè ja estan establertes. M’he de limitar a conèixer-les i dur-les a terme.
10. Organitzar la pròpia formació continua:
- Positiu: mitjançant la confecció del diari, la comunicació amb les mestres sobre el pens i faig, comentaris amb les meves companyes d’Erasmus i amb la família, estic reflectint i explicant les meves pròpies pràctiques en moltes ocasions. Els meus pensaments sempre estan donant voltes al que visc dins l’escola.
- Positiu: Soc una persona que m’implic en totes les tasques de l’ensenyança i sistema educatiu.
- Negatiu: a nivell personal no estabelix un control de competències ni un programa personal de formació continua propis.
- Negatiu: no he negociat un projecte de formació comú amb els altres companys.
Competències: 1b, 1d, 2a, 2f, 3b, 3d, 4d,
1. Organitzar situacions d’aprenentatge:
- Positiu: a partir d’algun objecte que porten els infants a l’escola, d’algun descobriment que han fet al jardí o jugant dins l’aula en qualsevol espai, intent que es pugui treure algun coneixement a partir del diàleg i reflexió.
- Positiu: moltes activitats de joc que feim dins l’aula són més d’experimentació, durant aquests m’intent implicar amb els infants, perquè aconsegueixin generar coneixements a partir de l’experimentació i manipulació. Això ho hem pogut fer amb les safates d’experimentació, amb el joc lliure al jardí...
- Negatiu: desconeixement de si treballen a partir d’un currículum, quins objectius es marquen en cada curs.
- Negatiu: no sé molt be com treballar i generar coneixements a partir dels errors, encara me costa veure’ls i entendre’ls com una font d’aprenentatge més.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges:
- Positiu: Si que estableixo una relació amb les teories i corrents pedagògiques que he vist durant la carrera amb el que observ i faig a la pràctica mitjançant les activitats.
- Positiu: crec que indirectament o encara que no ho faci a propòsit avaluï als infants a l’hora de realitzar alguna activitat. Mitjançant l’observació estic pendent de com actuen, es desenvolupen davant diverses situacions. Tot això ho aconsegueixo gràcies a la fonamentació teòrica que he adquirit als tres anys passats.
- Negatiu: No conec molt be el nivell dels problemes que puc plantejar o poden sorgir als infants i que poden superar. Me falta conèixer més les característiques de cada etapa, per no avançar coneixements ni presentar-ne alguns que no siguin significatius.
- Negatiu: no estableixo controls periòdics de competències ni prendre decisions de progressió perquè encara no me sent preparada, no conec prou el funcionament del grup i ensenyança aquí, i sincerament pens que això ho fan les tutores, les quals gaudeixen de tota la informació.
3. Elaborar dispositius de diferenciació:
- Positiu: Intent treballar i donar més suport als infants que presenten dificultats, a fi que es trobin millor, puguin avançar i perquè tenc certa sensibilitat amb aquests infants i m’agrada molt poder estar amb ells.
- Positiu: Amb aquest grup que faig les pràctiques es treballa amb la màxima amplitud dels espais, a fi que tothom es trobi a gust, no estiguin apretats, per això entenc que es fan també els subgrups i es reparteixen per tots els espais de l’aula i passadís.
- Negatiu: me costa fer front a la heterogeneïtat del grup classe. L’altre dia ho vaig viure en la meva pròpia pell, quan havia d’estar pendent d’una fieta NEE i no podia atendre a la resta d’infants tal i com m’agrada.
- Negatiu: Me manca poder realitzar un treball cooperatiu entre els infants que presenten més dificultats i els que no. Pens que és molt complicat perquè ja presenten diferents necessitats, interessos. M’agradaria molt poder trobar un punt en el qual poguessin participar tots sempre.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges:
- Positiu: Amb les mestres que realitz les pràctiques m’han ajudat a fer que els infants valorin i s’avaluïn les seves pràctiques i comportaments. Ells mateixos veuen si estan fent les coses be o no, més a nivell actitudinal i després amb altres pràctiques com el joc sempre els valoren positivament per les seves fites, cadascun dins les seves possibilitats, però sempre amb reforços positius.
- Positiu: Aquest grup si que ofereix diferents possibilitats d’aprenentatge segons el que els interessa als infants. Perquè si un dia un infant porta un objecte de casa, s’intenta treure algun coneixement d’aquest. No hi ha res pautat ni marcat, sempre es decideixen les activitats al moment. Amb això no vull dir que no tenguin cap fonamentació ni sentit. Perquè justament això crec que és un dels vertaders valors positius d’aquesta metodologia.
- Negatiu: La pràctica del consell d’alumnes, no sé si la realitzen aquí, no he vist cap incís ni m’han fet cap comentari al respecte.
- Negatiu: no crec que a cada infant se li tengui un projecte individualitzat .Potser els que més específics veig són amb infants NEE, però tenc desconeixença perquè aquí si tracten als infants de manera individual.
5. Treballar en equip:
- Positiu: A nivell d’equip si feim plegades valoracions de situacions que s’han donat durant la jornada, fets puntuals... Jo de moment soc més oient però si puc aportar alguna dada rellevant ho faig.
- Positiu: quan es dona algun conflicte o situació per manca de personal sempre intent oferir-me i donar solucions a fi de col•laborar i poder ajudar amb el funcionament del centre.
- Negatiu: Des de la meva posició com a practicant i amb la metodologia i funcionament que empren aquí no he realitzat en cap moment propostes de grups de treball, direcció de reunions. Crec que no tenc dret a fer-ho.
- Negatiu: no puc entrar en la formació ni renovació de l’equip pedagògic, no és la meva funció aquí.
6. Participar en la gestió de l’escola:
- Positiu: col•labor amb els aspectes que puc, però en aquest cas no puc fer res. Tot serien aspectes negatius.
- Positiu: -
- Negatiu: no elabor ni form part de cap projecte institucional.
- Negatiu: No ajud a administrar els recursos del centre.
7. Informar i implicar als pares:
- Positiu: en aquest aspecte estic com a observadora de les accions que es duen a terme entre escola i famílies, no opin, sinó que intent entendre i extreure tot el que es fa. Per tant tot seran negatives.
- Positiu: La meva actitud és oberta i estic molt atenta de totes les situacions que es donen, a fi de participar i viure la seva manera de fer.
- Negatiu: no afavoreixo a la realització de reunions informatives ni col•laboratives.
- Negatiu: ni dirigeixo reunions.
8. Emprar les tecnologies de la informació:
- Positiu: Com alumna si empre les noves tecnologies per poder contactar amb els meus docents, amistats i familiars. Però dins l’aula no he vist fer ús de les TIC.
- Positiu: -
- Negatiu: no explot els potencials didàctics dels programes en relació als objectius dels dominis d’ensenyança.
- Negatiu: no utilitz instruments multimèdia en l’ensenyament.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió:
- Positiu: Intent prevenir i donar una reforç negatiu explicant als infants que no està be pegar als seus amics i que no és la solució ni manera correcta, potenciant el diàleg.
- Positiu: Crec que soc una persona que desenvolup el sentit de la responsabilitat. Ho faig de per sí en totes les coses del meu dia a dia, però ara amb els pràctiques i estant amb infants ho intent fer més i millor.
- Negatiu: és una feina pendent la lluita contra els prejudicis. Cada dia intent millorar i no fer-ne, encara que me resulta complicat.
- Negatiu: no he pogut participar en la creació de regles de la vida comú perquè ja estan establertes. M’he de limitar a conèixer-les i dur-les a terme.
10. Organitzar la pròpia formació continua:
- Positiu: mitjançant la confecció del diari, la comunicació amb les mestres sobre el pens i faig, comentaris amb les meves companyes d’Erasmus i amb la família, estic reflectint i explicant les meves pròpies pràctiques en moltes ocasions. Els meus pensaments sempre estan donant voltes al que visc dins l’escola.
- Positiu: Soc una persona que m’implic en totes les tasques de l’ensenyança i sistema educatiu.
- Negatiu: a nivell personal no estabelix un control de competències ni un programa personal de formació continua propis.
- Negatiu: no he negociat un projecte de formació comú amb els altres companys.
Competències: 1b, 1d, 2a, 2f, 3b, 3d, 4d,
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
Escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge:
- Positiu: a partir d’algun objecte que porten els infants a l’escola, d’algun descobriment que han fet al jardí o jugant dins l’aula en qualsevol espai, intent que es pugui treure algun coneixement a partir del diàleg i reflexió.
- Positiu: moltes activitats de joc que feim dins l’aula són més d’experimentació, durant aquests m’intent implicar amb els infants, perquè aconsegueixin generar coneixements a partir de l’experimentació i manipulació. Això ho hem pogut fer amb les safates d’experimentació, amb el joc lliure al jardí...
- Negatiu: desconeixement de si treballen a partir d’un currículum, quins objectius es marquen en cada curs.
- Negatiu: no sé molt be com treballar i generar coneixements a partir dels errors, encara me costa veure’ls i entendre’ls com una font d’aprenentatge més.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges:
- Positiu: Si que estableixo una relació amb les teories i corrents pedagògiques que he vist durant la carrera amb el que observ i faig a la pràctica mitjançant les activitats.
- Positiu: crec que indirectament o encara que no ho faci a propòsit avaluï als infants a l’hora de realitzar alguna activitat. Mitjançant l’observació estic pendent de com actuen, es desenvolupen davant diverses situacions. Tot això ho aconsegueixo gràcies a la fonamentació teòrica que he adquirit als tres anys passats.
- Negatiu: No conec molt be el nivell dels problemes que puc plantejar o poden sorgir als infants i que poden superar. Me falta conèixer més les característiques de cada etapa, per no avançar coneixements ni presentar-ne alguns que no siguin significatius.
- Negatiu: no estableixo controls periòdics de competències ni prendre decisions de progressió perquè encara no me sent preparada, no conec prou el funcionament del grup i ensenyança aquí, i sincerament pens que això ho fan les tutores, les quals gaudeixen de tota la informació.
3. Elaborar dispositius de diferenciació:
- Positiu: Intent treballar i donar més suport als infants que presenten dificultats, a fi que es trobin millor, puguin avançar i perquè tenc certa sensibilitat amb aquests infants i m’agrada molt poder estar amb ells.
- Positiu: Amb aquest grup que faig les pràctiques es treballa amb la màxima amplitud dels espais, a fi que tothom es trobi a gust, no estiguin apretats, per això entenc que es fan també els subgrups i es reparteixen per tots els espais de l’aula i passadís.
- Negatiu: me costa fer front a la heterogeneïtat del grup classe. L’altre dia ho vaig viure en la meva pròpia pell, quan havia d’estar pendent d’una fieta NEE i no podia atendre a la resta d’infants tal i com m’agrada.
- Negatiu: Me manca poder realitzar un treball cooperatiu entre els infants que presenten més dificultats i els que no. Pens que és molt complicat perquè ja presenten diferents necessitats, interessos. M’agradaria molt poder trobar un punt en el qual poguessin participar tots sempre.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges:
- Positiu: Amb les mestres que realitz les pràctiques m’han ajudat a fer que els infants valorin i s’avaluïn les seves pràctiques i comportaments. Ells mateixos veuen si estan fent les coses be o no, més a nivell actitudinal i després amb altres pràctiques com el joc sempre els valoren positivament per les seves fites, cadascun dins les seves possibilitats, però sempre amb reforços positius.
- Positiu: Aquest grup si que ofereix diferents possibilitats d’aprenentatge segons el que els interessa als infants. Perquè si un dia un infant porta un objecte de casa, s’intenta treure algun coneixement d’aquest. No hi ha res pautat ni marcat, sempre es decideixen les activitats al moment. Amb això no vull dir que no tenguin cap fonamentació ni sentit. Perquè justament això crec que és un dels vertaders valors positius d’aquesta metodologia.
- Negatiu: La pràctica del consell d’alumnes, no sé si la realitzen aquí, no he vist cap incís ni m’han fet cap comentari al respecte.
- Negatiu: no crec que a cada infant se li tengui un projecte individualitzat .Potser els que més específics veig són amb infants NEE, però tenc desconeixença perquè aquí si tracten als infants de manera individual.
5. Treballar en equip:
- Positiu: A nivell d’equip si feim plegades valoracions de situacions que s’han donat durant la jornada, fets puntuals... Jo de moment soc més oient però si puc aportar alguna dada rellevant ho faig.
- Positiu: quan es dona algun conflicte o situació per manca de personal sempre intent oferir-me i donar solucions a fi de col•laborar i poder ajudar amb el funcionament del centre.
- Negatiu: Des de la meva posició com a practicant i amb la metodologia i funcionament que empren aquí no he realitzat en cap moment propostes de grups de treball, direcció de reunions. Crec que no tenc dret a fer-ho.
- Negatiu: no puc entrar en la formació ni renovació de l’equip pedagògic, no és la meva funció aquí.
6. Participar en la gestió de l’escola:
- Positiu: col•labor amb els aspectes que puc, però en aquest cas no puc fer res. Tot serien aspectes negatius.
- Positiu: -
- Negatiu: no elabor ni form part de cap projecte institucional.
- Negatiu: No ajud a administrar els recursos del centre.
7. Informar i implicar als pares:
- Positiu: en aquest aspecte estic com a observadora de les accions que es duen a terme entre escola i famílies, no opin, sinó que intent entendre i extreure tot el que es fa. Per tant tot seran negatives.
- Positiu: La meva actitud és oberta i estic molt atenta de totes les situacions que es donen, a fi de participar i viure la seva manera de fer.
- Negatiu: no afavoreixo a la realització de reunions informatives ni col•laboratives.
- Negatiu: ni dirigeixo reunions.
8. Emprar les tecnologies de la informació:
- Positiu: Com alumna si empre les noves tecnologies per poder contactar amb els meus docents, amistats i familiars. Però dins l’aula no he vist fer ús de les TIC.
- Positiu: -
- Negatiu: no explot els potencials didàctics dels programes en relació als objectius dels dominis d’ensenyança.
- Negatiu: no utilitz instruments multimèdia en l’ensenyament.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió:
- Positiu: Intent prevenir i donar una reforç negatiu explicant als infants que no està be pegar als seus amics i que no és la solució ni manera correcta, potenciant el diàleg.
- Positiu: Crec que soc una persona que desenvolup el sentit de la responsabilitat. Ho faig de per sí en totes les coses del meu dia a dia, però ara amb els pràctiques i estant amb infants ho intent fer més i millor.
- Negatiu: és una feina pendent la lluita contra els prejudicis. Cada dia intent millorar i no fer-ne, encara que me resulta complicat.
- Negatiu: no he pogut participar en la creació de regles de la vida comú perquè ja estan establertes. M’he de limitar a conèixer-les i dur-les a terme.
10. Organitzar la pròpia formació continua:
- Positiu: mitjançant la confecció del diari, la comunicació amb les mestres sobre el pens i faig, comentaris amb les meves companyes d’Erasmus i amb la família, estic reflectint i explicant les meves pròpies pràctiques en moltes ocasions. Els meus pensaments sempre estan donant voltes al que visc dins l’escola.
- Positiu: Soc una persona que m’implic en totes les tasques de l’ensenyança i sistema educatiu.
- Negatiu: a nivell personal no estabelix un control de competències ni un programa personal de formació continua propis.
- Negatiu: no he negociat un projecte de formació comú amb els altres companys.
1. Organitzar situacions d’aprenentatge:
- Positiu: a partir d’algun objecte que porten els infants a l’escola, d’algun descobriment que han fet al jardí o jugant dins l’aula en qualsevol espai, intent que es pugui treure algun coneixement a partir del diàleg i reflexió.
- Positiu: moltes activitats de joc que feim dins l’aula són més d’experimentació, durant aquests m’intent implicar amb els infants, perquè aconsegueixin generar coneixements a partir de l’experimentació i manipulació. Això ho hem pogut fer amb les safates d’experimentació, amb el joc lliure al jardí...
- Negatiu: desconeixement de si treballen a partir d’un currículum, quins objectius es marquen en cada curs.
- Negatiu: no sé molt be com treballar i generar coneixements a partir dels errors, encara me costa veure’ls i entendre’ls com una font d’aprenentatge més.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges:
- Positiu: Si que estableixo una relació amb les teories i corrents pedagògiques que he vist durant la carrera amb el que observ i faig a la pràctica mitjançant les activitats.
- Positiu: crec que indirectament o encara que no ho faci a propòsit avaluï als infants a l’hora de realitzar alguna activitat. Mitjançant l’observació estic pendent de com actuen, es desenvolupen davant diverses situacions. Tot això ho aconsegueixo gràcies a la fonamentació teòrica que he adquirit als tres anys passats.
- Negatiu: No conec molt be el nivell dels problemes que puc plantejar o poden sorgir als infants i que poden superar. Me falta conèixer més les característiques de cada etapa, per no avançar coneixements ni presentar-ne alguns que no siguin significatius.
- Negatiu: no estableixo controls periòdics de competències ni prendre decisions de progressió perquè encara no me sent preparada, no conec prou el funcionament del grup i ensenyança aquí, i sincerament pens que això ho fan les tutores, les quals gaudeixen de tota la informació.
3. Elaborar dispositius de diferenciació:
- Positiu: Intent treballar i donar més suport als infants que presenten dificultats, a fi que es trobin millor, puguin avançar i perquè tenc certa sensibilitat amb aquests infants i m’agrada molt poder estar amb ells.
- Positiu: Amb aquest grup que faig les pràctiques es treballa amb la màxima amplitud dels espais, a fi que tothom es trobi a gust, no estiguin apretats, per això entenc que es fan també els subgrups i es reparteixen per tots els espais de l’aula i passadís.
- Negatiu: me costa fer front a la heterogeneïtat del grup classe. L’altre dia ho vaig viure en la meva pròpia pell, quan havia d’estar pendent d’una fieta NEE i no podia atendre a la resta d’infants tal i com m’agrada.
- Negatiu: Me manca poder realitzar un treball cooperatiu entre els infants que presenten més dificultats i els que no. Pens que és molt complicat perquè ja presenten diferents necessitats, interessos. M’agradaria molt poder trobar un punt en el qual poguessin participar tots sempre.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges:
- Positiu: Amb les mestres que realitz les pràctiques m’han ajudat a fer que els infants valorin i s’avaluïn les seves pràctiques i comportaments. Ells mateixos veuen si estan fent les coses be o no, més a nivell actitudinal i després amb altres pràctiques com el joc sempre els valoren positivament per les seves fites, cadascun dins les seves possibilitats, però sempre amb reforços positius.
- Positiu: Aquest grup si que ofereix diferents possibilitats d’aprenentatge segons el que els interessa als infants. Perquè si un dia un infant porta un objecte de casa, s’intenta treure algun coneixement d’aquest. No hi ha res pautat ni marcat, sempre es decideixen les activitats al moment. Amb això no vull dir que no tenguin cap fonamentació ni sentit. Perquè justament això crec que és un dels vertaders valors positius d’aquesta metodologia.
- Negatiu: La pràctica del consell d’alumnes, no sé si la realitzen aquí, no he vist cap incís ni m’han fet cap comentari al respecte.
- Negatiu: no crec que a cada infant se li tengui un projecte individualitzat .Potser els que més específics veig són amb infants NEE, però tenc desconeixença perquè aquí si tracten als infants de manera individual.
5. Treballar en equip:
- Positiu: A nivell d’equip si feim plegades valoracions de situacions que s’han donat durant la jornada, fets puntuals... Jo de moment soc més oient però si puc aportar alguna dada rellevant ho faig.
- Positiu: quan es dona algun conflicte o situació per manca de personal sempre intent oferir-me i donar solucions a fi de col•laborar i poder ajudar amb el funcionament del centre.
- Negatiu: Des de la meva posició com a practicant i amb la metodologia i funcionament que empren aquí no he realitzat en cap moment propostes de grups de treball, direcció de reunions. Crec que no tenc dret a fer-ho.
- Negatiu: no puc entrar en la formació ni renovació de l’equip pedagògic, no és la meva funció aquí.
6. Participar en la gestió de l’escola:
- Positiu: col•labor amb els aspectes que puc, però en aquest cas no puc fer res. Tot serien aspectes negatius.
- Positiu: -
- Negatiu: no elabor ni form part de cap projecte institucional.
- Negatiu: No ajud a administrar els recursos del centre.
7. Informar i implicar als pares:
- Positiu: en aquest aspecte estic com a observadora de les accions que es duen a terme entre escola i famílies, no opin, sinó que intent entendre i extreure tot el que es fa. Per tant tot seran negatives.
- Positiu: La meva actitud és oberta i estic molt atenta de totes les situacions que es donen, a fi de participar i viure la seva manera de fer.
- Negatiu: no afavoreixo a la realització de reunions informatives ni col•laboratives.
- Negatiu: ni dirigeixo reunions.
8. Emprar les tecnologies de la informació:
- Positiu: Com alumna si empre les noves tecnologies per poder contactar amb els meus docents, amistats i familiars. Però dins l’aula no he vist fer ús de les TIC.
- Positiu: -
- Negatiu: no explot els potencials didàctics dels programes en relació als objectius dels dominis d’ensenyança.
- Negatiu: no utilitz instruments multimèdia en l’ensenyament.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió:
- Positiu: Intent prevenir i donar una reforç negatiu explicant als infants que no està be pegar als seus amics i que no és la solució ni manera correcta, potenciant el diàleg.
- Positiu: Crec que soc una persona que desenvolup el sentit de la responsabilitat. Ho faig de per sí en totes les coses del meu dia a dia, però ara amb els pràctiques i estant amb infants ho intent fer més i millor.
- Negatiu: és una feina pendent la lluita contra els prejudicis. Cada dia intent millorar i no fer-ne, encara que me resulta complicat.
- Negatiu: no he pogut participar en la creació de regles de la vida comú perquè ja estan establertes. M’he de limitar a conèixer-les i dur-les a terme.
10. Organitzar la pròpia formació continua:
- Positiu: mitjançant la confecció del diari, la comunicació amb les mestres sobre el pens i faig, comentaris amb les meves companyes d’Erasmus i amb la família, estic reflectint i explicant les meves pròpies pràctiques en moltes ocasions. Els meus pensaments sempre estan donant voltes al que visc dins l’escola.
- Positiu: Soc una persona que m’implic en totes les tasques de l’ensenyança i sistema educatiu.
- Negatiu: a nivell personal no estabelix un control de competències ni un programa personal de formació continua propis.
- Negatiu: no he negociat un projecte de formació comú amb els altres companys.
Quin tipus de mestra vull ser?
ABANS D’ANAR AL CENTRE
Trets que identifiquen una mestra ideal per a tu:
- Una persona que RESPECTA als infants i seves famílies.
- Una persona que ESTIMA als infants.
- Una persona que VALORA als infants i seves famílies.
- Una persona que se sent MOTIVA pel seu treball.
- Una persona AMB VOCACIÓ cap a la seva professió.
- Una persona que entén als infants com a ÉSSERS CAPAÇOS.
- Una persona amb ganes de millorar cada dia, que no s’atura mai de formar-se i sempre té motivacions per caminar cap endavant.
- Una persona amb capacitat de REFLEXIÓ, admetre errors i èxits.
És diferent el perfil d’una mestra de l’etapa 0-3 que d’una de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada una d’elles, en cas que sigui diferent.
Pens que no hauria de ser diferent però que si ho és en la realitat de les escoles del nostre país. El perfil del mestre hauria de ser bàsic i el mateix en tots els nivells de l’educació, des de’ l meu punt de vista TOTS haurien de complir els trets anteriorment esmentats.
És diferent en primer lloc perquè el primer cicle 0-3 no és necessari ser mestre, sinó que és suficient ser educador (FP). Consider que això ja és un fet diferenciador i contradictori. Si realment creiem amb l’educació hauríem de tenir una formació completa en els dos cicles, perquè l’inici, la base ha de ser de qualitat.
El primer cicle encara té un caràcter més assistencial, que poc a poc crec que va canviant, però que encara queda un llarg camí per recórrer. Només el fet que encara es parlin de “guarderies” i no escoletes és un exemple d’aquest aspecte. Pel fet que no “aparquem” als infants, sinó que els eduquem i creiem en ells. També es diferencia per les ratis d’infants per educadora, tot i que són igualment elevades en ambdós casos. En canvi en el segon cicle es centra molt més amb el currículum i assolir els seus objectius. S’oblida i deixa de banda aquests moments educatius com són el descans, neteja i alimentació.
Aspectes que tenen en comú, que no sigui obligatòria la seva matriculació amb els infants, que molta gent és pensa que no té cap tipus d’importància ni es fa res més que “pintar i jugar”(desvalorització). Que gran part de la societat no crec que els infants siguin éssers capaços i això fa que no hi hagi una implicació ni creences com toquen, es a dir no van tots a la una, en una mateixa direcció. Que entén el menjar, neteja i descans com a moments assistencials i no moments de gran rellevància educativa.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Dins el grup d’infants que me trob ara mateix hi ha 3 mestres tutores i una més 1 que ve per ajudar a un infant NEE.
De les tutores realment puc dir que són diferents dins una mateixa línia. A continuació faré una descripció de cadascuna per explicar millor com són.
Na Ilaria la meva tutora és una persona molt tranquil•la, amb paciència, serena, callada, poc expressiva, molt observadora, que escolta molt als infants, els deixa fer fins un cert punt, motiva i deixa que els infants participin, siguin més actius i autònoms. Entén l’educació com un aspecte de qualitat. Sempre intenta fer subgrups amb les altres tutores a fi de poder atendre als infants de manera més individualitzada. Sempre que feim alguna activitat es posa a jugar amb els infants com una més, ajuda als que els costa fer-ho sols, els proposa activitats a fer... Potser crec que li manca ser un poc més amorosa amb els infants.
Na Ciara es sembla bastant a na Ilaria, potser no és tan tranquil•la, és més xerradora, molt riallera i molt afectuosa amb els infants, sempre els nombra amb diminutius afectuosos i carinyosos, i els abraça i els beso molt. Però també treu el caràcter si es dóna alguna situació que ho necessiti.
Na Francesca potser al ser la més jove, i per la seva manera de ser me despista i me costa conèixer-la més. Crec que no té tanta paciència als infants, les estones que estic amb ella, els infants no posen taula autònomament, potser no és tan afectuosa amb ells, amb el fet de tocar-los. Però als infants els hi cau be i estan a gust amb ella, sempre li demanin que canti cançons amb ells. Crec que és una persona bastant tancada en un principi que li costa exterioritzar els seus sentiments, poc xerradora, sobretot al principi de conèixer-la, però això no deixa que l’importin molt els infants.
Pues crec que el perfil que jo tenc personalment del mestre ideal és podria ajustar a la mescla de les diferents companyes que tenc. En primer lloc crec que ha de ser una persona madura, serena, amb les coses clares, amb molta paciència i autocontrol això ho agafaria de na Ilaria sobretot. Després m’encanta la manera de ser extravertida, amorosa, carinyosa amb els infants, sociable, riallera que té na Ciara. Per acabar la joventut, el no tenir vergonya de cantar i consolar un infant i les ganes d’aprendre i ser millor mestra com na Francesca. Aquest darrer aspecte mai poc mancar a una mestra, perquè sempre pot millorar i superar-se.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
M’encantaria ser una mestra molt segura amb si mateixa i amb el que fa, amb unes argumentacions i idees clares amb les quals me fonament i actuï. Respectar als infants i saber escoltar-los, igual que a les seves famílies. Deixar assessorar-me i enriquir amb i de les altres persones com companys, famílies, infants, poble. Tenir recursos suficients per poder superar qualsevol impediment, obstacle o conflicte que se me presenti. Ser una persona creativa, amb molta cura de com fer les coses, tenir bones idees, saber-les portar a la pràctica.
Una mestra que cada dia sommi amb la seva feina, que tengui moltes ganes d’anar a l’escola, de xalar, de ser molt feinera, que es senti motivada i tengui il•lusió amb el que fa. Una mestra molt afectuosa i amorosa amb els infants, que pugui ajudar i créixer junt amb els infants.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestra? Com?
Quan vaig començar tenia una idea diferent del que significava ser mestra. Per sort, m’he adonat que hi ha un transfons molt polit i necessari per a ser una bona mestra. Que el meu concepte s’ha ampliat molt més en quan aquesta professió. Com per exemple, la importància dels vincles afectius segurs de les persones i el seu desenvolupament, els sentiments, ser autònom.... han canviat tantes coses. Abans pensava que a l’escola es preparaven més tallers i fitxes, però he canviat totalment per sort, pel fet que no fa falta fer res específic per treballar currículum, però el que és més important és que volem mostrar als infants a ser persones autònomes, independents, amb un valors positius i rics i veure’l com un ciutadà més i capaç i no com un ésser inferior ni dèbil.
Tots aquests canvis s’han donat gràcies a la realització de diferents assignatures i sobretot alguns mestres que creuen amb l’educació i amb els infants realment tal qual he descrit abans i com ho visc ara a Pistoia.
Trets que identifiquen una mestra ideal per a tu:
- Una persona que RESPECTA als infants i seves famílies.
- Una persona que ESTIMA als infants.
- Una persona que VALORA als infants i seves famílies.
- Una persona que se sent MOTIVA pel seu treball.
- Una persona AMB VOCACIÓ cap a la seva professió.
- Una persona que entén als infants com a ÉSSERS CAPAÇOS.
- Una persona amb ganes de millorar cada dia, que no s’atura mai de formar-se i sempre té motivacions per caminar cap endavant.
- Una persona amb capacitat de REFLEXIÓ, admetre errors i èxits.
És diferent el perfil d’una mestra de l’etapa 0-3 que d’una de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada una d’elles, en cas que sigui diferent.
Pens que no hauria de ser diferent però que si ho és en la realitat de les escoles del nostre país. El perfil del mestre hauria de ser bàsic i el mateix en tots els nivells de l’educació, des de’ l meu punt de vista TOTS haurien de complir els trets anteriorment esmentats.
És diferent en primer lloc perquè el primer cicle 0-3 no és necessari ser mestre, sinó que és suficient ser educador (FP). Consider que això ja és un fet diferenciador i contradictori. Si realment creiem amb l’educació hauríem de tenir una formació completa en els dos cicles, perquè l’inici, la base ha de ser de qualitat.
El primer cicle encara té un caràcter més assistencial, que poc a poc crec que va canviant, però que encara queda un llarg camí per recórrer. Només el fet que encara es parlin de “guarderies” i no escoletes és un exemple d’aquest aspecte. Pel fet que no “aparquem” als infants, sinó que els eduquem i creiem en ells. També es diferencia per les ratis d’infants per educadora, tot i que són igualment elevades en ambdós casos. En canvi en el segon cicle es centra molt més amb el currículum i assolir els seus objectius. S’oblida i deixa de banda aquests moments educatius com són el descans, neteja i alimentació.
Aspectes que tenen en comú, que no sigui obligatòria la seva matriculació amb els infants, que molta gent és pensa que no té cap tipus d’importància ni es fa res més que “pintar i jugar”(desvalorització). Que gran part de la societat no crec que els infants siguin éssers capaços i això fa que no hi hagi una implicació ni creences com toquen, es a dir no van tots a la una, en una mateixa direcció. Que entén el menjar, neteja i descans com a moments assistencials i no moments de gran rellevància educativa.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Dins el grup d’infants que me trob ara mateix hi ha 3 mestres tutores i una més 1 que ve per ajudar a un infant NEE.
De les tutores realment puc dir que són diferents dins una mateixa línia. A continuació faré una descripció de cadascuna per explicar millor com són.
Na Ilaria la meva tutora és una persona molt tranquil•la, amb paciència, serena, callada, poc expressiva, molt observadora, que escolta molt als infants, els deixa fer fins un cert punt, motiva i deixa que els infants participin, siguin més actius i autònoms. Entén l’educació com un aspecte de qualitat. Sempre intenta fer subgrups amb les altres tutores a fi de poder atendre als infants de manera més individualitzada. Sempre que feim alguna activitat es posa a jugar amb els infants com una més, ajuda als que els costa fer-ho sols, els proposa activitats a fer... Potser crec que li manca ser un poc més amorosa amb els infants.
Na Ciara es sembla bastant a na Ilaria, potser no és tan tranquil•la, és més xerradora, molt riallera i molt afectuosa amb els infants, sempre els nombra amb diminutius afectuosos i carinyosos, i els abraça i els beso molt. Però també treu el caràcter si es dóna alguna situació que ho necessiti.
Na Francesca potser al ser la més jove, i per la seva manera de ser me despista i me costa conèixer-la més. Crec que no té tanta paciència als infants, les estones que estic amb ella, els infants no posen taula autònomament, potser no és tan afectuosa amb ells, amb el fet de tocar-los. Però als infants els hi cau be i estan a gust amb ella, sempre li demanin que canti cançons amb ells. Crec que és una persona bastant tancada en un principi que li costa exterioritzar els seus sentiments, poc xerradora, sobretot al principi de conèixer-la, però això no deixa que l’importin molt els infants.
Pues crec que el perfil que jo tenc personalment del mestre ideal és podria ajustar a la mescla de les diferents companyes que tenc. En primer lloc crec que ha de ser una persona madura, serena, amb les coses clares, amb molta paciència i autocontrol això ho agafaria de na Ilaria sobretot. Després m’encanta la manera de ser extravertida, amorosa, carinyosa amb els infants, sociable, riallera que té na Ciara. Per acabar la joventut, el no tenir vergonya de cantar i consolar un infant i les ganes d’aprendre i ser millor mestra com na Francesca. Aquest darrer aspecte mai poc mancar a una mestra, perquè sempre pot millorar i superar-se.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
M’encantaria ser una mestra molt segura amb si mateixa i amb el que fa, amb unes argumentacions i idees clares amb les quals me fonament i actuï. Respectar als infants i saber escoltar-los, igual que a les seves famílies. Deixar assessorar-me i enriquir amb i de les altres persones com companys, famílies, infants, poble. Tenir recursos suficients per poder superar qualsevol impediment, obstacle o conflicte que se me presenti. Ser una persona creativa, amb molta cura de com fer les coses, tenir bones idees, saber-les portar a la pràctica.
Una mestra que cada dia sommi amb la seva feina, que tengui moltes ganes d’anar a l’escola, de xalar, de ser molt feinera, que es senti motivada i tengui il•lusió amb el que fa. Una mestra molt afectuosa i amorosa amb els infants, que pugui ajudar i créixer junt amb els infants.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestra? Com?
Quan vaig començar tenia una idea diferent del que significava ser mestra. Per sort, m’he adonat que hi ha un transfons molt polit i necessari per a ser una bona mestra. Que el meu concepte s’ha ampliat molt més en quan aquesta professió. Com per exemple, la importància dels vincles afectius segurs de les persones i el seu desenvolupament, els sentiments, ser autònom.... han canviat tantes coses. Abans pensava que a l’escola es preparaven més tallers i fitxes, però he canviat totalment per sort, pel fet que no fa falta fer res específic per treballar currículum, però el que és més important és que volem mostrar als infants a ser persones autònomes, independents, amb un valors positius i rics i veure’l com un ciutadà més i capaç i no com un ésser inferior ni dèbil.
Tots aquests canvis s’han donat gràcies a la realització de diferents assignatures i sobretot alguns mestres que creuen amb l’educació i amb els infants realment tal qual he descrit abans i com ho visc ara a Pistoia.
dissabte, 3 de març del 2012
Activitat el Ninonet!
ACTIVITAT A1: EL MEU MOMENT ACTUAL! QUIN BLOBBIE M’IDENTIFICA?
DATA: 16.02.2012
ACTIVITAT 1
M’identific principalment amb dos blobbie bàsicament. El nombre 9 i el 5. Però si m ‘he de decantar per un, ara mateix és el nombre 9.
L’he escollit perquè soc una persona molt observadora, que abans d’actuar, necessito informar-me, observar els moviments i manera d’actuar de les altres persones i del nou entorn al qual m’intent adaptar i moure. Me sent així amb l’execució de les pràctiques, atès que la llengua de moment m’impedeix una total comunicació, ho intent compensar mirant com actuen les mestres per imitar-les, i també amb els infants.
També soc observadora en quan a l’assignatura de Reflexió i Innovació educativa, ja que me sent que “soc cega” amb això de no poder venir a classe i no tenc tota la informació que m’agradaria tenir, per això m’intent guiar amb les meves companyes per saber que he de fer i com fer-ho.
Entenc que aquesta assignatura ens ajudarà a reflexionar sobre les nostres pràctiques, observar i fixar-nos amb els detalls i donar-los valor...a fi d’enriquir-nos més d’aquesta experiència.
ACTIVITAT 2
On sóc? Recull el blobbie que has triat en l’activitat 1 i anomena’l, posant un títol.
Títol: El Blobbie L’OBSERVADOR (9): ara mateix me trob en un mar de dubtes i inseguretats. Això me succeeix per diferents raons: la meva inexperiència amb infants de 0 a 3 anys, la falta de comunicació amb una altra llengua, la ignorància cap a un sistema educatiu diferent al que coneixem, per això faig ús un “arma, tècnica de protecció” per poder integrar-me més fàcilment. Aquesta me fa sentir més còmode.
On vull anar. On vull ser?
Busca en el dibuix del vaixell un blobbie que pugi representar el teu estat desitjat i anomena’l.
He escollit el blobbie nombre 10. Aquest ninot m’ha transmès o al manco l’interpret com l’estat al qual vull arribar per gaudir plenament de les meves pràctiques.
Els motius pels quals l’he escollit són diversos: Primer de tot mira cap endavant, cap al futur, ho intèrpret com a projeccions i il•lusions que vull tenir amb el que faig, la seva postura d’estar assegut, me transmet calma, serenitat i bones maneres amb les quals m’agradaria comptar més endavant perquè ara tot és molt eufòric, la disfressa que porta aquest ninot d’indi, trob que és important perquè amb els infants hem de ser en moltes ocasions indis, fer teatre, gesticular molt, cantar i en aquest aspecte vull millorar. L’estel me transmet que tot va be, tot navega i això me dóna molta seguretat, saber que faig les coses be, me dóna molta tranquil•litat.
Hi ha aspectes que me manquen i que falten reflectir-se per ser el ninot ideal com per exemple estar acompanyat amb als mestres i infants, oferir la meva ajuda a altres persones i un somriure en la meva cara, símbol de felicitat amb el que faig.
Què suposarà per a mi?
Quines evidències observaré?
Entenc que aquesta experiència me suposarà un gran canvi tant a nivell personal i professional. Sobretot el fet de viure aquesta experiència a l’estranger, en un país que es respira l’educació que es té la imatge d’infant com un ésser autònom, que pot, que és. Crec que me farà deixar les meves pors, aprendre a fer i entendre l’educació d’una manera diferent i a nivell personal serà una experiència inoblidable.
Crec que quan acabi aquestes pràctiques sabré portar un grup d’infants sola, tindré eines i recursos per enfrontar-me a qualsevol situació amb infants (encara que no tot s’aprèn, per això és necessària l’experiència i anys) . Crec que me servirà per veure que realment m’agrada aquesta professió i que soc capaç de ser mestra i sobretot una bona mestra.
DATA: 16.02.2012
ACTIVITAT 1
M’identific principalment amb dos blobbie bàsicament. El nombre 9 i el 5. Però si m ‘he de decantar per un, ara mateix és el nombre 9.
L’he escollit perquè soc una persona molt observadora, que abans d’actuar, necessito informar-me, observar els moviments i manera d’actuar de les altres persones i del nou entorn al qual m’intent adaptar i moure. Me sent així amb l’execució de les pràctiques, atès que la llengua de moment m’impedeix una total comunicació, ho intent compensar mirant com actuen les mestres per imitar-les, i també amb els infants.
També soc observadora en quan a l’assignatura de Reflexió i Innovació educativa, ja que me sent que “soc cega” amb això de no poder venir a classe i no tenc tota la informació que m’agradaria tenir, per això m’intent guiar amb les meves companyes per saber que he de fer i com fer-ho.
Entenc que aquesta assignatura ens ajudarà a reflexionar sobre les nostres pràctiques, observar i fixar-nos amb els detalls i donar-los valor...a fi d’enriquir-nos més d’aquesta experiència.
ACTIVITAT 2
On sóc? Recull el blobbie que has triat en l’activitat 1 i anomena’l, posant un títol.
Títol: El Blobbie L’OBSERVADOR (9): ara mateix me trob en un mar de dubtes i inseguretats. Això me succeeix per diferents raons: la meva inexperiència amb infants de 0 a 3 anys, la falta de comunicació amb una altra llengua, la ignorància cap a un sistema educatiu diferent al que coneixem, per això faig ús un “arma, tècnica de protecció” per poder integrar-me més fàcilment. Aquesta me fa sentir més còmode.
On vull anar. On vull ser?
Busca en el dibuix del vaixell un blobbie que pugi representar el teu estat desitjat i anomena’l.
He escollit el blobbie nombre 10. Aquest ninot m’ha transmès o al manco l’interpret com l’estat al qual vull arribar per gaudir plenament de les meves pràctiques.
Els motius pels quals l’he escollit són diversos: Primer de tot mira cap endavant, cap al futur, ho intèrpret com a projeccions i il•lusions que vull tenir amb el que faig, la seva postura d’estar assegut, me transmet calma, serenitat i bones maneres amb les quals m’agradaria comptar més endavant perquè ara tot és molt eufòric, la disfressa que porta aquest ninot d’indi, trob que és important perquè amb els infants hem de ser en moltes ocasions indis, fer teatre, gesticular molt, cantar i en aquest aspecte vull millorar. L’estel me transmet que tot va be, tot navega i això me dóna molta seguretat, saber que faig les coses be, me dóna molta tranquil•litat.
Hi ha aspectes que me manquen i que falten reflectir-se per ser el ninot ideal com per exemple estar acompanyat amb als mestres i infants, oferir la meva ajuda a altres persones i un somriure en la meva cara, símbol de felicitat amb el que faig.
Què suposarà per a mi?
Quines evidències observaré?
Entenc que aquesta experiència me suposarà un gran canvi tant a nivell personal i professional. Sobretot el fet de viure aquesta experiència a l’estranger, en un país que es respira l’educació que es té la imatge d’infant com un ésser autònom, que pot, que és. Crec que me farà deixar les meves pors, aprendre a fer i entendre l’educació d’una manera diferent i a nivell personal serà una experiència inoblidable.
Crec que quan acabi aquestes pràctiques sabré portar un grup d’infants sola, tindré eines i recursos per enfrontar-me a qualsevol situació amb infants (encara que no tot s’aprèn, per això és necessària l’experiència i anys) . Crec que me servirà per veure que realment m’agrada aquesta professió i que soc capaç de ser mestra i sobretot una bona mestra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)