REFLEXIÓ DE LES PRÀCTIQUES FINS EL DIA D'AVUI

Al dia d’avui que duc tres mesos de pràctiques als centres de Pistoia puc dir que és una experiència que m’està marcant, tant a nivell personal com a professional. Com me diuen moltes mestres espanyoles que venen a visitar els centres aquí: T’ha tocat la loteria! Aprofita aquest regal! ... i no puc dir altra cosa que és ben cert! De les pors que vaig expressar en el meu inici de les pràctiques, moltes ja les he superat, d’altres estic lluitant i aprenent estratègies cada dia per perdre-les. Amb aquest temps, m’he impregnat molt de la manera de fer de les mestres amb les quals estic treballant, de cada una intent aprendre, impregnar-me de les bones pràctiques i maneres de fer que tenen i també des d’una visió més crítica intent identificar aspectes que es podrien millorar. Arribar a saber fer això no ha estat gens fàcil, però poc a poc he après moltes coses. Tenc un fet de paraules e idees claus de les quals podré treure un gran profit en un futur quan realment sigui una mestra titulada, encara que ara ja me sent com una mestra més. Aquest fet, crec que ha estat clau, “considerar-me una mestra més”, al tractar-me d’aquesta manera, les mestres han obert les seves portes, me deixaven participar de les petites converses que es donen entre mestres sobre els infants, sobre organització del centre, de les famílies... aquesta naturalesa m’ha permès sentir-me una més. He d’agrair el fet de poder realitzar les pràctiques en diferents serveis educatius, això que ne un principi no me va agradar gens, crec que m’enriqueix molt perquè conec maneres diferents de fer, una gran diversitat que va marcant aquesta etapa a Pistoia. A partir d’ara, aprofitar el mes que me queda, intentar aprendre i implicar-me més si és possible, xalar molt i poder acabar d’omplir aquesta motxilla que es diu: “Vivència a Pistoia” per poder compartir amb les meves col•legues! Per acabar a nivell general dir que sent amb aquesta experiència: FELICITAT! No puc dir altra cosa. Quan han vingut les mestres espanyoles i me demanen com me sent, que trob d’aquesta experiència els hi dic: “ no me veis la cara de FELICITAT que tenc?? Això ho diu tot!!

BONES PRÀCTIQUES 0-3

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Després d’haver vist les diferents experiències i propostes que ens ha facilitat na Carme, les que més m’han agradat han estat les següents:
Materials d’experimentació
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm
Poder anar a beure aigua
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
Espais i materials
http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm
 Argumentaré la seva selecció de manera conjunta perquè la raó per escollir aquestes tres experiències està relacionada. En primer lloc dir que aquestes tres experiències les estic vivint “in situ” durant les meves pràctiques a Pistoia. Mentre mirava totes les opcions que ens havien ofert, m’han cridat més l’atenció aquestes perquè ara me són familiars, però sé que si estigués a Menorca m’haurien agradat molt per la seva senzillesa i importància.
 M’he adonat que als centres de 0 – 3, anomenats “Asilo Nido” tots els que he observat coincideixen que no tenen dins els seus espais una gran quantitat de joguines en sí, és a dir, a diferència a molts centres que he observat a Menorca que s’intenta tenir molts objectes més definits i estructurats. Els centres aquí estan replets d’objectes reciclats, reals i de la vida quotidiana com per exemple: taps de diferents ampolles, envasos de diferents objectes, estris de jardineria, de ferreteria, cordes...
 El que més m’ha impressionat és que aquests objectes donen molt de joc als infants, aquests els agrada molt jugar amb ells, els ofereix l’oportunitat de crear, imaginar ... en canvi amb altres objectes només s’empren per la seva utilitat final.
 Una de les experiències que he viscut en el centre més relacionada amb la experiència relatada és la safata amb l’arena de la platja. He comprovat amb els cursos dels grans i els lactants. S’ofereixen als infants unes safates o taula amb sorra i estris quotidians, no definits per interaccionar amb ella. Un altre aspecte que m’ha sorprès ha estat que aquesta activitat es realitza de manera continuada sense que sigui un fet especial.
 En referència al ús dels infants dels gots de vidre, crec que és possible. Al centre que faig les pràctiques els infants van emprant estris reals i quotidians. En un principi comencen amb estris de plàstics (edat de lactants) i posteriorment van incorporant estris reals de ceràmica i vidre. M’he adonat que és possible i que es fa, els infants van molt alerta que no es els caiguin les coses, són autònoms... No he arribat a veure que emprin gots de vidre, però pens que sí els podrien emprar. És una passa més endavant, pens que si el grup més gran, empressin els gots de vidre potser no caurien tant sobre la taula. Però en definitiva veig que es poden oferir als infants materials reals, quotidians i que ells són capaços, responsables i autònoms per fer-ho, és una manera de créixer i viure la vida real amb objectes reals.
 En quan els espais i ambients. Pens que són elements molts importants, que hauríem d’intentar recrear a les nostres aules i que va unit amb el que he explicat fins ara, és una manera d’integrar als infants que visquin la realitat tal qual és, a la qual tenen dret i es mereixen. Perquè hem de recrear espais fantàstics i no reals? Perquè imaginin coses que no són? Per tenir-los dins una bombolla no real? Un món de princesetes? Entenc que això és molt complicat, perquè hi ha una tendència i costum a infantilitzar les coses quan es tracta d’infants. Però pens que poden valorar, els poden agradar les coses igualment reals si es té cura, creativitat i gust.
 He pogut observar a les aules d’aquí que s’intenten recrear espais i ambients reals, amb molta cura. Amb això no vull dir que no hi hagi cap joguina, però si que la majoria d’elements són reals. Les mestres abans d’acabar la jornada dediquen molts de temps a deixar tots els espais endreçats, que estiguin perfectes per al pròxim dia, són perfeccionistes i entenen la cura i estètica de manera diferent a la qual li atorguen molta importància.
 Aquests han estat els arguments i explicacions pels quals he decidit escollir aquestes tres experiències, perquè pens que puc aportat informació de les meves pràctiques a Pistoia i veure altres vivències reals de que és possible treballar així amb els infants. També adjunt amb aquesta activitat imatges perquè vegeu una mica del que estic parlant i vivint a Pistoia.

Concepte d'INFANT

Defineix què és per a tu un infant i com l’entens:

Un infant és una persona, no una projecció, és un ésser humà al qual hem de tenir en compte ja des d’un principi perquè té els mateixos drets que una persona adulta. Un infant és una persona capaç, que si se li ofereix les eines en el moment adequat podrà esdevenir una persona autònoma i responsable. És un ésser que en gran mesura està condicionat per la nostra actuació, i tenim el deure d’oferir-los-hi tot el que necessitin en el moment just. Les persones adultes podem aprendre molt d’ells. Als infants els hem de donar tot l’amor i afecte des d’abans del naixement perquè aquest pot marcar les seves vides.

Quin tipus de mestra vull ser?

ABANS D’ANAR AL CENTRE
Trets que identifiquen una mestra ideal per a tu:
- Una persona que RESPECTA als infants i seves famílies.
- Una persona que ESTIMA als infants.
- Una persona que VALORA als infants i seves famílies.
- Una persona que se sent MOTIVA pel seu treball.
- Una persona AMB VOCACIÓ cap a la seva professió.
- Una persona que entén als infants com a ÉSSERS CAPAÇOS.
- Una persona amb ganes de millorar cada dia, que no s’atura mai de formar-se i sempre té motivacions per caminar cap endavant.
- Una persona amb capacitat de REFLEXIÓ, admetre errors i èxits.
És diferent el perfil d’una mestra de l’etapa 0-3 que d’una de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada una d’elles, en cas que sigui diferent.
Pens que no hauria de ser diferent però que si ho és en la realitat de les escoles del nostre país. El perfil del mestre hauria de ser bàsic i el mateix en tots els nivells de l’educació, des de’ l meu punt de vista TOTS haurien de complir els trets anteriorment esmentats.
És diferent en primer lloc perquè el primer cicle 0-3 no és necessari ser mestre, sinó que és suficient ser educador (FP). Consider que això ja és un fet diferenciador i contradictori. Si realment creiem amb l’educació hauríem de tenir una formació completa en els dos cicles, perquè l’inici, la base ha de ser de qualitat.
El primer cicle encara té un caràcter més assistencial, que poc a poc crec que va canviant, però que encara queda un llarg camí per recórrer. Només el fet que encara es parlin de “guarderies” i no escoletes és un exemple d’aquest aspecte. Pel fet que no “aparquem” als infants, sinó que els eduquem i creiem en ells. També es diferencia per les ratis d’infants per educadora, tot i que són igualment elevades en ambdós casos. En canvi en el segon cicle es centra molt més amb el currículum i assolir els seus objectius. S’oblida i deixa de banda aquests moments educatius com són el descans, neteja i alimentació.
Aspectes que tenen en comú, que no sigui obligatòria la seva matriculació amb els infants, que molta gent és pensa que no té cap tipus d’importància ni es fa res més que “pintar i jugar”(desvalorització). Que gran part de la societat no crec que els infants siguin éssers capaços i això fa que no hi hagi una implicació ni creences com toquen, es a dir no van tots a la una, en una mateixa direcció. Que entén el menjar, neteja i descans com a moments assistencials i no moments de gran rellevància educativa.



DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Dins el grup d’infants que me trob ara mateix hi ha 3 mestres tutores i una més 1 que ve per ajudar a un infant NEE.
De les tutores realment puc dir que són diferents dins una mateixa línia. A continuació faré una descripció de cadascuna per explicar millor com són.
Na Ilaria la meva tutora és una persona molt tranquil•la, amb paciència, serena, callada, poc expressiva, molt observadora, que escolta molt als infants, els deixa fer fins un cert punt, motiva i deixa que els infants participin, siguin més actius i autònoms. Entén l’educació com un aspecte de qualitat. Sempre intenta fer subgrups amb les altres tutores a fi de poder atendre als infants de manera més individualitzada. Sempre que feim alguna activitat es posa a jugar amb els infants com una més, ajuda als que els costa fer-ho sols, els proposa activitats a fer... Potser crec que li manca ser un poc més amorosa amb els infants.
Na Ciara es sembla bastant a na Ilaria, potser no és tan tranquil•la, és més xerradora, molt riallera i molt afectuosa amb els infants, sempre els nombra amb diminutius afectuosos i carinyosos, i els abraça i els beso molt. Però també treu el caràcter si es dóna alguna situació que ho necessiti.
Na Francesca potser al ser la més jove, i per la seva manera de ser me despista i me costa conèixer-la més. Crec que no té tanta paciència als infants, les estones que estic amb ella, els infants no posen taula autònomament, potser no és tan afectuosa amb ells, amb el fet de tocar-los. Però als infants els hi cau be i estan a gust amb ella, sempre li demanin que canti cançons amb ells. Crec que és una persona bastant tancada en un principi que li costa exterioritzar els seus sentiments, poc xerradora, sobretot al principi de conèixer-la, però això no deixa que l’importin molt els infants.
Pues crec que el perfil que jo tenc personalment del mestre ideal és podria ajustar a la mescla de les diferents companyes que tenc. En primer lloc crec que ha de ser una persona madura, serena, amb les coses clares, amb molta paciència i autocontrol això ho agafaria de na Ilaria sobretot. Després m’encanta la manera de ser extravertida, amorosa, carinyosa amb els infants, sociable, riallera que té na Ciara. Per acabar la joventut, el no tenir vergonya de cantar i consolar un infant i les ganes d’aprendre i ser millor mestra com na Francesca. Aquest darrer aspecte mai poc mancar a una mestra, perquè sempre pot millorar i superar-se.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
M’encantaria ser una mestra molt segura amb si mateixa i amb el que fa, amb unes argumentacions i idees clares amb les quals me fonament i actuï. Respectar als infants i saber escoltar-los, igual que a les seves famílies. Deixar assessorar-me i enriquir amb i de les altres persones com companys, famílies, infants, poble. Tenir recursos suficients per poder superar qualsevol impediment, obstacle o conflicte que se me presenti. Ser una persona creativa, amb molta cura de com fer les coses, tenir bones idees, saber-les portar a la pràctica.
Una mestra que cada dia sommi amb la seva feina, que tengui moltes ganes d’anar a l’escola, de xalar, de ser molt feinera, que es senti motivada i tengui il•lusió amb el que fa. Una mestra molt afectuosa i amorosa amb els infants, que pugui ajudar i créixer junt amb els infants.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestra? Com?
Quan vaig començar tenia una idea diferent del que significava ser mestra. Per sort, m’he adonat que hi ha un transfons molt polit i necessari per a ser una bona mestra. Que el meu concepte s’ha ampliat molt més en quan aquesta professió. Com per exemple, la importància dels vincles afectius segurs de les persones i el seu desenvolupament, els sentiments, ser autònom.... han canviat tantes coses. Abans pensava que a l’escola es preparaven més tallers i fitxes, però he canviat totalment per sort, pel fet que no fa falta fer res específic per treballar currículum, però el que és més important és que volem mostrar als infants a ser persones autònomes, independents, amb un valors positius i rics i veure’l com un ciutadà més i capaç i no com un ésser inferior ni dèbil.
Tots aquests canvis s’han donat gràcies a la realització de diferents assignatures i sobretot alguns mestres que creuen amb l’educació i amb els infants realment tal qual he descrit abans i com ho visc ara a Pistoia.