1. Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.
Trob molt interessant el fet de destacar les bones pràctiques que es duen a terme als centres on realitzem les nostres pràctiques. Crec que és una manera d’aturar-nos, pensar, reflexionar sobre el que esteim vivint i veient al dia a dia en les escoletes.
El meu cas, ha estat complicat seleccionar-ne una perquè crec que en fan tantes de bones pràctiques que m’agradaria poder-les explicar totes. Però això ja ho faré quan comparteixi la meva experiència amb les meves companyes a Menorca.
He volgut destacar la bona pràctica del cambrer que fa unes setmanes vaig elegir com pràctica d’aula, però ara que he passat per tots els grups del centre, he vist que és una pràctica més a nivell general. La trob molt interessant i me crida molt l’atenció perquè crec que és nova, no es fa massa i pot resultar innovadora per als centres de Menorca.
El primer fet a destacar és l’ús d’estris de la vida quotidiana, reals amb els quals interaccionaran més endavant a casa, als restaurants... També el fet que aquesta acció ajuda als infants a ser autònoms, protagonistes de l’acció, ser capaços, responsables i això reporta un gran benefici i reconeixement a nivell individual.
Aquesta pràctica comporta molts coneixements per als infants, a nivell de vocabulari, destreses, comportament, actituds.
Destacar la diferencia en l’execució d’aquesta activitat segons les mestres, el temps i els infants. Aquestes són variables que influeixen en la manera que es duu a terme a aquesta pràctica. Pens que seria genial que es portés a terme cada dia, destinant tot el temps que sigui necessari, perquè si vertaderament creiem que són moments de gran rellevància educativa els hem d’atorgar el valor que realment tenen. Crec que les paraules clau són constància i continuïtat.
Volia destacar la satisfacció, sentiment d’importància i autonomia que tenen el infants quan realitzen aquesta acció, és impressionant, no està pagat veure els seves cares quan fan els cambrers, els agrada moltíssim. Sobretot me qued amb una fieta d’un any, que no atura de riure mentre fa de cambrera i d’altres que de concentració perquè tot surti be.
El paper de les mestres és essencial, han d’animar als infants que els costa fer aquestes accions, sempre amb reforços positius, si es romp algun estri no se li dóna importància, se li recorda que s’ha de fer amb atenció i cura, però que dels errors aprenem.
