Quin tipus de mestra vull ser?

ABANS D’ANAR AL CENTRE
Trets que identifiquen una mestra ideal per a tu:
- Una persona que RESPECTA als infants i seves famílies.
- Una persona que ESTIMA als infants.
- Una persona que VALORA als infants i seves famílies.
- Una persona que se sent MOTIVA pel seu treball.
- Una persona AMB VOCACIÓ cap a la seva professió.
- Una persona que entén als infants com a ÉSSERS CAPAÇOS.
- Una persona amb ganes de millorar cada dia, que no s’atura mai de formar-se i sempre té motivacions per caminar cap endavant.
- Una persona amb capacitat de REFLEXIÓ, admetre errors i èxits.
És diferent el perfil d’una mestra de l’etapa 0-3 que d’una de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada una d’elles, en cas que sigui diferent.
Pens que no hauria de ser diferent però que si ho és en la realitat de les escoles del nostre país. El perfil del mestre hauria de ser bàsic i el mateix en tots els nivells de l’educació, des de’ l meu punt de vista TOTS haurien de complir els trets anteriorment esmentats.
És diferent en primer lloc perquè el primer cicle 0-3 no és necessari ser mestre, sinó que és suficient ser educador (FP). Consider que això ja és un fet diferenciador i contradictori. Si realment creiem amb l’educació hauríem de tenir una formació completa en els dos cicles, perquè l’inici, la base ha de ser de qualitat.
El primer cicle encara té un caràcter més assistencial, que poc a poc crec que va canviant, però que encara queda un llarg camí per recórrer. Només el fet que encara es parlin de “guarderies” i no escoletes és un exemple d’aquest aspecte. Pel fet que no “aparquem” als infants, sinó que els eduquem i creiem en ells. També es diferencia per les ratis d’infants per educadora, tot i que són igualment elevades en ambdós casos. En canvi en el segon cicle es centra molt més amb el currículum i assolir els seus objectius. S’oblida i deixa de banda aquests moments educatius com són el descans, neteja i alimentació.
Aspectes que tenen en comú, que no sigui obligatòria la seva matriculació amb els infants, que molta gent és pensa que no té cap tipus d’importància ni es fa res més que “pintar i jugar”(desvalorització). Que gran part de la societat no crec que els infants siguin éssers capaços i això fa que no hi hagi una implicació ni creences com toquen, es a dir no van tots a la una, en una mateixa direcció. Que entén el menjar, neteja i descans com a moments assistencials i no moments de gran rellevància educativa.



DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Dins el grup d’infants que me trob ara mateix hi ha 3 mestres tutores i una més 1 que ve per ajudar a un infant NEE.
De les tutores realment puc dir que són diferents dins una mateixa línia. A continuació faré una descripció de cadascuna per explicar millor com són.
Na Ilaria la meva tutora és una persona molt tranquil•la, amb paciència, serena, callada, poc expressiva, molt observadora, que escolta molt als infants, els deixa fer fins un cert punt, motiva i deixa que els infants participin, siguin més actius i autònoms. Entén l’educació com un aspecte de qualitat. Sempre intenta fer subgrups amb les altres tutores a fi de poder atendre als infants de manera més individualitzada. Sempre que feim alguna activitat es posa a jugar amb els infants com una més, ajuda als que els costa fer-ho sols, els proposa activitats a fer... Potser crec que li manca ser un poc més amorosa amb els infants.
Na Ciara es sembla bastant a na Ilaria, potser no és tan tranquil•la, és més xerradora, molt riallera i molt afectuosa amb els infants, sempre els nombra amb diminutius afectuosos i carinyosos, i els abraça i els beso molt. Però també treu el caràcter si es dóna alguna situació que ho necessiti.
Na Francesca potser al ser la més jove, i per la seva manera de ser me despista i me costa conèixer-la més. Crec que no té tanta paciència als infants, les estones que estic amb ella, els infants no posen taula autònomament, potser no és tan afectuosa amb ells, amb el fet de tocar-los. Però als infants els hi cau be i estan a gust amb ella, sempre li demanin que canti cançons amb ells. Crec que és una persona bastant tancada en un principi que li costa exterioritzar els seus sentiments, poc xerradora, sobretot al principi de conèixer-la, però això no deixa que l’importin molt els infants.
Pues crec que el perfil que jo tenc personalment del mestre ideal és podria ajustar a la mescla de les diferents companyes que tenc. En primer lloc crec que ha de ser una persona madura, serena, amb les coses clares, amb molta paciència i autocontrol això ho agafaria de na Ilaria sobretot. Després m’encanta la manera de ser extravertida, amorosa, carinyosa amb els infants, sociable, riallera que té na Ciara. Per acabar la joventut, el no tenir vergonya de cantar i consolar un infant i les ganes d’aprendre i ser millor mestra com na Francesca. Aquest darrer aspecte mai poc mancar a una mestra, perquè sempre pot millorar i superar-se.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
M’encantaria ser una mestra molt segura amb si mateixa i amb el que fa, amb unes argumentacions i idees clares amb les quals me fonament i actuï. Respectar als infants i saber escoltar-los, igual que a les seves famílies. Deixar assessorar-me i enriquir amb i de les altres persones com companys, famílies, infants, poble. Tenir recursos suficients per poder superar qualsevol impediment, obstacle o conflicte que se me presenti. Ser una persona creativa, amb molta cura de com fer les coses, tenir bones idees, saber-les portar a la pràctica.
Una mestra que cada dia sommi amb la seva feina, que tengui moltes ganes d’anar a l’escola, de xalar, de ser molt feinera, que es senti motivada i tengui il•lusió amb el que fa. Una mestra molt afectuosa i amorosa amb els infants, que pugui ajudar i créixer junt amb els infants.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestra? Com?
Quan vaig començar tenia una idea diferent del que significava ser mestra. Per sort, m’he adonat que hi ha un transfons molt polit i necessari per a ser una bona mestra. Que el meu concepte s’ha ampliat molt més en quan aquesta professió. Com per exemple, la importància dels vincles afectius segurs de les persones i el seu desenvolupament, els sentiments, ser autònom.... han canviat tantes coses. Abans pensava que a l’escola es preparaven més tallers i fitxes, però he canviat totalment per sort, pel fet que no fa falta fer res específic per treballar currículum, però el que és més important és que volem mostrar als infants a ser persones autònomes, independents, amb un valors positius i rics i veure’l com un ciutadà més i capaç i no com un ésser inferior ni dèbil.
Tots aquests canvis s’han donat gràcies a la realització de diferents assignatures i sobretot alguns mestres que creuen amb l’educació i amb els infants realment tal qual he descrit abans i com ho visc ara a Pistoia.

Les Meves Pors...

- Com serà l’escola de Pistoia on realitzi les pràctiques de 0 a 3 anys? Serà tal qual me la imagino? Serà com les diferents fotos que he vist a classe?

L’Asilo Nido “Il Grillo” és el primer centre en el qual realitzaré les meves pràctiques durant els pròxims dos mesos. La veritat que quan vaig arribar dilluns al centre, vaig quedar fascinada amb la seva l’estètica i ambient. Les meves expectatives es van complir a la perfecció, durant la primera estada no podia tancar la boca, m’encantava tots els espais que veia, maneres de fer... tot d’una me vaig contagiar i emocionar.
Els espais són molt estimuladors, amb molts colors, gens carregats, tots els elements que trobem són més neutres de diferents materials i sense abusar del plàstic, no hi ha gairebé joguines específiques, sinó materials quotidians amb els quals interaccionen els infants.
M’ha impressionat la gran quantitat de documentació que hi ha per tot el centre i dins les aules dirigida a tota la comunitat educativa. Els espais conviden a entrar-hi, endinsar-se, submergir-se en aquesta manera de viure l’escola.

-Me podré comunicar amb els infants? M’acceptaran com una educadora més? Me rebutjaran per no poder-me comunicar a la perfecció?

El primer dia els infants van guardar bastant les distàncies, entenc que una persona estranya, que no parla massa be la seva llengua. Però poc a poc ja m’estan acceptant, s’apropen a jo, me demanen ajuda, interaccionen, volen jugar i m’abracen.
Tot i així la llengua és un impediment que a mesura que passin els dies esper poder-me entendre millor, per establir un vincle amb ells.

- Com m’afectarà l’impediment de la llengua en general? Me podré enriquir igualment d’aquesta oportunitat i experiència que viuré? Arribaré a comunicar-me a la perfecció en aquests mesos?

Sincerament pensava que me costaria més comunicar-me, però la veritat que amb el nivell que tenc de la llengua, i la disposició a comunicar-nos, ens estem entenent molt be, encara que sent que me manquen aspectes, detalls que fan que me perdi part de l’essència del que me volen transmetre.

-Me podré comunicar amb les mestres? Quina relació podré mantenir amb les mestres? M’obriran les portes, m’ensenyaran i contagiaran la seva manera de viure l’escola? O potser no m’integraran per ser practicant? Seré capaç de captar tot el que me vulguin transmetre?

De moment m’estic comunicant molt be amb les mestres, la veritat que tenen una actitud molt oberta, i cada cosa que fan m’expliquen el per què, sobretot de la documentació que tenen per tot el centre, la importància del moment del dinar, projectes que tenen començats... Me sent molt integrada i contenta amb ganes de parlar la llengua italiana a la perfecció.

-Me podré adaptar a una metodologia i manera de viure l’escola tan diferent als centre de Menorca? Sabré captar la seva manera de fer?

De moment m’estic integrant a la perfecció en aquesta manera de viure l’escola. Crec que me fa més por a la tornada a Menorca i adaptar-me a un sistema tan diferent!

-Sabré canviar bolquers, netejar, ajudar amb els moments del menjar quan sigui necessari?

De moment no he canviat bolquers, però si he netejat les mans i cares dels infants, els espais de l’aula. Aquestes tasques les he fet be, però tenc curiositat per veure com ho faig amb el canvi de bolquers ja que no tenc experiència i vull aprendre.

-A la tornada a Menorca. Sabré transmetre i compartir aquesta experiència única que he viscut a Pistoia durant el període de pràctiques a les meves companyes?

Ja estic informant a les meves companyes de Menorca gràcies a les red socials, però tenc moltes ganes de poder transmetre tot el que estic vivint, per això estic recollint moltes fotos i material, però si tenc por de si ho sabré fer be i transmetre realment el que vull.

-Quin tipus de relació podré tenir amb les famílies? Me podré comunicar amb elles? M’acceptaran com ensenyant dels seus fills? Com es sentiran davant una figura externa i desconeguda?

Amb les famílies de moment només ens saludem quan porten i recullen els infants. Les meves tutores els hi expliquen qui soc i me somriuen, però poc més de moment. Dimecres que ve assistiré a una reunió de tots els pares i les mestres me presentaran a les famílies, tenc una mica de nervis.

-Quina aportació podré fer jo com a docent a l’escola, mestres, infants i famílies?

De moment no ho sé. La propera setmana explicaré amb fotografies d’on venc, els animals que tenc a la meva casa.

-Sabré controlar la meva manera de ser, tenir paciència, no actuar amb els infants fins que no sigui necessari a fi de que puguin adquirir coneixements i resoldre conflictes autònomament?

De moment tenc el reflex d’actuar ràpidament quan se lli cau alguna cosa algun infant o succeeix algun conflicte, però m’estic aturant per veure si l’infant és capaç de resoldre’l, això ho faig així per imitació a les tutores.

Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Per a resoldre positivament totes aquestes preguntes pens que hi ha uns aspectes clau a tenir en compte i presents durant tot el procés de les pràctiques.
En primer lloc tenir un respecte cap als infants, mestres, famílies i escola.
En segon lloc no tenir por a equivocar-me, perquè dels errors creixem i aprenem, ningú ha nascut ensenyat. Per tant, he de ser capaç de demanar ajuda sempre que ho necessiti.
Sentir-me capaç i segura de les meves actuacions i actituds. Ser responsable i compromesa amb la tasca que implica ser mestra. Tenir gran iniciativa per a col•laborar en qualsevol tasca, activitat que es realitzi perquè l’aprenentatge significatiu s’adquireix mitjançant l’experiència.
No tenir por a no poder-me comunicar-me a la perfecció amb les persones, perquè si les dues parts es volen comunicar no fan falta paraules, la gestualitat i l’expressió són molt importants.