Divendres, 9 de Març de 2.012

Aquest matí he entrat al meu grup nou d’infants mitjans, he saludat a cada infant individualment i a na Daniella. Crec que és important saludar a casa infant personalment perquè es sentin importants, amb una identitat, si els hi dius el seu nom es posen contents i crec que és important i favorable per a ells que ho faci així.
He demanat a na Daniella si podia anar un moment a la classe de na Ilaria i Ciara per demanar com estava una dels tres bessons que ahir va estar malament i la van portar al hospital.
Hi havia na Francesca amb el grup d’infants i encara no sabien res del que havia succeït . Quan sortia de l’aula, ha arribat el pare i l’avia dels tres bessons amb dos d’ells. Na Francesca m’ha demanat per quedar-me amb la fieta que tenc tanta connexió. Ha vingut amb jo amb el grup d’infants mitjans, m’he assegut amb ells mentre jugaven amb uns contes i les construccions de plàstic.
Els infants del grup mitja, tot d’una la miren i observen diferents moviments que repeteix en moltes ocasions, però no es returen atracar-se per conèixer-la.
Als pocs minuts ha arribat na Ciara, i després de parlar uns minuts amb na Daniella s’ha emportat a la fieta. Aquesta sembla que poc a poc accepta més marxar amb altres persones, sobretot amb altres tutores, ja que fa uns dies aquest fet era molt complicat. Estic molt contenta que avanci i torni a l’estadi que estava fa uns mesos, ja que ara es troba més en un estadi fetal i en clar retrocés.
M’agrada molt veure com les mestres entren d’una classe a l’altra, saludant, comentant diversos temes, explicant-se successos... Es respira un ambient diferent en aquesta escola, no hi ha estrès, la gent passeja, fa les coses amb molta calma i per sort això es contagia.
Ens hem posat a mirar diferents àlbums de fotos que hi ha de cada infant en les prestatgeries, als infants els encanta veure’ls, sobretot els seus i identificar als pares, amics i ells mateixos.
El que si me sorprèn una mica d’aquest grup d’infants d’aquesta edat, és el fet que per qualsevol motiu, per petit que sigui ja es posen a plorar desconsoladament, si els prenen alguna joguina, si la mestra surt, si la mestra abraça a un altre infant, si canvies el bolquer a un altre infant i aquest volia estar als teus braços... i per molts altres motius, que per a nosaltres ens poden semblar insignificants per a ells són una muntanya, no sé si això succeeix perquè els infants ho viuen com un abandó si no els agafes i consoles. Ens passem gran part de l’estona consolant als infants. No ho crític ni molt manco perquè l’educació emocional i expressió de sentiments és fonamental pel desenvolupament integral de l’infant, però he de reconèixer que m’ha sorprès molt.
Durant aquesta estona de mirar els àlbums han arribat més infants. La mare d’una fieta ha demanat si li podíem donar esmorzar, que sabia que era tard però que per favor li donéssim. En aquest moment la mestra ha proposat a una altra fieta a posar-li la taula. Ha estat un moment preciós. La cambrera estava tan satisfeta de fer-ho. Quina importància tenen les petites accions del dia a dia! I sobretot el fet de que un infant ajudi a un altre.
Uns minuts més tard he canviat el bolquers a dos infants que havien fet caca. Avui he intentat fer-ho amb més calma, tenir tot el que necessitava al meu abast, fer-los-hi carícies sempre respectant-los, fer algun joc. Els infants reien i crec que ho he fet amb èxit. Cada dia esper agafar més maneres i pràctica per millorar.
A continuació ha vingut na Francesca i ha demanat a na Daniella, per si podia anar a fer el dia amb l’altre grup, ja que a ella l’havien cridat de l’ajuntament que havia d’anar a fer una suplència a una altra escola avui matí. Na Francesca no és fixa sinó que de moment fa substitucions, a l’escola està fent la substitució d’una dona que està embarassada. M’ha semblat molt estrany que la cridessin el mateix matí per anar a un altre lloc, jo pensava que per fer substitucions agafaven gent d’ una llista, però no a les que ja estan treballant.
Així doncs que m’he acomiadat de na Daniella i els infants i he marxat cap a l’altre grup. Na Daniella m’ha dit que li sap greu que hagi de marxar amb les altres, estan contentes de tenir una altra persona amb elles pel que veig. A jo també me disgusta però si puc ajudar a algú que ho necessiti més estic encantada i més si és amb el meu primer grup d’infants i sa meva fieta.
Quan he entrat a l’aula, hi havia na Ciara amb alguns infants i na Ilaria amb altres. Resulta que na Ilaria està molt refredada la pobre i no s’aguantava. Na Ciara m’ha dit que n’agafes uns pocs, han estat cinc i he marxat amb ells a l’habitació de la cuina i biblioteca. Als pocs minuts ha vingut na Ciara i m’ha demanat per favor que agafés a sa fieta, perquè no podia amb tots perquè tenia al seu germà (amb paràlisi) i altres infants. Jo m’he posat molt contenta per tenir aquesta fieta als meus braços.
Avui ha estat un dia d’alegries en quan aquesta fieta, atès que he intentat seure a l’estora perquè fos més fàcil que ella es pogués moure i sortir dels meus braços. I així ha estat, poc a poc, primer amb la mirada, després una mà, després posar-se dreta... ha començat a interaccionar amb l’espai i els objectes. Al principi sempre tenia una ma agafada, entenc que per seguretat, però ha arribat a estar sola a 30 centímetres, però es sentia segura i còmode. Aquesta gran fita ha fet que pogués llegir contes, jugar, i abraçar als altres infants. M’he sentit molt be veient que sa fieta es tornava més independent i podia atendre a tots els infants.
Al cap d’una estona na Ilaria ha vingut a avisar als infants per anar a menjar la fruita i han marxat, jo he quedat amb la fieta a l’estança perquè estava interaccionant i molt tranquil•la i havíem d’aprofitar aquest moment, tot i que ella no menja sòlids. Aquesta estona ha estat més aferrada a jo, no ho entenc perquè podia estar més tranquil•la.
Un poc més tard na Ciara ha vingut avisar-nos que anéssim per participar en el bon dia. La fieta ha estat molt riallera durant aquests minuts. Quan hem acabat han tornat a fer divisió en subgrups, he tornat a l’estança amb quatre infants i sa fieta. Hem tornat a jugar i ella ha estat igual de be que abans del moment de la fruita, quina gran passa ha donat avui. Durant aquesta estona he anat a canviar-li el bolquer, aquest sempre és una moment molt crític per la fieta, es posa molt nerviosa, es pega... però avui ha estat tot perfecte. S’ha queixat un moment però després no ha fet res! Meravellós! I que puc dir si després et regala un somriure dels seus!
Hem estat jugant, llegint contes, fent “gimnàstica” dins aquest habitacle fins hora de preparar-nos per dinar. En aquest moment na Ciara m’ha demanat sa fieta, perquè ella és l’encarregada de donar-li el menjar, jo m’he quedat a la primera sala de l’aula per portar una taula amb na Donatella que estava pendent de l’altre bessó.
Durant aquesta estona he posat els pitets als infants, la taula ja estava parada i he servit el dinar. Hem dinat pasta amb tomàtic i de segon carn de pollastre amb ensalada. Durant el dinar has de cridar l’atenció alguns infants perquè juguen amb els coberts i no es permet, perquè pot ser perillós i no és la funció dels utensilis.
Quan hem acabat de dinar na Ilaria ha començat a rentar i canviar als infants, na Ciara m’ha portat la fieta i he entrat a l’estança amb tots els infants que venen a recollir les famílies. La fieta ha tornat a estar molt be de nou, s’ha mogut en un petit rati, agafant contes i estris de la cuina. Estic tan contenta de poder haver interaccionat amb tots els infants alhora! Poc a poc han vingut a recollir als infants, fins les 13.30h ha estat amb jo na Donatella que s’encarrega del bessó i després ha vingut na Ciara. Quan s’han emportat tots els infants, hem acabat d’endreçar l’estança les dues. Ella ha marxat, jo he anat a veure a les mestres amb les quals me toca estar; una havia de marxar i l’altra estava amb els infants del dormitori, m’he ofert per quedar-me igual que vaig fer ahir amb l’infant que faltava per recollir. He estat amb ell jugant als espais del passadís. Quan l’han recollit he marxat cap a casa.

Dijous, 8 de Març de 2.012

Quan he entrar a l’aula de mitjans hi havia na Franca llegint un conte amb els petits, d’altres estaven a la mateixa taula jugant amb les construccions de plàstic magnètiques. M’he assegut amb ells i he començat a jugar, alguns infants ja me cridaven pel meu nom. Sembla mentida les poques estones que he passat amb ells i del que se’n recorden.
He estat jugant amb alguns infants amb les construccions, mentre na Franca llegia contes. Després ella ha marxat a fer unes coses i m’he quedat amb el grup jo sola. Una fieta no aturat de plorar, volia a na Franca. M’he quedat sense estratègies perquè es calmés. Intentava canviar de tema cercant altres joguines, mirant si passava el tren... La consolava en els meus braços, però ella només volia a na Franca. Fins i tot un infant li ha donat un petó perquè es calmés, però no ha tingut cap efecte.
No sé si això m’ha passat per inexperiència, si no he tingut prou paciència, sinó sé com fer-ho o si simplement aquesta fieta no volia a ningú més que a na Franca. Esper poder consolar més als infants. El tema de la llengua encara me trava alhora de parlar i entendrem amb els infants i adults.
Després ha tornat na Franca i també ha arribat na Daniella, han portat el carret amb la fruita, avui tocava pera. En aquest moment he marxat amb el grup de na Ciara, Ilaria i Francesca perquè ahir me van dir que estaria amb elles, per poder estar amb la bessona. Quan he arribat na Francesca me l’ha donat, estava una mica nerviosa però s’ha relaxat. Després, als pocs minuts ha arribat na Ciara, i m’ha dit que al final havien enviat una substituta per a na Donatella i que no feia falta que me quedés amb elles.
Sincerament m’havia fet la idea d’estar avui amb aquests infants i especialment amb la bessona, i quan m’han dit que no feia falta, m’ha sabut una mica de greu haver de tornar amb l’altre grup, però m’he de fer a la idea de que no tornaré amb aquests ja que passaré per altres i després canviaré de centre, no puc aferrar-me tant a aquests.
Quan he tornat amb l’altre grup, les mestres i infants s’han posat molt contents. M’he assegut amb ells perquè estaven apunt de començar a menjar la fruita. Aquest grup menja la fruita i dina més tard que l’altre, no amb molta diferència però si uns minuts, aquestes sempre intenten esperar i sent comentaris dient que és massa prest per fer els àpats.
M’he assegut a la taula de na Daniella com he fet els altres dies i he tallat pera als infants, els agrada molt la fruita. Pens que la fruita i igual que la verdura si acostumem als infants a menjar-ne de petits, no hi haurà cap problema, perquè a escola ho mengen quasi be tot, tots. En canvi quan els hi dius als pares a casa no mengen res d’aquests aliments. Hi ha que veure el que canvien els infants quan estan a casa a quan estan a escola. D’aquest tema m’agradaria reflexionar, perquè des dels primers dies vaig pensant coses. No entenc que els infants a l’escola siguin tan autònoms, vaguin al lavabo sols, mengin sols, mengin de tot, facin de cambrers... i és just arribar els pares els posen el xumet i els pugen al carret. Trob que és una gran contradicció, perquè a l’escola els infants demostren que són persones molt autònomes i de repent ho perden tot, retrocedeixen al temps quan marxen a casa. Pens que s’hauria de mostrar tot el que fan els infants a escola i adonar-se que ja no necessiten segons quines coses.
Després de menjar la fruita, les mestres trien a un infant per a fer de cambrer i portar les plats al carret. Un cop hem acabat els infants han començat a jugar amb diferents joguines i espais. En aquest moment he canviat el bolquer a dues fietes.
A continuació hem començat a posar les jaquetes o jerseis, per a sortir al jardí. No hem pogut anar a la zona que dóna la nostra aula perquè hi havia els lactants. Així que hem marxat al jardí que dóna a la cuina. Els infants ho passen genial jugant al jardí, a més avui feia sol i s’estava genial fora. Hem estat jugant amb els infants, altres ho feien més sols o en petit grup. Als pocs minuts han arribat els infants grans d’un altre grup amb les seves mestres. M’he adonat que quasi be no interaccionen els infants dels dos grups, encara que comparteixin l’espai ho fan amb els del seu grup bàsicament. Però si que ha m’han vingut dues fietes de l’altre grup a demanar-me com me deia, i a interaccionar amb jo, entenc que soc una novetat per a ells. També me va be, relacionar-me amb els altres infants i mestres perquè d’aquí unes setmanes estaré amb ells.
Un fet que identifica la localització d’aquest centre, és que passa el tren per al costat de l’escola, i cada pocs minuts el sentim i el veim. És un gran atractiu pels infants, quan el senten sempre ho diuen, corren tots cap a la finestra per veure’l i dir-li adéu amb la ma.
Quan han estat les 11,30h hem començat a cridar als infants per entrar dins l’aula. Els altres grups d’infants han marxat abans. Quan hem entrat dins l’aula, hem anat al lavabo a fer net les sabates dels infants, les mans i les boques. Si que trob una gran diferència amb l’altre grup que estava el fet d’embrutar-se, aquests infants sempre tenen els nassos bruts, tot i que estem a sobre amb els mocadors i igualment s’embruten molt.
Quan han estat nets, han anat a seure a les cadires. Hem posat els mantells i un pitet a cada infant. Poc a poc els infants, han estat asseguts. Ha vingut na Ombretta com és de costum a dinar amb nosaltres i ha ajudat a posat taula, i servir el dinar. Aquesta és una col•laboradora, que dina amb els infants. M’he adonat que és més amorosa i simpàtica que la impressió que m’havia donat fins ara, però amb el moment del dinar no dóna peu a treballar l’autonomia, no deixa que els infants portin plats al carret. El dinar d’avui ha estat un puré de siurons amb pasta i de segon verdures al forn. De postres pels infants ha tocat una galeta, en canvi per a nosaltres ens han portat un pastís preciós que havia fet una mare, crec que l’ha portat per a celebrar que era el dia de la dona treballadora. Ha estat boníssim, me sembla tan be que es facin aquestes coses de portar coses i tenir aquests detalls, crea un bon ambient, igual que el dia que vaig portar les panets i pastissets, tothom es va alegrar.
En acabar de dinar, els infants han començat anar a jugar amb les joguines que tenen per l’aula. He demanat com podia ajudar i na Daniella m’ha demanat per favor que me quedés amb els infants mentre elles dues canviaven els bolquers a tots els infants. Entenc que me fan fer això, perquè així poden canviar els bolquers les dues a la vegada amb el mateix canviador, i si ho faig jo necessit el canviador sencer.
He anat amb els infants a jugar sobre una tarima que hi ha a l’aula, fent sorolls i rient molt. M’he adonat que aquest grup els infants no tenen un rutina de cantar en el moment de la fruita i menjar com l’altre, les mestres canten alguna cançó però no ho fan molt sovint.
Quan han estat tots els infants, aclarits, na Daniella s’ha emportat els infants a dins l’habitació de dormir i na Franca i jo ens hem quedat amb els tres infants que venen a recollir les famílies. Hem sortit al passadís perquè poguessin netejar l’aula. El passadís d’aquest centre té diferents jocs perquè puguin interaccionar els infants. Na Franca ha marxat a fer unes gestions i m’he quedat jo sola amb els infants. M’he adonat que aquestes mestres me deixen en més ocasions sola amb els infants, i m’apur una mica pel fet que no fan massa cops subgrups, sinó que estan els dues amb tots els infants junts.
Els infants han jugat molt bé en aquests espais, tranquil•lament, se nota que és hora de dormir i estan més calmats. Han vingut a recollir a dons infants i n’ha quedat un. Na Franca ha marxat perquè havia acabat la seva jornada, na Daniella havia d’estar pendent d’aquest infants i dels que dormien i li he dit que no es preocupés que jo me quedava amb aquest infants esperant que arribés la família a recollir-lo així ella es podia dedicar als infants del dormitori. L’infant estava molt cansat i s’ha quedat dormit als meus braços, en aquest moment ha succeït una cosa estranya que m’ha preocupat. Ha vingut el pare dels tres bessons a recollir un infant que hi havia amb el grup de na Ilaria, i de sobte ha sortit corrents caps al cotxe i sense l’infant. M’he quedat preocupada per si havia passat res a cap dels infants.
Quan ha vingut el pare de l’infant que dormia als meus braços, li he explicat el que havia menjat i m’he acomiadat.
A continuació , he anat a l’aula del grup de na Ilaria per demanar que havia passat. M’ha dit que una de les germanes estava a casa amb febre i quan el pare ha vingut a recollir l’infant l’han trucat que aquesta estava amb convulsions i s’havia desmaiat per tant el pare ha marxat corrents a casa per cridar a l’ambulància i anar al hospital. He demanat si podia ajudar d’alguna manera, i m’han dit si me podia quedar, així na Ilaria ha marxat. M’he quedat en l’habitació dormitori amb na Ciara i els infants.. M’ha agradat poder estar allà dins perquè tenia força curiositat perquè l’altra vegada que vaig estar, només ho vaig fer durant cinc minuts. Hi havia dues fietes despertes i ha estat impossible que es dormissin, m’agradaria molt saber com fer dormir als infants.
Sobre les tres els infants s’han començat a despertar, i anaven a recollir la seva roba i vestir-se. Alguns infants es vesteixen sols, sembla mentida el grau d’autonomia que tenen. A continuació han anat venint les famílies a recollir als infants. A les 16 hores he marxat a casa.
Ha estat una jornada un tan especial, estic molt contenta de poder ajudar i aportar el meu granet d’arena al centre, ja que m’aporten molt a jo.

Dimecres, 7 de Març de 2.012

Quan he arribat a l’aula d’infants mitjans hi havia na Daniella que esmorzava amb ells. M’he assegut amb ells i els he donat el bon dia. En aquest moment m’ha dit que avui a les 9,30h aniria amb el meu grup primer ja que manca na Francesca i sa fieta dels tres bessons li agrada estar amb mi.

Tenc un sentiments contraposats. Per una banda estic molt contenta que me necessitin i contin amb jo per l’organització i realització de tasques, i per altre me sap greu encara no poder estar al 100% amb el nou grup d’infants i ajudar a na Daniella i na Franca una jornada sencera.

Els infants han acabat d’esmorzar i després ells sols han recollit les tasses. Una fieta avui se li ha caigut el tassó quan l’anava a deixar sobre la taula i s’ha trencat, la pobreta s’ha disgustat molt i ha anat cap a na Daniella a que la consolés. La mestra no l’ha renyat en cap moment, li ha dit que no passava res, però que hem d’anar en compte i calma quan feim una cosa així.

Quan acabat tots els infants i hem recollit la taula de l’esmorzar ,aquests han començat a portar contes, treure construccions... i hem començat a jugar amb ells. Després han arribat més infants encara fins arribar a deu. Durant aquest estona de joc, una fieta s’ha fet caca, na Daniella, l’anava a canviar i he demanat si ho podia fer jo . Ha estat el meu primer bolquer amb defecació, ha anat força be, la fieta ajudava molt sense moure’s. He intentat que el moment fos especial, tocar-la amb respecte, fer-la ben neta i que fos una experiència positiva. Just ha acabat hi havia una altra fieta apunt per canviar i ho he fet jo també. Crec que na Daniella s’ha alegrat molt del meu oferiment i predisposició. Jo estic encantada de poder ajudar, formar part del grup i sobretot aprendre tot el que pugui, sobretot canviant bolquers que no tenc experiència.

Quan he acabat de canviar els bolquers he tornat amb el gran grup, he continuat jugant amb els infants. He consolat a dues fietes que havien tingut conflictes amb altres infants. M’he adonat que aquests infants es disgusten molt ràpidament, i comencen a plorar, entenc que és perquè són més menuts i és la seva manera d’expressar-se, molt prest es disgusten. Just després ha vingut na Franca que entrava a les 9,30h quan ha estat amb nosaltres, m’han dit que marxés amb l’altre grup.
Quan he arribat a l’altre classe, els infants estaven menjant la fruita, avui tocava plàtan. Tot d’una he anat a na Ciara i m’ha donat sa fieta. He estat caminant una mica amb ells perquè estava un poc nerviosa, hem participat amb la resta d’infants mentre realitzaven el bon dia i cantaven algunes cançons. Sa fieta alguns moments reia, aplaudia, d’altres estava absenta. Té moments de més atenció i integració que d’altres. Però la meva prioritat és que estigui tranquil•la i relaxada que és el que li costa més, també m’agradaria que comencés a interaccionar amb els altres infants i espai, però això li costa. Ahir si que ho va fer uns minuts, però crec que no està segura perquè no m’amolla quasi mai la ma.
Quan hem acabat de cantar, hem sortit al jardí amb altres infants i na Ilaria. Volen que interaccioni, que li doni el sol al cos, però a la fieta no li agradava massa i hem hagut d’anar a l’ ombra. Parlant amb na Ilaria me diu que aquesta fieta cada vegada que està malalta i fa regressions, no millora, ara està en un moment com a fetal perquè necessita estar tocant la pell de la persona adulta i escoltar el batec del cor.
Alguns moment he provat d’atracar-me amb la resta d’infants i na Ilaria que jugaven junts. Això ho he fet perquè na Ilaria un dia me va dir que era millor que la fieta estigués amb la resta perquè per estar separada pot fer-ho a casa sense venir a l’escola. Però quan s’atraquen molt els infants, ja s’atabala i es posa nerviosa.
A les 11,30h hem entrat dins l’aula per preparar-nos per al dinar. Jo he anat a l’aula de més endins amb el grup d’infants que estava amb na Ciara, ja que aquesta és la mestra que sempre està amb sa fieta. En primer lloc na Ciara ha posat la taula, avui els infants no han fet res, crec que depèn del dia i l’hora deixen que ho facin els infants. Quan ha estat tot apunt, li he atracat sa fieta perquè li donés el dinar, jo mentre he dinat i m’he encarregat d’atendre als altres infants. Quan la fieta ha acabat de dinar, la he agafat perquè na Ciara pogués dinar ella, quan ha acabat hem tornat a fer canvi i he acabat de dinar.
Quan hem acabat de dinar, he cantat amb els infants diferents cançons nostres, perquè na Ciara ha anat a fer una cridada telefònica. Després ha començat a canviar als infants i preparar-los per anar a dormir o recollir les famílies. Jo he canviat a la fieta de la qual me faig càrrec i després m’he emportat als infants a la sala de cuina i biblioteca per jugar i passar l’estona fins que arribin les famílies.
Avui m’ha tornat a passar el mateix en aquest temps, diferents infants han vingut per captar la meva atenció, perquè pogués jugar amb ells, però estic un poc condicionada perquè sa fieta es posa nerviosa si s'atraca molta gent al seu voltant.
He intentat interaccionar amb les infants, que la fieta es posés dreta, interaccionés amb els altres. Un dels infants petits que me reclamen, venia tot el temps i intentava pronunciar el seu nom i l’abraçada. Ha estat tan polit, no té preu un moment com aquest, m’hauria encantat immortalitzar aquest moment, però quan estic amb aquesta fieta no puc fer fotos, vull estar al 100% per ella.
Quan han vingut a recollir-la, m’ ha agradat molt que els pares me parlessin, me demanessin com havia dinat, com s’havia portat... m’ha fet sentir-me important, com una mestra ja, i sobretot el seu agraïment m’han transmès.
Després he estat jugant amb la resta d’infants, he ajudat a endreçar l’habitació perquè de tant jugar està tot desordenat. Després un poc abans de les 14h han vingut a recollir als infants i he ajudat a na Ilaria a recollir i endreçar tot un poc perquè avui venia una comissió de mestres franceses a visitar l’escola. Per aquest motiu avui hi havia més nervis, tothom es movia molt, les col•laboradores no aturaven de fer net i posar les coses be. Entenc que per a els és una cosa important, però a jo me sembla que aquest centre és esplèndid sense haver de fer res de tot això, però entenc que vulguin mostrar el millor d’ells.
M’han informat les mestres que demà no vindrà na Donatella i faré el mateix horari que avui, per poder estar amb aquesta fieta. Donada aquesta situació me sap molt de greu per una part perquè no estic amb les noves tutores, i crec que els agradaria que pogués estar amb elles. Però per una altra banda me sent tant be, poder ajudar i col•laborar amb l’altre grup, sentir-me útil i que puc fer de mestra ja. M’ha encantat i estic molt contenta de tornar demà, perquè amb aquesta fieta tenc feeling i me costarà molt el dia que m’hagi d’acomiadar. També m’ompl d’alegria tornar a passar estones amb els primers infants, els “meus infants”. Supòs que aquests me marcaran i els recordaré tota la vida, pel significat que tenen aquests com a primera experiència en el món educatiu i per tota l’experiència que me suposa realitzar les pràctiques a Pistoia.

Concepte d'INFANT

Defineix què és per a tu un infant i com l’entens:

Un infant és una persona, no una projecció, és un ésser humà al qual hem de tenir en compte ja des d’un principi perquè té els mateixos drets que una persona adulta. Un infant és una persona capaç, que si se li ofereix les eines en el moment adequat podrà esdevenir una persona autònoma i responsable. És un ésser que en gran mesura està condicionat per la nostra actuació, i tenim el deure d’oferir-los-hi tot el que necessitin en el moment just. Les persones adultes podem aprendre molt d’ells. Als infants els hem de donar tot l’amor i afecte des d’abans del naixement perquè aquest pot marcar les seves vides.

Dimarts, 6 de Març de 2.012

Avui he anat a l’escola abans perquè era un dia especial. He arribat i he anat a canviar-me la roba, després he entrat a l’aula de lactants que és on me toca continuar amb les meves pràctiques. En aquesta aula hi havia una mestra amb un infant i na Francesca amb dues fietes del meu grup. M’han dit que els lactants aquesta setmana tenen molts pocs fiets i que era millor que comencés amb el grup dels mitjans.
Així que m ‘he dirigit amb el nou grup, aquest el porta na Franca i na Daniela. Quan he entrat hi havia na Franca amb quatre infants, estaven acabant d’esmorzar. Aquests infants més petits també mengen sols i m’ha impressionat. Ja trobava que els meus primers infants eren menuts però aquests encara ho són més. Un motiu més pel qual pensar que si es treballa l’autonomia des de ben petits poden fer-ho tot.
Després d’esmorzar na Franca s’ha posat a llegir un parell de contes als infants. Jo m’he assegut a la taula amb ells, intentant observar, i no fer massa cosa, ni mourem a fi que els infants es sentissin còmodes i s’apropessin ells pels seu propi peu a jo.
M’ha sorprès molt la facilitat amb la qual s’han atracat aquests infants i han interaccionat amb jo. No els ha costat gens, poc a poc han anat venint i al final del dia quasi be he jugat, abraçat, netejat nas a tots.
Després de contar els contes han començat arribar més infants. Na Franca s’ha alçat per donar la benvinguda i jo m’he quedat amb els infants, han portat unes construccions de plàstic amb imants de diferents colors. He estat jugant amb els infants, però m’he tornat a plantejar si és correcte fer construccions jo, si he d’espera a que les facin els infants, perquè si no els priv de que creïn ells sols.
Durant aquest temps, he vist i sentit arribar als infants del meu grup, on he estat fins ara. Sincerament ho he passat molt malament, tot el temps mirava, per veure’ls, els pares me saludaven i me sabia molt de greu no estar amb ells. El pitjor de tot ha estat quan han portat als tres bessons i la nena amb la que tinc tant de feeling plorava molt, el cor se me rompia! Es pot pensar que soc una mica exagerada, però realment és el que sent amb aquesta fieta. Crec que tothom ha quedat sorprès amb aquesta connexió.
Quan han arribat més o manco tots els infants que esperava la mestra, ha vingut l’altra mestra, na Daniella. A partir d’ara seran les meves companyes i referents.
Aquestes són molt agradables, tenen una certa edat, i segurament moltíssima experiència de la qual intentaré captar el màxim.
He continuat a una taula jugant a les construccions, mentre na Franca s’ha assegut a una altra amb diferents infants que miraven un llibre gran per adults sobre els animals. Els infants estaven molt atents i els agradava molt tot el que els hi explicava na Franca. Cada vegada que apareixia un animal, un infant anava a cercar el que tenien ells igual dins un cistell de mimbre.
Avui ha estat un poc difícil fer fotos perquè els infants se sentien bastant intimitats, ja de per sí per la meva presencia quan i més amb la meva càmera. Esper a partir d’uns dies poder fer fotos més significatives i de qualitat. Però també pens que si realment vull viure i fer de mestra, si estic pels infants no puc fer fotos.
A continuació ha estat hora de menjar la fruita. Avui han portat taronges aquestes les beuen exprimides, els infants s’han assegut a les taules i han vist i provat d’exprimir les taronges. Després de beure el suc una fieta ha estat la encarregada de portar tots els estris sobre la taula sense què caigués res.
Poc després els infants han reiniciat els seus jocs i s’han anat esvalotant i ha estat el moment que les mestres han decidit fer dos grups. D’aquestes mestres ressaltar que són molt amoroses amb els infants, però a diferència de les altres criden molt. Ja sé que no està be fer comparacions, però la veritat que trob molta diferència, potser aquesta edat ho requereixen, no sé, a veure si aquests dies ho entenc.
He marxat amb el grup de na Daniella dins l’espai de dormir. Empren aquest espia com a altre per interaccionar, no nomé amb la funció de dormir. En aquest apart de llits, hi havia una calaixera amb diferents instruments reals. Els infants els han agafat i començat a jugar. D’aquest moment volia reflexionar, si aquest habitacle té el símbol de lloc per anar a dormir? Els infants no es confonen podent anar allà a fer soroll, música i xalar molt? No és una mica contradictori? O ho fan perquè no tenen altre espai per separar-se.
També he observat amb aquest i l’altre grup que les mestres intenten separar els infants i si poden fer-ho físicament del tot millor. Es a dir, tancar be les portes. Entenc que això pot ser un senyal per a no desconcentrar-se.
Durant aquesta estona s’han donat molts conflictes, o be conflicte perquè els infants no volien compartir els instruments, perquè es pegaven, perquè es feien mal sols...
A les 11,30h ja hem sortit de l’habitacle i els infants menjaven pa amb na Franca, ens hem unit al joc que feia per donar-los-hi pa. Trob una gran diferència en donar el pa abans de dinar o be després com fèiem amb l’altre grup.
El moment del dinar més o manco succeeix igual que amb l’altre grup. Amb nosaltres ha dinat na Ombretta una col•laboradora. Aquest fet, m ‘agrada molt, perquè és una manera d’unir tot el personal que envolta l’escola, veure que no només existeixen mestres i infants, sinó altre persones que ajuden al funcionament del centre. Aquestes persones també va als cursos de formació, vertaderament estan implicades.
En acabar de dinar, una fieta ha estat la encarregada i ha portat al carret tots els plats. Ha estat genial amb la cura i precisió que ho feia. La fieta estava tan orgullosa de la seva fita, que val la pena esperar els minuts que calguin per dur-ho a la pràctica.
A continuació, hem acabat de recollir la taula, i na Franca i Daniella han començat a cridar als infants per canviar-los-hi els bolquers. Jo he demanat com podia ajudar i m’han dit que me quedés amb els infants que estaven jugant. Esper que en aquesta ocasió pugui participar més en aquest moment.
Als pocs segons he rebut una sorpresa molt gran. Ha vingut a la nostra classe na Francesca amb la fieta que tan be me duc. Ha demanat per favor si me podia quedar amb la fieta ja que ens portem tan be. En aquest moment no puc explicar amb paraules el que he sentit, crec que ha estat recíproc. Se ens han il•luminat les cares i no podia aturar d’abraçar-la i besar-la, ella no aturava de somriure.
Durant aquest temps ha estat molt tranquil•la s’ha atrevit a baixar dels meus braços, agafar objectes que hi havia pel terra i on estaven jugant altres infants. Després han vingut els pares a recollir als tres i he sortit de l’aula per anar a l’altre amb ells.
Avui m’he presentat a la mare perquè m’estava parlant de presa en italià i no l’entenia, són molt agradosos i estan agraïts pel que me transmeten, per la relació que tenc amb la seva filla, inclòs podria dir que una mica sorpresos. Quan han marxat i m’he acomiadat d’ells, he tornat al meu nou grup. M’ha sabut greu deixar-los, però havia de portar aquesta fieta.
He estat uns minuts asseguda amb els infants que esperaven que vinguessin els pares a recollir-los , estaven amb na Franca arreglant i aferrant amb cinta adhesiva diferents contes trencats. Na Daniella es trobava dins la sala de dormir amb la resta. A les 13,30h he marxat perquè havíem d’anar a la Universitat de Florència per arreglar papers del Erasmus.

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
Per realitzar aquesta activitat crec que el més pràctic i clar es fer-ho mitjançant un dia del meu diari, en aquest s’explica tot tal qual ho feim.
Data: 28 de Febrer de 2.012
A les 8,20h he arribat a l’escola però el vestuari estava ocupat i he hagut d’esperar uns minuts. Quan m’he pogut canviar les sabates he entrat a la nostra aula, hi havia na Francesca amb vuit infants. Els he saludat perquè ahir els vaig trobar a faltar i m’he assegut amb ells mentre berenaven. Aquesta estona han trucat diferents cops per telèfon a na Francesca i havia de sortir sovint de l’aula. Jo me quedava junt amb els infants. I he començat a veure la seva pilleria quan els hi deia alguna cosa i no me feien cas en canvi tornava na Francesca i de sobte creien. Me fa por que no m’acceptin ni valorin com la resta de les mestres, però entenc que porto poc temps i m’han de provar.
Quan hem acabat d’esmorzar na Francesca m’ha comentat que avui na Ilaria tenia festa i que no vindria, així doncs com que na Ciara no entrava a treballar fins les 9,30h igual que na Donatella , ens dividiríem el grup en dos per a estar millor. Just després ha agafat el full com és de costum i ha passat llista i ha anotat els infants que han vingut.
A continuació na Francesca ha portat la peixera per canviar l’aigua als peixos, aquest moment els agrada especialment als infants, sobretot quan els treuen amb el salabre i els esquitxen. Quan hem acabat de canviar l’aigua, na Francesca s’ha emportat la peixera i els ha donat el menjar.
Quan hem tingut la taula recollida, ha cridat a quatre infants perquè vinguessin amb jo a l’espai de cuina i biblioteca.
Aquest fet ha estat força especial, perquè és la primera vegada que me deixen sola a càrrec d’uns infants. Llavors hem entrat tot d’una a l’habitacle, els infants han començat agafar els estris i objectes que composen la cuina, hi hagut conflictes per les 3 pepes que diferents infants volien alhora. Però han començat a jugar amb altres coses, els he proposat jugar junts, sempre hi ha infants que tenen més dependència a l’adult i d’altres que no, però més o manco hem jugat plegats preparant menjar, els demanava com es deien les coses així jo aprendre vocabulari, després una nena ens ha llegit un conte i després n’he agafat jo un altre per llegir-lo, perquè tenc ganes d’avançar amb la llengua.
Als pocs minuts ha vingut na Ciara, a veure que fèiem i que era la hora de menjar fruita, però ha dit que acabéssim de contar el conte i ha marxat. Quan hem acabat de contar el conte, hem recollit l’espai col•locant els objectes i llibres a fi de que el proper grup que entri ho trobi ben posat amb un ordre i que faci ganes jugar-hi.
A continuació ens hem assegut els quatre infants i jo a una taula, i els he tallat el plàtan per menjar-ne. Aquests infants els encanta la fruita, en mengen molta quantitat de tot tipus. Als pocs minuts de començar a menjar el plàtan ha vingut na Donatella i s’ha assegut amb el meu grup.
En acabar de menjar-nos-en la fruita, hem fet com es de costum el bon dia, cantant la mateixa cançó a cada infant a mode de passar llista de qui ha vingut i atorgar uns temps de protagonisme a cada infant. Després hem cantat unes quantes cançons, ja que me trobava a la primera sala de l’aula on hi ha dues taules per menjar i hi havia un altre subgrup amb na Ciara. Els infants anaven demanant les cançons que els venien més de gust. Quan hem cantant unes cinc cançons. Na Ciara ha explicat al gran grup el que anàvem a fer.
Na Donatella s’atracaria als armaris on es guarden els abrics, i aniria cridant per ordre als infants per posar-los-hi. Na Ciara i jo ens quedàvem a la taula amb la resta. Quan ja portaven diversos infants les jaquetes na Ciara m’ha dit que anés a seure amb els infants a l’estora mentre ens preparàvem tots.
Quan hem sortit tots al pati he aprofitat per anar al vestuari per posar-me les sabates i agafar la jaqueta. He sortit al pati i hem jugat una bona estona. Els infants al inici discuteixen per els objectes i estris, ho volen tot, tots. Poc a poc van iniciant els jocs amb altres infants, projectes comuns, d’altres en solitari, alguns es mouen per tots els espais, d’altres no es separen dels adults... És molt interessant veure els diferents jocs que es donen, les relacions, agrupaments, conflictes i la seva resolució.
Quan ens hem adonat compte, se ens ha fet tard, ja teníem el carret dins l’aula esperant amb el dinar. Abans d’entrar a l’aula na Ciara ha explicat als infants que en entrar ella i na Francesca ajudaria als infants a treure els abrics i després vindrien amb na Donatella i jo al lavabo a rentar les mans.
Quan tots els infants han estat nets s’han assegut a les dues taules de la sala del inici de l’aula. Na Donatella ha posat els mantells i jo els pitets als infants. A continuació a vingut na Beatrice la col•laboradora a dinar amb nosaltres. Jo avui m’he assegut a la taula alta amb na Ciara. He posat la taula, avui no han proposat fer-ho als infants, crec que era perquè ha ni havia temps. Hem començat a dinar avui tocava pasta amb tomàtics i de segon peix amb pèsols i tomàtic, tot estava molt bo, però avui m ‘he quedat amb gana.
Després hem recollit la taula, els infants estaven asseguts tranquil•lament i esperant la galeta que acostumen donar com a postres. Avui m’he adonat després d’haver passat el dinar amb les diferents educadores, que segons la persona els infants tenen un paper més actiu, participen més posant taula i sobretot si hi ha o no conversa durant el dinar. Així com he viscut aquests dies, el moment del dinar és màgic, els infants són realment persones autònomes, mantenen una conversa com a persones adultes i m ‘ha encantat però m’he adonat que això succeeix segons la mestra que viu aquest moment amb els infants.
Quan hem acabat de dinar els infants han demanat na Ciara per cantar algunes cançons. Hem estat una estona cantant diferents cançons, però m’he adonat que els infants sempre demanen les mateixes.
A continuació na Ciara ha explicat que ella i na Donatella anirien amb els infants que van a dormir i canviar els bolquers i fer-los net a la sala de més endins. Na Francesca i jo ens quedàvem amb els infants que venen a recollir els pares. Na Francesca estava netejant les cares i les mans dels infants, he anat per ajudar i m’ha dit que no me preocupés, a jo me sap greu que no me deixin participar, sembla que no volen que ho faci com si fos una cosa pejorativa no sé, com si els hi sàpigues greu que faci aquestes coses igual que garnar l’altre dia l’aula. Li he dit a na Francesca que vull participar en aquests moments si me deixen, perquè vull aprendre a canviar bolquers, a fer net cares, mans, vull aprendre a ser mestra amb tot el que comporta.
Quan han estat enllestits, na Francesca ha posat les jaquetes als infants i hem sortit tots al jardí, aprofitant que fa un dia genial que convida sortir fora. Només teníem cinc infants, poc a poc han vingut a recollir-los. L’infant més petit corrent ha caigut amb la mala sort de ferir al cap a la cera del jardí, i s’ha fet un petit cop al front . m’ha sabut greu el que ha succeït perquè estava jo sola amb els infants. He contat a na Francesca el que ha passat i m’ha dit que és normal, aquest infant té el cap en proporció gran i sempre cau amb el cap, i més quan corre que encara no acaba de coordinar perquè té un any i mig. Però de totes formes m’ha sabut molt de greu.
Després na Francesca ha marxat a casa perquè acabava la jornada, m ‘he quedat jo amb la darrera fieta, esperant que la vinguessin a recollir. Quan ha vingut l‘àvia a recollir-la, he entrat dins l’aula he copiat el full amb la formació i trobades per el mes de març, quan he acabat no hi havia ningú dins l’aula. Els infants dormien dins l’habitació amb na Ciara, he anat al vestuari a canviar-me i he marxat a casa.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
- Des de les 7,30h a les 9,30h van arribant els infants a l’escola.
- Entre les 8,00 i les 9,00h fan el primer esmorzar que consta de llet, té i galetes en gran grup.
- Sobre les 8,50h i les 9,30h es realitzen petits grups i alguns van a l’espai de constuccions, d’altres a l’espai de cuina i biblioteca, o al passadís.
- De les 9,30h fins les 10,30h en petit grup menjen la fruita.
- De les 10,30h a les 11,30h tornen anar als espais de joc, o al jardí, o amb les safates d’experimentació, o dibuixen, juguen amb taulers de fusta i materials reciclats.
- A les 11,30h renten les mans i es preparen per dinar.
- A les 11,45h fins les 12,20h dinem.
- A les 12,20 rentem mans, boques, canvis de bolquers.
- A les 12,30h els infants que venen a recollir-los ara marxen a l’ambient de cuina i biblioteca o a l’estora que hi ha a la primera aula o al jardí. Mentre jugen, es llegeixen contes o canten cançons. Fins les 14h que els han vingut a cercar.
- Des de les 12,30h fins les 15h els infants que es queden al centre fan sesta.
- De les 15h a les 15,30h els infants es vesteixen i es preparen per ser recollits per les families o quedar-se al centre fins les 17,30h en un servei que s’ofereix.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
El que es decideix ensenyar es fa de manera col•lectiva, mitjançant una reunió de totes les mestres del centre. Hi ha un projecte de tot l’Asilo en comú i després un altre més personalitzat de cada grup d’infants.
L’avaluació la fan les mestres tutores. Si hi ha algun cas especial, d’algun infant que vam amb altres mestres o especialistes, aquests també hi participen.

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola)els ajuden?
Amb la meva presència dins l’escola crec que ajud a l’hora de realitzar els diferents agrupaments, si algun moment han de sortir per fer una cridada tenen una persona adulta amb la qual deixar els infants, poder oferir una atenció més individualitzada als infants, i donar un suport a les mestres, amb les meves preguntes i questions les puc ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes que normalment no fan.

4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Aules:Aquestes estan organitzades en 4; una de lactants, una dels mitjans, i dos dels grans. Aquestes aules són grans i noves com tot el centre, gaudiexen de canviadors, lavabos adaptats pels infants, i habitació pel descans. Algunes fins i tot tenen altres habitacions a dins per al joc.
Les aules en general no disposen de molts elements, sinó que tenen molta cura amb al seva estètica i prefereixen tenir manco coses i més ben organitzades. Tot està en prestatgeries i armaris de fusta, el plàstic quasi be no existeix (manco en alguna joguina), hi ha molta documentació i imatges per a totes les parets, és una manera de decorar però amb un sentit i qualitat. Els diferents elements de l’aula estan presentats dins cistells de mimbre. En totes les aules hi ha molta claror, ho permeten els grans ventanals i portes que hi ha que donen accés a l’exterior. En general són unes aules que criden motl l’atenció, conviden a quedar-se i viure en elles.
Rutines: les rutines en aquest centre són valorades com moments educatius rellevants. En general tots els grups que he vist just en arribar berenen: llet, te i galetes. Després van a jugar un poquet, sobre les 9,30h porten la fruita i la mengen. A continuació tornen a jugar o fer alguna activitat i a les 11,30h ja es preparen per al dinar. Es dina fins les 12,20h – 12,30h i després es fa neteja dels infants i canvi dels bolquers. Després els infants que es queden van a l’habitació per a dormir i els que no esperen a les families jugant o fent alguna activitat.
Horaris: L’horari del centre és de 7,30h a 15,30h. Els infants poden arribar des de les 7,30h fins les 9,30h, tot i que hi ha casos que arriben més tard i no passa res.
Els horaris venen molt marcats pels moments del menjar: primer berenar, fruita i dinar. La resta va rotllants segons aquests. La migdiada si que la solen fer des de les 12,45h fins les 15h. La resta d’horaris entremig estan explicats a l’apartat de les rutines.
Espais: els espais en general coincideixen molt amb el que he explicat a les aules. És un centre molt nou, té dos anys i tot llueix molt. Tot el centre gaudeix de molta llum i això li dóna vida. Hi ha molta documentació repartida per les aules i passadissos. Aquest centre conta de 4 aules, una sala pels mestres, dos vestuaris, una cuina i bogedaria. El passadis és llarg i estret, però dóna prou joc per fer activitats en ell. Aquest centre està envoltat de jardí amb arbres que dóna molta riquesa i vida.

Tota la organització del centre com són les aules, les rutines, els espais i els horaris els fan les mestres junt amb la coordinadora, en aquest cas és na Donatella Giovanini. En un principi hi ha uns cànons generals, però que posteriorment s’adequa a l’espai del qual es disposa, al nombre d’infants i les seves característiques.
Quan sorgeix un problema les mestres, són les que principalment han de solucionar-ho, si és una mica més greu o té certa rellevància s’informa al Comune. Això seria en el cas d’una baixa per malaltia llarga, pel qual motiu haurien d’enviar una altra mestra.

5. Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
En aquest centre s’intenta que els infants tenguin una relació de cooperació i col•laboració continua. No es realitzen cap tipus d’activitat individualitzada que no sigui el canvi de bolquer, tot es fa en gran o petit grup.
Els infants segons la seva edat interactuen d’una manera o altra. Els més menuts s’expresen més fisicament, quan no estan contents o d’acord pegen cops als mans i el braços als companys, d’altres es criden, es parlen com a persones adultes, es refereixen els uns als altres com amics i no companys de classe. La manera de fer en aquest centre ajuda a que els infants es relacionin, però a vegades segons la personalitat dels infants juguen amb alguns amics (sempre els mateixos, o van canviant), els agrada intreraccionar i jugar sols, en petit grup o en gran grup.
No empren molt la violencia entre ells, manco en els casos dels infants amb manco edat que entenc que succeeix per la seva edat i evolució, perquè no saben expressar-se mitjançant les paraules.

6. Com interactuen amb el mestre/a?
Les mestres no són gens autoritàries, però els infants les respecten moltíssim. No els agrada gens quan elles s’enfaden i es disgusten.
Entre ells tenen una relació afectiva, en la qual demostren els seus sentiments. Ambdues parts expliquen , parlen i demostren tots els seus pensaments i sentiments i són escoltats per les altres bandes. Això fa que hi hagi una certa complicitat i “feeling”. Els infants són escoltats com una persona més amb els mateixos drets, no un ésser inferior, el qual el que explica no és important.

7. Com s’interectua amb les famílies?
Les families entren i surten de l’escola amb molta frequència, de manera molt natural i tranquila. Aquests entren per deixar als seus infants, expliquen si hi ha res important a dir, com per exemple si ha dormit be o no l’infant, si està malalt, quan els venen a recollir els demanen com ha anat el dia, si han menjat be.
També telefonen des de la casa al telefon de l’escola que hi ha dins l’aula, per si els infants arribaran més tard, si tenen algun dubte sobre algun fet que passi aquell dia, com reunions... És una relació molt informal, de confiança en la qual es dóna molta informació durant aquests petits contactes.
Me va xocar una poc el dia que vaig assistir a la reunió, pensava que tothom intervindria més, que estarien totes les families més implicades, però no va ser així, me va resultar més familiar amb el que feim al nostre país.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Els infants quan han de començar en el centre, es realitza una reunió per les families en la qual es dóna una carpeta amb tota la documentació i informació important que cal conèixer. Cada setmana comencen anar a escola 3 infants, aquests incorporacions es realitzen a partir d’un calendari que intenta respectar les necessitats de cad infant i la seva familia.
Per a les mestres nouvingudes, no es realitza cap tipus de pla d’acollida. En part s’enten perquè mai estan soles, sempre treballen per aprella o trio educatiu. Si es tracta, d’una mestra que no té gens d’experiència no coneixement, van al “Uffizio” i allà els fan un curset amb na Donatella i Tonina.

Dilluns, 5 de Març de 2.012

Avui he arribat una mica més aviat a l’escola, perquè venia carregada. Avui havia cuinat uns panets de sobrassada i pastissets perquè provessin els infants i les mestres junt amb algunes imatges dels animals i la casa de Menorca.
Quan he arribat hi havia na Ilaria amb diversos infants esmorzant, poc a poc han arribat més, també na Francesca. Na Donatella no ha estat amb nosaltres perquè havia d’anar amb un altre grup ja que mancava una mestra d’un altre grup. És curiós veure un altre sistema de treball. Les mestres aquí tenen dies lliures apart de les vacances, però les absències les han de resoldre entre elles mateixes.

En aquest moment un infant ha portat una joguina com és de costum al matí .Na Ilaria ha demanat a l’infant que li portés per mostrar-la a la resta. Aquest fet succeeix cada dia, ja sigui que porten una joguina, un xumet, galetes per l’esmorzar, sempre porten alguna cosa. Les mestres amb aquest fet, els deixen tenir una estona amb ells, els mostren als companys i després és el mateix infant que ho porta a la seva panera fins que el vengui na recollir. Això no ho havia vist mai, pens que es fa perquè són infants més menuts, tenc curiositat per saber que succeeix al segon cicle, perquè a Espanya no deixen que els infants portin res a l’escola al manco l’experiència que jo tenc. Crec que deixar-los-hi uns minuts als infants i que siguin ells mateixos que ho guardin té un gran valor i no és tan violent que llevar-los-hi de les mans just arriben a l’escola.

Quan hi havia un grup massa gran d’infants en la mateixa taula, na Ilaria ha proposat fer dos subgrups. Alguns infants han anat amb na Francesca a l’espai de cuina i biblioteca, jo he quedat amb l’altre grup i na Ilaria a la segona sala, a una estora que hi ha dues taules i construccions de fusta, animals de plàstic. Però abans els infants han recollit les tasses i mantells de l’ esmorzar i han anat a jugar.

M’agrada molt el fet que els infants hagin de recollir la taula de l’esmorzar o posar-la al migdia pel dinar. Crec que si es fa amb calma, s’expliquen be les coses que han de fer i com, els infants són capaços de fer-ho autònomament sense dificultats, en realitat ho estic observant dins l’aula quasi cada dia. Aquesta pràctica m’agradaria molt portar-la a terme el dia de demà quan sigui mestra, potser no dinaré amb els infants perquè no es fa, però organitzar els esmorzars com un fet molt important si, perquè d’aquest poden esdevenir molts aprenentatges.
Na Ilaria i jo ens hem posat a jugar amb ells, després na Ilaria ha marxat per a donar la benvinguda a altres infants que arribaven i arreglar algunes coses. Entenc que això ho ha fet perquè hi era jo present, perquè sinó no crec que pugui deixar sols als infants.

Els infants en aquest espai realitzen diferents accions: jugar amb els animals, fer construccions( com torres), fer casetes pels animals, interaccionar amb els dos materials alhora, jugar amb unes titelles de tela tamany dels dits que hi ha... Durant aquesta estona s’han donat diversos conflictes per la possessió del material, altres infants jugaven sols, altres que venien a jugar amb mi, i d’altres que ho feien per parelles o petit grup.

A les 9,30h na Ilaria ha demanat als infants que anessin a seure a la taula perquè n’Ana(jo) havia portat una sorpresa. Hem esperat que arribés na Ciara i els he portat els pastissets, han preferit això perquè troben que els panets de sobrassada són massa forts pels infants. Els infants es mostraven molts expectants i contents per la sorpresa. Quan n’hem repartit als infants, he portat a la primera sala al grup que estava amb na Francesca. Alguns infants els hi agradat i d’altres no.

Després he tornat amb el meu grup inicial i els he mostrat totes les fotos que havia imprès per l’ocasió. Eren imatges de la meva casa de Menorca, dels animals que tenim, curses de cavalls... Als infants els hi han agradat molt els animals que tinc, i han volgut veure i agafar les fotos. Les mestres estaven preocupades perquè els infants embrutaven i doblegaven les fotos, però els hi he dit que no es preocupessin que les havia imprès a propòsit per a ells perquè les poguessin tocar i agafar.
Un cop els dos grups han vist les fotos, les mestres els hi ha donat la fruita, avui tocava poma. Jo quan he arribat els infants quasi be havien acabat. En aquest moment ha arribat la fieta dels tres bessons amb el seu pare, avui només venia ella perquè els seus germans estan malalts. Ha vingut corrents cap a jo, i m’he posat molt contenta, veure que se sent tan còmode amb jo. L’ha he tingut uns minuts als meus braços i després ha vingut na Ciara per agafar-la, entenc que ho fan perquè demà ja canviï de grup i no es pot acostumar amb jo, pel fet que la meva presència és transitòria, però me sap greu canviar de grup i no passar més estones amb ella, perquè me carga les piles.
Quan tothom ha acabat de menjar la fruita, les mestres han tornat a fer reagrupaments. Aquesta vegada na Francesca m’ha proposat que me quedés jo sola amb quatre infants. He estat una hora amb ells. Ens hem quedat a l’estora que hi ha a la primera sala de l’aula. Ens ha tret unes construccions de goma i colors diversos.

Els infants al principi han començat a jugar amb aquest material, jo interaccionava amb ells. Intent no iniciar projectes, però hi ha infants que no ho fan sols i si no els propos fer alguna cosa no participen ni juguen. Sé que no està del tot be, però vull que tothom s’ho passi be. Als pocs minuts els infants han deixat de jugar amb aquest material, i han començat a jugar per la sala i fer altres coses. Un infant ha portat dos contes que guardava al seu cistell i els hem llegit, després els hi he cantat diferents cançons en català. Això els agrada molt, tots s’aturen i es queden en silenci, entenc que el fet de ser cançons noves, paraules que no entenen els crida molt l’atenció. Després de cantar diferents i ja començaven a dispersar-se els he proposat un joc (inventat la moment). Deia en veu alta:1, 2, 3.... seguit d’una acció i la fèiem tots, com per exemple :fem que dormim, què fan els cavalls, ens posem un peu al cap, ballem, diem hola als amics... Amb aquest joc tant senzill s’han entretingut fins hora de preparar-nos per dinar.

D’aquesta estona que he estat sola amb els infants he pens i reflexionat sobre diferents aspectes. Les construccions de goma, no són prou estimulants? O jo no he sabut engrescar prou als infants amb aquest joc? Hauré tingut una conducta i actitud correcta amb els infants? Com puc fer a vegades perquè me facin més cas? Perquè hi ha infants que no me respecten com la resta de mestres? Com pot ser que per una “tonteria” de joc senzill els infants s’hagin engrescat tant i tot el temps me demanessin jugar aquest joc nou?
En general he quedat contenta de l’estona que he passat amb aquests quatre infants. Pens que ho podria haver fet millor, i haver passat tot el temps jugant només amb les construccions, que era el material que m’ha donat na Francesca a priori.
Quan ja eren quasi be les 11,20h ha vingut na Ilaria i m’ha demanat si volia canviar bolquers, ja que divendres no ho vaig poder fer. Mentre s’ha donat aquesta situació tenia una fieta que feia caca al vàter i he aprofitat per posar-li el bolquer nou. He canviat tres infants en total. Li he demanat a na Ilaria que es quedés al meu costat per dir-me is ho feia be o com podia millorar. M’he adonat que abans de pujar l’infant al canviador he de deixar totes les coses apunt, a fi de no deixar sol a l’infant. Això ho havia vist a la teoria durant aquest any en la carrera ,però fins que no s’arriba a la pràctica no veus realment la importància d’aquest fet. A partir d’ara crec que ho tindré més en compte, sobretot a partir de demà que aniré amb els nadons.
Quan hem acabat d’enllestir als infants, aquests han anat a seure a les cadires i taules per preparar per dinar. En aquest moment he anat a la segona part de la sala, he ajudat a na Ciara que estava sola a posar el mantell. Ha cridat a una fieta i aquesta ha estat l’encarregada de posar els plats i gots a la taula per a tots. Na Ciara no es podia moure massa perquè tenia en braços la fieta de la que constantment vos estic parlant.
Quan ha arribat el carret amb el menjar he anat a recollir l’aigua, els coberts, i el menjar. Avui ha tocat sopa amb pasta i de segon ous amb tomàtics i pèsols. Na Ciara i jo ens hem anat combinant per dinar i tenir la fieta als braços. Me sent tant bé quant tenc aquesta fieta amb jo, i sobretot quan me regala un somriure.
Quan hem acabat de dinar, he endreçat la taula. Hi havia diferents infants que han anat al lavabo i els he netejat jo sola, estic molt contenta de l’evolució que estic fent i del rol més participatiu que he adaptat. A continuació m’ha donat als braços aquesta fieta i he anat a l’espai de biblioteca i cuina, i esperar a que vingués a recollir-la els infants.
Aquesta estona ha estat molt tranquil•la, ha arribat a estar dreta, agafant diferents objectes del voltant. Una cosa que m’ha sorprès molt, es que avui els altres infants, li han fet molt de cas, li venien a dir coses, fer abraçades i donar-li petons. Sembla mentida amb el petits que ens creim que són els infants i lo grans que són i s’adonen de totes les coses que passen. Infants que no són gens carinyosos, s’atraquen aquesta fieta per fer-li alguna coseta, un gest del qual sobren les paraules.
Avui m’ha tornat a passar com divendres, els infants s’atracaven a jo, demanant la meva atenció per llegir un conte, per jugar amb la cuineta, i no els podia atendre perquè tenia aquesta fieta en braços i si s’atraquen molts es posa nerviosa. Me tornat a sentir malament per aquest fet, però no puc evitar aquesta situació.
Més tard ha vingut el pare a recollir-la i al principi no volia marxar dels meus braços, després ha anat sense cap problema. El pare ha fet el comentari que semblava mentida com li agradava anar a jo, quan normalment li passa tot el contrari.
A continuació m’he posat a jugar amb els altres infants. El infant més menut ha vingut a jugar, m’ha portat unes olles perquè mengés el menjar que m’havia preparat. Després he estat més pendent de na Francesca que havia fet seure els infants al seu costat per cantar cançons. Avui una fieta ha agafat el protagonisme i ha començat a cantar les cançons de tots els contes populars i comercials.
A les 14h ja s’han emportat a tots els infants, he acabat d’endreçar l’ambient. He portat el menjar que havia fet al cuiner i a la sala dels mestres perquè ho poguessin tastar. A continuació m’he canviat i he marxat a casa perquè a les 16,30h, havia de tornar al centre.
A les 16,30h del capvespre he anat de nou al centre i m’ha acompanyat na Catalina. Avui hi havia un encontre especial. A les 17h havien quedat que vindrien tots els germans i germanes dels infants per a fer una activitat. En aquesta no participaven ni els infants que venen a classe, ni les famílies.
Quan hem arribat hem ajudat a preparar el material, després hem esperat amb les mestres a que portessin als infants. Han vingut onze del nostre grup .Infants des de cinc anys fins catorze.
Aquesta activitat consta
va, d’anar tots a un espai que havien preparat per visionar un conte sobre un griu. Aquest l’ha contat una dona que no és mestra del centre, acompanyat d’unes projeccions de les planes del conte. En acabar aquesta visió, hem tornat a la nostra aula amb els germans dels nostres infants. Els hem donat un paper perquè dibuixessin un griu, després d’haver fet la prova ho han fet al paper bo.

L’objectiu d’aquesta trobada era per dissenyar un griu, cada infant. Aquest es recolliran en un planell que penjaran per l’escola. En acabar els infants han començat a jugar, i poc a poc les famílies els han vingut a recollir, com a forma d’agraïment, l’escola els ha donat una bosseta amb galetes que havia fet n’Emilio el cuiner.
Aquesta experiència m’ha semblat genial, crec que està molt be apropar la família i l’escola, no només amb els après sinó amb els germans i germanes. No acab d’entendre perquè no han pogut participar les famílies i els infants, perquè alguns d’ells tenien ganes de quedar-se .Supòs que era per donar més protagonisme als germans, o perquè els infants nostres són massa petits, perquè les famílies deixin la seva petjada al centre...
Poc després hem fet unes preguntes a les mestres, d’una assignatura que ens ha encomanat la mestra de Reflexió i Innovació educativa. Després na Ilaria ens ha portat al centre de la ciutat per poder arreglar un assumpte del congrés de Montecatini.
Tenc curiositat i nervis per veure demà com me va amb el canvi de grup d’infants i educadores.